Aquest llibre, pensat per a complementar la formació musical independentment del nivell, presenta un ventall d’aplicacions per a mòbil que enriqueixen l’aprenentatge, així com idees per a implementar-les en diferents contextos: aprendre a tocar un instrument, recursos per a perfeccionar la tècnica...

La forma de sentir la música no ha variat significativament durant el temps, però sí la forma d’aprendre amb l’evolució de les tecnologies. A la selecció d’aplicacions que proposa l’autor hi podem trobar exercicis per desenvolupar l’oïda, sintetitzadors de ritmes, metrònoms amb mode Bluetooth, apps que reconeixen l’harmonia d’una cançó, d’altres que modifiquen el tempo per a facilitar la pràctica d’un instrument, creació de remixes...

Primer llibre publicat per Ramon Gener, divulgador musical que col·labora amb diversos mitjans i va actuar com a baríton, on explica la seva relació amb la música. Des de que tenia 6 anys i va començar a aprendre a tocar el piano per obligació, al moment en què va conèixer a Victòria dels Àngels i el va animar a estudiar cant, o com va sorgir per casualitat el moment en què va començar a dedicar-se a la divulgació.

A Si Beethoven pogués escoltar-me pren la seva pròpia biografia com a fil conductor per a parlar de les diferents òperes i grans obres de la música clàssica. A través de vivències personals i detalls de la biografia dels grans compositors clàssics i cantants lírics, així com cites inspiradores d’artistes o científics, ens parla de la importància de la imaginació, la creativitat, la curiositat, la capacitat de sorpresa, d’escoltar noves músiques sense prejudicis, de compartir o de la passió a l’hora de comunicar.

A tothom li agrada la música, i ens acompanya al llarg de la vida. Aprenent a apreciar la música i les grans obres d’art ens fem diferents, ens fem grans. La transcendència i universalitat de la música no és en el contingut narratiu, sinó en els sentiments que genera. Les notes que escoltem són les mateixes per a tothom, però el que sentim és diferent en cadascú.

Assaig breu en extensió, però ple de preguntes i reflexions interessants. Partint de les qüestions que han plantejat els filòsofs sobre la música al llarg de la història, Alicja Gescinska, filòsofa belga d’origen polonès, intenta trobar-hi resposta. Com pot fer la música millors les persones i la societat? Hi ha determinats tipus de música que siguin perjudicials? Desprenen els sons més bonics una força civilitzadora?

L’autora afirma que té un paper positiu en molts aspectes: permet desenvolupar la capacitat de concentració, la capacitat d’escolta, la creativitat, etc. L’emoció i els sentiments que generen la música i l’art contribueixen a desenvolupar l’empatia, ens fan conèixer una perspectiva que no és la nostra, a comprendre’ns a nosaltres mateixos, als altres i al món. La música compartida té un potencial per a evitar l’aïllament, el desarrelament, l’odi i el ressentiment.

I mitjançant exemples com el de Chopin ens mostra que l’espai que crea la música té la capacitat de fer-nos sentir a casa. Com que no podia tornar al seu país, Chopin va crear un país de sons en el qual se sentia a casa, i amb ell, els seus oients.

D’on ve el nom de les notes musicals? I la paraula xotis? Com va sorgir el sirtaki? Què vol dir ballar amb un peu? Què és l’ànima d’un violoncel?

Parlant de música era una secció dins el programa Tots els matins del món de Catalunya Música, a càrrec de Margarida Hervàs, llicenciada en filologia catalana i assessora lingüística de Catalunya Ràdio. En aquest espai parlava de l’etimologia del lèxic relacionat amb la música, amb moltes curiositats, dades sorprenents i bon humor.

En contra del què sembla proposar el títol, no és un llibre contra la música, en singular, sinó a favor de les músiques en plural. El títol busca qüestionar la concepció de la música com a entitat homogènia i universal.

Què és la música? Es pot conèixer el seu origen? És el folklore incompatible amb la globalització?

Aquest llibre ens planteja aquestes i moltes altres preguntes. La música és omnipresent. Acompanya moments excepcionals de les nostres vides, alegries i tristeses. A totes les cultures es crea música. Però la música no té un valor intrínsec i universal, els significats que li adjudiquem són resultat de processos històrics, culturals o personals. També fa esment de temes com l’arbitrarietat en les categoritzacions o la simplificació en l’ús dels termes musicals en funció del context. Quan parlem de música, caiem fàcilment en generalitzacions. Mitjançant exemples actuals, ofereix elements de judici per ampliar horitzons i acceptar la pluralitat musical.

Julio Mendívil és etnomusicòleg peruà, docent a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt.

Quina diferència hi ha entre una nota musical i qualsevol altre so? Per què certes notes sonen bé juntes? Per què sona diferent una corda de guitarra depenent del lloc on es pulsa, tot i estar en el mateix to? Com es generen els

harmònics? Per què el to real en què s’interpreten les obres de Mozart en l’actualitat és diferent al què va imaginar el compositor?

A la música hi ha unes regles de lògica, enginyeria i física darrere l’aspecte creatiu. El desenvolupament de la música en els darrers dos mil anys ha estat relacionat amb la interacció entre l’art i la ciència.

Así es la música és una lectura amena i plena d’humor que explica els aspectes físics relatius al so i la música que han anat configurant l’harmonia, el disseny i ús dels instruments al llarg de la història.

Explica com percebem els sons, quins són els principals recursos expressius que utilitzen els compositors, quines diferències principals hi ha entre la música occidental i la no occidental, com es va arribar a un estandarització en l’afinació que permet tocar junts a músics de tot el món o per què es van adoptar els modes i escales que s’utilitzen actualment.

L’autor, John Powell, és doctor en física, professor de ciència dels materials a la Universitat de Nottingham i Lulea, i té un màster en composició musical.