Guies de lectura

Mata Hari, la sensual ballarina que va esdevenir espia

Mata Hari, la sensual ballarina que va esdevenir espia

Mata Hari va néixer el 7 d'agost de 1876 als Països Baixos dins d’una família acomodada. Margaretha Geertruida Zelle, nom real de l’artista,  es va formar com a mestra just abans de conèixer el que seria el seu marit, un oficial de l’exèrcit holandès vint anys més gran que ella. Un casament que li va permetre viure a Java i Sumatra a causa de l’ascensió del seu marit com a comandant a les Índies, i on va aprendre els exòtics i sensuals balls orientals que li donarien tanta fama en el seu retorn a Europa.

L’any 1903, divorciada del seu marit, decideix provar fortuna a París, bressol de la modernitat europea, ballant les danses sagrades bramàniques que havia après a Indonèsia. En un principi va començar a ballar en petits locals parisencs, però a mesura que ascendia la seva fama, va decidir canviar de nom, com a Mata Hari (ull de l’alba, en llengua malaia). Tot aquest univers exòtic i sensual que desprenia com a ballarina li va permetre esdevenir un veritable mite, i ser amant de múltiples militars i polítics de l’època que visitaven els locals on actuava.

Cap al 1913 coneix el cònsol alemany a Amsterdam, figura clau de l’espionatge alemany en aquella època, que l’inicia en l’espionatge aprofitant el seu art seductor per obtenir informació crucial dels francesos en plena guerra. D’aquesta manera la musa dels escenaris parisencs es converteix amb l’agent H-21 fins a l’any 1917 quan és detinguda a París. Acusada de doble espionatge, espia dels alemanys i també dels francesos per compensar la traïció, és condemnada a mort per l’exèrcit francès.

El 15 d’octubre de l'any 1917 és afusellada a Vincennes (França) amb quaranta-un anys acusada de ser una doble espia prussiana i francesa durant la Primera Guerra Mundial. La seva mort va tenir un ressò considerable en la premsa del moment per les passions que despertava i fins al dia d'avui ha esdevingut una icona de "femme fatale" un segle després de la seva mort.

Un cop morta, comença el mite d’una de les dones més fascinants de principis del s. XX, lliure i independent als cànons de l'època, i que ha inspirat a molts escriptors, com a Paulo Coelho en el seu llibre 'L'espia', o cineastes de la talla de George Fitzmaurice on Greta Garbo interpreta a la ballarina sota la pel·lícula que porta el mateix nom, 'Mata Hari'.

Guía creada por:

Fecha de creación: 07/08/2019

Última actualización: 06/11/2023

Secciones de la guía

Documents


 L'Espia
L'Espia
Coelho, Paulo  
Barcelona : Columna, 2016
 La Espía
La Espía
Coelho, Paulo  
Barcelona : Planeta, 2016
 Le Mata-hari
Le Mata-hari
Schetter, Michel  
Grenoble : Glénat, 1987
 Mata Hari
Mata Hari
Fitzmaurice, George, , Garbo, Greta,  
[S.l.] : Warner Bros., cop. 2005
 Mata Hari
Mata Hari
Martín, Andreu , Hernández Cava, Felipe , Vila, Marika  
[Sevilla] : Isla de Nabumbu, noviembre de 2019
 Mata Hari: espía, víctima, mito
Mata Hari: espía, víctima, mito
Shipman, Pat  
Barcelona : Edhasa, 2011
 Mata-Hari: agente H-21
Mata-Hari: agente H-21
Richard, Jean-Louis, , Moreau, Jeanne, , Trintignant, Jean-Louis , Garcin, Henri  
Barcelona : Cameo, DL 2007
 Triple cross
Triple cross
Young, Terence, , Thompson, J. Lee, , Plummer, Christopher, , Harrington, Curtis, , Schneider, Romy, , Quinn, Anthony, , Mason, James, , MacDowell, Malcolm , Kristel, Sylvia, , Cazenove, Christopher, , Tobias, Oliver  
[Madrid] : Tiempo, [2009]
 Yo, Mata Hari
Yo, Mata Hari
Murphy, Yannick  
Barcelona : Ediciones B, 2009
Volver al inicio