El costum de representar el naixement de Jesús durant l’època nadalenca és una tradició molt arrelada a Catalunya i a bona part d’Europa. La paraula pessebre prové del mot llatí praesepium, que vol dir estable o lloc on es guarden els animals. El seus orígens  es troben documentats  en les escultures i pintures que antigament decoraven  les catedrals i que  a la vegada servien per explicar als fidels les creences cristianes. La primera representació del pessebre la trobem  documentada    durant el segle II després de Crist, concretament a les catacumbes de Priscil·la on  es representava a la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. Més endavant, l'any 1223 Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals en un estable semblant a aquell on  va néixer el nen Jesús, sorgint possiblement el primer pessebre vivent.

A Catalunya,   l'any 1300 trobem un  pessebre documentat molt possiblement  per influència franciscana. Sabem que cap a finals del segle XVI ja hi havia pessebres particulars, i per tant  l'activitat es va anar divulgar ràpidament; tant que el 1786 a  Barcelona ja hi havia instaurada la popular Fira de Santa Llúcia on es podia adquirir tot tipus de figures. A partir del  segle XVIII ja podem trobar  notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana ,en Ramón  Amadeu, juntament amb els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés, tots ells artesans  que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions. Més endavant trobarem altres artesans més contemporanis com en Salvador Masdéu, els germans Joan i Martí Castells, Daniel Alcántara, Montserrat Ribes  o bé en Jose Luis Mayo, per citar uns exemples d’escultors de notable qualitat.

Avui en dia la tradició de fer pessebres a casa nostre està molt arrelada, aquest fet ha generat que amb el pas dels anys s’hagin  anat creant diferents agrupacions arreu del país que vetllen per aquesta tradició, fomentant les exposicions i els concursos de pessebres  i promovent la  creació de  la Federació Catalana de Pessebristes fundada el 1985. No obstant trobem diferents agrupacions per tot Catalunya, algunes de molt antigues com l'Associació de Pessebristes de Barcelona, datada de 1863, l'Associació de Pessebristes de Mataró fundada  l'any 1935, l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell el 1941, l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa el 1942 i també  L'Associació de Pessebristes de Vilanova i la Geltrú es constitueix formalment l'any 1996 o bé el Grup pessebrista  de Castellar del Vallès fundat l’any 1950, per citar alguns exemples.

Com pots fer un pessebre?

El pessebre tradicional es construeix a partir d'elements vegetals com ara la molsa, el suro i altres arbusts. No hi pot faltar, el naixement, situat en una cova o bé en un estable que actua d'escena principal juntament amb  l'anunciata o ambaixada i els tres reis, completant  el relat del misteri de Nadal. No obstant el pessebre pot contenir més escenes i personatges: la dona que renta, la vella que fila, un pescador, pastors duent presents al nen Jesús... I fins i tot  d’ alguns de ben anacrònics, com ara un capellà amb el paraigua, un guàrdia civil, el caçador, etc. De tot el repartiment de personatges, es destaca per la singularitat el caganer. Molt popular a Catalunya i al País Valencià .