La col·lecció “Eines i Feines” de Brau Edicions recupera i divulga les arts manuals i els oficis populars catalans. Una de les obres d’aquesta col·lecció, Els vestits populars de Catalunya, ens parla de la indumentària popular catalana.

L’obra recull els vestits d’ús quotidià de les classes treballadores des del segle XVIII fins a mitjans del segle XX, moment en què es va començar a uniformitzar la manera de vestir de tota la població. Els vestits es presenten de manera molt visual a través de dibuixos de l’època i fotografies i també se n’indica l’origen geogràfic.

Potser un dels capítols més interessants és el que analitza la presència d’aquests elements en ple segle XXI. Un dels àmbits on són més visibles actualment és el món de la cultura popular, però en ocasions també s’utilitzen en actes oficials (uniforme de gala dels Mossos d’Esquadra) i el món de la moda s’hi ha inspirat en més d’una ocasió (recordem el gran èxit de les espardenyes).

Els vestits populars de Catalunya és una obra molt amena i rigorosa creada per dues autores de luxe: Sílvia Ventosa és conservadora tèxtil del Museu del Disseny de Barcelona i Montserrat Garrich és una bibliotecària-documentalista especialista en l'àmbit de la dansa i balls populars i tradicionals catalans.

Per a més informació:

• Com ens vestíem els catalans?
• Indumentària tradicional

Recomanat per Aina Homs. Biblioteca de Polinyà

“Tipismo franquista” és el compendi d'una època a través d'una galeria de personatges variats i representatius del règim anterior. Recolzat per un exhaustiu treball de documentació i una esplèndida aportació visual, estem davant el retrat d'una societat perduda. Una evocació nostàlgica construïda a partir del  rigor històric i d'una selecció d'imatges de gran qualitat tant en el formal com en el documental.

Compost per set grans capítols temàtics, que cobreixen diferents àrees i aspectes (l'Espanya d'uniforme o la devota, els oficis perduts o el món rural, el lumpen i la picaresca, la dona o les figures de la cultura popular), cadascun d’ells es divideix al seu torn en una sèrie de semblances que descriuen, amb text i imatges, una àmplia varietat de personatges, anònims majoritàriament, que van protagonitzar aquesta etapa recent de la nostra història que va ser el franquisme.

En aquestes pàgines es barregen tipus entranyables amb d'altres que ens produeixen rebuig, i es combina també el record sentimental amb la mirada històrica per a oferir al lector una gamma de tipus socials i oficis desapareguts que van definir tota una època i en els quals molts de nosaltres encara podem reconèixer als nostres avis, pares o, simplement, qualsevol dels nostres paisans.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Les llegendes són narracions populars que solen barrejar elements reals i elements imaginaris. Ens expliquen els nostres espais, la nostra cultura, tradicions, i molts cops serveixen per explicar costums o fets que ens han arribat per transmissió oral i fins i tot ens donen un petit consell.  Tota llegenda es basa en elements reals amb  personatges, castells, fets històrics, juntament amb els  elements imaginaris més o menys fantàstics, ja sigui dracs, gegants, encanteris,  que són transformats per la tradició, les fonts orals amb el pas dels anys. El pes de la mitologia grega és un element a tenir en compte ja que és present en la majoria de mites i llegendes, degut que els grecs han exercit una influència absoluta al nostre imaginari popular

Les llegendes, les rondalles i les anècdotes són cròniques populars de la vida quotidiana en un poble o bé en una la ciutat i de fet Girona en té de molt interessants. Joan de Déu Prats, no només es limita a narrar històries fantàstiques, sinó que també ens fa una excel·lent divulgació per  afavorir  la lectura tot fent-la molt més comprensible i atractiva. Gràcies al seu  to humorístic i poètic vincula  el contingut dels relats amb l'actualitat aconsegueix  situar les terres gironines com a centre del món. Com diu la Sardana Girona m’enamora.

Recomanat per Lluís Ardèvol i Julià de la Biblioteca Central d'Igualada

Aii, com ens agrada la mel! A qui no li agrada endolcir-se la vida? Són moltes les expressions i refranys amb la mel com a protagonista: Això és mel, Acudir a un lloc com les mosques a la mel, Deixar algú amb la mel a la boca, Lluna de mel... Un líquid daurat i dolç que produeixen aquests petits insectes avui dia tan amenaçats pel canvi climàtic! I és que les abelles no només ens regalen un dels aliments més preuats i saludables, sinó que són alhora garantia de vida, ja que també pol·linitzen milions de plantes i cultius.

Aquest llibre no només ens explica quines són les plantes i les varietats de mel, els beneficis que té i alguns remeis pràctics i aplicacions gastronòmiques, sinó que també analitza l’abast de l’empremta cultural que l’apicultura ha deixat a la nostra societat a través de topònims, símbols i expressions populars.

Inclou també el calendari de l’apicultor i un glossari de termes apícoles

Recomanat per la Bib. Poblenou-Manuel Arranz de Barcelona

Aquest llibre parla del procés d’especialització vitícola que va tenir lloc a les comarques de l’Anoia i l’Alt Penedès al llarg de la segona meitat del segle XVIII i durant tot el XIX, de les transformacions del paisatge i dels canvis en les relacions socials i polítiques que l’avenç de la vinya va comportar.

Al llarg d’aquestes pàgines es posa en relleu el paper destacat que va jugar la gran propietat de la terra en aquest procés d’especialització vitivinícola, així com el protagonisme que hi va tenir el contracte de rabassa morta. L’estudi analitza la relació existent entre viticultura i creixement demogràfic, l’aparició de nous poblaments i les característiques dels nuclis familiars i de les explotacions rabassaires. Presta especial atenció a les relacions veïnals i al paper jugat per les dones en aquestes societats rabassaires, tant  en l’àmbit de la llar com en el món del treball o en els conflictes socials.

Finalment, s’estudia la crisi provocada per l’arribada de la fil·loxera, la posterior replantació de les vinyes i el conflicte rabassaire de finals del segle XIX.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En aquests dies que celebrem la nit del difunts us recomanem aquest curiós llibre que recull els costums, rituals i llegendes de la nostra cultura.

Ja sabem que la mort és un tema del qual no en parlem gaire tot i que en moltes cultures està molt més present que no pas en la nostra. És per això que els autors s’apropen a ella des d’un vessant original i divertit que parla sense manies de què fem i com celebrem l’últim adéu. Recullen les tradicions i altres expressions populars així com l’empremta que la mort ha deixat en el patrimoni artístic i cultural de la nostra societat. També ens expliquen les noves pràctiques culturals que ens han arribat amb la globalització i laïcització de la societat actual com ara la celebració del Halloween, amb un capítol tan suggestiu com Halloween versus castanyada.

Bib. Poblenou Manuel Arranz de Barcelona

Aureli Capmany es va interessar sempre per la cultura popular. En el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes ens ofereix una passejada per la Catalunya més festiva, especialment per Barcelona.

El segon volum està centrat en les festes tradicionals que se celebren entre juliol i desembre. Hi trobem des de la Festa Major del Raval de Barcelona a la de Tarragona o a les Fires de Girona, L'estiuet de Sant Martí, Tots Sants, El tió de Nadal o Cap d'Any, que és la nit en què les bruixes catalanes es troben per fer ballades.

Algunes d'aquestes tradicions encara són ben vives. Altres s'han perdut. Com Aureli Capmany, nosaltres també pensem que val la pena que es preservin.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Producte d'anys d'investigació i debat, Costumbres en común descriu la complexa cultura de la qual van sorgir les institucions de la classe treballadora a Anglaterra, una sèrie de tradicions i costums que la nova classe treballadora va lluitar per preservar fins a l'època victoriana.

Thompson investiga la desaparició gradual d'una sèrie de costums culturals en el context dels grans trastorns del segle XVIII. Com per exemple, com els vilatans van ser sotmesos a un sistema legal cada vegada més hostil al costum, i en canvi van intentar resistir i preservar la tradició.

Per a l'autor són els governants i terratinents els que van ser un problema per a la gent, la cultura exuberant va precedir a la formació de les institucions i la consciència de la classe treballadora.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

“A una artista famosa li exploten els pits de silicona dalt de l'avió»,

«A un automobilista el persegueix un cotxe que circula amb els llums apagats»,

«Un home té una boa com a animal de companyia que l'amida per poder-se'l menjar»,

«Una autoestopista fantasma alerta el conductor sobre el perill d'una corba pronunciada»... 

Aquests són només alguns dels temes que tracten els relats inclosos en aquest llibre. Són les anomenades llegendes urbanes, unes històries que tenen un component entre curiós i extraordinari, que es troben presents en les nostres converses del dia a dia i que reflecteixen els neguits i les incerteses dels nostres temps. Llegint-les en recordareu algunes, en descobrireu de noves, però en qualsevol cas segur que us sorprendran! 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

A finals del segle XIX Cels Gomis va recórrer Catalunya per recollir-ne la tradició oral amb un rigor inaudit, però aquesta gran tasca va quedar en l’oblit per qüestions polítiques.

Zoologia popular catalana representa només una petita part de l’obra d’aquest folklorista desconegut, però és alhora un document completíssim i molt curiós. Aquest llibre, publicat originalment l’any 1910, recull gairebé 2000 exemples de dites, creences, acudits, i llegendes d’arreu del territori sobre els animals domèstics i salvatges.

L’autor complementa cada fitxa amb les expressions equivalents en altres llengües, principalment el castellà i el francès. També inclou dos índexs (un de topogràfic i l’altre, d’animals) per facilitar la consulta de les fitxes.

Per a més informació:

• Cels Gomis, el folklorista oblidat
• Bestiari (Rodamots)

Recomanat per Aina Homs. Biblioteca de Polinyà

Brujas és un llibre captivador i indispensable, en el qual l'autora fa de la bruixeria una grandiosa metàfora feminista.

Mona Chollet reflexiona, en aquest brillant assaig, sobre l'herència patriarcal en el pensament europeu, des de la caça de bruixes fins a la actualitat. Aquest llibre explora tres estereotips de dona i el procés que va conduir a la seva estigmatització, així com el que queda en l'actualitat d'aquesta visió, tant en els nostres prejudicis com a les nostres representacions: la dona independent, ja que vídues i solteres van ser especialment ment perseguides; la dona sense fills, ja que l'època de les persecucions va assenyalar la fi de la tolerància cap a les quals pretenien controlar la seva fertilitat; i la dona gran, convertida des de llavors en objecte d'aversió.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La dècada de 1970 va ser la de la rebel·lió social, la protesta, l'art conceptual i la contracultura. Els joves es deixaven seduir per tot el underground i experimentaven amb sexe, drogues i noves experiències. Els adults primer van assistir sorpresos a l'espectacle i (alguns) van acabar participant activament. No era la "minifaldilla de Massiel"  convocant lúbriques mirades el que va proclamar l'adveniment de la modernitat en aquest país. Van ser les provocadores històries de còmics i fanzines, les primeres manifestacions per la llibertat sexual i els experiments al·lucinògens reverencialment compartits en penombra. Van ser els estudiants enfrontant-se als “grisos” a les acaballes d'un règim que moria matant. Va ser una desbordant i imperiosa necessitat de llibertat que trencava tots els dics de la repressió i de la censura. Va ser la fi d'una època gris i l'inici d'una etapa carregada de somnis i utopies.

Amb més de mil imatges i documents, Què va ser dels 70? esbossa un retrat col·lectiu dels anys que van del mític 68 a l'emblemàtic 82, la llarga dècada en què Espanya va passar la seva particular i meravellosa edat de la pocasolta.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aques llibre fa una ràpida repassada a les grans llegendes que tenen com a escenari el Pirineu català. La llegenda sempre té alguna vinculació amb un espai geogràfic concret, el qual tracta d'explicar. De fet, segurament varen ser algunes peculiaritats de l'espai pirinenc les que varen permetre que algunes narraciones llegendàries arrelessin.
D'aquesta manera, hi trobareu muntanyes, rius, estanys, gorgs, pedres... però també llegendes que fan referència al funcionament climàtic o meteorològic d'aquell espai muntanyenc, o a les seves característiques socioculturals... petjades de sants i dimonis, marededeus trobades, tresors llegendaris i algun personatge mitològic...
"Tot un tresor llegendari interpretat a la llum de la geografia cultural.

Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El porró, a més d’un simple atuell d’ús casolà encara molt present a moltes cases catalanes, des de fa temps ha esdevingut un símbol icònic nostrat, valgui com a exemple la petició per convertir el porró en emoji del WhatsApp feta el 2016. El porró ha estat inspiració de poetes i literats i d’artistes com Picaso, Miró i Matisse. Per tant amb projecció més enllà del nostre àmbit. D’aquí el títol El Porró : de Poblet a Nova York. El llarg viatge de l’atuell català més universal.
En aquest llibre pots trobar diferents aspectes relacionats amb el porró: la història de l’objecte, la simbologia sexual, la seva presència a la literatura, la producció, el refranyer, etc. I com no podia ser d’una altra manera, el fet de beure a galet.

Per a més informació:

• Josep Maria Rovira i Valls
• Petició per convertir el porró en emoji del WhatsApp

Recomanat per en Manel Fernàndez. Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Per conèixer la importància de la primavera i del mes de maig a Catalunya, només cal donar un cop d’ull al volum del mes de maig del Costumari Català de Joan Amades. Veureu que és un dels més llargs per les tradicions catalanes que es celebren i entre aquestes cal destacar les FIRES.

Amb aquesta recomanació s’ofereix un ventall de fires que tenen un marcat aire popular i que, per un altre motiu, són significatives per al seu poble o comarca. En la primera part, el llibre reflexiona sobre el significat de la fira. En la segona s’exposen tot un seguit de fires i s’esmenta breument què es pot trobar a cadascuna. Val la pena cercar-la, seleccionar alguna fira d’interès, fer un tomb i , qui sap, potser, fins i tot, firar-vos!

Recomanat per Mireia Castillo. Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga.

Tornar al bosc: les feines dels bosquerols és el títol del llibre que recull saviesa popular i entrevistes que Josep Cot i Antoni Gimeno ha anat fent durant més de trenta anys d'anys per tot el país. 

Una gran part del país està poblada pel bosc. Ocupa tant de territori que sovint forma part del nostre entorn. Anem al bosc a passejar, a esbargir-nos, a fer esport, a explorar o a caçar bolets. Els boscos, a més, són els protagonistes  de nombroses llegendes i històries. I sobretot, han estat una font de riquesa. En general avui ja no ho són. És per això que no havien estat mai tan abandonats com ara. A Tornar al bosc cedim la veu a seixanta persones que hi van viure, que hi van treballar, que hi van fer campanyes i que, mentre ens expliquen què hi feien, ens recorden tot el que els boscos encara ens donen. A Tornar al bosc recollim llenya, fem feixines, fem pega, fem dogues i rodells,  fem escombres de bruc, tornem a coure carbó i a llevar el suro, recol·lectem pinyons, castanyes, cireres d'arboç, bolets o aglans...

Expliquem totes les feines del bosc, encara que de boscos n'hi hagi de moltes classes. Però per recordar i aprendre allò que vam ser, de camí només n'hi ha un: tornar al bosc.

Gegants i bestiari: el Patufet i les tradicions catalanes

Ens trobem davant d'una col·lecció que permet als més petits de la casa conèixer el costumari català i a la vegada practicar la lectura, gràcies a la seva lletra lligada.

El protagonista de la història és en Patufet, un dels personatges més coneguts  dels contes populars catalans, que s'encarrega d'explicar les tradicions festives del nostre país d'una manera ben divertida.

En aquesta nova aventura el Patufet ens presentarà els gegants, capgrossos i els elements del bestiari popular tan tradicional i icònics de les festes populars d'arreu de Catalunya.

Amb l'arribada de l'estiu, arriben les festes majors. En Patufet i els seus amics fan vida al carrer i s'ho passen d'allò més bé seguint les cercaviles, amb els gegants com a principals protagonistes, els capgrossos, les àligues, els dracs i les mulasses, tots ells  elements del bestiari popular i tradicional.

Amb il·lustracions d'Hugo Prades molt ben aconseguides i text en forma de rodolins de Roger Roig, en Patufet ens presenta un dia de festa major a un poble fictici de Catalunya. Una de les millors maneres d'explicar als més menuts com es desenvolupen les festes majors del nostrer territori i amb un presentador ben adient.

Us recomanem aquest títol i la resta de la col·lecció. 

Recomanat per Alea Ardanuy Bib. Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat

"Si no surt a l'Espasa, és que no existeix".

L'enciclopèdia Espasa va començar a publicar-se en 1906. Els seus 70 toms, d'unes 1500 pàgines cada un, abarcaven milions d'articles, centenars de milers d'il·lustracions i una bibliografia inconmensurable; una magnitud tan desbordant que va fer proverbial la frase «si no surt a l'Espasa, és que no existeix».

Aquest  llibre  abasta una mínima part dels continguts de l'Enciclopèdia Espasa, però ajuda a comprendre-la en tota la seva extensió. Les entrades, agrupades per blocs temàtics, representen el més cridaner, curiós i pintoresc d'aspectes relatius a les creences, supersticiones, usos socials, política, sexe, religió, etc. La lectura d'aquestes pàgines constitueix un viatge fascinant, ameno i sorprenent al món de fa un segle, i és també un homenatge a un projecte cultural irrepetible.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques

L'escriptor Joan de Déu i la il·lustradora Maria Padilla van publicar l'any 2017 'El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya' amb l'editorial Comanegra. Un any després, van tornar a unir les seves forces per publicar un atles fantàstic que agrupa, per primera vegada, els paratges catalans de llegenda: 'El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya' (Comanegra).

El llibre descobreix una trentena de paratges de llegenda concebuts pels catalans i ubicats arreu del país. Segons el propi Joan de Déu és "una proposta que convida a la gent a veure Catalunya amb els ulls de la fantasia". "És un viatge geogràfic, una mena d'atles on en lloc de les comarques i les capitals tradicionals, trobes llocs que en la tradició catalana són de llegenda per diferents situacions com ciutats submergides al mar o amagades dins de llacs del Pirineu".

Aquest llibre és per llegir a poc a poc, amb calma, una espècie d’enciclopèdia o guia de viatges curiosa per fer excursions misterioses a diferents llocs que ens proposa l’autor.

Una autèntica joia pels amants dels llocs de poder i les llegendes.

Per a més informació:

• Joan de Déu Prats

Recomanat per Íngrid Plaza. Bibliobús La Mola

El llibre recull per primer cop el treball de disseny i construcció d’imatgeria festiva (dracs, gegants, capgrossos i bestiari festiu divers) dels tallers Sarandaca, Ventura&Hosta i Dolors Sans. Presenta les biografies, l’evolució dels tallers i les seves opinions sobre la festa popular mitjançant entrevistes en profunditat. S’exposen de manera detallada les tècniques i els materials de construcció. Completa el llibre un inventari dels aproximats 1.000 elements construïts pels tres tallers fins l’any 2018.

També proposa una reflexió sobre la festa des d’una perspectiva etnogràfica, folklòrica i sociològica, amb articles de Bienve Moya, Amadeu Carbó, Xavier Cordomí, Paco Cruz i Jo Farb Hernández. Està il·lustrat amb 270 imatges, la majoria inèdites, de la imatgeria festiva dels tres escultors de la festa.

El moviment social al voltant de la imatgeria festiva viu a Catalunya, possiblement, el millor moment de la seva història. 

Els 3 tallers que apreixen en aquest llibre són professionals amb dedicació pràcticament exclusiva a les escultures festives. 

Al llibre hi trobareu quatre articles que reflexionen sobre la festa i el paper de la imatgeria i dels seus creadors; un recorregut sobre la història i evolució dels tres tallers; les tècniques de treball dels tallers de manera detallada i amb molta informació gràfica; un inventari de les obres dissenyades i construïdes pels tallers i una selecció de les 7 millors peces a criteri del seus autors. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'estudi de la terminologia relacionada amb la indumentària civil catalana a les obres literàries i històriques, així com en ordinacions, inventaris i altres documents de la baixa edad mitjana, és el punt de partida d'aquest llibre, ara reeditat, que permet conèixer quin nom rebien els diversos elements dels vestits i els seus complements, quins estaments els usaven i en quines ocasions ho feien, amb quins materials estaven confeccionats o quins eren els colors més usats i els més apreciats.

El llibre, a partir de referències literàries medievals, ens il·Lustra sobre la indumentària dels segles XIII, XIV i XV. Parla tant dels vestits i capes com dels mantells, calçats i ornamentació personal.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El circ romà va ser el cor de les tensions polítiques, ideològiques i socials al llarg de l'antiguitat romana. Una passió que encara avui segueix fascinant i que guarda gran semblança amb els nostres espectacles de masses. Les carreres de carros a Roma es van convertir, des de molt d'hora, en un eficaç instrument de dominació social, mitjançant el qual l'emperador es congraciava amb el seu poble. Les diferents faccions i la celebritat dels aurigues, autèntiques estrelles del seu temps, van fer del circ tot un espectacle social i polític en el que desitjava o desacord tota la societat.

"Panem et circenses" ens endinsa en aquest particular centre neuràlgic de les sempre apassionants tensions de la ciutat eterna i de l'expansió de l'espectacle per tot el territori imperial, especialment a Constantinoble.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Elena Francis, un personatge de ficció, va esdevenir la consellera sentimental de les espanyoles a través d'un consultori de ràdio. Encara que va ser concebut com a motor publicitari d'una empresa de productes de bellesa, la influència del programa va transcendir fins a esdevenir un fenomen de masses del braç de la ideologia nacionalcatòlica.

El present estudi analitza un conjunt de cartes, datat entre 1951 i 1970, que estableixen l'escenari sentimental, laboral i familiar en què es movien les dones de la classe treballadora. Les cartes, que majoritàriament no es van radiar, van constituir una via de comunicació paral·lela al programa de ràdio i es van contestar particularment, ja que el seu contingut excedia la innocent consulta de bellesa per a descriure greus casos de marginació, maltractaments i frustració personal.

Aquest fons documental confirma la supeditació de la dona durant la dictadura a un sistema patriarcal que li vetava la possibilitat d'equiparar-se al baró en l'àmbit educatiu i social. Així mateix, revela les claus comunicatives que van convertir a Elena Francis en un potent altaveu ideològic que s'escoltava religiosament en els quarts de servei, els tallers de costura, les fàbriques i les cuines d'un país emmordassat.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Amb el rigor i l'amenitat que caracteritzen José María Zavala, aquest llibre respon les preguntes més famoses i controvertides de la història d'Espanya.

Després d’indagar en arxius inexplorats, Zavala viatja per totes les èpoques al rescat d'episodis increïbles i explica assumptes com la identitat de l' “home de les mil cares”, que es feia passar per cosí del rei Alfons XIII;  els detalls del cercle esotèric de Felip II, l'home que tenia raigs X als ulls; l'enigma de les aparicions de Garabandal;  la maledicció del teatre Eslava, ; el mateix comte Dràcula espanyol; la identitat del Leonardo da Vinci espanyol, l'autòpsia del gran descobridor Cristòfor Colom o com va morir en realitat el cèlebre torero Manolete...

No deixeu de saber quins són els grans misteris i llegendes d'Espanya.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un atles feminista brillantment dissenyat i guardonat que il·lustra com viuen les dones en els diferents continents i cultures. Una anàlisi global, accessible i actualitzat dels aspectes clau que afecten les dones d'avui, els avenços aconseguits i el camí encara per recórrer.

Donem a les dones la mateixa atenció i anàlisi que concedim als homes al mapa!

La situació de les dones està més en el punt de mira que mai: parlem d'igualtat, de bretxa salarial, de drets ... però sabem realment quina és la situació de la dona en l'actualitat?

Darrere dels grans titulars, s'amaga el dia a dia de milions de dones que lluiten per fer un món millor i més just, tot i que encara queden molts reptes per lluitar:

- 520 milions de dones no saben llegir.

- El 47% de les nenes índies es casen abans de complir els 18 anys.

- Una dona mor assassinada per la seva parella cada tres dies a França i cada 30 hores a l'Argentina.

- El 2018, Islàndia va ser el primer país a prohibir per llei la bretxa salarial.

- No és fins al 2030, que els nens i les nenes accediran a l'educació a parts iguals.

Aquest llibre és, sens dubte, un referent imprescindible per a tot el que vulgui conèixer més sobre la situació de la dona al món, amb dades irrefutables i fonts objectives. Apte per a tots els públics, ens convida a tafanejar, però, sobretot, a reflexionar i participar en un canvi que s'ha de promoure entre tots.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La masia és un patrimoni emblemàtic a Catalunya i en especial a la Catalunya central, un territori amb un entorn físic que ha marcat i condicionat el desenvolupament d'un sistema d'habitatge dispers que encara perdura. Les masies, les cases de pagès, són l'elemente més destacable del nostre paisatge rural, amb clares diferències entre la plana agrícola del sud i la muntanya del nord.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

“Qui no vulga pols, que no vaja a l’era”, “Tornar-se aigua de borraines”, “Fer la cisa”, “Ves-te’n a pastar fang!”, “Parlant del gos, amanix lo bastó”, etc.

Coneixeu aquestes expressions? Les feu servir? Us animeu a donar-los vida? Joan-Josep Sancho n’ha recopilat al voltant de 1.500 al llarg de molts d’anys. Les trobareu en aquest llibre juntament amb unes 1.000 paraules, com ara tossolot, catxamona, anyívol, fangutxer o palmavera, mots cada cop menys freqüents en la parla habitual de les generacions més joves.

L’autor ha seleccionat una seixantena de dites, n’ha explicat el significat i ha promogut l’elaboració d’un text per a cadascuna que en contextualitza l’ús. Una seixantena de persones, amics i amigues de Joan-Josep Sancho, s’han ocupat d’evocar la dita encomanada. Una aportació que dona una dimensió coral al llibre.

Els textos van acompanyats d’una trentena de fotografies conceptuals d’autèntica excel·lència. L’autor, Àlex Espuny, ha cercat d’assolir una simbiosi amb les dites de referència. Un experiment reeixit que complementa de manera immillorable la part textual del treball.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

A què saben els records?

Aquest llibre aprofundeix per primera vegada en l'origen i història de les marques amb què ens alimentem i vam créixer. Aquest viatge íntim, i al mateix temps històric i social, comença i acaba a peu de platja. En ell, l'autor ens porta des de la seva primera berenar a les sorres marroquines, a mitjans dels anys 50, fins a la Costa Brava dels 80, el dia que Ferran Adrià assumeix la direcció de la cuina del restaurant El Bulli. En el seu relat, no exempt d'humor, Fernando Ruiz-Goseascoechea compte tot el que volem saber sobre les marques de productes que menjàvem i bevíem: on van néixer, els que les van crear, què va passar a la Guerra Civil Explica si la marca va desaparèixer, si va ser absorbida per una multinacional o si encara perviu.

Se situa en plena transició política espanyola per fer un repàs fascinant de la transició gastronòmica a les cases i als carrers; i revela des de primera fila les coordenades dels protagonistes que van transformar la cuina peninsular.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Es tracta d'un treball d'investigació fet entre el 2010-2014 a càrrec de l'Associació per a la Recerca i l'Estudi de la Cultura Catalana l'Escambell que s'acosta a les bodegues de Barcelona, enteses com la principal institució social popular. El llibre ens ofereix una mirada panoràmica als orígens i transformacions de les bodegues. La investigació s'interessa pel rol d'aquestes en la producció i reproducció del teixit veïnal del seu entorn, el barri.

Actualment les bodegues han esdevingut espais de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta dades com la revifalla econòmica de les bodegues, la seva reconversió a models alternatius de negoci com bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc. o l'estudi dels diferents públics que hi assisteixen (moderns, turistes, gourmets, etc). Aquest treball pretén donarcompte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

Recomanat per Mireia Castillo Picas. Bib. Ramon Vinyes i Cluet de Berga

Al segle XVIII es van posar les bases de la societat actual. Actes tan quotidians com són fumar, menjar un gelat, prendre cafè, llegir un diari o fer una truita de patates tenen l’origen en aquest segle; és el moment en què a Catalunya arriben un nombre immens de novetats i d’enginys, des dels teixits de cotó pintat als paraigües, que potencien el seu esdevenir industrial.

Els autors recerquen en aquest llibre sobre indumentària i gastronomia, i ens acompanyen en aquest fascinant viatge a través del temps.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

De l'edat mitjana fins a mitjans del segle xx, el Pirineu ha estat el pas per on la gent que ha anat formant la nostra cultura i el nostre país anava ocupant les terres més planeres i més a tocar del Mediterrani. Ben entès: venien d?un i altre costat i, com que van ser els primers, no és cap exageració escriure ara que el Pirineu és el bres¬sol dels Països Catalans i de Catalunya. Avui, però molts punts d?aquest bressol són buits. El Pirineu és una gran serralada plena de preguntes. 

Anem de les terres més altes de l'Alt Empordà a l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. 14 autores i autors ens han escrit sobre una trentena de pobles buits: Requesens, a l'Alt Empordà; Ribelles, Bassegoda, Monars, Sant Aniol d'Aguja i Lliurona, a l'Alta Garrotxa; Coma, al Conflent i Santa Cecília de Cos, al Vallespir; Viladonja i Aranyonet, al Ripollès; Creu, al Capcir; Callastre, a l'Alta Cerdanya; Montcalb, al Solsonès, i Brocà, al Berguedà; Forn, Senyús, Estelareny i Banyeres, a l'Alt Urgell; Montesquiu, Claramunt i Toló, al Pallars Jussà; Besan, l'Espluga de Cuberes i Sant Sebastia -així, sense accent- al Pallars Sobirà; l'Artiga, Saraís i Aulet, a l'Alta Ribagorça; Sant Pèr i Bordius, a la Vall d'Aran, en català i aranès. A Els pobles perduts del Pirineu català i aranès convidem a conèixer, a caminar i, si pot ser, a recuperar i a estimar una part imprescindible del nostre país. La seva columna vertebral. Que l'oblit i la deixadesa no acabin d'aterrar-ho.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La recomanació d’aquesta setmana ens narra més d’un centenar d’històries dels personatges més il·lustres que reposen als cementiris de Barcelona. A través d’aquest llibre descobrirem qui van ser, els seus pensaments i les seves vivències, com vam morir i on són enterrades les principals personalitats del món de la cultura, de les ciències i de la política que avui reposen en aquests autèntics museus a l’aire lliure.

Jaume Nolla, escriptor i guionista, i Margarita Puig, periodista deLa Vanguardia, pensen que cal anar als cementiris i recordar persones que ens han precedit, tant els propis, com els difunts dels altres o com els personatges cèlebres que ens proposen a través d’aquest llibre.

• Tombes i lletres prestatge virtual de Cultura popular

Recomanat per Cristina Freixas. Biblioteca P. Fidel Fita d’Arenys de Mar

El llibre Canet, 36 hores de cançó i de llibertat es va publicar el 1977, abans de la celebració de la setena edició de les Sis Hores de Cançó de Canet. En aquell moment el festival era ben viu, cosa que es va demostrar amb l’èxit d’aquell mateix 1977 i del 1978, últim any del festival. Ara, quaranta anys després de les últimes Sis Hores, Enderrock reedita el llibre i hi afegeix els capítols referents a les dues últimes edicions del Festival de la cançó, escrits expressament per l’historiador Carles Saiz i Xiqués. 

Les Sis Hores es van convertir en el festival de referència de la Cançó i els principals intèrprets van trepitjar-ne l'escenari: Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Joan Isaac, La Trinca, Uc, Falsterbo 3…

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Morder la manzana és un d'aquells llibres essencials que neixen de la necessitat i de la urgència. Perquè Leticia Dolera necessita comptar per què és feminista i per què totes hauríem ser-ho. Un camí vital en què s'ha trobat amb persones inspiradores, lectures reveladores, anècdotes -de les bones, de les dolentes i de les pitjors- viscudes molt de prop o en primera persona.

Aquest llibre és també la història de dones valentes que van marcar el camí i l'exemple ens ajuda a despertar les nostres consciències i també a ensenyar a les més joves.

Per molt que ens hagin repetit que Eva va pecar en mossegar la poma, nosaltres sabem que allò va ser precisament el que la va fer sàvia. Llavors què?, Te'n ve de gust una? Llegeix Morder la manzana. Una obra d'empoderament feminista per a totes les edats.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

No és que de cop i volta, t’hagis fet més petit/a, sinó que el tema té mides gegantines… Ens trobem davant d’una col·lecció de grans dimensions, il·lustracions vives i coloristes i amb un text entenedor que fan d’aquests llibres de l’editorial Brau una peça ideal per als més petits. Actualment, han editat diferents títols d’aquesta col·lecció entre ells “El Llibre gegant dels gegants”.

I és que Catalunya és una terra de Gegants. A molts pobles i ciutats hi trobareu una parella molt i molt alta que no para de balla els dies de Festa Major. N’han triat uns quants i ens expliquen les seves històries: per què a Valls al gegant petit li diuen Lladrefaves, o a Reus hi ha gegants d’arreu del món, etcètera. 

El llibre pensat perquè els pares el llegeixin i l’expliquin als més petits i perquè els nens/es més grans el puguin llegir directament, és un conte que us acompanyarà i us engrescarà a conèixer més bé aquest fantàstic món dels gegants, que tant d’interès desperta a les nostres places i carrers.

Amb text de Nicolás Alonso, especialista en el món geganter i les il·lustracions de Carles Arbat, reconegut il·lustrador, ja han editat una segona obra “Més històries gegants dels Gegants”.

Vols fer un volt per l’inexorable món dels Gegants, un món de talles descomunals? Serà una gran diversió per a petits i grans!

Recomanat per Ingrid Plaza. Bibliobús La Mola.

La discussió al voltant del patriarcat no ha deixat d’estar present en la historiografia i en el feminisme a les últimes dècades. No obstant això, no existeix consens al pensament feminista a l'hora de dotar de centralitat el patriarcat en l'estructura i organització social capitalista.

Gerda Lerner realitza un acostament a l'Antiga Mesopotàmia a través de fonts primàries. Deixa de banda el victimisme de les dones, així com el mite del matriarcat, per afrontar una anàlisi que ens porta a altres preguntes.

 La creació del patriarcat és un llibre referencial per a  construir paràmetres històrics que ens permetin entendre la realitat actual.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El mocador al coll, les botes de muntanya, la tenda de campanya, el foc de camp, les llargues caminades per la natura, les cançons, els jocs de nit… Anar al cau o l’esplai ens omple una motxilla de vivències inolvidables.
Solidaritat, companyonia, treball en equip, diàleg, sostenibilitat o educació per la pau són alguns dels valors que fomenta l’escoltisme. Tothom que ha passat per aquesta experiència ho recorda amb un somriure ple de nostàlgia.
Gràcies al moviment escolta, diverses generacions de catalans han forjat una forma d’entendre la vida i una altra manera de veure el món.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una nova i modernitzada edició dels Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars. Aquesta obra va sortir a la llum per primera vegada l’any 1965 gràcies a la fèrria voluntat –i perquè no dir-ho, al seu patriotisme– d’un editor sensible a les tradicions del poble català: entre aquestes, la paremiologia. Efectivament, aquesta voluntat i sensibilitat van portar l’avi Àngel Millà i el pare Lluís Millà a fundar l’editorial Millà i, concretament, la Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou, en la qual van aparèixer els Cinc mil refranys catalans. La família Millà pretenia –i ho va aconseguir del tot– divulgar i fer accessibles als ciutadans de Catalunya la cultura popular en català: des del món teatral fins al costumari del país. No cal dir que els nous editors recollim la filosofia de la família Millà.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Identitat i alteritat en la festa popular, La dansa dels altres  és un ampli recull d’estudis a l’entorn de l’altra banda de l’alteritat: la identitat. La necessitat de l’antagonisme per definir-se ha generat relats i ficcions de llarga alenada en totes les cultures. El combat d’oposats és un dels arguments més transitats per l’espectacle escènic i dancístic de tots els temps, com ho demostren la gran quantitat de pervivències tradicionals arreu del món.

En aquest llibre hi concorren investigadors de diverses procedències i especialitats interessats en desgranar les múltiples cares d’una figura festiva ancestral i prolífica: la de l’altre.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ara que el debat sobre els límits de l’humor està a l’ordre del dia és un bon moment per recomanar-vos L’humor gràfic a Barcelona, on trobareu un repàs exhaustiu de la tradició satírica catalana dels últims 175  anys.

El llibre és el resultat de les Jornades d’Història d’Humor Gràfic celebrades l’any 2013 a la capital catalana i recull l’obra d’humoristes tan destacats com Apel·les Mestres, Perich, Josep Bartolí, Cesc, Picarol, Escobar i Ibáñez.

També hi trobareu el repàs a la trajectòria d’algunes de les publicacions més importants (La Flaca, Cu-cut!, Papitu, La campana de Gràcia, L’esquella de la torratxa, Tiovivo) i un capítol que destaca el paper que van jugar en ple franquisme les revistes infantils (Cavall Fort, Tretzevents, Patufet).

Tot i que aquesta tradició ve de lluny, l’humor gràfic es va popularitzar sobretot gràcies a les caricatures polítiques que apareixien a la premsa. Posteriorment els humoristes van anar treballant en altres àmbits, sobretot al de la publicitat. Amb el temps el sector va anar creixent i professionalitzant-se fins a arribar a organitzar trobades especialitzades com ara el Saló d’humoristes i diverses exposicions col·lectives.

Autora: Eli Ramirez

Per a més informació:

• Humoristan, museu digital de l'humor gràfic
• Tebeosfera 

Recomanat per Aina Homs. Biblioteca de Polinyà

Aquesta quia sobre els trabuicaires  té l’objectiu d’aportar llum i informació a les preguntes de qui   eren els trabucaires, quan van aparèixer, per què van sorgir, què hi ha de llegenda i de realitat i, a la vegada, vol ressenyar els capitostos més rellevants i fer un resum de les accions més sonades i els segrestos més mediàtics que van realitzar en el territori de les comarques gironines.

El món del trabuicaire, molt més real i extens del que la gent pugui imaginar.

*Novetat 

El present llibre ens ofereix un ampli recorregut geogràfic per unes celebracions carregades de simbolisme, que ens parlen del cicle anual de regeneració de la natura, però també de la voluntat de mantenir una tradició.

 Cultures de tots els continents celebren des de molt antic festes amb  els arbres de protagonistes. L’estranyesa de veure en ple segle xxi com es tallava un arbre al bosc,dur-lo   en processó a la vila i observar com es plantava amb tota solemnitat al bell mig de la plaça, va portar el periodista Llorenç Roviras i el fotògraf Marc Castellet a recórrer el país buscant l’on, el com i el perquè d’aquests ritual.

L’obra fa un recorregut per una bona  part de les més de cent seixanta festes d’aquest tipus que els autors han trobat i documentant  a Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, Mallorca i Andorra. Les vint-i-vuit festes que hi són narrades, ordenades cronològicament segons el calendari festiu (solstici d’hivern, Festes de Maig i solstici d’estiu), d’aquesta manera permeten conèixer la vivència de les persones que hi participen: què fan, què senten, què viuen, i sobretot, perquè es veuen compromeses a formar-ne part.

Recomanat per Lluís Ardèvol i Julià. Bib. Central d'Igualada

Aquest llibre de Sandra Martínez, únic en el seu gènere (o almenys el que abasta més àmbits intel·lectuals, el millor inscrit a les problemàtiques de les diferents posmodernitats artístiques i sociològiques), és una extraordinària aportació a l'estudi de la pell com a mapa i símptoma del nostre temps.

Escrit amb agilitat expressiva i intel·lectual, amb un maneig de documentació de primera qualitat i amb un talent natural, posa en ordre el caos d'idees i intuicions que sobre aquest assumpte s'han anat acumulant al llarg dels últims segles.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Seleccionats per Cartooning for Peace, aquestes 60 vinyetes de premsa descriuen la situació internacional, les desigualtats i la violència que poden patir les dones en els àmbits de l'educació, de la sexualitat, de la religió o al món laboral.

Élisabeth Badinter ens recorda, a través d'aquestes 60 vinyetes de premsa, que la lluita pels drets de la dona segueix sent un tema important en un món en transformació contínua.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Tradicionalment s’ha tingut una visió molt limitada del que realment engloba la cultura del vi. El present llibre reivindica un territori més ampli per a aquest concepte, i hi inclou des de mites i tradicions a coneixements històrics, científics o tècnics, tot passant per les diverses obres plàstiques, literàries o musicals que hi tenen relació. També reserva un espai a disciplines com ara el disseny, l’arquitectura, el cinema, el paisatgisme o la historieta gràfica i a altres de més quotidianes com l’alimentació, l’oci o el turisme.
El jardí de Dionís ofereix un important desplegament d’imatges il·lustratives en cada capítol, que fan més còmoda la comprensió de l’obra i més amena la seva lectura.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Vinyòvol és el pagès que té cura del vinyet i també és el títol que aplega aquest recull de mots vinaters i vinyaters, que ha estat confegit durant anys per un pagès vinater que trepitja els vinyets i sua dins el celler, que prové de nissaga pagesa i vinatera, que estima de bon de veres la terra mallorquina i els seus vinyets, perquè la vida de l’autor de Vinyòvol ha estat lligada des de la seva infància a feines al vinyet: lligar vinya, arcar, cavar vinya, esquitar, ensofrar...

Aquest vocabulari, fet per un pagès i vinater amb un gran amor per la terra, pel vinyet i pels vinaters, servirà per disposar d’una manera ordenada les paraules de la vinya i del vi, perquè han estat recollides amb meticulositat, rigor, respecte, passió i empenta.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Et van animar a ballar el twist sense tocar  la teva parella per aïllar-te en un nou món individualista? Et van col·locar a les orelles auriculars com a part d'un experiment de control social ? Et van aconsellar  d’afaitar-te el borrissol púbic perquè fossis més insensible i mecànic?  Et van dir que abracessis Apple per a arrebatar-te totes les teves possessions? Et regalaren manuals d'instruccions d'Ikea ​​per a què trenquessis amb la teva parella? Et convidaren a ser alternatiu, però no et van donar alternativa a ser-ho? Et van enrolar en una societat sense consciència de classe, però amb por i fàstic dels pobres?... Definitiu... t’estan robant l'ànima!

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

S’acosta Setmana Santa i aquest llibre és molt encertat ja que ens explica a través d’un nen i la seva família què és la processó i com es viu aquesta tradició al poble de Verges i sense passar per alt la famosa i esperada Dansa de la Mort.

L’autor ho explica d’una manera molt divertida i amena i tampoc podem deixar de banda les il·lustracions de la nostra estimada Pilarín Bayés. Aquesta història se suma a la col·lecció de Petites Històries, una col·lecció de llibres de cultura per a infants més extensa de Catalunya.

Recomanat per Mireia Castillo Picas. Bib. Ramon Vinyes i Cluet de Berga

“Nova Orleans, Louisana. Tres mesos després”.

Així comença Treme (2010-2013), una sèrie d'HBO de David Simon i Eric Ellis Overmyer, creadors de l’aclamada “The Wire”, que mostra la situació de la ciutat de Nova Orleans, en concret del barri del Tremé, després de patir les desastroses conseqüències de l’huracà Katrina l’agost de 2005.

La ciutat va quedar pràcticament inundada en el que es considera la més gran catàstrofe natural dels Estats Units i que va fer minvar la població gairebé a la meitat dels seus habitants. La sèrie mostra, durant les seves 4 temporades, la repoblació i reconstrucció d’aquest barri a través d’una sèrie de personatges vinculats amb la cultura “viva” de la ciutat. Gent commocionada (músics, periodistes, advocats, cuiners, etc.)  que lluita dia a dia per sobreviure, tornar a la seva llar i recuperar la seva estimada ciutat.  

La música, vital a “Treme” esdevé protagonista principal a cada capítol. Amb músics reals que participen fent d’ells mateixos i donant encara més realisme a la sèrie. La ciutat sobreviu i la música és un motor que la fa renéixer. Un altre esdeveniment cultural primordial a la sèrie és el Carnestoltes, el Mardi Gras, que revoluciona la vida de Nova Orleans i dels seus ciutadans. No es pot viure a Nova Orleans i no participar d’aquesta festa d’alguna manera, ja sigui com a músic, espectador, a una comparsa, etc.

Estem davant d’una sèrie coral, de ritme lent però segur, històries senzilles, drama, supervivència i bons moments, tot amanit amb bona música. 

Més informació:

• Web Oficial de Treme

Recomanat per Alea Ardanuy Bib. Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat

13a edició d’aquest llibre, Breve historia del traje y la moda( 1a edició del 1988) on s’explica com els capricis de la moda al llarg dels segles són una font d'interès interminable, no només com a indicació de la nostra capacitat infinita d'invenció, sinó també a causa de la relació entre la disfressa i els patrons culturals canviants.

Laver presenta en aquest estudi clàssic els motius subjacents de la moda, així com un estudi de la història del vestit. Descriu els mitjans que han estat adoptats per satisfer les tres funcions de la roba: la protecció, l'expressió de la personalitat a través de l'exposició artística i l'atractiu per als altres.

La nova edició del llibre aquest any 2017 demostra com continua sent un llibre d’actualitat.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals