El “Dia de Morts” (en castellà, Día de Muertos) és una festa tradicional mexicana celebrada cada any l’1 i 2 de novembre, tal com es fa amb la festivitat catòlica de Tots Sants. Aquesta coincidència en el temps es dona perquè es tracta d’una celebració d’origen sincrètic, és a dir, que neix de la combinació de diferents tradicions, en aquest cas de la cristiana portada pels espanyols amb la de les poblacions indígenes mexicanes, molt avesades al culte a la mort.

La festa té arrel en una creença prehispànica segons la qual els morts poden baixar a visitar els vius un dia a l’any, el Dia de Morts. Amb el propòsit de recordar-los i honorar-los, famílies i amics es reuneixen i omplen altars de tota mena d’ofrenes als difunts: figuretes, pa dolç, flors, retrats... En aquests altars i en les decoracions que les famílies elaboren la calavera hi té un paper central: símbol de la presència de la mort en la vida, se’n fan de sucre, xocolata o fang, i fins i tot s’escriuen unes composicions satíriques curtes anomenades calaveres. Altres tradicions inclouen les rues de disfresses, la dispersió de pètals o la col·locació d’espelmes vora les tombes amb la intenció que els morts trobin més fàcilment el camí cap a la terra. L’animació envaeix els cementiris en un ambient festiu. Es comparteix l’alegria de viure amb els morts i la música i el tequila hi són presents al llarg de tota la nit creant un pícnic anual enmig de les tombes.

Per tal d’abastir totes les cases d’aquests elements, són molts els mercats que omplen els carrers durant aquestes dates, un ambient acolorit que ha dut el Dia de Morts a aparèixer en pel·lícules d’èxit com James Bond o Coco. Això i el fet que des de 2008 és considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO ha fet d’aquest dia un autèntic atractiu turístic que es coneix arreu del món.