En cultura popular , un Esbart és un grup més o menys nombrós de persones que es dediquen a la dansa tradicional i que, per atzar, Mossèn Cinto Verdaguer li va donar aquest nom.

L’Activitat d’un esbart es centra en l’assaig i l’execució de danses populars catalanes. El primer esbart es va fundar l’any 1901 a la ciutat de Vic. L’Esbart de Dansaires de Vic va començar a recuperar la dansa catalana. Pocs anys després, el 1907, va néixer l’Esbart de Dansaires de Barcelona. El 1908 també es va estrenar a Barcelona l’Esbart Català de Dansaires i el 1909, l’Esbart Manresà.

Els esbarts, malgrat les particularitats i singularitats de cadascun, segueixen bàsicament dues línies d’actuació: una, iniciada per el Català de Dansaires, que presenta un caràcter més conservacionista de la dansa. I l’altra, que defensa la creació tradicional i que segueixen la línia adoptada pel Verdaguer, fundat l’any 1945.

Els esbarts han estat conservadors i executants de danses vives i recuperades i han fet una bona feina de recerca i investigació. Així s’han pogut documentar balls com les bolangeres, moltes de les jotes tarragonines, balls de gitanes, de bastons i molts altres.

Avui, però, podem enorgullir-nos de posseir un ampli recull de danses històriques-tradicionals amb una varietat immensa de “Ballets” de totes les comarques catalanes degudament catalogats i anotats amb tota riquesa de detalls, consolidats per noms d’una reputació tan prestigiosa com Aureli Capmany, Joan Amades, etc. El Respecte i la fidelitat més absoluts en la transmissió i presentació de les nostres danses tradicionals han valorat sempre les seves actuacions, però la conservació i divulgació amb el màxim rigor històric i científic que van fer ells, dissortadament no ha estat sempre igual.

D’això han passat cent anys, d’aquell 1901, i avui al recuperar la memòria històrica, ens cal preguntar què hem fet, què cal fer, i quin és el futur. És cert que hem fet molt, però també és molt el que cal fer pel seu futur si el volem garantir, doncs depèn de nosaltres en el grau en què siguem capaços de deixar a les generacions futures uns arxius i documentació solvents, clars i fidedignes. Si la llengua és l’expressió més directe en la nostra cultura, és en els balls i danses tradicionals on es troba l’expressió més directe dels nostres sentiments.

Algunes de les danses més conegudes:

• La Bolangera
• Ball de gitanes
• Jota de Castelló
• Ball Cerdà
• Ball de nans
• Ball de cascavells
• L’Indiot
• Galop de cortesia
• Danses de Vilanova
• Dansa de Castellterçol
• Ballet de Déu
• Ball de la civada
• Ball de Sant Ferriol
• Espunyolet
• etc

I alguns Esbarts destacats poden ser:

• Esbart Català de Dansaires
• Esbart Dansaire de Mollet
• Esbart Manresà de Dansaires
• Esbart Dansaire de Rubí
• Esbart Verdaguer
• Esbart Sant Martí
• Etc…