Fins no fa gaire els carros eren molt presents al nostre entorn. A part de fer de vehicle també eren una eina bàsica per les feines del camp i el transport de mercaderies. Aquesta importància es fa palesa quan observem la gran quantitat d’oficis especialitzats en la seva construcció, manteniment i ús.

El carreter era qui s’encarregava de la construcció del carro. Havia de ser bon fuster i ferrer alhora, ja que la construcció d’algunes parts –especialment les rodes- era molt complexa. L’esparter fabricava cistells i sacs d’espart i el baster l’equipava amb els guarniments i arreus de cuiro.

Tot carro anava estirat per algun animal de peu rodó (cavall, bou, ase...), que també necessitava unes atencions especials per poder fer bé aquesta funció. El ferrador clavava les ferradures als unglots dels animals perquè no se’ls desgastessin amb l’esforç. Els manescals (una espècie de veterinaris) i mossos d’estable s’encarregaven de la seva salut i benestar.

I evidentment, no ens podem descuidar de qui menava el carro. Els traginers eren els encarregats del transport de mercaderies, i depenent del què portessin podien rebre un nom més específic, com ara boter (qui portava el vi o l’oli) o llenyataire (qui portava llenya). També trobem carros especials de suport a diverses professions, com ara el de bombers i el d’enterramorts.   

Tot i que ja no siguin d’ús habitual encara podreu veure’ls exposats o passejant en algunes poblacions catalanes gràcies a la gran tasca de restauració i conservació que fan municipis, particulars i entitats del territori, com els Tonis de Taradell o els Tres Tombs d’Igualada.