La història d'un segrest explicat al detall gràcies a testimonis i informes policials reals.

El 4 de desembre de 1997, quan només tenia 18 anys d'edat, Melina va ser segrestada quan es dirigia a la Universitat de Lima, Perú. Aquest "plagi" (com s'anomena al segrest al Perú) va ser una experiència traumàtica que va durar 3 dies i que la marcaria per sempre. Dotze anys després, el prolífic autor Hernán Migoya, actual marit de Melina, va decidir reconstruir els fets a partir dels testimonis dels involucrats, així com dels informes policials del succés i les transcripcions dels interrogatoris. Una tasca de prop de tres anys de treball juntament amb l'artista Joan Marín que ha donat com a fruit una impressionant novel·la gràfica.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Aldebarán és el recopilatori dels cinc àlbums que composen la primera part de la tetralogia de ciència-ficció Los Mundos de Aldebarán, del guionista i dibuixant brasiler Luiz Eduardo de Oliveira "Leo". La sèrie, que es va iniciar el 1994, progressa més o menys a raó d'un àlbum a l'any i encara està en procés de creació. S'ha traduït també al castellà el segon volum, Betelgeuse, que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals. S'espera el tercer, Antarès, que ja està editat en francès. Cada volum es pot llegir de manera independent, tot i que la història i els personatges principals continuen. L'acció es desenvolupa en el marc de la colonització interplanetària en ple segle XXII.

Aldebáran, el món on comença la narració, és un planeta enigmàtic cobert d'aigua en un 90%, on viu des de fa cent anys una colònia d'humans que va perdre el contacte amb la Terra quan hi va arribar. L'existència de dos dels seus joves habitants, en Marc i la Kim, fa un tomb quan una sèrie d'estranys successos naturals culminen amb la destrucció de l'isolat poblet on viuen. A partir d'aquell moment es veuran immersos, no sempre per voluntat pròpia, en una recerca plena de dificultats per esbrinar el que hi ha darrera del misteri que ha canviat les seves vides.

Malgrat que l'argument presenta més preguntes que respostes i que el dibuix és un pèl limitat, el còmic desborda en imaginació, sobretot pel que fa a la concepció dels móns colonitzats, la flora i la fauna dels quals resulten insòlites. A més a més destaca el realisme dels personatges, amb qui no costa gens empatitzar. Si a tot això afegim la varietat de temes que es toquen, que van des de l'ecologia fins el totalitarisme, i sobretot una narració fluïda que fa avançar la història sense entrebancs, no sorprèn que aquest còmic enganxi sense que hom gairebé se n'hagi adonat. Després no digueu que no us ho havíem advertit!



Tetralogia de Luiz Eduardo de Oliveira "Leo" a la Wikipedia (en francès).

James Vance i Dan Burr, guionista i dibuixant respectivament, descriuen a "Reyes disfrazados" la Gran Depressió Americana. L'obra és considerada una de les millors novel·les gràfiques de denúncia social.

El pare del jove protagonista, un home fracassat i alcohòlic, fuig de casa per cercar feina a Detroit. El fill decideix poc després seguir les seves passes. El seu serà en tot cas un viatge de maduresa, una aventura durant la qual aprendrà a partir del perill, la pobresa extrema, el rebuig social. Coneixerà a més a un altre personatge emblemàtic del llibre, el Rei d'Espanya, prototip de l'americà mig que la crisi ha convertit en un sense sostre.  

"Reyes disfrazados" és una crítica directa al sistema capitalista, i pinta un quadre complet d'aquells anys: les vagues durament reprimides, l'alt nivell d'atur a les ciutats industrialitzades i la delinqüència. Un dels atractius del llibre resideix en la forma com els progonistes dignifiquen les seves vides, gràcies al recurs de la imaginació.

Les causes de la crisi.
Els antecedents de la crisi.
Els efectes de la crisi. 

La corrupció irracional.
La involució social.
El govern disfuncional. 

Ha arribat la simiocràcia. 

Aleix Saló torna a la càrrega després d'Españistán. En el seu llibre nou i esperat t'explica tota la veritat sense embuts i sense anar-sen per les branques. No podràs parar de sacsejar l'arbre.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

En un futur proper una malaltia anomenada "Medusa" està fent estralls entre la població. Els símptomes són prou greus: les cèl·lules del cos es calcifiquen i, poc a poc, el cos es seca fins convertir el subjecte en una estàtua macabra . Per intentar eradicar l'epidèmia, 160 persones són escollides per sotmetre's a un estudi que tindrà lloc en un castell i que implica la seva congelació. Temps endavant sis d'aquells subjectes de l'estudi despertaran en un món molt diferent: el castell està en runes i està ple de plantes i animals perillosos. Per conèixer que ha passat hauran de sortir del castell. Si sobreviuen. Aquesta és l'argument d'aquest curt manga (només són sis volums) que ofereix misteris al millor estil de la sèrie de televisió Perdidos.

Aquesta obra és fruit del bon treball de l'autor Yuji Iwahara tant en el guió com en el dibuix i que ens permet gaudir d'una obra trepidant.

Una autèntica joia de Luis Durán, com tota la seva obra. L'autor basc es una de les veus més personals del panorama nacional, el seu estil poètic, sensible, imaginatiu, desbordant, i màgic ha calat en una carrera força prolífica (sobretot fins al 2008), que potser no acabat de ser merescudament reconeguda socialment, degut em temo al seu estil gràfic un tant difícil per als neòfits encara que d'una qualitat inqüestionable.

Durán no te por en transitar per qualssevol escenari, en aquest cas ho fa amb el western, i ens presenta una història d'indis i cowboys, en les que Caballo Loco i Nube-toca-las-estrellas, hauran de transitar, de manera real i figurativa per les seves propis turons d'arena. Els indis ho tenen cru, però ningú negarà que la seva llibertat d'esperit els va fer únics i autèntics revolucionaris, honestos i valents, com el propi autor.

No conec ningú que s'hagi penedit de descobrir a Durán!

David Prudhomme (1969) és un dibuixant francès premiat diverses vegades al festival d'Angoulême, que va reconèixer la qualitat de "Rebétiko" amb el premi Mirada sobre el Món l'any 2010.

"Rebétiko: la mala hierba" es desenvolupa durant unes poques hores. Stravos es dirigeix a la presó per recollir al seu amic Markos, que acaba de sortir. Tots dos són exiliats que van arribar a Atenes des de les costes turques, i malviuen en barris pobres. Són "rebetes": de la seva melanconia neix la música lenta i narcòtica del "rebétiko", nascuda durant els anys vint a les grans ciutats de Grècia, germana del tango o el fado. Stravos, Markos i els seus companys de tiberi passan la nit tocant a bars de mala mort, consumint haixís i fugint de la policia.

David Proudhomme crea un fil narratiu amb força, acompanyat d'uns dibuixos que expressen extraodinàriament el dinamisme de les escenes. El còmic és tot un homenatge a una època i esperit de rebel·lia. Podeu consultar el bloc de l'autor per veure altres mostres del seu treball.

Bloc de l'autor: http://davidprudhomme.blogspot.com.es/

La historia de Lydie és una faula urbana que té lloc al "Callejón del Bebé", en un barri discret i tradicional on els veïns formen una comunitat peculiar. El relat comença quan Camille, que està embarassada, perd la seva filla (Lydie) en el moment del part. Passat un temps Camille explicarà a la seva família i als seus veïns, que la seva filla ha tornat i actuarà com si encara visqués, com si la pugues veure i sostenir-la als seus braços. Els veïns, un cop superat el desconcert inicial, optaran per ser còmplices d'aquesta històra i així ajudar-la a ser feliç. A partir d'aquí assistim a la creació d'un microcosmos entranyable: la celebració de l'aniversari de Lydie, el passeig en tren on el revisor es nega a deixar pujar sense bitllet a la protagonista i fins i tot al seu primer dia de classe.

Lydie es fruit de la col·laboració entre el guionista belga Benoit Zidrou i el dibuixant català Jordi Lafebre. La implicació dels dos autors es percep sobretot en la riquesa de detalls tant a nivell de dibuix com de guió. Cal destacar la capacitat del dibuixant en l'aplicació dels colors, càlids i vius pels moments feliços i tons més freds pels fragments dramàtics. Juntament amb un traç delicat i un guio únic fan d'aquest història un relat realment entrenyable

Lydie és una historia amb un missatge més revolucionari del que pot semblar, tal com diu un dels seus personatges:  "¿por qué hacer el mal cuando resulta tan sencillo hacer el bien?".

Més informació:

• Entrevista a Jordi Lafebre
• Biografia de Jordi Lafebre a Norma Editorial.

Rubén Pellejero és un dibuixant nascut a Barcelona que els darrers anys ha publicat a França, on ha col·laborat amb el guionista Denis Lapière. Junts han creat per exemple "El Vals del gulag", una dramàtica història emmarcada en l'URSS d'Stalin.

El còmic explica la desesperada cerca de la protagonista, que viatja a Sibèria per trobar al seu home. Durant el viatge escriu als seus fills i a partir de les cartes anirem coneixent la dura història de la parella: la seva separació per culpa de la guerra, la deportació del marit a un gulag per criticar el sistema estalinista, l'angoixa de l'espera…

El llibre és una crua descripció de les duríssimes condicions de vida abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial a l'antiga URSS, especialment en els camps de treball siberians.

Denis Lapière va publicar a Youtube aquest vídeo, que inclou una mostra d'un espectacle musical sobre "El Vals del gulag".
 

El dibuixant badaloní Rubén Pellejero és un dels autors de còmics més reconeguts de l'escena estatal. L'avalen un grapat d'atractives obres publicades durant més de trenta anys de trajectòria artística i guardons tan prestigiosos com el premi al Saló del Còmic d'Angoulême a la millor obra estrangera publicada a França el 1997 o el Gran Premi al Saló del Còmic de Barcelona l'any 2010 en gratitud per la seva carrera.

Tabú, publicada l'any 2000 en col·laboració amb el guionista argentí Jorge Zentner, és una història inquietant sobre una sèrie d'assassinats inexplicables i la investigació policial que intenta esclarir-los. L'acció es desenvolupa en dues línees argumentals en aparença desconnectades entre sí, que no obstant això s'aniran relacionant (a mesura que la trama s'endinsa en terreny sobrenatural), fins a convergir en un final certament esgarrifós, on la il·lustració d'en Pellejero pren una importància cabdal.

L'elecció del blanc i negre per a la realització d'aquesta obra és un encert. El joc de llums i ombres que tan bé domina l'autor badaloní aconsegueix transmetre en aquest àlbum tot el misteri i el desassossec que la història exigia. M'atreviria a descriure-ho com una barreja entre el Londres fosc i sinistre d'en Jack l'Esbudellador i la millor atmosfera del cinema negre. En tot cas, una bona manera d'apropar-se al treball d'en Rubén Pellejero, un artista de nivell a qui val la pena conèixer.

Més informació sobre Ruben Pellejero. 

En època de crisi res millor que una mica (o molt) d'humor. Especialment de la mà d'aquest personatge per qui la crisi no és res de nou. També és veritat que Tato està en crisi continua bàsicament perquè vol. Al cap i a la fi, això de treballar no va amb ell ja que la seva intenció es viure de la millor forma possible… a costa dels altres. I aquests altres ja poden ser els pares, els amics o la núvia. Ara, sempre existeix el perill que aquests es cansin d'aguantar-lo. Tato, és una creació d'Albert Monteys per a la revista humorística setmanal El Jueves i aquest volum recull alguna de les seves millors tires. Monteys és un dels pilars de la revista i juntament amb un altre dels seus millors autors, Manel Fontdevila, és "pare" d'una de les altres seccions de més èxit entre els lectors: Para tí que eres joven. Un bon còmic que provocarà el somriure dels lectors i més d'un riure. Atenció especial als peculiars "amics" de'n Tato que cada vegada tenen més protagonisme: els escarbats.

En el quart dels volums protagonitzats per Paul, el que semblen unes vacances al llac es converteixen en l'excusa perquè l'autor canadenc completi el seu àlbum més emotiu fins a la data en què amb el to amable de sempre es plantegen qüestions que van des la paternitat a l'ecologia o la desindustrialització d'Occident.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Trepidant novel·la gràfica del sempre inquiet Kyle Baker.

Noel Coleman porta una doble vida, en la que el dia menys pensat, de la manera menys prevista, i en el pitjor moment possible, haurà de confrontar la de debò amb la de mentida. S'inicia una escapa cap endavant, esbojarrada i divertida que deixarà sense aler, de les que un no oblida en temps. No cal dir, o millor si que cal dir-ho, que no recomano començar la seva lectura si no tenim previst poder-hi dedicar el temps suficient per acabar-lo, he avisat.

Tenint en compte narració tant cinematogràfica de Baker i el guió, prou sòlid i consistent, m'estranya que encara no se n'hagi fet cap pel·lícula, tard o d'hora algun productor busca èxits ho provarà... al temps.

Pels que heu llegit Porquè odio a saturno. Norma i Die at midnight. Norma, ja sabeu del que parlo, un bon còmic amb diàlegs brillants, i una narrativa molt àgil, tot enganxat resulta un d'aquells còmic que no us podeu perdre.

Quan sembla que tot ja està arreglat, compte al passar la pàgina!
 

Compte, gent! Els superherois han deixat de ser protectors lleials de la societat, lluitadors incansables contra el mal, salvadors del món, etc. A partir d'ara i per obra i gràcia del guionista Garth Ennis (Predicador) i del dibuixant Darick Robertson (Transmetropolitan), no són res més que una patuleia de corruptes i degenerats més preocupats pels seus drets d'imatge o per trobar un bon prostíbul on passar la nit de festa, que pel destí de la humanitat. Per sort, The Boys s'encarregaran d'aturar-los els peus, això sí, per mitjà de la intimidació, el xantatge i la violència.

Teniu raó, The Boys no és un plat apte per a tota mena de paladars. El fet que DC Comics cancel·lés el 2007 la publicació de la sèrie després de les sis primeres entregues (recopilades en el v. 1 de Norma), tot i haver venut del n. 1 vint-i-set mil exemplars, n'és la prova més concloent. Ens trobem davant d'una visió subversiva d'un univers clàssic on els autors, anant un pas més enllà de Watchmen o Top Ten, presenten històries on el llenguatge groller, les imatges sanguinolentes o el sexe estan a l'ordre del dia.

Per sort, l'Ennis i en Robertson van poder continuar la sèrie a Dynamite Entertainment, que l'ha publicat fins a l'actualitat. Així doncs, les aventures del Carnicer, del Francès, de la Femella (de l'espècie), d'en Llet Materna, i del Wee Hughie (curiositat!: té l'aspecte de l'actor Simon Pegg -Zombies Party-) segueixen. Tasteu-ne un mos, o millor dit, claveu-li una queixalada. Ara bé, us aviso que és pels qui els agrada la carn tirant a crua, ok? ;-)

Miss Annie és una encantadora gateta de cinc mesos, innocent i plena de sentiments felins que viu cada dia com una autèntica aventura. La seva família adoptiva està composta per Papa, un escriptor frustrat, Mama, una redactora molt estressada i Sarah, una nena molt petita que encara va a l'escola. El dia més important de Miss Annie és quan surt al carrer per primera vegada a la seva vida, allà coneix al vell gat Zenon, a l'elegant gata Rostropovna, amb la que viurà les seves millors aventures nocturnes i Keshia, la seva millor amiga, una ratolina.

Miss Annie és un relat molt encertat que aposta per una historia quotidiana i real. Ens mostra com és la visió limitada del món d'un gat, les seves entremaliadures i com veu i percep la vida dels seus amos a través dels seus ulls innocents. Unes il·lustracions a color, de traç realista i senzill fan d'aquest còmic una lectura molt recomanable per passar una bona estona, riure i desconnectar del nostre món per endinsar-nos en un altre, el món "gatuno".

 

Joe Sacco (Malta, 1960) és un dels millors representants del que podríem anomenar còmic periodístic. Les seves obres sobre la guerra als Balcans o sobre Palestina són un clar exemple d'aquesta investigació de primera mà, sobre el mateix terreny del conflicte.

"El Final de la guerra" parla també de la guerra als Balcans, i està estructurat en dues parts. La primera ens presenta a l'antic combatent Soba, personatge que es dedica a dibuixar i a la música. En el passat, quan tothom marxava de la ciutat per la proximitat de la guerra, ell va decidir quedar-se i participar de forma activa en la lluita: concretament en la instal·lació de mines antipersones. Tot té un preu, i en Soba va haver de recórrer a l'art i a voltar pel món per refer-se dels seus traumes.

"Navidad con Karadzic" és la segona part d'aquest còmic. Realment colpidora, la narració explica els passos laberíntics que han de seguir en Joe Sacco i dos companys més per poder entrevistar a Karadzic, mentre donen testimoni del dia a dia en una ciutat en guerra.

Imprescindible per conèixer una altra forma de narrar dins el gènere del còmic.

[Tornar al prestatge Còmics]

Ens trobem davant del que s'anomena un "còmic de guionista". Bé, en aquest cas, de dos guionistes. I no és per desmerèixer la feina dels dibuixants implicats (especialment la del dibuixant espanyol David Aja que és molt recomanable) però recuperar un personatge nascut a l'ombra de les pel·lícules d'arts marcials de Bruce Lee i donar-li una nova imatge, moderna i atractiva, no era una tasca fàcil. Però el guionista Ed Brubaker (conegut amant de la sèrie negra autor d'obres com Criminal o La escena del crimen) juntament amb un nou valor del còmic americà, Matt Fraction, no només ho aconsegueixen sinó que van produir una de les obres més fresques i divertides dels darrers anys de la companyia Marvel. En aquest cas ens retrobem amb les aventures Danny Rand, el Puny de Ferro actual, però també coneixerem altres personatges que han forjat la llegenda del Puny de Ferro i assistirem a gloriosos campionats d'arts marcials. Una obra que es pot llegir (i gaudir) de forma independent de la resta de l'univers Marvel i que, segur, us captivarà per la força del seu guió.
 

[Tornar al prestatge Còmics]

Que fan els joves quan no els mirem? Doncs potser alguna cosa semblant al que fèiem nosaltres érem joves...perquè, sabeu, nosaltres també varem ser joves. Canvia l'entorn, el decorats, els colors, les modes, però en essència els joves perillosament adolescents no son tant estranys ni tant diferents a quan ho vam ser nosaltres. L'energia desbocada i sense control que els surt de dins es manifesta de moltes maneres: originals, divertides i sorprenents. Riad Sattouf es mostra un excel·lent observador i  així ho deixa palés en aquest títol (que te una segona part publicada també per La Cúpula). Els capítols se'ns presenten en una sola plantxa (originalment va ser publicat a les pàgines de la revista satírica Charlie Hebdo) i ens fa veure el que no podem ni veure ni sentir.

Sattouf fa us d'un dibuix naïf, sintètic i caricaturitzat, en blanc i negre.

Les històries com sempre que succeeix en un recopilatori, oscil·len de les genials a les incomprensibles, en ocasions l'autor tant sols busca redibuixar-nos fogonades capturades del carrer, troços de quotidianitat retallats de llocs insospitats pels que rodem tots durant el dia.

El mateix autor ha lograt dirigir una divertidíssima pel·lícula basada en el còmic: The French Kissers que ha anat recollint molt bones i justificades crítiques.

Se'ns dubte un còmic tant divertit com els pentinats que portàvem durant la nostra vida secreta.
 

Recomanat per l'equip del prestatge de Còmic 

Es estrany veure als pares del senyor Jean treballant plegats amb un altre autor, en aquest cas el prestigiós guionista Jean Claude Denis, en canvi si que comença a ser més comú veure'ls separats. Ambdós carreres son ja molt prestigioses i està clar que es tracta de dos autors molt inquiets als que els agrada afrontar nous reptes.

En aquest cas en expliquen la senzilla història d'Etienne, guanyador d'un cupó de loteria milionari. Al sortir d'una festa on ha estat especialment impertinent acaba perdut al metro. Un inquietant personatge l'auxilia i desprès l'abandona a casa seva. Etienne torna a casa dels seus amics sense entendre res. A partir d'aquest punt s'origina una ferma història entre ell, els seus companys, la seva núvia, una altra noia molt simpàtica, i la sempre recurrent presència d'aquest ser misteriós.

L'historia es excel·lent resolta amb un sorprenent final que capgirarà tots els plantejaments que ens anem fent al llarg del llibre. El valor de la fortuna potser si que es pot quantificar amb diners, però el de l'amistat i el de l'amor, òbviament no.
L'estil dels autors es clarament reconeixible per a tots els que els seguim, amb la seva habitual línia clara sofisticada i sintètica. Es en el color on rau la gran diferència amb altres obres seves, clarament marcada per l'ús del color per ordenador, a vegades potser en excés.

Un gran còmic, d'aquells que potser han passat injustament desapercebut i que mereix molt la pena.
 

[Tornar al prestatge Còmics]

El almanaque de mi padre es l'obra més coneguda i premiada de Jiro Taniguchi. Ens explica la història de Youichii, un jove fotògraf japonès, que després de la mort del seu pare, torna al seu poble natal per assistir al seu funeral. A partir d'aquest moment Youichi haurà d'enfrontar-se a una realitat que ell desconeixia. A traves dels testimonis de la família, els amics i els seus propis records, descobrirà que el seu pare va ser una persona molt diferent al que ell recordava i del qual es va distanciar. Una història que gira entorn del silenci, la família, els records i de com les persones es poden distanciar per petits malentesos, l'orgull i la falta de comunicació. Una lectura que segur ens farà reflexionar.

El dibuix de Jiro Taniguchi s'allunya molt de l'estil del manga actual. Un dibuix realista i amb molts detalls el fan més proper a l'estil europeu que oriental i la seva manera de narrar gairebé cinematogràfica amb un ritme pausat el fan ideal per aquest tipus d'història.

[Tornar al prestatge Còmics]

Frederik Peeters és un autor molt reconegut gràcies a obres com Lupus, RG o Píldoras azules. Però en aquesta obra, i de la mà del guionista Pierre Wazem, fa una incursió molt notable al còmic infantil en sis volums que conformen una història fantàstica d'alta volada que es pot llegir a diferents nivells. Els infants poden gaudir de les aventures d'Addidas, una nena que ajuda al seu pare netejant un munt de xemeneies del món ultra-industrialitzat on viuen i que amaga sota terra un altre món amb uns enigmàtics éssers. Mentre que els adults podem endinsar-nos en un món de gran riquesa que a cada volum guanya més i més substància i ens explica una faula sobre els perills dels móns excessivament mecanitzats on no hi ha lloc per a les persones i la necessitat de fer servir la nostra imaginació per reinventar-nos a nosaltres mateixos i, sobretot, al món que ens envolta.

[Tornar al prestatge Còmics]

En Mikel Begoña i Iñaket són els autors de "Tristísima ceniza", un còmic sobre la guerra civil espanyola des del punt de vista del fotògraf Robert Capa.

En Capa es presentat com un aventurer, que té la intenció d'explicar al món què està succeint a Espanya. Situat prop de Bilbao, és testimoni de la resistència dels republicans a la muntanya de Sollube. En Robert troba a faltar a més a la seva companya sentimental, la també fotògrafa Gerda Taro, que es troba en aquells moments a Barcelona, i que morirà poc després a la Batalla de l'Ebre. En una segona part del llibre trobem a Capa exiliat a Mèxic, doncs té por de l'amenaça nazi a Europa.

"Tristísima ceniza" ret un homenatge als fotoperiodistes i intel·lectuals d'aquella època, com Ernest Hemingway, que van comprometre's amb el bàndol republicà tot i els perills del front. Podeu consultar el blog La Batalla de Sollube, que mostra el procés de creació del còmic.

[Tornar al prestatge Còmics]

Una nova recopil·lació de Miguel Brieva, on els temes recurrents del dibuixant encenen les neurones i l'esperit crític a base de múltiples vinyetes on mostra el ridícul i destructiu estil de vida que predomina en el nostre estimat i ferit planeta Terra. De fet, aquest nou llibre posa especial èmfasi en vinyetes on Brieva ataca amb el seu estil i mirada aquelles actituds i fets que atempten contra l'ecosistema i un sentit ecologista i respectuós amb el nostre habitat, tot i que aprofita per ridiculitzar segons quines tendències pro-ecologistes que consideren que salvarien el món, com el decreixement. Brieva no es casa amb ningú, mai ho ha fet, i aquesta és una de les seves grans virtut; ara, que tampoc és difícil esbrinar què opina de tot plegat, i així ho comprovem de nou en aquest recull del seu treball.

Pel seu estil de dibuix ja podem imaginar que Darwin Cooke és un amant de la narrativa clàssica. I quin millor projecte per un autor de la seva classe que adaptar les impactants novel·les de sèrie negra de l'escriptor Richard Stark (pseudònim que feia servir l'escriptor Donald E. Westlake) protagonitzades per Parker, un lladre professional sense gaire escrúpols. El cicle complet de novel·les consta d'un total de setze novel·les i és la intenció del creador Darwin Cooke adaptar-les al mitjà del còmic. Un cop d'ull a aquesta primera adaptació ens permet observar que la narrativa de Cooke brilla més que mai en aquest món de tonalitats difoses que ens presenta Richard Stark.   

Pels que pensaven que aquesta novel·la gràfica es la adaptació de la genial pel·lícula de Sam Mendes, doncs hauran de saber que es al revés, la pel·lícula adapta el còmic. Y totes dos obres tenen una incontestable qualitat.
Michael O'Sullivan es un bon pare de família, d'origen irlandès y amb una doble vida, doncs en realitat es un impertorbable assassí a sou de l'organització criminal que governa la ciutat. Un insospitat ajustament de comptes fa que el seu fill descobreixi la fosca feina del pare alhora que es veuen abocats en una difícil fugida cap endavant que convertirà el llibre en una autèntica road movie. Sens dubte veurem molts clar paral·lelismes amb un altre còmic llegendari com es El lobo solitario y su cachorro; Kazuo Koike i Goseki Kojima, editats per PlanetadeAgostini. Els dos segueixen el mateix patró: el pare fuig amb el fill i es troben sols contra el mon, alternant protecció amb contraatac.
El guió està perfectament estructurat mantenint el to en cada moment per acabar amb el clímax final. El dibuix es per dedicar-li un homenatge, si bé segueix patrons molt clàssics està deliciosament resolt. Un còmic genial per una pel·lícula casi tant genial (aquí també ho podríem comparar amb la per mi fallida adaptació de Una història violenta; John Wagner. Panini...però això ja es una altra història).
La reedició per part de Panini inclou també la segona part de la història.
 

[Tornar al prestatge Còmics]

Cómo no fui secuestrado en Afganistán és la primera part de Kabul Disco. Nicolas Wild ens explica, d'una manera autobiogràfica, com troba feina d'il·lustrador a l'Afganistan, contractat per una agència que treballa pel govern de Kabul. Ho deixa tot per traslladar-se a viure a una capital en crisi, amb l'encàrrec principal de crear una adaptació en còmic de la Constitució afgana. A partir d'aquell moment es converteix en un observador privilegiat i analitza les contradiccions d'un país on la comunitat internacional dóna suport a polítics corruptes (Kabul Disco 1) i on el govern fa campanyes contra el consum d'opi mentre la seva producció creix cada dia (Kabul Disco 2) Ens trobem davant d'un treball amb uns diàlegs plens de sarcasme i ironia i un dibuix simple però efectiu capaç de transmetre l'humor més fi de Nicolas Wild.

[Tornar al prestatge Còmics]

Antonio Altarriba (Saragossa, 1952) és escriptor i guionista de còmics. Fill d'un anarquista republicà, va escriure "El Arte de volar" en homenatge al seu pare quan el 2001 es va suïcidar en una residència per a gent gran. En Kim (Barcelona, 1941), conegut sobre tot per la seva sèrie "Martínez el facha", posa el dibuix d'aquesta  monumental obra.

Antonio Altarriba pare va ser crític durant tota la seva vida: a l'Espanya rural i endarrerida de la seva joventut; en la seva lluita contra el franquisme des del bàndol republicà; més tard a la resistència francesa contra l'ocupació nazi, així com també amb les contradiccions de les pròpies esquerres. Després vindria el viure sota l'opressió del franquisme i els desenganys de la democràcia. Però, als noranta anys, aquest esperit crític seu el va portar també a trobar buida i frustrada la seva lluita.

"El Arte de volar" és un llibre extraordinari pel retrat psicològic del seu protagonista, per la descripció del rerafons històric i per la laboriosa feina d'en Kim. Així ho demostra el fet d'haver guanyat el Premio Nacional de Cómic (2010) i els premis de millor obra, millor guió i millor dibuix al Saló del Còmic de Barcelona (2010).

[Tornar al prestatge Còmics]

Jean-Christophe Camus ha escrit Negrinha inspirat en les històries escoltades i viscudes de petit al Brasil. El còmic descriu les desigualtats socials a les grans ciutats brasileres, a través de la vida d'una adolescent, Negrinha,  i la seva mare, que lluita per allunyar la seva filla de la favela on malviuen. Negrinha és doncs una jove feliç, estudiant en un ambient de classe alta, que tanmateix sent curiositat per la vida que la seva mare vol amagar-li: el jove venedor de fruits secs al carrer i al mateix temps excel·lent percussionista; la música als carrers de les faveles; els prejudicis de la classe acomodada dels blancs cap a la resta de la població negra; les persecucions policials. Amb tendresa, certa ironia, i amb el dibuix de tons càlids d'Olivier Tallec, el llibre parla al final de la bona sort i la mala sort; casualment, la segona està més pròxima al destí dels pobres.

[Tornar al prestatge Còmics]

Al llarg dels anys noranta personatges i arguments cada vegada més foscos (oferint en la majoria de casos una falsa imatge de profunditat en els guions) van començar a ocupar l'espai de les trames imaginatives i els personatges brillants d'uns còmics que, en principi, havien d'estar orientats als nens i  als adolescents. Per sort, alguns autors van voler reivindicar aquest aspecte més lúdic de la lectura i recuperar aquell esperit que s'estava perdent. Aquest és el cas d'Scott McLoud i la seva obra Zot! que ens presenta les aventures d'una noia, la Jenny Weaver, que es troba de cop immersa en les aventures d'un heroi d'un món alternatiu. A partir d'aquesta premissa l'autor va desenvolupar, a més, tot un "tour de force" narratiu per demostrar que els còmics no només podien tornar a ser divertits sinó que, a més, es podien fer amb classe.

[Tornar al prestatge Còmics]

Chunky la tortugueta, ha pres la que potser ha estat la decisió més difícil de la seva vida, deixarà la seva tranquil·la i planera vida per partir sense saber ben be cap a on, tant sols en busca de l'horitzó. Separar-se de Dandel el seu amic ratolinet serà realment traumàtic.
Una historia valenta amb nostàlgia, excitació, i amargor continguda a través de la extrapolació dels sentiments que van del cor al cap, de la maduració personal i de l'amistat per davant de tot.

El reconegut Craig Thompson (Blanketts; Habibi) firma aquí la seva opera prima reeditada de manera excel·lent per part d'Astiberri, ique li va valer el premi Harvey a l'autor revelació el 1999. Amb els anys aquest títol no sols no ha perdut força sinó que continua tenint una frescor i una serenor sorprenent. Una lectura ràpida i àgil que en poc temps aconseguirà el teu afecte.

Algú ha trobat al mar una ampolla plena d'emocions? Potser es la d'en Chunky.
 

[Tornar al prestatge Còmics]

Genial, sensible, tendra, trista, alegre...son molts els adjectius que reflexen les diferents parts d'aquesta obra que es va alçar l'any passat amb el premi a la millor obra al festival internacional d'Angouleme. Un llibre que si s'obre no es deixa fins arribar al final. Una obra que remena emocions i sentiments sense pietat.

L'italià Manuele Fior ens descriu amb delicadesa la historia de Piero i Lucia, i de com es busquen l'un a l'altre al llarg de la seva vida, anteposant la seva passió per viatjar lligada a la seva feina. Encontres i desencontres, amors i desamors, però sobretot una passió que mai es donarà per vençuda.

Els dibuixos de l'autor, aiguades que deixen sense alé, son capaces de descriure els estats d'ànim més complexes, amb una paleta de colors diferent per a cada capítol, que el fa perfectament reconeixible.

Un dels llibres de l'any, sens dubte.

Web de l'autor

[Tornar al prestatge Còmics]

Caída de bici ens presenta una història amb uns personatges molt humans i una història molt vital. Una família composta per una àvia malalta, fills que no es parlen i tres néts tremendament tafaners, és reuneix per últim cop a l'antiga casa familiar del poble que hauran de vendre, i per complementar la història dos obrers de la construcció i un secret.  Amb aquests personatges Davodeau té a les seves mans totes les edats de l'home i amb molta facilitat el lector es trobarà identificat amb algun d'ells. Una història lineal i simple però terriblement captivadora i addictiva que construeix tota una reflexió sobre la vida i el pas del temps i tan real que podrem reconèixer en ella coses que ens són familiars. La lectura d'aquest còmic és molt gratificant i està ajudada per un dibuix molt expressiu, i un color a l'aquarel·la capaç de crear atmosferes i donar ambient a cada pàgina que compon l'àlbum. Un treball gràfic realment especial.

[Tornar al prestatge Còmics]

Howard Zinn és l'autor de "La Otra historia de los Estados Unidos" (1980), una revisió crítica de la història del seu país, que el dibuixant Mike Konopacki i l'editor Paul Buhle van adaptar l'any 2010  al format de novel·la gràfica, amb una clara intenció didàctica i divulgativa.

El llibre pretén denunciar l'ideari imperialista dels Estats Units, descrivint des d'aquesta perspectiva la seva història en dotze capítols: des de la conquesta de l'oest fins a l'època de l'aiatol·là Jomeini, esmentant també els atemptats terroristes de l'11-S. Entre moltes altres coses, "Una historia popular del imperio americano" parla també del punt d'inflexió que va significar per al poble americà la guerra del Vietnam, que va fer reflexionar a molts ciutadans sobre l'alt preu d'aquest ideari imperialista, i qüestionar-se allò de sentir-se els escollits i salvadors de la Terra.

[Tornar al prestatge Còmics]

El gegika va ser un moviment dins del manga que buscava explicar històries adultes en un mitjà que, com sol ser malauradament habitual, es considerava bàsicament per a infants. Un dels autors que més va treballar aquest gènere va ser Yoshihiro Tatsumi amb obres com Infierno o Saca las joyas que ofereixen històries força allunyades del manga més comercial amb un tipus de còmic que es pot considerar  un avantpassat del que ara coneixem com a "novel·la gràfica". Aquesta autobiografia en dos volums ens permet llegir, de primera mà, no només el procés d'aprenentatge d'un mangaka des dels seus durs inicis sinó que ens submergeix en una època fascinant de la història del Japò: el seu renaixement després de la traumàtica derrota de la 2a guerra mundial. També és una visió realista però commovedora de la història mateixa del manga i de la seva dignificació com a mitjà d'expressió. 

[Tornar al prestatge Còmics]