Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964), és escriptor. Llicenciat en geografia i història, és autor del llibre de narracions La selva moral (1993, Premi memorial Anna Dodas 1994) i del recull d'articles Els quatre pilans (1998). Com a novel·lista és autor del títols Les ànimes sordes (2000), L'any dels francs (2003, Premi Nèstor Luján), Obaga (2003), Blau de Prússia (2006, Premi Carlemany), La primera pràctica (2010) i L'escala del dolor (2012).

L'any 2014 guanya el Premi Josep Pla amb la novel·la Els ambaixadors i, l'any 2015, el Premi Prudenci Bertrana per La Bíblia Andorrana. És autor de títols de caire històric com La ciutat i el riu: la Seu i el Segre, dels miracles al canal (1992), escrit juntament amb Joan Gispert, Hèrcules i la ciutat: un passeig per la història de la Seu (1995) o El temps dels rais a la ribera del Segre: entre bosc i lo riu hi passava la vida (1997), escrit amb Montserrat Iniesta i Carles Feixa. També ha tingut cura de l'edició, amb Isidre Domenjó i Joan Obiols, d'Homiliari, antologia literària de l'Alt Urgell (2008). Col·labora habitualment als diaris Segre i Diari d'Andorra. 

El 21 de juny de 2017 va visitar la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor.