Al cinema va debutar el 1941 amb Lasse-Maja (Gunnar Olson), però destaca fonamentalment per la seva intervenció en dos llargmetratges d' Alf Sjöberg : Iris och lotnanshjarta, (1946) i Tortura (1944).

• Tortura (1944)

Un professor de llatí, anomenat Calígula pel seu caràcter paranoic, gaudeix torturant els seus alumnes. Escrita per un jove Igmar Bergman, Mai Zetterling interpreta el paper d’una prostituta.

 

Igmar Bergman va comptar amb ella per a un dels seus primers llargmetratges: 

• Música en la oscuridad (1948)

Un soldat, que s'ha quedat cec a causa d'un accident, troba feina com a pianista en un restaurant, però no aconsegueix acostumar-se que el vegin com un invàlid. Una jove obrera s'hi fixarà i mirarà de reconfortar-lo.

 

 

Aviat, el talent interpretatiu de Mai Zetterling va captar l'atenció de diversos realitzadors britànics, i arribà a rodar fins a 22 pel·lícules en aquest país. 

• Atraco en las nubes (1955)

Acabada la II Guerra Mundial, un oficial americà, s'instal·la a Berlín i s'enamora de Maria, una refugiada, interpretada per Mai Zetterling. L'objectiu és estalviar prou diners per portar Sud-àmica a un grup d'orfes alemanys i proporcionar-los una vida millor. Joe, mogut per la compassió i per l'amor que hi sent, mirarà d'ajudar-la. Per això, ell i dos amics planegen el robatori d'una gran fortuna en or que l'exèrcit traslladarà amb avió des d'Anglaterra a Alemanya.

 

• Abandonen el barco (1957)

Quan un creuer de luxe s'enfonsa en xocar contra una mina flotant, en un pot salvavides de capacitat per a nou persones es refugien 26 supervivents. Aviat s'acaba el repel·lent de taurons, s'acosta un huracà, hi ha pocs aliments i poca aigua i, en aquestes circumstàncies, no hi ha més remei que decidir sobre qui es queda i qui ha d'abandonar el creuer.

 

 

Carrera com a directora:

Rebel i inconformista, Mai Zetterling va abandonar la seva carrera d’actriu estrella als anys cinquanta per dedicar-se plenament a la direcció, primer com a directora de documentals a la BBC i posteriorment realitzant pel·lícules considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia. 

Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va restar eclipsada per companys de professió en una indústria dominada per homes.

 Acusada de feminista radical i, també, de tot el contrari, va ser escriptora i crítica política i sovint va treballar amb guions propis i com a productora creativa.

El 1964 roda Älskande par (1964) adaptació molt personal de diverses novel·les d'Agnes von Krusenstjerna, en què s'aprecia un to corrosiu, uns diàlegs àcids i un punt de vista polèmic i sincerament feminista del qual la realitzadora no s'apartarà mai.

 

L'èxit de la pel·lícula la va animar a seguir en la direcció i el 1966 porta a la pantalla la seva pròpia novel·la Jocs de nit (Nattlek) i dirigeix ​​successivament Les noies (Flickorna, 1969) i Doctor Glass (1972) basada en l'obra de Hjalmar Söderberg.

 

El 1971 torna a treballar per a la BBC amb Vincent, un documental sobre Van Gogh, col·labora a la pel·lícula Visions of Eight (1977) sobre els jocs olímpics de Munic, i participa en diversos documentals (Stockholm,1977; Of Seals and Men,1979; Lady Policeman,1979).

 El 1983 torna al llargmetratge amb Scrubbers.

La pel·lícula es va inspirar en l'èxit de SCUM (1979) la controvertida representació d'Alan Clarke d’un reformatori masculí i produïda per HandMade Films.

A Scrubbers, Zetterling aprofundeix amb un estil proper al documental en les condicions i històries de vida d’un grup de noies en un reformatori femení anglès. Històries travessades per l’abús en la infància, la pobresa i la manca d’oportunitats.

Amb una mirada molt crítica vers les institucions socials, mèdiques, penals i religioses, la pel·lícula descriu sense judici i de manera crua les dinàmiques de relació de les noies en l’entorn hostil del reformatori. Des de les relacions de poder, protecció i abús a l’amor, l’amistat i la solidaritat entre elles.

 

• Amorosa (1986)

Fou la seva darrera pel·lícula, basada en la vida de l'escriptora feminista sueca Agnès von Krusenstjerna, que ja li va servir d’inspiració en les seves primeres obres com a directora, Zetterling  recuperar la seva posició en el cinema suec amb una producció luxosa, incloent-hi escenes del carnaval de Venècia.

Nascuda a l'aristocràcia, von K es va rebel·lar contra la manera en que havia estat educada a la seva família , deixant el seu noble promès per David Sprengel, un home gran amb mala fama. Sprengel es va fer càrrec de la vida d'Agnes, gestionant els seus diners, revisant els seus llibres i administrant morfina per frenar els atacs d'ansietat.

Amb aquesta matèria prima biogràfica tan potent, Zetterling construeix un film intens i dramàtic que parla de la llibertat, del sexe fora de la norma, la malaltia mental, el consum de drogues i la creativitat des d’un punt de vista obert i sense prejudicis.

 

Als anys noranta, Mai Zetterling va tornar a interpretar alguns papers com a actriu de cinema:

• La Maldición de las brujas  (1990)

Luke és un nen apassionat per les històries de misteri. Un dia les llegendes explicades per la seva àvia sobre l'existència de les bruixes ho introdueixen en un món misteriós.

 

• Agenda oculta (1990)

Irlanda del Nord, al començament dels anys vuitanta, dos advocats nord-americans que lluiten en favor dels drets humans, es troben a Belfast investigant quin és el tracte que reben els presos de l'IRA. Quan reben una informació comprometedora per al Govern Thatcher, un d’ells és assassinat i, a més, desapareix una cinta amb informació altament secreta.

 

Quan Zetterling va morir el 1994, havia estat preparant diversos projectes, retallats i endarrerits per diversos motius, un sobre l'autor suec del segle XIX Carl Jonas Love Almqvist i un altre basat en la seva pròpia novel·la Bird of Passage (1976).