Ryan Gosling i Michelle Williams protagonitzen aquesta història d’amor d’una parella jove. Fa 7 anys que estan junts i tenen una filla, però a mesura que passa el temps ella va perdent l'interès en el seu marit; i és que diferents temes laborals també han fet efecte la relació i la vida familiar. Ell veu que la relació està morint, i desesperadament intenta salvar-la. El seu amor mostra símptomes de reviure en una escapada romàntica en què recorden els millors moments, encara que salvar el seu matrimoni és tot un repte que no sembla fàcil d'aconseguir

Aquesta comèdia romàntica està protagonitzada per Julia Roberts, Cameron Diaz, Dermot Mulroney, Rupert Everett, i va ser un èxit rotund tant a escala comercial com de crítica. La banda sonora també va ser molt guardonada, i si estàs buscant una bona pel·lícula de desamor i no l'has vist aquesta serà una excel·lent opció. La història es basa en la relació de dos amics de tota la vida. No es veuen sovint, i al principi de la pel·lícula se sap que un dels dos es casarà. El que passa a continuació és una revelació sobre l’enamorament que marcarà el desenvolupament de la pel·lícula.

Els ponts de Madison és una pel·lícula basada en el llibre de Robert James Waller i que ja és un clàssic del gènere. Dirigida per Clint Eastwood i amb el mateix Clint Eastwood i Meryl Streep com a protagonistes, relata una història atípica amb carregat component romàntic.

Closer relata un entramat d'amor, sexe, passió i traïció en què intervenen dues parelles protagonitzades per Julia Roberts, Jude Law, Natalie Portman i Clive Owen. El guió està ben pensat, ja que aquesta tragicomèdia té un relat molt intens, però alhora realista del que passa entre algunes parelles. Té la virtut de no ser una pel·lícula predictible, amb parts que sorprenen l'espectador per la gran versemblança dels sentiments que s'hi expressen.

Segona pel·lícula dirigida per Isabel Coixet. La vida d'una jove de 23 anys amb dues filles, un marit que amb prou feines treballa, un pare a la presó i una mare que odia el món. La seva feina tampoc l'ajuda a sentir-se millor, ja que és netejadora d'una universitat on no  pot aspirar a matricular-se, i a més, viu en una caravana al jardí de la seva mare. Tota aquesta experiència vital tan grisa fa un tomb monumental després d'un reconeixement mèdic.>En una nova situació vital en què el temps és una cosa que se li acaba, decideix elaborar una llista d’objectius vitals. I sentirà el plaer de viure com mai, sentint-se millor del que mai no podria haver pensat.

Aquesta pel·lícula irlandesa explica la història d'un cantant i compositor que quan no treballa amb el seu pare canta i toca les seves cançons a Dublín. Durant el dia toca tema que tot el públic coneix, però a la nit aprofita per expressar els seus sentiments a través de les cançons. Una immigrant txeca que ven flors pel carrer queda impressionada pel seu talent i per compartir passades històries de desamor. De fet, ella també escriu aquestes històries, però no les interpreta mai davant de ningú. El seu camí es creua un dia en què tenen l'ocasió de fer un duet, i a partir de llavors descobreixen que hi ha alguna cosa que els uneix.

Com és de difícil acceptar que l'amor s'ha acabat. Com és de frustrant sentir que, malgrat tot el teu esforç i entusiasme, aquest mateix amor que t'eixamplava el cor, avui se t'escapa ràpidament de les mans. Però com és que aquells somnis del passat s'han transformat en els nostres malsons del present? Amb aquest film, Noah Baumbach intenta respondre aquesta pregunta tan complexa. La manera d'esbrinar-ho, però, no és gens plaent. El cineasta escriu i dirigeix un llargmetratge que gosa jugar amb els nostres sentiments mentre ens demostra com és que l'amor –i sobretot el desamor– transforma i defineix la teva vida per bé i per mal. Perquè allò que inicia amb el retrat d'un matrimoni perfecte i meravellós, en instants es transforma en un record dolorós d'una cosa que ja no existeix. Una bona peça d'art capaç de tocar-nos el cor; de permetre'ns sentir-nos identificats amb allò que està davant dels nostres ulls; de brindar l'oportunitat d'exorcitzar els dimonis propis i de guarir les velles ferides. Perquè no cal haver travessat per un divorci per connectar amb els personatges aquí presentats. [Encara no ha sortit en dvd. Tenim el llibre i la banda sonora]

La narració se centra en la història de dos personatges: Don, un venedor de cases que durant el seu temps lliure presta serveis com a voluntari en el telèfon de l’esperança, i Ann, una empleada d’una botiga d’articles de fotografia i vídeo. La parella d’Ann l’abandona i ella, després d’un intent de suïcidi, grava unes cintes de vídeo on, mostrant-li el seu dolor, li explica coses que mai li va dir; en aquest moment coneix a Don i les seves vides s’entrecreuen i es transformen. Coixet aconsegueix parlar de la dificultat per reconèixer l’amor, de les emocions i de les paraules que pugnen per sortir a la llum i que no troben camins per manifestar-se, dels sentiments que no reconeixem dins de nosaltres mateixos, de la incapacitat dels éssers que s’estimen per parlar d’allò més important per molt que parlin entre ells, de la vivència malaltissa de l’amor i de la carència d’amor.

Obra d’un jove Sam Mendes, Revolutionary Road ens parla, de la caiguda d'una parella que aparentment és ideal, però que s'aferra a estar junts fins i tot quan la il·lusió està perduda. És una faula terrible, pessimista i descoratjadora que deixarà un pòsit amarg després del seu visionat. Emparat en uns excepcionals Leonardo Di Caprio i Kate Winslet, és un excel·lent film amb narració i direcció molt clàssica i elegant. Una pel·lícula que ha estat titllada de freda però que no deixa indiferent a l'espectador. Després de veure-la, no us ensorreu, hi ha moltes coses bones per viure, el cas és “viure”, sempre hi ha alguna cosa bonica amb la qual trobar-te. Per amants del cotxe perfecte, el xalet adossat, feina de 1.200 euros, casar-se als 28, fills als 32… la felicitat és això, o no?

La vida de Joel (Jim Carrey) fa un tomb quan descobreix que la seva xicota, Clementine (Kate Winslet), s'ha sotmès a un procés d'esborrat de memòria. Tots els moments que Clementine i Joel van compartir han estat esborrats del seu cap; tots els records, tots els sentiments. Com si mai no haguessin estat junts. Dolgut, decideix sotmetre's a la mateixa operació, acudint a la mateixa clínica, al mateix doctor. Però quan, de mica en mica, durant una nit, els records comencen a desaparèixer, Joel comprèn que aquest no és el camí que vol seguir. Comprèn que no vol oblidar Clementine. Redescobreix l'amor que sent per ella. Se'n penedeix, i durant el mateix procés, des de dins del cap, intenta aturar l'operació. Pel·lícula amable, divertida i cruel per moments, però també reflexiva, intensa, emocionant i inoblidable.