Brossa, poesia sobre els escenaris!
Brossa, poesia sobre els escenaris!
Joan Brossa és un dels màxims exponents de l’avantguardisme a Catalunya, un moviment que va tenir com a característica cabdal la introducció d’elements innovadors i la total llibertat en la producció. Amb gairebé 330 treballs relacionats amb l’univers escènics – teatre, dansa, circ, música, monòlegs o escenografia - Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener 1919 – 30 de desembre 1998) va ser un creador total i heterodox amb una forta personalitat i un estil compromès amb la societat i les llibertats a través d’un to satíric, humorístic i, a vegades, desconcertant.
Així mateix, la dramatúrgia brossiana no es pot deslligar de la trajectòria global de l’autor i la seva voluntat en la recerca d’un nou llenguatge, doncs el mateix autor defineix el seu teatre com el teatre d’un poeta. “Mai no abandono la sensibilitat i la imaginació , ni tampoc, quan convé, la realitat del testimoni”.
D’aquesta manera en plena celebració de l’Any Brossa, en motiu del centenari del seu naixement, val la pena recuperar i reconèixer el seu valor teatral mitjançant un repàs de les disciplines escèniques que va conrear com la seva transgressió en les formes artístiques d’un dels dramaturgs més prolífics de les lletres catalanes juntament amb Josep Maria de Sagarra o Frederic Soler “Serafí Pitarra”, obres de les quals encara avui en dia són inèdites o desconegudes per la majoria dels espectadors/es.
Fotografia: © Martí Gasull
Més informació:
- Any Joan Brossa (Generalitat de Catalunya 2019)
- Fundació Joan Brossa
- Fons Joan Brossa al MACBA
- Joan Brossa a LletrA, la literatura catalana a Internet
- Entrevista a Joan Brossa al Programa “A Fondo” de RTVE (1979)
- Brossa, el poeta transitable a “Imprescindibles” TV2 (2016)
- Joan Brossa per Brossa: 1, 2 "Stròmboli" Canal 33 (1994)
- Joan Brossa: prestidigitador de la paraula (2008)
- Joan Brossa a les biblioteques
"El meu teatre es dirigeix a l’Home, i no pas a un públic que es resigna a la seva mediocritat, i encara menys a un grup d’incondicionals, que això ja ve per torna."
Joan Brossa, 1960. “Carta oberta a Martí Farreras” sobre el seu art teatral
Els seus primers anys teatrals es remunten a l’any 1944 amb la primera obra escrita, “El cop desert”, espectacle experimental que va encetar els que molts anomenen la poesia escènica de Joan Brossa. Una etapa, dels anys 1944 fins al 1978, on la poesia és l’eix central del seu art i que té com a punt àlgid amb el “Postteatre”, on es concreten les propostes més experimentals, radicals i innovadores no només en el seu plantejament argumental de denúncia social i reivindicació de la llibertat, sinó també de la tècnica, com: el trencament de les 3 unitats aristotèliques (espai, temps i acció), la introducció de noves propostes d’avantguarda – surrealistes i dadaismes- juntament amb elements d’un vessant més popular com la màgia, el circ o de la Commedia dell’arte.
De les seves obres teatrals representades, destaquem “Quiquiribú” sota la direcció de Fabià Puigserver i amb la interpretació de Rosa Novell , la qual va portar sobre els escenaris dos peces brossianes, “Olga sola” o “El dia del Profeta”. També Carles Santos va adaptar a l’Espai Brossa “La Xarxa” i al Palau de la Música es va poder veure “Calç i rajoles” . L’epicentre patrimonial de la temporada 2016-2017 del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) girà entorn de la figura i l’obra de Joan Brossa. Finalment una de les últimes representacions de Brossa va ser “Diumenge” dirigida per Hermann Bonnín al Teatre La Seca l’any 2017.
En las bibliotecas encontrarás:
La Xarxa; Aquí al bosc; Olga sola / Joan Brossa
Calç i rajoles / Joan Brossa
El Dia del profeta / Joan Brossa
Teatre / Joan Brossa
Or i sal : obra en tres actes / Joan Brossa
Poesia escènica: 1945-1954 / Joan Brossa
Poesia escènica: 1955-1958 / Joan Brossa
Poesia escènica: 1958-1962 / Joan Brossa
Poesia escènica: 1966-1978 / Joan BrossaIr al estante:
El seu viatge a París als anys seixanta i la visita als music-halls de la capital francesa, van dur a Brossa a explorar l’art de la performance i del despullament com a causa també de la seva ànsia pel dinamisme i el defuig de l’art convencional. Amb un exercici teatral d’unes 56 peces breus l’artista aposta per la senzillesa escenogràfica i l’estil provocatiu on el llenguatge corporal té una importància rellevant més enllà de les paraules.
Christa Leem (1953-2004) va ser la musa de la poesia visual de Joan Brossa. Descoberta per doña Fernanda i Lita Claver, la Maña, l’actriu i vedet va debutar al Molino i es va convertir en la reina de l'striptease a la Barcelona de final dels 70 i principi dels 80 en sales com la Cúpula Venus, Panam´s ramblero, Mr. Dollar, Sala Arnau, Barcelona de Noche o la Bodega Apolo . Christa Leem es convertir en una estrella única, revolucionària i diferent, icona de la Gauche Divine i font d’inspiració de tota una generació d’artistes i escriptors entre ells el director de cinema Ventura Pons i el poeta Joan Brossa clients habituals d’aquestes sales de festes del Barri Chino.
Joan Brossa va enregistrar el 1977 a Barcelona aquest striptease eròtic de la musa de la transició, Christa Leem.
“La nit de les papallones” de Jordi Coca.
Novel·la guanyadora del Premi Sant Joan Caixa Sabadell l’any 2009, és un homenatge a l'stripper Christa Leem. Una recreació excel·lent de l’ambient de l’època predemocràtica marcat per les ànsies de llibertat i les ganes de trencar amb el passat.
En las bibliotecas encontrarás:
Més informació:
- Christa Leem a les biblioteques
- Documental “La camisa de Christa Leem”
- Llibre “Musas de Barcelona” a les biblioteques
Ir al estante:
En las bibliotecas encontrarás:
Brossa i la dansa
“Normes de mascarada” i “Troupe” són dues peces de ballets que va crear Brossa segurament sota l’estela dels ballets de Diàguilev, potser gràcies al seu contacte amb Joan Miró que col·laborava amb la companyia russa. Sense perdre la voluntat de la recerca de noves formes d’expressió, Brossa va trencar amb l’elitisme i la rigidesa de la dansa a través, no només dels arguments quotidians de les obres, sinó tanmateix amb els moviments i gestos molt més expressius i improvisats.
Brossa i la música
Amb la voluntat d’obertura a totes les disciplines artístiques, va compondre 16 obres musicals entre concerts i recitals de cant, les quals van ser les últimes aportacions que va fer l’artista en la vessant teatral. A partir de col·laboracions com Josep M. Mestres Quadreny o Carles Santos, aquestes accions musicals també van tenir com a característica el seu caràcter experimental, participatiu i imprevist però, a diferència d’altres disciplines, sí que van tenir el reconeixement des del principi.
Accions musicals / Joan Brossa
Brossa i el monòleg breu
A partir de 30 peces breus on ret un homenatge a l’actor italià Leopoldo Fregoli i sota el nom de “Fregolisme o monòlegs de transformació”, Brossa va conrear la disciplina d’un sol intèrpret en què la paraula, la sàtira i la crítica són els elements fonamentals d’aquestes obres.
Brossa i l’escenografia
Finalment com a artista plàstic que va ser, Joan Brossa va descriure minuciosament l’escenografia dels seus textos i va comptar amb l’ajuda d’amics de la talla d’Antoni Tàpies, el qual va incorporar objectes de la quotidianitat i senzills per tal de vestir la puresa de la poesia escènica de Brossa sense ornaments ni filigranes.
