Kazuo Ishiguro, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2017, és un mestre indiscutible a l’hora d’explorar la memòria, el pas del temps i els racons més vulnerables de la condició humana. En aquesta novel·la, l’autor britànic d’origen japonès torna a la ciència-ficció més íntima i humanista, una línia que ja va traçar magistralment a No em deixis mai.

Aquesta història ens submergeix en la ment de la Klara, una Amiga Artificial (AA) dissenyada per fer companyia als nens privilegiats. Des de l’aparador de la botiga on espera ser escollida, observa el món exterior amb una curiositat desbordant i una devoció quasi mística pel Sol, a qui considera una entitat generosa i vital.

El que fa que aquesta lectura sigui realment captivadora és el canvi de perspectiva. En lloc de mirar la tecnologia amb recel o des de la distància, Ishiguro ens col·loca dins dels ulls de la màquina. La mirada de la Klara és neta, minuciosa i profundament empàtica, fet que genera una paradoxa fascinant: sovint ella es mostra molt més humana, comprensiva i lleial que les persones de carn i ossos que l’envolten. La seva veu narrativa t’atrapa subtilment, sense girs dramàtics forçats, sinó a través d’una tendresa continguda que acaba calant molt fons.

Us encoratjo a endinsar-vos en aquesta obra perquè va un pas més enllà del debat sobre els perills de la intel·ligència artificial. És una història que fa de mirall i fa reflexionar. Utilitza la tecnologia com a pretext per llançar-nos preguntes essencials que ens toquen a tots: Què ens fa realment humans? Es pot replicar el cor de les persones? Què significa estimar i tenir cura d’algú en un món cada vegada més individualista i competitiu?

Klara i el sol és una novel·la delicada i punyent alhora, ideal per a qui busqui històries reflexives que deixen una petjada entranyable a la nostra memòria.

Més informació:

• Consulta el llibre a l’eBiblio
• Consulta el llibre al catàleg Aladí
• Ressenya del llibre
• Kazuo Ishiguro a la Viquipèdia

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Biblioteca de Terrassa.

Catábasis, de R. F. Kuang, és una novel·la de fantasia que combina parts que m’han recordat el mite d’Orfeu i Eurídice juntament amb la Divina Comèdia de Dante. Si hi afegim el món universitari de Cambridge i un sistema de màgia fascinant, ja tindríem tots els ingredients per gaudir d’aquesta original lectura.

El punt de partida és la mort en un accident del catedràtic Jacob Grimes, suposadament per culpa de la nostra protagonista, l’Alice Law. Per obligació moral i també per interès personal, ja que necessita Jacob per defensar la seva tesi, graduar-se i obtenir la seva carta de recomanació per aspirar a una plaça de prestigi, l’Alice emprèn el descens a l’inframon acompanyada de Peter Murdoch, el seu rival acadèmic i antagonista. En Peter i l’Alice, acostumats a competir entre ells, es veuen obligats a cooperar per anar superant les proves i els reptes que es trobaran en aquest descens. Aquesta aventura serà també un viatge introspectiu per a l’Alice.

Kuang aprofita la novel·la per fer una crítica al sistema universitari contemporani: abús de poder dels tutors, competitivitat fins a extrems tòxics, obsessió pel treball… Tot plegat fa que ens plantegem si el sacrifici de la salut, de les relacions o de la felicitat compensa en un sistema que ens empeny a una competició infinita, en què sempre has de ser millor que els altres. Un sistema en què qualsevol fita queda petita de seguida i en què assolir un objectiu només serveix per començar a perseguir-ne un de més ambiciós.

Més informació:

• Consulta el llibre al catàleg Aladí
• Vídeo sobre el llibre

Recomanat per Xavier Imedio. Biblioteca del Districte 2. Terrassa.

Saps que hi ha dracs que dormen a la ciutat de Barcelona?
T'has preguntat mai on pots trobar-los?
En un edifici, en un parc, en una casa, potser?

En aquest àlbum il·lustrat, i de la mà de la Colometa i el seu nou amic inesperat, t'endinsaràs en l’aventura de descobrir que s'amaga dins la casa Batlló de Barcelona, on les parets tremolen, l’aigua comença a entrar pel terrat i l’ombra d’una cua gegant s’acosta per les escales.

En aquest any 2026, on Barcelona és la capital mundial de l’arquitectura, convidem a totes les famílies a endinsar-vos i gaudir del món de l’arquitectura amb àlbums com aquests, on descobrireu la Casa Batlló d’Antoni Gaudí a través d’un text entenedor d'en Cécili Alix i unes il·lustracions molt vistoses i plenes de color d'en Fred Sochard.

Adequat de 6 a 8 anys.

Més informació

Recomanat per Rosa Dual de la Biblioteca El Castell de Vacarisses

La novel·la “Neu de tardor” d’Irène Némirovsky(1903-1942), va ser una escriptora ucraïnesa d'origen jueu, coneguda sobretot per la seva novel·la Suite Française, que descriu amb gran sensibilitat la vida a França durant la invasió nazi. Va néixer a Kíiv en una família benestant, però després de la Revolució Russa va emigrar amb la seva família primer a Finlàndia i més tard a França. A les seves obres, Némirovsky descriu amb una mirada crítica i empàtica la societat de l’època, sovint inspirada per la seva pròpia experiència d'exili i les complexitats de la identitat jueva en una Europa cada cop més hostil.
-- Adeu, Nianiuixka, Tatiana Ivànovna, adeu, et portaré de Berlín un xal de seda... diu Iurotxka... La Tatiana fa cinquanta-un anys que està amb la família Karin. La vella serventa ha viscut molt, sempre envoltada pels diferents membres i les generacions successives d’aquesta família. Ara, un dels joves de la família, l’Iuri, a qui ella estima profundament, marxa cap a la Gran Guerra Russa. Patirà per ell i es veurà envaïda pels records. Esclata la Revolució d’Octubre i els Karin es veuen forçats a exiliar-se a París. La vella mainadera els seguirà dòcilment per Europa, però, a diferència de la resta de la família, no podrà deixar d’enyorar la neu de la tardor. I és que aquest any, la neu es fa esperar...  En aquesta novel·la ens endinsem en la figura de la Tatiana i, a través dels seus gestos i mirades, descobrim l’experiència que li ha donat la vida i com els seus consells esdevenen un referent per afrontar les adversitats.

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia

Recomanat per M.Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

La llum té quelcom de màgic: la seva ombra. Des de temps pretèrits, les ombres han fascinat la humanitat i han esdevingut una font inesgotable de joc, imaginació i expressió. Una de les manifestacions més sorprenents és l'anomenada ombronania, l'art de crear figures amb les mans entre una font de llum i una pantalla perquè les ombres prenguin vida i es transformin en personatges i històries.

Aquesta és, precisament, la proposta que Sophie Collins ens presenta en aquest llibre. Ens convida a descobrir el fascinant món de les ombres xineses i a convertir-nos en artistes, creant les nostres pròpies representacions teatrals. Amb explicacions clares i propostes accessibles -que van pujant de nivell-, ens mostra com la llum, les mans i la imaginació poden donar forma a un univers ple de possibilitats expressives.

El teatre d'ombres és una activitat tan antiga com senzilla que convida els infants a jugar, experimentar, investigar i narrar. En aquest procés, descobreixen, a través dels sentits, les possibilitats de la llum mentre s'endinsen en un univers màgic i oníric. Alhora, imaginar una història, construir els escenaris, aprendre a dominar el cos i la llum per donar vida als personatges i treballar en equip afavoreix el desenvolupament de la memòria, la concentració, la coordinació, l'expressió, la cooperació i la creativitat.

La riquesa d'aquesta proposta va encara més enllà. El teatre d'ombres integra diversos llenguatges expressius -corporal, dramàtic, literari, plàstic i musical- i apropa els infants a l'art, la música i els sons d'una manera vivencial. Esdevé, així, una eina educativa de gran valor que desperta la sensibilitat artística, estimula la imaginació i afavoreix la capacitat de comunicar, tot connectant de manera natural amb les diferents etapes educatives.

Adequat de 9 a 10 anys.

Més informació:

El Teatre d’Ombres : el primer cinema.

Teatre d’ombres com a eina pedagògica.

Vídeo sobre teatre d'ombres amb les mans per Llumbret (Tutorial) 

Recomanat per Marga Ortiz Morillas de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí

De vegades dues persones poden fer un llibre amb dos ulls i deu dits. Aquest ha estat el cas de l’obra El Pirineu oblidat : memòries de la llum (Brau Edicions, 2022), il·lustrat per Kim Castells (Barcelona, 1947 -  ) amb textos d’Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964 -  ), per bé que el fotògraf algunes ratlles hi ha deixat i de ben segur l’autor d’Andreu el Vidu hi haurà llucat una mirada. Si l’arribeu a tenir als dits, us adonareu que heu obert un “llibre de sants”, per badar abans que per llegir. Un llibre d’obra gràfica per transportar-vos a una realitat que avui solament podeu veure en tres dimensions a llocs com ara Casa Rull de Sispony o Casa Gassia d’Esterri d’Àneu.

Castells i Villaró us ofereixen una visita virtual impresa a un món que ja no existeix: la casa pirinenca, clos familiar i empresarial alhora, castell i envelat i, com molt encertadament en diuen, bressol i mortalla, l’univers sencer pel qual transitaven les persones des que sortien de les entranyes maternes fins al moment de colgar-se dins les entranyes de la terra. En llenguatge planer, tota una vida de l’ascorroll al colguer sense voltar el món.
Les imatges de la casa pirinenca es presenten agrupades en quadre blocs. El primer en mostra les estances, organitzades a l’entorn de la llar de foc i la cuina; al segon hi ha les vistes exteriors: l’obra dels murs i els teulats, amb les finestres i les balconades orientades al sol, i la porta on fos més avinent l’accés. Els dos darrers blocs van dedicats als paratges naturals  i els detalls de cultura material —quasi se’n podria dir artística—, aquelles peces de factura pròpia que són testimonis d’un món esvaït, des dels cremalls fins a la besulla.

Us animem a descansar la vista en unes imatges de qualitat acompanyades de textos de lletra generosa que no costa de llegir i, a més a més, d’una bona qualitat literària. Solament a les peces de tancament es trenca un xic l’encís amb unes pàgines de lletra petita, com si duplicar-ne l’extensió per contenir les diòptries hagués de desballestar el cost unitari acceptable segons els experts de màrqueting.

El dolor de les famílies absents —per fugir d’una vida de pobresa material i dura a causa de l’esforç per guanyar-se el pa en deu mesos d’hivern i dos d’infern— s’expressa en la solitud i la desolació dels pobles deshabitats o amb prou feines poblats per unes poques ànimes. També hi és present el dolor dels supervivents, els muntanyencs d’una generació ja quasi extingida, els qui no se’n varen anar quan encara podien fer una vida diferent en un altre lloc i a les acaballes ja només hi havia les dones, perquè viuen més que els homes. Una gent de vida senzilla i pura, contenta de rebre les visites dels estiuejants quan els veïns se n’havien anat, que obria les cases i les esglésies per dir el nom de cada cosa o espeternegar les anècdotes apreses per tradició familiar i en converses amb el mestre o el mossèn, qui sap si el metge o el notari —quan encara hi havia estudi i missa, o podien fer venir un metge i un notari—. Una gent a la qual es donava les gràcies sense donar-li res. Per tot això, és just que avui calgui pagar entrada per veure les relíquies d’aquest món pretèrit.

Més informació:

• Kim Castells a les Biblioteques
• Albert Villaró a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article a Empordà
• Article a VilaWeb
• Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Casa Gassia)
• Museu Casa Rull

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

Amazing grace (1972) és un àlbum de cançons de gospel interpretades per Aretha Franklin (Memphis, 1942 - Detroit, 2018), enregistrat en directe i publicat per Atlantic Records l’any 1972. Franklin va cantar acompanyada per diversos músics i cantaires, entre d’altres, James Cleveland (Chicago, 1931 - Culver City, 1991) i el Southern California Community Choir. L’enregistrament es va fer, com és sabut, al New Temple Missionary Baptist Church (Los Ángeles), en dues sessions obertes al públic en dies consecutius de gener del 1972.

El director de cinema Sydney Pollack (Lafayette, 1934 - Los Ángeles, 2008) va rebre l’encàrrec de Warner Brothers Films per filmar els assaigs i el concert amb el propòsit de fer un concert documentari. L’ús de la claqueta abans de cada gravació es va descartar per evitar d’interferir en la feina dels artistes. Quan va voler afegir la banda sonora a la filmació d’unes vint hores, Pollack es va adonar que no podia sincronitzar els dos enregistraments com ho feia després de rodar un film. Calia passar la pel·lícula fins al moment en el qual aparentment començava una peça o una intervenció enregistrada, i afegir-hi el so. Tot plegat era molt laboriós sense la claqueta i, en absència del programari informàtic avui en ús, que permet de sincronitzar quasi a la perfecció el so i la imatge, Pollack ho va deixar estar.

L’any 2007, el productor audiovisual Alan Elliott va comprar l’enregistrament a Warner i en creà una còpia amb el so afegit per Serge Perron. El muntatge va anar a càrrec de Jeff Buchanan i en sortí una cinta de vora una hora trenta minuts, que va estar disponible per a l’estrena l’any 2011. No obstant això, la cantant Aretha Flanklin va al·legar que no havia donat el seu permís per comercialitzar la filmació del concert amb el so de la seva interpretació i no es va veure als cinemes fins després de la seva mort (2018), quan els hereus arribaren a un acord amb el productor. Universal Studios l’edità en DVD l’any 2019. En honor a la veritat, s’ha de dir que el muntatge es va fer amb una sabata i una espardenya, car els tracks d’àudio s’afegiren a unes preses filmades als assaigs, que s’uniren a la filmació de la sessió de gravació. Així, en una mateixa cançó, veureu la cantant amb vestuari, posició i il·luminació diferents.

Les sessions van ser presentades per James Cleveland i Aretha Franklin fou la solista. En algunes peces, en duet amb Cleveland i la majoria amb l’acompanyament del cor. Us citem els cants enregistrats a la pel·lícula: “Wholy holy”, de Martin Gaye, molt lent i mesurat ; “What a friend we have in Jesus”, de Joseph M. Scriven i Charles Crozat Converse, seguit de “How I got over”, de Clara Ward, tots dos en la línia del cant més field holler, a crits, i per moments quasi rhythm and blues ; “Precious memories”, de J. B. F. Wright, comença quasi com una tonada per adormir els infants, en memòria dels temps feliços, i acaba a crits en l’esperança de la vinguda de Crist ; “Precious Lord, take my hand”, de Thomas A. Dorsey, seguit de “You’ve got a friend”, de Carole King, amb ritme lent el primer i més mogut el segon, però tots dos amb una força vocal extraordinària, per fer present el poder de la pregària i la presència de Déu ; “Amazing grace”, de John Newton, cantada a la seva manera, a crits, en agraïment a les obres meravelloses que Déu havia fet per la seva comunitat afroamericana, com una primícia de l’esdevenidor ; “Mary don’t you weep”, popular del segle XIX dedicada a Santa Maria Magdalena ; “Climbing higher mountains”, també popular, amb  l’única intervenció de la cantant adreçada als artistes del concert: els obliga a repetir l’entrada perquè els músics i el cor s’han menjat un vers ; “Old landmark”, de W. Herbert Brewster i Adeline M. Brunner, sobre els rituals i les pregàries d’abans, tota ritme i percussió, cantada per Franklin després que Cleveland, el cor i el públic l’hagin cantada i ballada sota el vers “He’s all right” ; “Never grow old”, popular, sobre l’esperança en la vida eterna ; “I’m so glad got religion”, cantada a pèl com un bis de comiat. Val a dir que la versió audiovisual no inclou totes les cançons del disc.

La primera impressió que fa tot plegat es pot resumir en què Amazing grace té poc a veure amb els himnes coneguts a Europa sota l’etiqueta espiritual negre. El gospel és d’una altra fusta. D’acord amb el seu significat en anglès, ha de ser així. La predicació de la paraula de Déu amb el cant no pot entonar una melodia dolça i harmoniosa com si hagués d’encoratjar els assistents a una marxa a favor de la igualtat racial. La paraula de Déu s’ha d’anunciar a crits, amb veu de tro, i això és el que fa l’Aretha Franklin.

Les sessions al New Temple havien de ser un homenatge a la millor cantant de soul de tots els temps mitjançant un concert de l’estil musical que li havia permès de conrear el seu talent: el gospel. Ara bé, tot l’acte va ser conduït i dominat per James Cleveland. Aquest cantant, juntament amb Clara Ward i Mahalia Jackson, també intèrprets de gospel, eren amics de la família Franklin i l’Aretha va créixer amb la seva música. La intervenció de Cleveland en aquell concert de dues sessions va tenir, com es diria avui, tots els ingredients d’un domini patriarcal de l’escenari.
Cleveland presentà la cantant com si ella no sabés tots els detalls exposats d’ella mateixa i el públic mai no n’hagués sentit a parlar. La féu seure, la féu aixecar, l’ensenyà al públic... sense deixar-la parlar. Fins i tot el director del cor arriba a dir a la cantant com és la lletra i en quin to ha de cantar. Cleveland està memorable quan es grata el nas, s’eixuga la suor o s’ajusta els pantalons al davant de Franklin. I malgrat el despropòsit, se supera ell mateix tot seguit. Mentre l’Aretha canta “Amazing grace”, fa l’estaquirot al seu costat amb gestos i carotes, com si cantés ell, i no content amb tot això, l’engrapa pel braç, s’hi arropenja i en acabar l’empeny amb el cos fora de la trona per parlar ell. Ho fem notar, per ser justos, sense negar el component d’exaltació mística que el cant va provocar en tots els presents, fossin músics o públic.

El segon dia, Cleveland també fa de mestre de cerimònies. Dóna les explicacions de les cançons que cantarà l’Aretha i el cor. A diferència de la vigília, no canta res, llevat d’alguna intervenció aïllada. Al DVD veureu el rostre de l’Aretha molt controlat i gens alegre. Fent una pausa, Cleveland presenta la Clara Ward, una cantant que coneix l’Aretha des de sempre. Seguidament presenta el pare de l’Aretha, Clarence La Vaughn Franklin. Adreça unes paraules de reconeixement a la seva filla: l’Aretha és excepcional, però ha après moltíssim de James Cleveland i d’altres llegendes del gospel com Clara Ward i Mahalia Jackson. Aquí la cara de l’Aretha s’alegra una mica. Torna a cantar i després de la darrera cançó diu simplement: “Thank you very much. Good night, God bless you, thank you. God be with you”. La diferència de comportament amb els mocadors és brutal. Cleveland no para d’eixugar-se la suor. En canvi, Franklin deixa que la suor li ragi per la cara. Solament se’n deslliura quan el seu pare li eixuga la cara mentre canta.

Recomanem aquest concert filmat per la qualitat excepcional del so i el caràcter singular de les versions enregistrades. L’únic retret artístic fóra que el DVD no inclou tot el contingut del disc d’àudio editat l’any 1972.

Més informació:

• Aretha Franklin a les Biblioteques
• Aretha Franklin a la Viquipèdia
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• L'àlbum Amazing Grace a la Viquipèdia
• Fitxa del disc a Discogs

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

Sortir a robar cavalls és una de les novel·les més emblemàtiques de la literatura nòrdica contemporània. La història transcorre a finals dels anys noranta i ens explica la vida d’en Trond Sander, un home gran que decideix retirar-se a una casa aïllada en un bosc de Noruega. Aquest aïllament voluntari es converteix en un viatge introspectiu cap als records de la seva joventut, concretament cap a l’estiu del 1948, un moment clau marcat per la postguerra i per la complexa relació amb el seu pare.

Per Petterson utilitza una narrativa minimalista, amb un llenguatge senzill que captiva les emocions del lector. Diu molt amb poques paraules. Et transporta, amb algunes imatges poètiques, al seu univers intern mitjançant una «tècnica iceberg» que et deixa veure la profunditat del seu discurs. Explora temes universals com la soledat, la memòria personal, la reconciliació amb la infància i la bellesa agredolça d’envellir. En aquesta novel·la, la natura no és un simple escenari, sinó un personatge viu que marca el ritme de la vida.

És una lectura ideal per a aquells que busquen una veu meditativa i honesta, capaç de transformar els paisatges nòrdics en un mirall de l’ànima. Una obra imprescindible que ens ensenya com els fets viscuts durant la infància configuren, de manera silenciosa i implacable, la persona adulta en què ens acabem convertint.

Per Petterson va néixer a Oslo el 1952. Es va criar a la regió d’Østlandet, una zona rural que sovint inspira els seus escenaris. Va començar la seva carrera com a traductor i crític literari abans de publicar la seva primera novel·la. La seva obra es caracteritza per una profunda introspecció psicològica, una narrativa minimalista i una connexió molt forta amb la natura. És conegut internacionalment gràcies a Sortir a robar cavalls (2003), que ha estat traduïda a més de trenta idiomes i ha guanyat diversos premis literaris, consolidant-lo com un dels grans autors nòrdics contemporanis.

Més informació:

• Per Petterson a les Biblioteques
• Per Petterson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Bib. del Districte 3. Terrassa.

Aquesta meravellosa edició de Francisco Socas, publicada per Càtedra, inclou en un únic volum les 124 cartes que constitueixen el corpus de l’obra de Luci Anneu Sèneca, publicada al voltant de l’any 62 dC sota el probable títol Epistulae Morales ad Lucilium, en vint llibres, corresponents a rotlles o volumina.

Enriquit per una acurada introducció a la vida i el context històric del filòsof, la primera part del llibre consisteix en una completa biografia que ens explica des dels orígens del pensador i els seus anys de formació i estada a Egipte, fins a la seva posterior participació en les intrigues de palau de la Roma imperial. El coneixement sobre Sèneca ens arriba principalment a través dels textos de Tàcit i Dió Cassi sobre el regnat de Neró, en què ocupa un lloc destacat com a polític, diplomàtic i pensador.

Sèneca també fou poeta, dramaturg, estadista, orador i emprenedor. La contextualització de la seva figura resulta especialment interessant tant per l’aproximació a la seva personalitat polièdrica com per la presència d’altres personatges rellevants, com Calígula, Agripina o Neró. Les cartes a Lucili permeten, a més, conèixer la vida quotidiana de la cort imperial i tenen un gran valor testimonial. Quan les escriu, Sèneca és conscient i expressa el seu fracàs amb Neró, però és en les seves reflexions sobre qüestions universals on rau la vigència del seu llegat, plenament aplicable als nostres dies.

Aquesta edició també inclou una explicació sobre la transmissió del text, una cronologia, bibliografia, abreviatures, un índex de matèries i un índex de noms propis. És una obra excel·lent per apropar-se a la figura de Sèneca, comprendre millor l’estoïcisme i descobrir unes ensenyances que continuen essent sorprenentment actuals.

Més informació:

• Sèneca a les Biblioteques
• Sèneca a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Obres de Sèneca al Projecte Gutenberg

Recomanat per Cristina Bru Sànchez. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Proyecto Hail Mary, d’Andy Weir, és una novel·la de ciència-ficció que combina aventura espacial, humor i divulgació científica amb una habilitat notable. L’autor, conegut per The Martian, torna a demostrar que sap convertir conceptes científics complexos en una història accessible i absorbent.

La trama segueix Ryland Grace, un científic que es desperta sol en una nau espacial sense recordar qui és ni com ha arribat allà. A mesura que recupera la memòria, descobreix que forma part d’una missió desesperada per salvar la Terra d’una amenaça global. Aquest plantejament genera una tensió constant, reforçada per una estructura narrativa que alterna entre el present a l’espai i els records a la Terra.

Un dels punts forts de la novel·la és el rigor científic. Weir explica fenòmens d’astrofísica, biologia i enginyeria amb claredat, integrant-los dins l’acció sense que es facin feixucs. Això fa que el lector no només segueixi la història, sinó que també entengui els reptes als quals s’enfronta el protagonista. Ryland Grace és un personatge proper, amb un sentit de l’humor que alleugereix els moments més crítics. A més, les relacions que es desenvolupen al llarg de la història aporten profunditat emocional i fan que la novel·la vagi més enllà de la simple supervivència.

És un llibre molt àgil. Cada capítol aporta nova informació o un gir que manté l’interès viu. En conjunt, Proyecto Hail Mary és una obra molt recomanable per als amants de la ciència-ficció i també per a qui busqui una història emocionant i intel·ligent. Combina entreteniment i coneixement d’una manera que enganxa des del principi fins al final.

Més informació:

• Andy Weir a les Biblioteques
• Andy Weir a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Estefania Aragón. Bib. Districte 6. Terrassa.

Aquesta novel·la d’Enric Calpena ens transporta a l’any 985, quan les tropes d’Almansor van atacar i saquejar Barcelona, en un dels episodis més tràgics de la seva història. La trama argumental està protagonitzada per diferents personatges, des de nobles fins a gent del poble, que viuran l’amenaça, la destrucció i les conseqüències del setge. Aquesta obra coral ens facilita molt poder entendre l’impacte humà i emocional que va suposar per a la ciutadania la caiguda de Barcelona.

L’autor combina rigor històric amb una narració àgil però plena de tensió, en reconstruir d’una manera molt rigorosa la ciutat medieval i el clima d’incertesa i inseguretat que patien els seus habitants.

És una lectura molt recomanable per a les persones a qui agradi la novel·la històrica molt ben documentada.

Més informació:

• Enric Calpena a les Biblioteques
• Enric Calpena a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a 3Cat
• Enric Calpena a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

És la primera novel·la de l’escriptora Elisenda Durban i la seva trama ens trasllada a l’antiga Grècia, concretament al segle III aC, per conèixer la vida d’Agnòdike, una jove que desafia les lleis d’Atenes per convertir-se en metgessa.

A través dels seus diaris personals, el relat ens mostra la seva lluita per estudiar i exercir la medicina amb la finalitat d’ajudar altres dones, amagant la seva identitat per evitar la persecució de la justícia.

La novel·la combina aventura, emoció i rigor històric, ja que l’autora és llicenciada en Història Antiga i s’ha especialitzat en Egiptologia, posant el focus en les desigualtats de gènere i en la valentia necessària per trencar les normes socials establertes en aquella època.

És una lectura molt interessant per a qui gaudeixi de la novel·la històrica amb protagonistes femenines fortes, on es recrea una època antiga amb detall i que també connecta amb temes actuals com la lluita per la igualtat i el dret de les dones a exercir professions que els eren vetades.

Més informació:

• Elisenda Durban a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article al Diari de Barcelona
• Reel de Pagès Editors
• Conversa entre Elisenda Durban i Laia Perearnau
• Entrevista al blog del Col·legi de Metges de Barcelona

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

Una novel·la intensa i absorbent que atrapa des de la primera pàgina. Ambientada en una petita vall del Pallars Sobirà, la història arrenca amb la inquietant desaparició de l’Alèxia, una nena de nou anys, fet que sacseja profundament tot el poble de Sureny. La recerca col·lectiva, però, pren un gir encara més fosc quan apareix el cadàver d’un jove, nu i degollat, amagat al bosc.

Amb dues incògnites que es creuen —la desaparició de la nena i un assassinat brutal—, la tensió no deixa d’augmentar. L’encarregada del cas és una inspectora dels Mossos d’Esquadra brillant però poc ortodoxa, un personatge complex que aporta força i caràcter a la narració.

La novel·la destaca per la seva atmosfera inquietant, un ritme àgil i una trama plena de girs que mantenen el lector en suspens fins al final. El desenllaç, sorprenent i inesperat, tanca una història tan fosca com captivadora.

Més informació:

• Jordi Coll a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Maggie O’Farrell escriu el pròleg a aquesta col·lecció de contes de Charlotte Perkins Gilman. El conte més famós de l’autora és El papel pintado amarillo, un relat gòtic de to inquietant que descriu el descens a la bogeria. És una obra imprescindible per conèixer o descobrir un dels grans arquetips literaris: la boja de l’àtic.

L’epíleg, Por qué escribí "El papel pintado amarillo", contextualitza el conte descrivint el desconeixement de la salut mental de les dones a finals del segle XIX.

Aquest volum conté també els contes Cuando fui bruja, Si yo fuera un hombre i Transformada, que completen una mostra representativa de l’univers literari de l’autora i de la seva mirada crítica envers la condició femenina.

L’obra que dona nom a aquest recull de contes no deixarà indiferent cap lector.

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• Charlotte Perkins Gilman a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Marina Rovira. Bib. Marta Pessarrodona de Mira-sol. Sant Cugat del Vallès.

Si busques una lectura que et sacsegi i t’obligui a mirar les esquerdes de la història i del desig, Kairós, de Jenny Erpenbeck, és, sens dubte, una parada obligada. Guardonada amb el prestigiós International Booker Prize, aquesta novel·la no és només el relat d’una relació amorosa obsessiva i asimètrica entre una jove estudiant i un home madur a l’Alemanya Oriental; és una autòpsia magistral de la caiguda d’un món. Erpenbeck utilitza la tensió, la traïció i el descoratjament d’aquesta parella com un mirall perfecte del col·lapse de la República Democràtica Alemanya, demostrant que el personal i el polític estan units per fils invisibles però tallants.

L’estil de l’autora és d’una precisió gairebé quirúrgica, amb una prosa densa però magnètica que avança amb el ritme implacable d’un rellotge de sorra. A mesura que el mur de Berlín s’esquerda, també ho fa la psique dels protagonistes, atrapats en un «temps oportú» (el kairós grec) que sembla condemnar-los a la malenconia d’allò que podria haver estat.

És una obra exigent, sí, però profundament gratificant per a qui busqui una literatura que no s’ajupi davant la complexitat humana. Si vols entendre com es desfà una utopia —tant la d’un país com la d’un cor—, aquesta és la teva lectura.

Més informació:

• Jenny Erpenbeck a les Biblioteques
• Jenny Erpenbeck a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Kairós a l’International Booker Prize
• Ressenya a Núvol
• Entrevista a Babelia

Recomanat per Laura Solà. Bib. Volpelleres Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

La Fúria, d’Alex Michaelides, perquè és una novel·la psicològica fascinant que enganxa des del primer moment.

L’autor construeix una trama plena de misteris, secrets i girs inesperats que mantenen el lector en tensió contínua. Michaelides crea personatges profunds i complexos que fan que cada pàgina sigui més intrigant.

Si t’agraden els thrillers psicològics plens de suspens, aquesta obra és una elecció perfecta. Una lectura emocionant que et farà qüestionar-ho tot fins al final.

Més informació:

• Alex Michaelides a les Biblioteques
• Alex Michaelides a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Fitxa del llibre a Google Books

Recomanat per Paula Mantecón Tejedor. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Aquest llibre ens porta al Harlem dels anys trenta, on la comunitat negra lluita contra la pobresa, el racisme i el pes de la religió.

Hi trobem el predicador Gabriel, la seva germana Florence, Deborah, la seva primera esposa, Elizabeth, la seva segona esposa i, sobretot, John, el seu fill. A través d’ells, James Baldwin mostra la força i les contradiccions de viure en un món marcat per la fe i la discriminació.

El gran tema és la revelació de Déu, que arriba de manera diferent al pare i al fill. Mentre en Gabriel busca autoritat a través de la religió, en John es veu obligat a enfrontar-se al conflicte entre la fe, la llibertat i una sexualitat que s’escapa de la norma religiosa.

Amb un estil intens i punyent, Baldwin retrata no només les injustícies socials, sinó també la batalla interior de trobar qui som en un món ple de prejudicis. Cent per cent recomanable.

Més informació:

• James Baldwin a les Biblioteques
• James Baldwin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

L’any 2014 el director Alberto Rodríguez va aconseguir, a banda d’altres guardons, deu premis Goya —entre els quals la millor direcció, el millor guió original i la millor pel·lícula— per La isla mínima. No era la primera obra d’aquest autor sevillà, que ha treballat tant com a guionista com en la direcció, però sí la que li ha aportat més reconeixement.

La història transcorre en un poblet imaginari situat en algun punt de les maresmes del Guadalquivir l’any 1980. Dos policies de Madrid arriben amb l’encàrrec d’investigar la desaparició d’unes germanes adolescents. Tots dos arrosseguen càstigs dels seus comandaments, però per causes oposades: l’un per ser progressista i l’altre per ser un nostàlgic del franquisme i dels seus mètodes repressors. L’ambientació, tant pel que fa al moment històric de la Transició com a la geografia andalusa, és impecable. Els paisatges aeris semblen una composició artística contemporània propera a la irrealitat.

Tant en Javier Gutiérrez com la Nerea Barros van rebre un premi Goya per les seves interpretacions. Però tan destacables com les seves són les d’en Raúl Arévalo, l’Antonio de la Torre o en Salva Reina.

És una pel·lícula policíaca fosca que aconsegueix fer d’una història local i arrelada a una època molt concreta un retrat del mal i dels temors humans universals.

Més informació:

• Alberto Rodríguez a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. Terrassa.

Wicked Little Letters (Pequeñas cartas indiscretas) és una pel·lícula de comèdia negra basada en uns fets reals que van succeir als anys vint en un petit poble d’Anglaterra.

La història d’aquesta pel·lícula es basa en un seguit de cartes que rep una de les protagonistes principals i que després es fa extensiu a altres persones del poble. Aquestes cartes, de caràcter ofensiu i groller, fan obrir una investigació policial per descobrir qui pot ser l’autor o autora dels fets. Una dona força liberal per a l’època i mare d’una nena es converteix en la principal sospitosa de la investigació i s’enfronta a perdre’n la custòdia. L’entrellat de tot plegat sortirà a la llum gràcies a la perseverança i la perspicàcia d’una persona del cos de policia.

Una pel·lícula que et transporta a temps passats i on les dones juguen un paper molt important.

Més informació:

• La pel·lícula a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora
• Tràiler oficial (VO)

Recomanat per Rosa Dual. Bib. El Castell. Vacarisses.

Noia desapareguda (Girl, Missing), escrita per Sophie McKenzie, és una de les seves obres més conegudes i la que la va donar a conèixer com una autora destacada dins la literatura juvenil contemporània. Publicada l’any 2006, la novel·la va rebre una gran acollida per part del públic adolescent gràcies a la seva capacitat per combinar el misteri amb una forta càrrega emocional. McKenzie ha construït una trajectòria literària centrada en temes intensos i propers als joves, com la identitat, la família i la confiança, sempre amb un estil àgil i directe.

La protagonista d’aquesta història és la Lauren, una adolescent adoptada que comença a qüestionar-se els seus orígens. Quan troba una pàgina web de nens desapareguts, creu reconèixer-s’hi i inicia una investigació que la portarà a descobrir secrets inquietants sobre el seu passat i a esbrinar si, en realitat, va ser segrestada quan era petita. Amb l’ajuda d’en Jam, el seu millor amic, s’endinsarà en un viatge perillós, ple de girs inesperats, mentides i emocions a flor de pell.

El que fa especial Noia desapareguda és la seva habilitat per mantenir el suspens des del primer capítol, però també per tractar temes profunds com el sentiment de pertinença i la recerca de la pròpia identitat. McKenzie no només crea una trama captivadora, sinó que connecta emocionalment amb el lector, fent-lo partícip de les angoixes i les decisions de la protagonista. És una lectura intensa, emocionant i molt recomanable, especialment per a joves que busquen històries que els facin reflexionar sense renunciar a l’aventura i la tensió narrativa.

Més informació:

• Sophie McKenzie a les Biblioteques
• Sophie McKenzie a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial
• Recomanació en vídeo

Recomanat per Lorena Bonil. Bib. del Districte 5. Terrassa.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat entre Barcelona i Oxford. És especialista en genètica del desenvolupament, neurociència, la seva relació amb el comportament humà i l’àmbit educatiu.

En aquest llibre ens respon algunes de les preguntes que alguna vegada ens hem pogut fer: com és el cervell? Què són les neurones i com funcionen? Són diferents el cervell masculí i el femení? Què són les emocions i per a què serveixen? Com ens afecta la lectura? Per què somniem? Què és la creativitat i com la genera el cervell?… I així fins a 100 preguntes en què l’autor ens dona resposta per conèixer millor aquest òrgan tan complex i fascinant.

El cervell és l’última frontera per saber com som nosaltres mateixos, per saber qui som i com som, per què fem el que fem i ens comportem com ho fem. També per reflexionar sobre si ho podríem fer diferent.

I si voleu saber com mantenir-lo sempre jove i augmentar la vostra capacitat cognitiva, busqueu els capítols on se’n parla a la vostra biblioteca més propera o mitjançant la Biblio Digital!

Més informació:

• David Bueno i Torrens a les Biblioteques
• David Bueno i Torrens a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo-entrevista amb David Bueno

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Ens situem l’any 1937. Un jove fotògraf viatja amb l’encàrrec de realitzar un reportatge a les planes agrícoles d’un territori dels Estats Units afectat per una terrible sequera i enormes tempestes de pols i sorra: el Dust Bowl.

La pols, el vent, l’aridesa, les tempestes i, sobretot, els habitants d’aquesta regió influeixen profundament en la visió del protagonista. La seva ingenuïtat inicial com a fotògraf, la seva actitud envers el món i, en resum, el seu jo més íntim queden fortament impressionats per tot el que viu i veu a través de l’objectiu de la seva càmera, fins a qüestionar-se tot allò que motiva tant la seva vida com la seva professió.

L’obra d’Aimée de Jongh, autora neerlandesa premiada per la seva feina, mostra, en una obra històrica i periodística de ficció, un episodi de l’Amèrica contemporània i com l’acció de l’home afecta els ecosistemes que treballa i transforma.

Obra rica, emocional, molt ben documentada i amb un estil d’il·lustració senzill i expressiu, que ens convida a conèixer una catàstrofe que, tot i situar-se gairebé cent anys enrere, és ara totalment vigent. Un còmic per gaudir, que ens farà reflexionar.

Més informació:

• Aimée de Jongh a les Biblioteques
• Aimée de Jongh a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Jaume Águdo López. Bib. Districte 2. Terrassa.

La riuada és el títol del primer llibre de la saga Blackwater, composta per cinc volums més, i que ens presenta una família, els Caskey, i les maniobres que ha de fer per salvar el seu patrimoni davant d’una riuada ingent que ha arrasat pràcticament tot el poble de Perdido, que també és el nom del riu devastador.

Els Caskey, una de les tres famílies més riques del poble, amb la intransigent Mary-Love al capdavant i l’Oscar, el seu sol·lícit fill, hauran de fer front a totes les destrosses causades per la riuada. Aquí cal sumar-hi l’aparició de l’enigmàtica Elinor Dammert, que farà mans i mànigues per formar part dels Caskey. Aquest és el punt de partida d’una prosa amena, atractiva i addictiva, amb tocs de fantasia i terror que donen a la història un aire molt inquietant.

La trama està molt ben vertebrada i els personatges són d’una complexitat exquisida, sobretot els femenins, que amb les seves personalitats elèctriques porten tot el pes de la història. Blackwater són els Caskey, però també l’Amèrica més profunda, on el racisme i el classisme s’hi passegen amb tota impunitat. Literalment, no podreu deixar de llegir aquest primer volum i, quan us en quedi poc per acabar-lo, ja estareu pensant en el següent. I així, sense parar, fins al final.

Més informació:

• Michael McDowell a les Biblioteques
• Michael McDowell a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• La saga Blackwater a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Brandon Sanderson és conegut per les seves obres dedicades a la literatura fantàstica. Va publicar la seva primera obra, Elantris, el 2005. Poc després arribaria la primera part de la seva trilogia més coneguda, Nacidos de la Bruma, amb la qual ha obtingut un gran èxit internacional. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis, com el John W. Campbell, l'UPC, el Whitney, l'Hugo o el World Fantasy Award.

El guix que un alumne pateix més és el que té el professor de matemàtiques quan li toca sortir a la pissarra a resoldre un problema. A principis del segle XX alternatiu on viu Joel, les coses són una mica diferents. Les Illes Unides estan amenaçades per unes criatures salvatges. Aquests monstres, tot i ser petits i fets de guix, són capaços de menjar-se una persona en pocs segons.

Els rithmatistes són els únics que poden lluitar-hi. Aprenen la difícil disciplina de les línies i el guix en acadèmies com Armedius. És aquí on estudia Joel, que, tot i no tenir massa bones notes, és capaç de dibuixar les defenses rítmiques més complexes amb la precisió d’un mestre. Podrà ajudar d’alguna manera davant la desaparició de diferents rithmatistes?

L’obra està a l’altura de la fama de l’autor, amb un estil clar, senzill i que atrapa des de la primera pàgina. No hi falten girs argumentals ni un ritme cada vegada més accelerat. El sistema de màgia que trobem al llibre ja ha seduït milers de lectors amants dels jocs d’estratègia. Vols ser el següent?

Més informació:

• Brandon Sanderson a les Biblioteques
• Brandon Sanderson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Anna Capdevila Vilanova. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Tibuleac, és un llibre especial que destaca tant pel seu estil poètic i líric com per la profunditat emocional de la història.

Trobarem en el relat metàfores, imatges simbòliques i el salt constant entre el passat i el present. El relat és molt emotiu i colpidor. Què signifiquen els ulls verds de la mare? Són una metonímia, una manera de representar la mare sencera a través d’una sola part? Segons el moment o l’emoció, la descripció dels ulls canvia, reflectint com el protagonista percep la seva mare. És un recurs poètic molt potent i poc habitual en prosa.

Un altre aspecte del qual ens parla Tatiana Tibuleac és el de les malalties mentals del protagonista i els seus brots. Això provoca reflexions sobre les conseqüències d’una infància sense amor ni referents afectius, i com això pot derivar en problemes greus d’identitat i estabilitat emocional. A la novel·la trobem frases profundes, descripcions colpidores i moments irònics o fins i tot còmics (com el xantatge a la psiquiatra), que serveixen de respir dins el dramatisme del llibre. És un llibre que no et deixa indiferent.

Més informació:

• Tatiana Tibuleac a les Biblioteques
• Tatiana Tibuleac a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

Fum, d’Ivan Turguénev, un dels aspectes més destacats és la lluita interna del protagonista, que es veu atrapat entre les expectatives socials i les seves pròpies aspiracions. La tensió entre el deure, la passió amorosa i els ideals personals genera un conflicte profundament romàntic, que recorda les influències del Romanticisme alemany, especialment en el contrast entre civilització i barbàrie que Turguénev explora a través dels seus personatges. A mesura que la història avança, les decisions del protagonista reflecteixen aquest dilema constant entre la raó i el sentiment.

A aquesta tensió interna s’hi afegeix el retrat de la societat aristocràtica russa. Turguénev utilitza un humor irònic per criticar la decadència d’aquest grup social. El comentari «Una de ellas era tan anciana que infundía temor a que, de un momento a otro, se deshiciera en polvo» exemplifica perfectament aquest estil humorístic, que no només fa riure, sinó que també convida a reflexionar sobre el pas del temps i el deteriorament de les estructures socials.

La manera en què Turguénev s’adreça al lector és fantàstica. Ens fa partícips de la història. Aquesta proximitat entre el narrador i el lector afegeix una sensació d’intimitat i de complicitat que fa que l’experiència de lectura sigui més profunda. Com a lectors, sembla que ens veiem atrapats en els mateixos dilemes i emocions dels personatges.

Més informació:

• Ivan Turguénev a les Biblioteques
• Ivan Turguénev a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La infanticida, malgrat la seva brevetat, és una obra d’una intensitat colpidora que no deixa ningú indiferent. La història de la Nela sacseja per la seva cruesa i perquè posa al descobert les moltes capes de violència i repressió que envolten la protagonista. No només és víctima del seu acte extrem, sinó també —i sobretot— de la societat que l’envolta, de la seva família i d’un sistema que no li ofereix cap escapatòria.

La Nela és ignorada per un pare i uns germans que la menystenen, i és enganyada per en Reiner, un home que juga amb els seus sentiments i la deixa embarassada. En cap moment rep comprensió ni suport per part de la comunitat, que es limita a jutjar-la amb duresa. Quan finalment comet l’infanticidi, l’única resposta social és tancar-la en un manicomi, sense ni tan sols intentar comprendre les causes profundes del seu patiment. En aquest sentit, es pot interpretar que la societat també és responsable del crim: per haver-la abandonat, per haver-la marginat i per no haver-la escoltat.

Malgrat la tragèdia, hi ha moments de gran bellesa, com les escenes en què la Nela corre a trobar-se amb en Reiner, únics instants en què respira amor i llibertat. Aquest contrast entre la felicitat efímera i la condemna social reforça l’efecte devastador del final. Literàriament, l’obra s’emmarca dins el naturalisme i mostra sense filtres la brutalitat de l’entorn rural, molt lluny de qualsevol visió idealitzada. També qüestiona les normes de classe: la Nela només és ben vista si es relaciona amb algú del seu estatus, la qual cosa posa en relleu com el classisme travessa totes les capes socials.

Finalment, cal destacar el coratge de Víctor Català per defensar, encara que sigui de manera velada, el dret de la dona a estimar i viure la seva sexualitat amb llibertat. La infanticida és, sens dubte, una obra que remou, que incomoda i que ens obliga a mirar de cara les injustícies estructurals que encara avui tenen ressò.

Més informació:

• Víctor Català a les Biblioteques
• Víctor Català a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La Care Santos ens torna a emocionar amb aquesta història increïble, inspirada en uns fets reals que van ocórrer a una cosina seva, mestra. Es tracta de dues narracions en primera persona explicades amb destresa i perfectament trenades pel jove protagonista de l’obra, el Dani, un adolescent amb uns gustos musicals exquisits. El noi s’ha perdut i necessita comunicar-se amb la seva família. Té un munt d’ensenyaments guardats que vol treure a la llum, però no troba les paraules adequades. Per això busca ajuda en unes velles cançons de fa tres dècades. Segur que coneixes algú d’aquesta generació! I gairebé amb absoluta seguretat t’atraparan de seguida la lletra i la melodia d’algunes cançons inoblidables que surten al relat!

Quan s’apaguen els llums estava pensada inicialment per a un públic juvenil però, segons Santos, «pot agradar igualment al lector adult, perquè una part de la història està ambientada a finals dels 80 i principis dels 90 i té múltiples referències musicals a l’època». Té una trama d’intriga i suspens, amb algun element paranormal i de thriller. Està protagonitzada per aquest adolescent misteriós que apareix sobtadament una nit en una benzinera, abandonat per l’autocar que porta uns alumnes de viatge de fi d’estudis.

Està dedicada al marit de l’autora, el Demi Olmedo. És col·laborador de Mataró Ràdio i un expert en tota mena de música. Ell la va ajudar a triar amb encert la banda sonora de la novel·la amb les seves cançons preferides.

En resum, es tracta d’una novel·la molt recomanable per a tots els seguidors de la Care Santos i per als lectors de totes les edats que la vulguin gaudir.

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a tvmataró
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Es tracta d’un thriller psicològic intens i absorbent, amb una narrativa que enganxa des del primer moment. Els protagonistes són un matrimoni format per la Victoria Barnett i l’Adam. La Victoria, a causa d’un accident domèstic —va caure per les escales de casa seva—, fa temps que es desplaça amb cadira de rodes i necessita ajuda constant per poder seguir amb el dia a dia.

L’atzar fa que l’Adam conegui la Sylvia Robinson, una dona que es troba buscant feina. Davant d’aquesta coincidència, ell li ofereix el lloc d’assistenta per ajudar la seva dona, especialment en els àpats i altres necessitats bàsiques. La Sylvia accepta la feina i es trasllada a la majestuosa mansió on viu la parella.

A partir d’aquí, amb una escriptura àgil, directa i plena de ritme, l’autora ens endinsa en una trama plena de suspens, secrets i girs inesperats. Cada capítol ens fa dubtar del que sabem, i el lector es veu arrossegat per una espiral de sospites, tensions i revelacions que mantenen la intriga fins a l’última pàgina. És una lectura ideal per als amants dels thrillers amb psicologia i misteri a parts iguals.

Més informació:

• Freida McFadden a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra
• Entrevista a l’autora

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

Considerades les Aretha Franklin i Billie Holiday espanyoles, les germanes Fernanda i Bernarda de Utrera van guanyar-se el respecte del món del flamenc, un àmbit ple de masculinitat on les dones havien d’anar una mica més enllà per ser reconegudes. De ben joves es van obrir pas als tablaos de Madrid, tot i la ferma oposició del seu pare. Des d’aquell moment es van fer imprescindibles i no van parar de treballar, trepitjant els escenaris de mig món.

La veu trencada de Fernanda no deixa indiferent ningú. Recorda les grans dames del blues. El vibrat de Bernarda és únic i atrapa des del primer moment. Inseparables fins a la mort de la primera, en aquest CD trobem una recopilació dels diferents palos que interpretaven de manera pura i salvatge, deixant empremta fins i tot als neòfits en aquest art.

Més informació:

• Fernanda de Utrera a les Biblioteques
• Bernarda de Utrera a la Viquipèdia
• Fernanda i Bernarda de Utrera a Andalusia.org
• Vídeo sobre Fernanda i Bernarda de Utrera
• Selecció musical a YouTube
• Fernanda i Bernarda de Utrera a Spotify
• Documental de RTVE sobre Fernanda i Bernarda de Utrera

Recomanat per Luis Julian Olias. Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

Recomanem aquesta novel·la magistral, Casada i callada, que aborda el matrimoni i el divorci després del franquisme amb realisme i sense dramatisme, en una època en què el maltractament a les dones dins del matrimoni es vivia amb resignació i naturalitat.

És una història centrada en un model de dona tradicional i en un context rural carregat d’un masclisme persistent. La protagonista és una noia d’un poble petit anomenat Llucena. A través de la seva vida veiem una profunda radiografia de la societat rural de Castelló des dels anys setanta fins als noranta.

Es tracta d’una jove mestra, filla dels forners, que es cria sense haver sortit mai de la seva comarca. Narra la vida del poble, els costums i els canvis que es produeixen en l’àmbit econòmic i social. Ella, com totes les dones del poble, pensa a casar-se i formar una família.

Una de les virtuts de l’obra és el to amb què narra l’acció. Fa servir un llenguatge àgil i distès en un registre local que aporta molta autenticitat als diàlegs. Aquesta lectura ens convida a reflexionar, a revisar i a modificar conductes del tot inacceptables. Ens mostra l’exemple de persones que no volen acceptar el rol que els ha estat assignat. Algunes coses han quedat superades, però encara queda molta feina per fer.

Emma Zafón (Llucena, 1987) és una periodista i escriptora valenciana que ha treballat en diverses redaccions del País Valencià, Aragó, Andorra i Catalunya. Ha tractat temes econòmics, polítics, socials i culturals. Ha sigut cap d’informatius del Canal Terres de l’Ebre, on va impulsar el primer telenotícies territorial de la Xarxa Audiovisual Local. Casada i callada (2023) és la seva primera novel·la en solitari després d’escriure No iba a salir y me lié juntament amb Chimo Bayo.

Més informació:

• Emma Zafón a les Biblioteques
• Emma Zafón a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Maria Jesús Rodríguez Melero. Bib. Districte 3. Terrassa.

La cartera, de Francesca Giannone, és una emocionant novel·la ambientada al sud d'Itàlia que retrata la força d'una dona disposada a desafiar les convencions socials del seu temps. Inspirada en la figura real de la besàvia de l'autora, aquesta història combina emoció, memòria històrica i una mirada delicada sobre els petits canvis que transformen una comunitat.

Quan l'Anna arriba a Lizzanello després de casar-se amb en Carlo, és vista com una forastera. Independent, reservada i poc disposada a adaptar-se als costums del poble, aviat desperta recels entre els veïns. La seva decisió de presentar-se a unes oposicions de Correus i convertir-se en la primera cartera de la zona trenca tots els esquemes. Repartint cartes, primer a peu i després amb bicicleta, esdevé el fil invisible que connecta les vides, les alegries i els secrets dels habitants del poble.

Amb una escriptura elegant i plena de sensibilitat, Francesca Giannone construeix una saga familiar que reflexiona sobre el paper de les dones, l'amor, la llibertat i el pes de les tradicions. Una novel·la captivadora que reivindica el coratge de qui s'atreveix a obrir camins nous i que deixarà empremta en els lectors.

Més informació:

• Francesca Giannone a les Biblioteques
• Francesca Giannone a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a l'eBiblio Catalunya
• Entrevista amb l'autora

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

En Dídac és un petit pingüí a qui no li agrada nedar. Per a ell, les ales no li serveixen per nedar, encara que la resta de pingüins pensin el contrari.

Quan en Dídac prova de nedar només fa voltes i més voltes, perquè des que va néixer una de les seves ales mira sempre cap amunt. Això no li preocupa gaire, ja que el que realment vol és aprendre a volar per poder anar cap al desconegut i viure moltes aventures.

Un dia quan està amb les potetes en remull, sent un soroll i s’adona que el gel sobre el qual està assegut s’ha trencat i separat de la terra i ha començat a surar amb ell al damunt.
Ara sí que està feliç, per fi pot viatjar cal al desconegut i complir el seu somni!

A on portarà l'iceberg a en Dídac? Aconseguirà volar?

Aquesta és una història dinàmica i enginyosa amb un ritme viu i molts tocs d’humor.

Les il·lustracions destaquen pel seu traç net amb uns personatges molt expressius i simpàtics que acompanyen molt bé el to del relat.

Recomanat per la Biblioteca Districte 2 de Terrassa

L'any 1976 es va publicar per primera vegada aquest recull de les seves peripècies. Arnold Lobel va escriure quatre llibres d’en Gripau i en Gripere, que recullen quatre històries cadascun exposant el dia a dia d’aquests dos bons amics. En aquest volum ens trobem el que els passa a la granota i el gripau a les quatre estacions de l’any.

Es tracta d’històries reposades, tendres i amb algun toc d’humor que l’autor nord-americà va començar a publicar el 1970 i que han envellit molt bé.

A més, en una entrevista Arnold Lobel va comentar que se sentia reflectit en aquests personatges, en l’esperit aventurer de Gripere i el feixuc de Gripau, uns protagonistes molt diferents però que es complementen i s’entenen molt bé.

Molts dels adults d’avui de ben segur vam començar a llegir de forma autònoma amb els llibres d’Arnold Lobel. I és que els contes d’en Gripau i en Gripere són ideals per als primers lectors.

L’edició d’Entredos, a més, s’adequa molt bé als infants que necessiten una adaptació en els textos: caràcters grans, interlineat ben espaiat, una alineació a l’esquerra dels paràgrafs, a banda de molts diàlegs, en faciliten la lectura.

Recomanat per la Biblioteca Central Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès

“Voler matar a la mare no va ser una idea brillant” [...] Ara, si miro enrere, queda clar que no hi havia més opcions”. Si la primera frase de la novel·la t’avisa sobre el contingut del títol, t’esperes qualsevol cosa menys un final sorprenent. Aquesta història, impactant i plena de suspens, està esquitxada amb pinzellades d'humor negre que de ben segur agradaran a qualsevol lector. Explica la vida d’una farmacèutica que ha de cuidar la seva mare malalta després que aquesta tingui una caiguda aparatosa. Malgrat la intenció de posar cuidadores a la mare, la protagonista no se’n surt amb el seu propòsit. L’ha de cuidar ella sí o sí, perquè en aquesta societat masclista, no està ben vist que el fill cuidi a una mare i les cuidadores no suporten més d’una setmana seguida a una dona tan impertinent. Així que, aquesta tasta, recau sense remei a les espatlles de la Clara, que és filla i dona. Però tenir cura d’una mare com la seva és un sacrilegi que la protagonista no es pot permetre perquè no es tracta precisament d’una “bona persona”. És una situació que de tan real resulta estrambòtica i demolidora. Ningú pot imaginar un final que et fa posar la pell de gallina. És possible tanta maldat?. Si no et vols perdre tanta intensitat no deixis de llegir aquesta novel·la intel·ligent i brutal. Quedaràs congelada i amb el cor encongit!

La Laura Tejada és una escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1969. Viu entre Sabadell i la Garrotxa i es va iniciar a la narrativa de la mà de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès el 2012. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. “Un cop morta”, la seva primera novel·la, va resultar guanyadora del 17è Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea. El 2022 va publicar “L’ordre de les coses” amb l’editorial Comanegra.

Més informació:

• Laura Tejada a les Biblioteques
• Laura Tejada a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Quan una malaltia obliga a l’autora a estar-se al llit sense pràcticament poder-se moure, poc s’imagina que un petit gest d’una amiga l’ajuda. Li porta un cargol que ha trobat al bosc perquè la distregui. La reacció de l’Elisabeth s’assembla molt a la que qualsevol persona podria haver pensat:

“¿Y por qué tendría que gustarme un caracol?, me pregunté en silencio. ¿Qué narices podia hacer con él? No podia levantarme de la cama para devolverlo al bosque. No era de mucho interés, y si realmente estaba vivo, la responsabilidad por un caracol, algo tan fuera de lugar, era aplastante”

Poc s’imaginava l’Elisabeth Tova que aquest animal la “salvaria” i constituiria un pont mental per no caure en un estat d’autocompassió i depressió. I és que poc a poc, el seu interès va creixent i l’anima a buscar i aprendre més coses sobre ells. Al llarg d’aquest breu relat és capaç de transmetre’ns als lectors l’entusiasme dels seus descobriments, tot amb un llenguatge planer i ple d’anècdotes:

“El caracol parecía desafiar las leyes de la física. Se desplazaba sobre las puntes de los musgos sin doblarlos y podía subir verticalment por el tallo de un helecho y luego seguir su camino boca abajo recorriendo la parte inferior de la hoja. Su minúsculo peso doblaba la hoja hasta formar un arco y, pese a todo, el caracol permanecía impávido”

Es tracta d’una delícia de llibre, a l’abast de tothom; mai m’hauria imaginat que un animal tan petit resultaria tan complex. Un cop el comenceu us serà difícil deixar-lo.

Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Tens una bicicleta elèctrica? Tens ganes de descobrir rutes de tot tipus que travessen paisatges inigualables? En aquesta completa guia es proposen més de 80 rutes que fins fa pocs anys només eren aptes per a ciclistes experimentats i en molt bona forma. La generalització de les bicicletes elèctriques ha fet que ara estiguin a l'abast de qualsevol que vulgui aventurar-s'hi. Inclou imatges de gran qualitat, els QR dels tracks i també un seguit de consells inicials abans de posar-se a pedalar.     

Recomanació de la Biblioteca Districte 5 de Terrassa.

Xavier Aliaga (Xàtiva, 1970) és un escriptor valencià que aposta molt encertadament amb una novel·la de dol i amor, una trama complexa de lectura àgil però molt dura. Dura perquè el dolor d’una pèrdua és part de la nostra condició humana i en aquest relat el dol i les relacions personals estretament relacionats, hi són molt presents. Complexa perquè hi ha molt de joc literari amb la presència i absència dels personatges i la temporalitat. 
Estem davant un relat sorprenent perquè la narradora és l'Anaïs, que és morta. L'Anaïs es dirigeix a nosaltres per explicar-nos com va ser la vida de la seva mare, òrfena i adoptada per una tieta, la Berta. També parla sobre l'evolució del matrimoni entre els seus pares, la Minerva i en Tristany (també orfe), de la seva germana Chloé i de com tots ells han de fer front a la gestió emocional per intentar sobreviure davant la tristor i les tragèdies viscudes. 

Ja estem morts, amor, va ser finalista del Premi Llibreter 2022 de Literatura Catalana i Premi Finestres de Narrativa en Català el 2021. 

Una novel·la colpidora sobre la resistència humana davant els traumes i el dol des de l'esperança i amb un final imprevisible que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Xavier Aliaga a les Biblioteques
• Xavier Aliaga a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Districte 2. Terrassa. 

Primer llibre de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), llicenciat en licenciat i doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 

Els contes que trobem a "Unes ganes salvatges de cridar" deixen anar ràbia continguda i aclaparen el lector des del primer minut. És irreverent i àcid perquè flirteja amb temes no sempre senzills, com ara la mort, el sexe, les drogues... i amb grans dosis d'humor negre . Ubicat en un món contemporani hostil i amb un vocabulari directe, punyent, provocador, sense filtre. La varietat de protagonistes, moments i situacions, ajuden a crear un concentrat de sensacions que no deixen indiferent.

Obra guardonada amb el el Premi Mercè Rodoreda 2022 i molt bon debut d'aquest autor de qui venen ganes de poder llegir ben aviat la seva primera novel·la. Molt recomanable.

Més informació:

• Marc Vintró Castells a les Biblioteques
• Marc Vintró Castells a la Viquipèdia
• Fitxa Grup 62 

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa. 

Aquesta novel·la destaca per la seva combinació d'un observador perspicaç de la naturalesa humana, un humor intel·ligent i una bona dosi d'ironia. El protagonista, Rocco Schiavone, és un personatge memorable gràcies al seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i el seu absolut desvergonyiment.

El llibre ens presenta a Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, que ha estat enviat a la ciutat d'Aosta, als Alps italians, com a conseqüència d'un incident amb el fill d'un polític poderós. Aquest canvi de lloc no és precisament el millor per a Rocco, ja que haurà de fer front al fred, les botas de muntanya i el provincianisme dels autòctons, tot això alimentant la seva tendència natural a les males puces. No obstant això, tot canvia quan un cadàver apareix aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona.

Aquest cas difícil es converteix en un repte per a Rocco, ja que ha de treballar amb poques proves i ha d'aprendre a conèixer la gent de l'indret i les seves costums locals. Tot i això, el protagonista no es deixa intimidar i s'endinsa en la investigació, recorrent pistes, interrogant monitors i operaris de l'estació d'esquí i coneixent algunes dones de la vall que el deixen sorprès.
A través d'aquesta intriga, Antonio Manzini ens ofereix una sèrie addictiva que combina el millor de la novel·la negra europea actual, amb un protagonista irresistible com Rocco Schiavone. Si t'agrada la novel·la negra i els personatges amb personalitats fortes i sarcàstiques, segurament gaudiràs d'aquesta sèrie.

Més informació:

• Antonio Manzini a les Biblioteques
• Antonio Manzini a la Viquipèdia

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

El periodista freelance Karlos Zurutuza ens porta, amb el seu relat, a un món desconegut per la majoria, al Balutxistan, un territori esquerp i poc poblat, avui dividit entre tres països, Pakistan, Iran i Afganistan. De la seva mà coneixem la dissortada història del poble balutxi, ofegat per l’opressió dels estats en què està separat.

Es tracta d’un territori on els balutxis, dividits en diferents tribus, conviuen, no sempre de forma pacífica, amb altres pobles com els paixtuns, panjabis, hazarís i on existeixen profundes divisions confessionals, dins de l’islamisme mateix, entre el majoritaris sunnites i les comunitats xiïtes ismaelites, ahmadies i sufís i amb altres religions amb presència a la regió com cristians o jainistes. El poble balutxi destaca per ser el més laic, encara que això no lliure a les dones de patir una forta opressió patriarcal.

El fonamentalisme religiós, tant el sunnita, com en la zona iraniana el xiïta, ha afegit més violència a un territori on actuen també diferents guerrilles balutxis, grups terroristes formats per fonamentalistes islàmics i milícies paramilitars a sou del govern pakistanès.

La resistència balutxi, tant la pacífica, com l’armada, ha estat durament reprimida per Pakistan i Iran, els assassinats i desaparicions d’activistes és constant, així com els empresonaments i les tortures.

La majoria de la població del Balutxistan viu en la pobresa, encara que és una zona rica en recursos minerals que són explotats per empreses multinacionals. Darrerament destaca la presència xinesa, molt interessada en el port de Gwadar, el més important de la zona, com a sortida dels seus productes, sempre sense tenir en compte als habitants de la zona.

L’autor ens apropa, doncs, a la història i l’actualitat del poble balutxi, a les seves formes de vida i de resistència. Les entrevistes a diferents habitants del Balutxistan donen veu a un poble silenciat a la nostra premsa.

Més informació:

• Karlos Zurutuza a les Biblioteques
• Karlos Zurutuza a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Volpelleres-Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Es veritat, nosaltres aprenem actuant, fent, duent a terme..., però, també es important escoltar a la persona que té experiència. Això es el que els hi passa a tres petits micos que per no escoltar el consell del mico adult passen una situació molt angoixant. Quin patir m’he fet!
La prudència es un valor en l’explicació d’aquest conte però no n’hi prou. Llegiu amb interès aquesta història de micos i expliqueu als vostres fills/filles el no refiar-se del que es veu a simple vista.

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

Ella Baxter, autora que jo desconeixia, és una jove i emergent escriptora australiana que amb aquest "Nou animal" es situa en una interessant posició dins el panorama literari australià i l'empenta que li ha suposat guanyar el premi a millor novel·lista jove del Sydney Morning Herald 2022, és inqüestionable. 

"Nou animal" ens presenta una noia jove, Amèlia Aurèlia, que colpejada per la mort sobtada de la seva mare, inicia un viatge erràtic que la porta a viure el dolor a través de la recerca d'experiències sexual vinculades en la comunitat BDSM (sigla que descriu pactiques sexuals no convencionals). Aquest procés vital que passa a Tasmània, lloc on viu el seu pare biològic, l'enfrontarà al seu propi plaer, als seus desitjos, a la solitud i al dol intens i sense pal·liatius que sent per la mort de la mare. 

El llibre ens presenta situacions hilerants descrites amb molta comicitat que queden interrompudes pel dolor intens i bellament descrit que sent l'Amèlia i que congela tots els somriure. Un noia, maquilladora de morts a qui li encanta la seva feina, desesperada per entendre el perquè de cop i volta la vida s'entesta en colpejar i colpejar tan fort. Divertit, poètic, bellament escrit, i molt entretingut, la novel·la és també un retrat del sexe d'avui en dia disponible tan sols amb un click.

Més informació:

• Ella Baxter a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

“Beneath The Skin” és el dotzè àlbum de  Nnenna Freelon, un treball íntim i molt personal de la cantant nascuda a Cambridge, Massachusetts (EEUU), el 1954.

Les deu cançons que formen l’àlbum estan impregnades de blues, de vegades un xic melancòliques però amb un to esperançador. Freelon s’ha basat en les seves pròpies experiències sinceres i personals per compondre cadascuna de les peces musicals exceptuant “Oh! Susanna”, una versió que fa de la cançó original composta per Stephen Forster, el 1847.

La cantant nord americana s’ha envoltat d’una banda molt sòlida per aconseguir aquest minimalista àlbum on mereixen ésser destacats el pianista Alan Pasqua i el guitarrista Keith Ganz.

Aquí la podem escoltar interpretant “Black Iris”, la tercera cançó del disc:

Nnenna Freelon va començar a cantar molt aviat, a l’església, com altres artistes de la seva generació però no va iniciar la seva carrera musical fins passada la trentena. Amb tres fills al seu càrrec, va ampliar els seus coneixements musicals amb el mestre Yusef Lateef i va col·laborar amb artistes com Ray Charles, Al Jarreau, Dianne Reeves, Diana Krall i Clark Terry, entre d’altres.

A Catalunya, va actuar un parell de vegades dins del Festival de Jazz Terrassa, els anys 1995 i  2018.

Aquesta cantant nordamericana compagina el seu treball com a vocalista amb altres disciplines com ara el cinema. Així, ha participat en films com “What Women Want” (2000) al costat de Mel Gibson i Helen Hunt col·laborant com a compositora musical amb la cançó “If I had you”.

La cançó que dóna títol al disc és aquesta:

Si us agrada el blues, i no coneixeu encara a Nnenna Freelon, aquí us deixem amb alguns dels seus temes principals de dos dels seus discos que podeu trobar i reservar a la xarxa de biblioteques municipals

Més informació:

• Nnenna Freelon a les biblioteques
• Nnenna Freelon a la Viquipèdia
• Youtube de l'artista

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa. 

Aquesta novel·la gràfica ens submergeix en les polsoses carreteres del delta del Mississipí. És la història de Robert Johnson, una de les figures més representatives del blues, un extraordinari guitarrista que va morir prematurament als 27 anys, igual que Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Cobain o Amy Winehouse.

Frantz Duchazeau ens arrossega al cor del blues, plasmant els paisatges dels pobles, la vida, les cases i els cotxes del sud rural dels Estats Units durant l’època de la Gran Depressió.

Així, sempre en blanc i negre, i durant 236 pàgines, veiem passar la tràgica vida de Johnson: un pare que el va abandonar, la seva infantesa als camps de cotó, un padrastre abusiu i la mort de la dona de la seva vida i del seu fill durant el part.

Markat per aquesta desgràcia, Johnson es veu obligat a vagarejar de poble en poble, com un trobador medieval, disposat a guanyar-se alguns dòlars tocant i cantant amb la seva guitarra.

Una de les cançons que apareixen en aquesta novel·la gràfica és "Cross Road Blues", que explica el moment en què Robert Johnson es va dirigir a un encreuament de camins. 

La mateixa cançó fou versionada per Eric Clapton com a "Crossroads". 

Sembla que, a mesura que passa el temps, només es manté una relació íntima constant: la que té amb la música del diable.

Si us agrada el blues, no us perdeu la deliciosa lectura d’aquest llibre, on el dibuixant i guionista francès Frantz Duchazeau desglossa, amb tot detall, l’immens talent de Robert Johnson, talent que és inversament proporcional a la quantitat de música que va deixar per a la posteritat.

Més informació:

• Robert Johnson a les Biblioteques
• Tema: Robert Johnson a les Biblioteques
• Frantz Duchazeau a les Biblioteques

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.