“Cinc en un llit”, és un àlbum de primers coneixements ideal per als més petits, especialment per compartir abans d’anar a dormir i relaxar els infants.

És un llibre de cartonet que inclou titelles, permetent als nens manipular els personatges (conills) i amagar-los sota el llençol, fomentant la psicomotricitat i el joc simbòlic.

Amb una estructura repetitiva i divertida, el conte acompanya a cinc conillets que es van movent dins del llit buscant dormir més amples fins que un cau, convertint la lectura en un joc participatiu i tendre que fomenta l’aprenentatge actiu.

Les il·lustracions acolorides i els elements mòbils fan que els infants interactuïn amb la història mentre desenvolupen el llenguatge, la memòria i el concepte dels nombres de l’1 al 5.

És una proposta càlida i lúdica que convida a llegir, comptar i gaudir en família.

Conte cantat

Adequat de 0 a 3 anys.

Recomanat per Raquel Martos de la Biblioteca de Sant Roc de Badalona

El filòsof arriba a la conclusió que la realitat objectiva no existeix en art: la realitat està constituïda per esquemes d'idees subjectives. L'artista que vol plasmar la realitat objectiva fa una mimesi, una còpia d'aquesta.

Les noves formes d'art, com ara el cubisme, l'expressionisme... són art iconoclasta, volen acabar amb la tradició artística anterior i amb les imatges objectives —que no ho són mai—, d'aquí les formes geomètriques de les figures dels objectes i de les persones. Són, en definitiva, figures deshumanitzades, que actuen en la ment de l'espectador i de l'artista que les observa.

Estem parlant aquí del nou art i del possible art del futur. L'autor, al cap i a la fi, defensa la metàfora en art, ja que aquesta ajuda en l'evasió, tant de l'artista com de l'espectador. Ens hauríem de plantejar com a artistes i com a espectadors què en volem treure, de l'art: una evasió, un gaudi, una lliçó humanitzada, etc. O bé volem seguir produint i veient "més del mateix"?

Més informació:

• José Ortega y Gasset a les Biblioteques
• La deshumanización del arte a la Viquipèdia
• José Ortega y Gasset a la Viquipèdia

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

En aquests papers privats, Francesc Parcerisas recull observacions heterogènies i errants, escrites durant un estiu, el de 2014, entre passejades, visites a familiars i amics, i moments de calma dedicats a la lectura i a l'escriptura.

Viatges emocionals cap a la infantesa de l'autor, dels canvis de temporada i de com es viuen les vacances depenent de l'edat. La brevetat del llibre la podem trencar si engeguem les nombroses lectures que s'hi citen, ajudant-nos així a una major comprensió dels pensaments de l'autor, del dolor que sent pel decés dels amics i de com transcorre el pas del temps.

En la pàgina 61 del llibre s'hi fa un esment a la ciutat de Badalona, per la qual passa l'autor dalt d'un tren de Rodalies.

Més informació:

• Francesc Parcerisas a les Biblioteques
• Francesc Parcerisas a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Quaderns Crema
• Ressenya del llibre a Llegir.cat

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

El llibre d'Adichie afirma que no hi ha una història única, sinó múltiples històries que ens hem anat contant els humans al llarg del temps per no avorrir-nos...

Si bé és cert que la història és la que és segons qui l'explica i qui l'escolta, caldria plantejar-nos ara: i si hi hagués, en efecte, una única història? Anomenem-la 'història de la història, de la realitat', si ens apuren. Hi hauria aleshores múltiples històries, múltiples realitats?

Partim del supòsit que de realitat només n'hi ha una... Això ens portaria a concloure que només hi ha una única història i que la resta només són 'contes xinesos'...

En aquest llibre, però, Adichie, prologada per Marina Garcés, ve a dir que, amb les històries que ens contem i que ens conten, esdevenim 'escapistes' (de la realitat, potser?), per poder arribar a conèixer el que encara no sabem de nosaltres mateixos.

Més informació:

• Chimamanda Ngozi Adichie a les Biblioteques
• The Danger of a Single Story a la Viquipèdia
• Chimamanda Ngozi Adichie a la Viquipèdia
• Marina Garcés a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Fanbooks

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Ciudad de Dios és una favela de Riu de Janeiro on viu el protagonista de la història. Buscapé és un noi, germà d’un delinqüent, que fuig de la delinqüència gràcies a la seva passió que és la fotografia. On viu Buscapé regna el tràfic de droga i la violència dels diferents bàndols que trafiquen.
Fernando Meirelles narra la infància i maduresa del protagonista de manera de relat en primera persona amb la veu en off del protagonista. S’ha comparat amb el film de Scorsese “Uno de los nuestros” per aquesta veu en off i la narratologia del film, i s’ha afirmat que és un film de gàngsters brasilers.
El film mostra un ventall de personatges molt ben construïts i amb una complexitat que ajuden a cada moment a comprendre el film. La fotografia i la banda sonora també ajuden al relat fílmic i fan que no et distreguis en cap moment.
Només recordar que Fernando Meirelles és el director de la gran pel·lícula “El jardinero fiel” i d’altres com “Els dos papas”.

Recomanat per Ferran Medina. Bib. Pomar. Badalona.

El matemàtic anglès Alan Turing (1912-1954) va idear una prova per esbrinar si una màquina té o no té una intel·ligència similar a la humana. El test de Turing se centrava en la intel·ligència numèrica.

Tanmateix, la ciència actual argumenta que, atès que hi ha diversos tipus d'intel·ligència (com l'artística o l'emocional), la IA hauria de demostrar que compta amb totes les intel·ligències d'un ésser humà. Així, la capacitat d'interactuar amb l'entorn, la intel·ligència reflexiva (capacitat de reflexionar sobre el propi comportament i de modificar-lo) i altres capacitats són atribuïbles als humans, però no a la màquina, a la IA.

A partir d'aquí, es pot reduir tot a zeros i uns, és a dir, a llenguatge binari, a algoritmes, a capacitat de memòria, a un fullet d'instruccions? La resposta la trobareu en el somriure innocent d'un infant, en l'abraçada entre amics, en la metàfora...

Més informació:

• Chauney Dunford a les Biblioteques
• Intel·ligència artificial a la Viquipèdia

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

La dansa de paraules comença des del títol.

Tot jugant amb el refrany castellà i amb la coberta, d'un vermell que frissa amb el tèxtil, convida a ballar al ritme del relat de Josi, una dona de vuitanta anys que decideix repassar sense filtres i en clau de reivindicació femenina alguns episodis de la seva vida, ambientada al Madrid de la postguerra.

El relat també és dansaire, va i ve en el temps, en capítols curts que no segueixen un ordre lineal cronològic. Comencen amb una bona frase que et va ressonant a mesura que avances i acaben amb una altra que tanca (i continua dansant amb qui llegeix).

Ho fa segons li venen els records perquè, com bé diu, "la memoria no tiene índice".

Ana Milán comparteix aquest relat íntim, tot reivindicant el valor d’allò que un dia semblava quotidià i gris, que pot ser elevat a la categoria de novel·la i, fins i tot, història. I en color vermell.

"Si se ha vivido de verdad se morirá varias veces; es el precio, no hay otra manera de hacerlo o, mejor dicho, no hay manera de no hacerlo".

Més informació:

• Ana Milán a les Biblioteques
• Ana Milán a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre a Editorial Planeta
• Fragment del llibre
• Ressenya a De lector a lector
• Ressenya a Bitácora de mis lecturas

Recomanat per Esther Cerro Romero. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Més important que el nostre QI (quocient intel·lectual, acadèmic) és la nostra intel·ligència emocional (IE): els humans comptem amb 3 tipus bàsics de cervell (emocional, pensant o 'neocòrtex' i el límbic —controla les emocions negatives—). De la bona relació entre els 'cervells' depèn la nostra IE.

Així, quan les emocions es desborden i el cervell emocional pren el control de la situació, no anem bé... Una IE ben equilibrada ens ajuda en el nostre dia a dia, a relacionar-nos millor, i ens fa ser el que som: humans, animals racionals. Hem de ser capaços d'aconseguir el terme mitjà, l'autocontrol.

La màquina mai no podrà amb nosaltres, la intel·ligència artificial no mostra sentiments, és freda; tan sols amb la raó/pensament i un bon equilibri emocional aconseguirem la nostra fita.

Més informació:

• Daniel Goleman a les Biblioteques
• Intel·ligència emocional a la Viquipèdia
• Daniel Goleman a la Viquipèdia
• Inteligencia Emocional Genera confianza e influye. Fortalece las relaciones. Lidera con resiliencia.

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

"Ortiga i Os" és el darrer llibre de T. Kingfisher, l’autora de "La guia màgica d'autodefensa amb galetes".
Relata les aventures de la Marra, una jove princesa que lluitarà per alliberar la seva germana gran dels maltractaments del seu marit, el príncep Vorling, de qui sospita que l’amenaça de mort si no dóna a llum un hereu mascle per al seu regne.

Durant la història, assistirem a les diferents proves i entrebancs als quals s’enfronta la Marra, i veurem com rep l’ajuda d’altres personatges, sense els quals no aconseguiria acomplir la seva missió.

Una història de màgia, fades i personatges fantàstics —alguns de bons i d’altres no tant—, escrita amb un to lleuger, amable i divertit, però des d’un punt de vista feminista, que aborda temes delicats com l’avortament, el canibalisme o la prostitució.

Una novel·la mereixedora del Premi Hugo 2023 a la millor obra de ciència-ficció i fantasia.

Més informació:

• T. Kingfisher a les Biblioteques
• T. Kingfisher

Recomanat per Eva Montiel González. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

El temps de les cireres, de Montserrat Roig, premi Sant Jordi 1976 i publicada el 1977, és una novel·la que retrata una família burgesa d'una Barcelona en decadència, situada a finals de 1974.
El títol fa homenatge a la cançó francesa del mateix títol, símbol del paradís perdut que va significar la Comuna de Paris (1870): «Quan vos en serez au temps des cerises / Vous aurez aussi des chagrins d’amour».  La Natàlia, la protagonista, també desitja que arribi el seu temps de les cireres, «la primavera de la felicitat».

L’obra forma part de la trilogia: Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977) i L’hora violeta (1980). Novel·les que narren la història dels Claret i els Miralpeix, famílies burgeses de l’Eixample barceloní, i com aprenen a sobreviure en un temps marcat per l’obscuritat de la dictadura franquista, sense esperança de futur.

A "El temps de les cireres", la Natàlia, de quaranta anys, torna a Barcelona després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, pocs dies després de l’execució de l’activista polític Salvador Puig Antich. Aquest fet serveix a l’autora per explicar la cruesa del règim, caracteritzat per la repressió de la llibertat d’expressió, així com per la manca d’un pensament polític i ideològic.
El fil narratiu sovint retorna al passat i fa presents els records de la família Miralpeix, des de la generació de l’avi Joan, despòtic i fred, fins al temps actual del besnét Màrius, i és un retrat familiar on els protagonistes s’entesten a trobar un sentit a la vida, cercant  una promesa de la felicitat, malgrat la dura realitat del finals del franquisme.

Una novel·la que, malgrat els cinquanta anys passats des de la seva publicació, no ha perdut vigència.

Més informació:

• Montserrat Roig a les Biblioteques
• Gran - T3xC1 - "El temps de les cireres" de Montserrat Roig
• La Barcelona de Montserrat Roig a "El temps de les cireres"
• El temps de les cireres a la Viquipèdia  

Recomanat per Eva Montiel González. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet. 

Pedra de tartera, de Maria Barbal, és una fita de la narrativa catalana contemporània i una novel·la breu, intensa i commovedora sobre la memòria, la pèrdua i les ferides de la guerra.

La protagonista, la Conxa, viu marcada per una existència lligada al Pallars, al món rural i a una història personal travessada per l’amor, la maternitat, la mort del marit i el desarrelament. La seva veu, senzilla i colpidora, ens acosta a una manera de viure que desapareix i a una experiència de dolor difícil d’oblidar.

Amb una escriptura sòbria i plena de força, Maria Barbal construeix un retrat profund d’una dona que se sent “com una pedra al mig del camí”, arrossegada pels esdeveniments i pel pas del temps. Una lectura imprescindible per entendre una part essencial de la literatura catalana recent.

Més informació:

• Maria Barbal a les Biblioteques
• Maria Barbal a la Viquipèdia
• Maria Barbal al CCCB
• Tràiler de Pedra de tartera
• Pedra de tartera es converteix en còmic

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Pel cantó de Swann ; A l'ombra de les noies en flor, de Marcel Proust, és una porta d’entrada imprescindible a A la recerca del temps perdut, una de les grans obres de la literatura universal.

La lectura ens endinsa en un món marcat per la memòria, el pas del temps, la infantesa i la desaparició d’una manera de viure. L’escena de la magdalena i el te és una de les més conegudes, però l’obra ofereix molts altres passatges d’una gran bellesa i profunditat.

En aquesta edició destaca especialment la traducció de Jaume Vidal Alcover, feta entre els anys vuitanta i noranta. Amb un estil minuciós i evocador, Proust construeix una experiència literària exigent però fascinant, plena d’escenes, personatges i reflexions que cada lector pot fer seus.

Més informació:

• Marcel Proust a les Biblioteques
• Marcel Proust a la Viquipèdia
• Especial Marcel Proust a la Biblioteca Virtual
• Vídeo sobre Marcel Proust

Recomanat per Bib. Pomar. Badalona.

Els arbres, de Percival Everett, és una novel·la original i incisiva que, sota l’aparença d’un relat policíac, aborda amb humor negre i una gran càrrega crítica el racisme estructural als Estats Units.

La trama arrenca amb una sèrie de crims tan inquietants com desconcertants que obliguen els investigadors a enfrontar-se a una realitat marcada per la violència racial i el pes de la història. A partir d’aquests fets, Everett construeix una narració plena de situacions absurdes, personatges excèntrics i referències a episodis reals que han marcat la memòria col·lectiva nord-americana.

Amb una sàtira punyent i una gran habilitat narrativa, l’autor aconsegueix fer riure i incomodar alhora. Traduïda al català per Jordi Martín, aquesta novel·la és una lectura tan intel·ligent com colpidora, capaç de combinar l’entreteniment amb una profunda reflexió sobre el racisme, la justícia i la memòria històrica.

Més informació:

• Percival Everett a les Biblioteques
• Percival Everett a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Quer. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Aquest llibre és perfecte per a persones que tenen somnis, que els volen aconseguir costi el que costi, i que, encara que siguin molt sapastres, continuen el seu camí, passi el que passi, i mai es rendeixen. Al final ho aconsegueixen, perquè res és impossible i la imaginació té poder.
És el número tres de la trilogia de Peanut Jones, i seria recomanable haver llegit els dos primers per poder gaudir al màxim d’aquesta lectura.
Vet aquí que una vegada hi havia... una nena que es deia Peanut. Aquella nena era molt imaginativa i creativa. Cada tarda (quan anava a l’escola bressol), treia un pinzell i començava a pintar i dibuixar amb el seu pare. Però quan va començar l’escola, ja no podia gaudir d’aquelles meravelloses tardes amb ell.
Així que el seu pare li va començar a posar una nota amb un dibuixet a la carmanyola. Aquella nota tenia una característica: sempre hi posava “T’estimo infinit x”.
Més endavant, va començar a dibuixar unes formes a les notes i, poc després, va... desaparèixer.
Passats uns anys, la Peanut va trobar un llapis amb què es podia crear una infinitat de coses a la seva habitació. Llavors, es va adonar que les notes amb formes que li havia dibuixat el seu pare a la carmanyola, uns mesos abans que desaparegués, formaven una porta. La Peanut hi va entrar.
Què li esperarà a la Peanut en aquest llarg viatge que ha d’emprendre? Allà hi trobarà les respostes que necessita sobre la desaparició del seu pare?

Algunes llegendes neixen de la punta d’un llapis.

Més informació:

• Rob Biddulph a les Biblioteques
• Pàgina web de l'autor

Recomanat per Kilian Navarro, usuari de la Biblioteca Canyadó i Casagemes - Joan Argenté de Badalona

Fito y por supuesto la luna, de Kike Babas i Kike Turrón, és una magnífica novel·la gràfica que recorre la vida i la trajectòria musical de Fito Cabrales, una de les figures més estimades del rock espanyol.

Mitjançant una combinació d’anècdotes, realitat i ficció, els autors ens apropen als moments més significatius de la vida personal i artística del músic bilbaí. Des dels seus inicis entre bars i escenaris fins a l’època de Platero y Tú i l’èxit consolidat amb Fito & Fitipaldis, el llibre ofereix una mirada vibrant i plena de sensibilitat sobre la seva carrera.

La narració també recupera col·laboracions amb artistes destacats com Robe Iniesta, Andrés Calamaro o Carlos Tarque, i mostra les llums i les ombres d’un músic que ha sabut connectar amb diverses generacions. Una lectura imprescindible tant per als seguidors de Fito com per als amants de la música i del còmic biogràfic.

Més informació:

• Kike Babas a les Biblioteques
• Kike Babas a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial Bao Bilbao
• Vídeo sobre Fito y por supuesto la luna
• Ressenya de l'obra a Rocksesión

Recomanat per Dolors Serrano. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Rembrandt, de Jean Genet, és una aproximació singular a l’obra d’un dels grans mestres de la pintura occidental. L’escriptor francès, figura essencial de la literatura europea del segle XX, reflexiona sobre la força humana i artística de Rembrandt més enllà de les interpretacions historiogràfiques o tècniques.

Fruit de les impressions i reflexions que Genet va anar elaborant durant les seves estades a diverses capitals europees als anys cinquanta, aquest llibre reuneix fragments que ofereixen una mirada profunda sobre l’univers del pintor neerlandès. Acompanyat d’una selecció d’imatges de les seves obres, el text convida a descobrir la textura, la matèria i la dimensió més humana dels seus retrats.

Per a Genet, Rembrandt és capaç de mostrar no només l’ànima dels seus models, sinó també la fragilitat de la condició humana: la carn, les arrugues i les empremtes del temps. Amb una escriptura lúcida i evocadora, l’autor construeix una lectura apassionant que connecta art, existència i mirada, i que resultarà especialment interessant tant per als amants de la pintura com per als lectors interessats en l’assaig i la crítica d’art.

Més informació:

• Jean Genet a les Biblioteques
• Jean Genet a la Viquipèdia
• Rembrandt, de Jean Genet, al MACBA

Recomanat per Gemma Rojo. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Strange Pictures = Dibuixos estranys, de Uketsu, és una novel·la de misteri i terror psicològic que construeix el seu relat a partir d’imatges inquietants i enigmes visuals. L’enigmàtic autor japonès proposa una experiència de lectura original en què les il·lustracions esdevenen tan importants com el text.

La història es desenvolupa a través d’una sèrie de casos que, inicialment, semblen independents, però que a mesura que avança la narració revelen una connexió tan inesperada com inquietant. Mitjançant dibuixos aparentment senzills, esbossos i petites il·lustracions, l’autor posa a prova la intuïció del lector, que haurà d’interpretar les imatges per descobrir el significat ocult que amaguen.

El veritable terror no neix de la violència explícita, sinó de la revelació gradual dels misteris i de l’angoixa que s’amaga darrere d’allò que semblava innocent. Amb una atmosfera absorbent i una tensió constant, Strange Pictures és una lectura ideal per als amants del misteri, el terror suggerit i les històries que exigeixen una participació activa del lector.

Més informació:

• Uketsu a les Biblioteques
• Uketsu a la Viquipèdia

Recomanat per Raquel Martos Castellano. Bib. Sant Roc. Badalona.

No-coses : canvis radicals del món en què vivim, de Han Byung-Chul, és una obra imprescindible per comprendre els efectes de la digitalització sobre la nostra manera de viure, relacionar-nos i pensar. L'autor, un dels filòsofs més llegits i influents del pensament contemporani, ha estat reconegut amb el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2025, entre altres guardons.

La societat digital ens educa en l’al·licient de la sorpresa constant; ràpidament sentim la necessitat de nous estímuls i ens acostumem a percebre la realitat com una font inesgotable. No vivim en una tirania, però sí sota el domini d’una informació massiva i constant que es fa passar per llibertat. Perseguim informacions, però no assolim cap saber; ens comuniquem sense parar però no formem part de cap comunitat; acumulem amistats a les xarxes socials però no ens trobem amb l’altre.

En aquest món governat pels algoritmes, l’ésser humà perd cada cop més marge d’acció i autonomia. Amb una escriptura planera i concisa, Han Byung-Chul reflexiona sobre qüestions tan actuals com la deshumanització, la digitalització i l’aïllament de les persones, oferint eines per entendre els reptes de la societat contemporània.

Més informació:

• Han Byung-Chul a les Biblioteques
• Vídeo sobre l’autor
• Vídeo sobre el llibre recomanat
• Previsualització d'algunes pàgines del llibre

Recomanat per Mar Garcia Miralles. Bib. Singuerlin Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.

El Gran arcano, de Paloma Sánchez-Garnica, és una novel·la d’intriga que combina misteri, elements esotèrics i referències culturals en una trama que connecta passat i present.

La història gira entorn d’un misteri vinculat a coneixements ocults que es van revelant a mesura que avança la narració. A través dels protagonistes, el lector s’endinsa en una investigació plena de secrets amagats, documents enigmàtics i referències culturals que aporten profunditat al relat.

Amb una estructura que alterna diferents moments temporals, l’obra permet descobrir gradualment l’origen del misteri i les motivacions dels personatges. Aquest recurs contribueix a mantenir la tensió narrativa i a crear una atmosfera carregada d’enigma. És una lectura especialment recomanable per a les persones que gaudeixen de les novel·les d’intriga amb un component intel·lectual.

Més informació:

• Paloma Sánchez-Garnica a les Biblioteques
• Paloma Sánchez-Garnica a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial de Paloma Sánchez-Garnica
• Informació d’El Gran arcano al web oficial de l’autora

Recomanat per Marta Serrano. Bib. del Fondo. Santa Coloma de Gramenet.

Voleu explicar una història i no sabeu ben bé com fer-ho? Us agradaria aprendre a narrar contes? Aquest és el vostre llibre. Un manual que, sense deixar de ser molt acurat, és engrescador i divertit. Amb il·lustracions juganeres que ens conviden a imaginar i que fins i tot ens fan riure. D’entrada, trobareu que el text us parla directament i us planteja preguntes. Però no us espanteu, perquè trobareu respostes i us ho passareu bé llegint les seves pàgines. Teniu al davant un gran llibre informatiu que, a més de donar-vos les claus per aprendre a contar, ens fa entendre com és d’important pels éssers humans el fet de poder explicar-nos i d’escoltar històries.
A aquest llibre trobareu pautes clares i entenedores per aprendre triar una bona història, a preparar un guió que ens mostri la estructura interna d’un conte, a interioritzar un relat per poder narrar-lo amb les nostres paraules... A més, el llibre també inclou recomanacions sobre tot allò que podem fer per tal d’aconseguir l’atenció del públic al qual ens volem adreçar. I, per acabar, també ens explica algunes curiositats sobre la història de la narració oral que de ben segur us sorprendran.
El seu autor, Pep Bruno, té una extensa trajectòria en el món de la narració oral. A més de ser un reconegut rondallaire, ha escrit nombrosos llibres de contes, estudis sobre narració oral, ha impartit cursos i també és editor. És un veritable activista cultural de la narració oral.

Web de l'autor

Apartat a Biblioteca virtual sobre la narració oral

Apartat a Gènius sobre aquest mateix tema

Recomanat per Marta Eiriz Zamora de la Biblioteca Llefià-Xavier Soto de Badalona

La poesia sembla moltes vegades un gènere complicat i més quan es tracta de treballar-lo amb infants. No obstant això, hi ha llibres que demostren el contrari. Petites bestioles és un poemari de Joan Antoja i Anna M. Matas que, com els altres volums de la col·lecció Poesia esbojarrada, juga amb els versos i converteix la poesia en un joc molt divertit.

Pensat per a infants a partir de set anys, el llibre inclou una sèrie de poemes plens de sonoritat, tot descrivint els animals d’una forma atractiva i amb molt d’humor. Cada poema és presentat d’una forma clàssica i també com a cal·ligrama, en aquest cas amb dibuixos alegres i molt vistosos. A més, després de cada text hi ha un joc o un passatemps que permet aprendre més del tema i desenvolupar habilitats mentre es passa una bona estona.

Però el llibre encara presenta una altra característica. Cadascun dels poemes ve acompanyat d’un codi QR per poder-lo escoltar.

En definitiva, es tracta d’una eina molt ben treballada per acostar la poesia als infants d’una manera engrescadora i al mateix temps didàctica.

Recomanat per Jordi Tena de la Biblioteca de Sant Adrià del Besós

La Megg, la nostra protagonista, apareix surant damunt l’aigua en una clara al·lusió a la cèlebre, bucòlica i alhora tràgica pintura d’Ofèlia. Però si hi pareu una mica d’atenció, veureu que a la mà té un canut. Això no és gens seriós, senyor Hanselmann!

Simon Hanselmann (1982, Tasmània) és el culpable d’aquests dibuixos aparentment infantils i molt divertits, que amaguen històries d’humor negre només per a adults. El pobre no en té la culpa: va néixer en un dels pitjors barris d’Austràlia, fill d’un moter i d’una mare drogoaddicta. Va ser castigat pels seus dibuixos “ofensius” a l’escola. Qui hauria dit que això li donaria fama mundial?

Tres companys de pis: la Megg, una bruixa fumeta amb depressió; el seu nòvio Mogg, el típic gat negre de bruixa; i en Búho, l’únic amb una mica de seny i diana de totes les bromes pesades. Viuen junts en una casa típica dels suburbis australians.

Ens trobem amb una comèdia de situació a l’estil «Friends» o «The Simpsons», però passada de rosca: alcohol, drogues psicodèliques, maratons televisius, conductes d’alt risc i una moral força qüestionable.

Altres estrelles del barri? Werewolf Jones, un homellop separat amb dos fills a càrrec que ven el que sigui per sobreviure; Moco, una dona trans de pell verda; Mike, el nigromant... i molts més.

"Bahía de Búho" és el segon títol d'aquesta sèrie "Megg, Mogg y Búho" publicat a l’estat per l’editorial Fulgencio Pimentel. Solen ser històries curtes e independents, però hi trobareu una evolució temporal al llarg dels següents números. No us els perdeu, són altament addictius! Tant com els seus personatges!

Torneu aviat si us plau.

Més informació:

• Simon Hanselmann a les Biblioteques
• Simon Hanselmann a la Viquipèdia

Recomanat per Laura Ruiz. Bib. Canyadó i Casagemes – Joan Argenté. Badalona.

«Un cor de neu» és la seva primera novel·la per a adults d’Anna Manso, guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil.
Una interessant novel·la que gira entorn a la impossibilitat d'estimar quan encara hi ha ferides obertes.
La Sara té seixanta-cinc anys, és escriptora i viu aïllada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb Josep i això li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. Un dia al bosc de forma sobtada s’ensopega amb un personatge -real o simbòlic-, un llop que li salvarà la vida i que esdevindrà amic i confident amb qui sembla que pot parlar i la seva vida es capgira. Empesa per la companyia i els consells de l'animal, la Sara decideix contactar amb el seu fill. A partir d’un fet casual reprendrà la relació amb ell i uns fets dolorosos del passat -dels quals ella se sent, amb raó, culpable- aniran emergint en la història situant l’argument en el marc de l’acceptació de la culpa, de la possible redempció i dels efectes greus que tot plegat va provocar a mare i fill, però recuperar la relació amb ell no serà gens fàcil, perquè hi ha ferides del passat que són molt difícils -o impossibles- de cicatritzar.

Més informació:

• Anna Manso a les Biblioteques

• Anna Manso narra l’altra cara dels abusos sexuals

Recomanat per Dolors Serrano. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Què estem disposats a creure’ns com a lectors: una història vertadera o una història ficcionada, per molt que es basi en fets reals? Però, que és una història vertadera sinó la versió d’algú, i, per tant, ficcionada?

Hernán Díaz es planteja aquest dilema a la novel·la Fortuna, una novel·la situada al Nova York de principis del segle XX, on coneixerem a Benjamin Rask, un important magnat de les finances i a la seva esposa Helen, una excèntrica filla d’aristòcrates.

O això és el que nosaltres, oh pobres lectors, creiem que estem llegint, perquè quan acabem aquesta primera part i passem a la segona, ens trobarem amb un altre text sobre una altra persona, amb una altra vida... o és la mateixa?

Millor no dir res més, perquè el que Díaz ha construït (sí, el verb construir li escau) a Fortuna és un trencaclosques sobre la societat nord-americana, sobre les finances, sobre la classe alta, sobre l’anarquisme... però, sobretot, un trencaclosques sobre la Veritat, que sempre és indesxifrable.

Fortuna, que fou guardonada amb el premi Pulitzer, ens recorda que no tot és tal com ho veiem, com ho llegim, com ens han explicat. Fortuna, tot i que ambientada a la primera meitat del segle XX. Ja ens parla de fake news, dels interessos per controlar qui i com explica una història i quin ús en podem fer d’ella. Fortuna, a la fi, ens recorda que hem de dubtar, i que en el dubte trobarem alguna veritat.

Més informació:

• Hernán Díaz a les Biblioteques
• Editorial Periscopi: "Fortuna"
• "Diàleg de Sant Jordi", el 21 d'abril del 2024, a la biblioteca Jaume Fuster, amb els escriptors Hernán Díaz, Jordi Puntí i Borja Bagunyà

Recomanat per Diego Ruiz. Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Stefan Zweig (Viena, 1881– Brasil 1942) va ser un dels intel·lectuals més rellevants del primer terç del segle XX a Europa. Com a escriptor va conrear pràcticament tots els gèneres literaris i va aconseguir gran popularitat tant amb novel·les curtes de profund calat psicològic com amb biografies de grans personatges històrics. Humanista compromès, va viure els estralls de les dues guerres mundials i va acabar suïcidant-se a l’exili al Brasil, desencantat pel rumb del món. Zweig era d’origen jueu, i els seus escrits van ser prohibits pel règim nazi.
Per aquells que no hagin llegit res de Zweig, Moments estel·lars de la humanitat és una immillorable manera d’introduir-se en l’obra d’aquest gegant de la literatura. Els seus catorze capítols condensen els trets característics del seu estil narratiu, que es distingeix per la seva sensibilitat psicològica i la capacitat per captar l’essència dels fets històrics amb una mirada literària.
El llibre, publicat originalment al 1927, recull episodis decisius que, segons Zweig, han marcat el rumb de la història. Des de la caiguda de Constantinoble fins a la composició de la Marsellesa o la descoberta del Pacífic per Balboa, cada “miniatura històrica” és narrada amb intensitat i estil novel·lesc, tot i estar basada en fets reals.
Aquesta obra ofereix una reflexió apassionada sobre el poder de les decisions individuals i els girs inesperats de la història. La prosa de Zweig és rica i emocionant, i convida el lector a redescobrir el passat amb ulls nous. És una lectura molt recomanable per a qui vulgui comprendre millor el pes dels instants clau en la trajectòria de la humanitat.

Més informació:

• Stefan Zweig a les Biblioteques
• Stefan Zweig a la Biblioteca Virtual
• Stefan Zweig a la Viquipèdia
• Stefan Zweig: "No hay nada que odie más que la egolatría de los pueblos"
• Stefan Zweig se suicidó en 1942 tras ver a Europa "destruirse a sí misma" - "El País"23/02/2012
• Audiollibre

Recomanat per Bib. Llefià-Xavier Soto. Badalona.

Victor del Árbol és un escriptor català reconegut per les seves novel·les de gènere negre i per la profunditat emocional de les seves obres. Va cursar estudis d’Història a la Universitat de Barcelona i, entre 1992 i 2012, va treballar com a mosso d’esquadra. Les seves novel·les han estat traduïdes a diferents idiomes i han obtingut diversos premis.

Diego Martín és un professor universitari que ha pogut escapar aparentment del seu passat marcat pel dolor i la violència. Tot canvia quan reapareix un vell conegut relacionat amb la seva germana, ingressada en un centre psiquiàtric i a partir d’aquí Diego es veurà obligat a enfrontar-se a la seva pròpia història familiar.

És una novel·la que ens convida a reflexionar sobre el passat i les relacions familiars marcades pel silenci i la culpa. Victor del Árbol, fidel al seu estil, construeix una història fosca i plena de matisos emocionals.
La novel·la explora les ferides familiars i socials al llarg de tres generacions d’una família espanyola des de la Guerra Civil fins a l’actualitat.

Més informació:

• Víctor del Árbol a les Biblioteques
• Víctor del Árbol a la Viquipèdia

Recomanat per Teresa Alvover. Bib. Sant Adrià del Besòs. 

"Llovizna", és d’aquelles novel·les que exploren aspectes tant humans com són: la memòria, l’oblit, la culpa i el perdó. L’obra està ambientada majoritàriament al voltant del riu Besòs, el barri de la Catalana i el Municipi de Sant Adrià de Besòs. I, molts d’altres indrets del Barcelonès Nord i l’extraradi Barceloní. Es tracta d’una obra que fa una combinació d’intriga i costumbrisme, on l’autor utilitza una estructura o tècnica narrativa complexa i original, introduint una novel·la dins d’una altra: Lodo dins de Llovizna.

Fran Toro, com a bon professor d’història, ha volgut situar la narració en dos moments històrics importants: les inundacions de 1962, amb la major catàstrofe hidrològica a Espanya, i en l’època dels 80, que és on Manuel Roldán, el protagonista principal, té les seves lluites internes per la culpa i els remordiments que el persegueixen pels esdeveniments viscuts durant el passat.

En definitiva, estem davant d’un obra colpidora, que combina les emocions dels personatges, amb la memòria històrica i, amb una estructura narrativa innovadora, que atrapa al lector des de la primera fins a la darrera pàgina del llibre i li convida a la reflexió.

Més informació:

• Fran Toro a les Biblioteques

Recomanat per Alicia Carrillo. Bib. Font de la Mina. Sant Adrià de Besòs.

*Moneyball* (2011), dirigida per Bennett Miller, és una pel·lícula que combina esport, innovació i drama humà de manera magistral. Basada en la història real de Billy Beane (Brad Pitt), gerent general dels Oakland Athletics, narra com va revolucionar el beisbol en aplicar un sistema estadístic poc convencional: la sabermetria. La cinta explora el conflicte entre la tradició i la modernitat, mostrant la resistència de la vella guàrdia davant d'un mètode basat en dades i números. El guió escrit per Aaron Sorkin i Steven Zaillian ofereix diàlegs afilats i dinàmics, mentre que la direcció sòbria de Miller captura tant la tensió dels despatxos com l'emoció del camp de joc. La fotografia i la banda sonora aporten una atmosfera íntima que ressalta la lluita personal de Beane, marcada per la cerca de validació més enllà de l'èxit esportiu. Amb actuacions memorables —destacant Pitt i Jonah Hill— *Moneyball* és molt més que una pel·lícula sobre beisbol: és una lliçó sobre lideratge, risc i innovació en qualsevol àmbit de la vida. Al final, convida a qüestionar què vol dir realment guanyar i ens recorda que els grans canvis solen començar amb actes de valentia silenciosa.

Més informació:

• Bennett Miller a les Biblioteques
• Bennett Miller a la Viquipèdia
• Bennet Miller filmaffinity
• Brad Pitt filmaffinity
• Billy Bean a la Viquipèdia
• Sabermetría

Recomanat per Xavier Real. Bib. Singuerlin - Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.

"Viento de cara" (2014) és molt més que un disc: és el punt àlgid d’una trajectòria que semblava imparable. Supersubmarina, quatre amics de Baeza que havien convertit la seva il·lusió en una de les bandes més estimades de l’escena indie espanyola, signen aquí un treball madur, enèrgic i ple de vida. Amb una producció neta i emotiva, les seves onze cançons equilibren l’èpica i la tendresa. “Viento de cara”, “Arena y sal” o “Samurái” són temes que parlen de resistència, de canvi i de la força de tirar endavant fins i tot quan el vent bufa en contra.

El disc representa la consolidació del so Supersubmarina: melodies lluminoses, guitarres que brillen sense excessos i lletres que barregen la poesia quotidiana amb la introspecció. Tot hi respira una sensació de plenitud, com si el grup hagués trobat per fi la seva veu definitiva. Però, vist amb la perspectiva del temps, Viento de cara també és un presagi. Darrere d’aquella energia vital s’hi amagava la fragilitat d’un somni que s’esfondraria dos anys més tard, amb el greu accident de trànsit que va truncar la seva carrera.

Supersubmarina ens recorda que la música pot ser tant un crit de llibertat com un espai per guarir-se, on les emocions troben veu i el silenci es transforma en esperança.

Més informació:

• Supersubmarina a les Biblioteques
• Supersubmarina a la Viquipèdia

Recomanat pel prestatge de música. 

Mia és una dona que, arribada a la cinquantena, veu com s'esfondra el seu castell de naips: la seva parella de fa trenta anys i amb qui ha format una família, Boris, l'abandona per una noieta més jove, francesa. La reacció de Mia no es fa esperar...al límit dels nervis, cau en una depressió i, per curar-se, la seva mare Abigail li troba una feina d'estiu molt especial: conductora d'un taller de poesia a la seva Minnesota de la infantesa. Mia decideix acceptar el repte i transforma la classe de poesia per a joves en el seu camp d'experimentació personal, en el qual observa els límits de la identitat i la manera en què aquesta canvia al llarg del temps.

Més informació:

• Siri Hustvedt a les Biblioteques
• Siri Hustvedt a la Viquipèdia
• Pàgina oficial de Siri Hustvedt

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Encisadora i inquietant novel·la escrita per Patrick Süskind i publicada l’any 1985 sota el títol original de “Das Parfum die Geschichte eines Mörders” que aprofundeix en els aspectes més foscos de la psique humana.

Ambientada a la França del segle XVIII, l’obra ens introdueix a la vida de Jean-Baptiste Grenouille, un home que compta amb un talent molt particular: un prodigiós sentit de l’olfacte que el portarà a convertir-se en el millor perfumista de tots els temps.

Malgrat això, té una marca de naixement que el condicionarà absolutament tant en la relació amb la seva pròpia identitat com amb el món que l’envolta: Grenouille no emet cap olor.
Abandonat durant el seu naixement i envoltat d’immundícia, el nostre grotesc protagonista s’obsessionarà en cercar una essència perfecta inspirada en l’olor humana que el serveixi per venjar-se i subjugar a tota la societat hipòcrita i superficial que l’ha menyspreat.

Jean-Baptiste, no dubtarà en tornar-se cada vegada més cruel i despietat per tal d’aconseguir aquest perfum únic que malauradament té un gran inconvenient: només es pot elaborar amb els fluids corporals de les joves.

“El Perfume”, evoca una crítica social mitjançant un llenguatge ric, explícit, increïblement descriptiu i ple de matisos que ens transporta a cada flaire d’aquesta època plena de contrastos, que viu entre la bellesa i la misèria, aconseguint que el lector gairebé pugui sentir les fragàncies i fins i tot les pudors que envolten a Grenouille.

Més informació:

• Patrick Süskind a les Biblioteques
• “El Perfume: historia de un asesino”, pel·lícula basada en la novel·la “El Perfume”:
• BSO “Perfume: the story of a murderer”

Recomanat per Raquel Martos Castellano. Bib. Sant Roc. Badalona.

Es tracta de la segona part de la sèrie 'A la recerca del temps perdut' de l'autor francès Marcel Proust, escrita entre els anys 1908 i 1922. Seguint la primera part, 'Combray', que narra la infantesa del narrador en primera persona; 'Un amor de Swann', narrat a la tercera persona, se centra en el saló literari dels Verdurin, Madama et Monsieur Verdurin, veïns del narrador, acullen a casa seva una mena de club de lectura que debat temes literaris i d'actualitat i al qual no sempre és fàcil d'entrar... la participació en el saló està vetada a les dones, excepte a Odette de Crécy, una burgesa ("mantinguda") que no pertany al seu cercle aristocràtic però que és vista amb bons ulls per Madama Verdurin. També, gràcies a la influència de Madama de Crécy, Monsieur Swann és permès d'entrar en llur cercle reduït, i entre tots dos neix una realació d'amistat que va més enllà de les simples aparences. Els principis de tots dos entronquen amb la societat en què els ha tocat viure i marquen un abans i després en llur relació: ambdós pertanyen a dos estaments socials ben diferenciats (l'aristocràcia per la part de Swann i la burgesia per la part d'Odette).

Llur llunyania, tanmateix, és tan sols estamental, ja que Odette entra al cor de Swann a primera vista i per via directa. No poden ser amics, tampoc poden ser amants, llur relació és secreta. Tot i així el narrador omniscient -que és el mateix autor- ens passeja al llarg de llur relació pels salons i els indrets parisencs en un vaivé que no deixa de reflectir la inestabilitat de les relacions d'abans i d'ara.

Més informació:

• Marcel Proust a les Biblioteques
• Marcel Proust a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Arturo Goicoechea és un neuròleg i músic espanyol, pioner en l'estudi i en la divulgació de la pedagogia en neurobiologia dels símptomes sense explicació mèdica a Espanya.

En aquest llibre ens parla sobre la migranya, una condició que afecta milions de persones a tot el món, sovint percebuda com un mal de cap intens i invalidant l'origen del qual se cerca en factors estructurals o genètics. Però, i si la visió tradicional no fos l'única possible?

L'autor planteja una perspectiva trencadora i molt diferent, la migranya no és necessàriament una disfunció orgànica irreversible, sinó que es pot entendre com una condició que es construeix i manté per aprenentatge, actuant com una mena de resposta fòbica del cervell.

Basant-se en aquesta premissa, l'autor proposa el que ell anomena una "pedagogia" específica, un camí per modificar aquesta condició i, per tant, per superar la migranya. Aquesta perspectiva ofereix una visió esperançadora per als qui la pateixen, obrint la porta a possibilitats de millora que van més enllà dels tractaments simptomàtics habituals.

El llibre destaca per utilitzar un llenguatge senzill i comprensible, fent accessible per a un públic ampli idees complexes sobre el funcionament cerebral i la percepció del dolor. És una lectura altament recomanable per a qualsevol persona interessada a comprendre la migranya des d'un nou angle i explorar camins diferents per a la seva gestió.

Més informació:

• Arturo Goicoechea a les Biblioteques
• Arturo Goicoechea a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.