En Dídac és un petit pingüí a qui no li agrada nedar. Per a ell, les ales no li serveixen per nedar, encara que la resta de pingüins pensin el contrari.

Quan en Dídac prova de nedar només fa voltes i més voltes, perquè des que va néixer una de les seves ales mira sempre cap amunt. Això no li preocupa gaire, ja que el que realment vol és aprendre a volar per poder anar cap al desconegut i viure moltes aventures.

Un dia quan està amb les potetes en remull, sent un soroll i s’adona que el gel sobre el qual està assegut s’ha trencat i separat de la terra i ha començat a surar amb ell al damunt.
Ara sí que està feliç, per fi pot viatjar cal al desconegut i complir el seu somni!

A on portarà l'iceberg a en Dídac? Aconseguirà volar?

Aquesta és una història dinàmica i enginyosa amb un ritme viu i molts tocs d’humor.

Les il·lustracions destaquen pel seu traç net amb uns personatges molt expressius i simpàtics que acompanyen molt bé el to del relat.

Recomanat per la Biblioteca Districte 2 de Terrassa

L'any 1976 es va publicar per primera vegada aquest recull de les seves peripècies. Arnold Lobel va escriure quatre llibres d’en Gripau i en Gripere, que recullen quatre històries cadascun exposant el dia a dia d’aquests dos bons amics. En aquest volum ens trobem el que els passa a la granota i el gripau a les quatre estacions de l’any.

Es tracta d’històries reposades, tendres i amb algun toc d’humor que l’autor nord-americà va començar a publicar el 1970 i que han envellit molt bé.

A més, en una entrevista Arnold Lobel va comentar que se sentia reflectit en aquests personatges, en l’esperit aventurer de Gripere i el feixuc de Gripau, uns protagonistes molt diferents però que es complementen i s’entenen molt bé.

Molts dels adults d’avui de ben segur vam començar a llegir de forma autònoma amb els llibres d’Arnold Lobel. I és que els contes d’en Gripau i en Gripere són ideals per als primers lectors.

L’edició d’Entredos, a més, s’adequa molt bé als infants que necessiten una adaptació en els textos: caràcters grans, interlineat ben espaiat, una alineació a l’esquerra dels paràgrafs, a banda de molts diàlegs, en faciliten la lectura.

Recomanat per la Biblioteca Central Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès

Saps que hi ha dracs que dormen a la ciutat de Barcelona?
T'has preguntat mai on pots trobar-los?
En un edifici, en un parc, en una casa, potser?

En aquest àlbum il·lustrat, i de la mà de la Colometa i el seu nou amic inesperat, t'endinsaràs en l’aventura de descobrir que s'amaga dins la casa Batlló de Barcelona, on les parets tremolen, l’aigua comença a entrar pel terrat i l’ombra d’una cua gegant s’acosta per les escales.

En aquest any 2026, on Barcelona és la capital mundial de l’arquitectura, convidem a totes les famílies a endinsar-vos i gaudir del món de l’arquitectura amb àlbums com aquests, on descobrireu la Casa Batlló d’Antoni Gaudí a través d’un text entenedor d'en Cécili Alix i unes il·lustracions molt vistoses i plenes de color d'en Fred Sochard.

Més informació

Recomanat per Rosa Dual de la Biblioteca El Castell de Vacarisses

“Voler matar a la mare no va ser una idea brillant” [...] Ara, si miro enrere, queda clar que no hi havia més opcions”. Si la primera frase de la novel·la t’avisa sobre el contingut del títol, t’esperes qualsevol cosa menys un final sorprenent. Aquesta història, impactant i plena de suspens, està esquitxada amb pinzellades d'humor negre que de ben segur agradaran a qualsevol lector. Explica la vida d’una farmacèutica que ha de cuidar la seva mare malalta després que aquesta tingui una caiguda aparatosa. Malgrat la intenció de posar cuidadores a la mare, la protagonista no se’n surt amb el seu propòsit. L’ha de cuidar ella sí o sí, perquè en aquesta societat masclista, no està ben vist que el fill cuidi a una mare i les cuidadores no suporten més d’una setmana seguida a una dona tan impertinent. Així que, aquesta tasta, recau sense remei a les espatlles de la Clara, que és filla i dona. Però tenir cura d’una mare com la seva és un sacrilegi que la protagonista no es pot permetre perquè no es tracta precisament d’una “bona persona”. És una situació que de tan real resulta estrambòtica i demolidora. Ningú pot imaginar un final que et fa posar la pell de gallina. És possible tanta maldat?. Si no et vols perdre tanta intensitat no deixis de llegir aquesta novel·la intel·ligent i brutal. Quedaràs congelada i amb el cor encongit!

La Laura Tejada és una escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1969. Viu entre Sabadell i la Garrotxa i es va iniciar a la narrativa de la mà de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès el 2012. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. “Un cop morta”, la seva primera novel·la, va resultar guanyadora del 17è Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea. El 2022 va publicar “L’ordre de les coses” amb l’editorial Comanegra.

Més informació:

• Laura Tejada a les Biblioteques
• Laura Tejada a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Quan una malaltia obliga a l’autora a estar-se al llit sense pràcticament poder-se moure, poc s’imagina que un petit gest d’una amiga l’ajuda. Li porta un cargol que ha trobat al bosc perquè la distregui. La reacció de l’Elisabeth s’assembla molt a la que qualsevol persona podria haver pensat:

“¿Y por qué tendría que gustarme un caracol?, me pregunté en silencio. ¿Qué narices podia hacer con él? No podia levantarme de la cama para devolverlo al bosque. No era de mucho interés, y si realmente estaba vivo, la responsabilidad por un caracol, algo tan fuera de lugar, era aplastante”

Poc s’imaginava l’Elisabeth Tova que aquest animal la “salvaria” i constituiria un pont mental per no caure en un estat d’autocompassió i depressió. I és que poc a poc, el seu interès va creixent i l’anima a buscar i aprendre més coses sobre ells. Al llarg d’aquest breu relat és capaç de transmetre’ns als lectors l’entusiasme dels seus descobriments, tot amb un llenguatge planer i ple d’anècdotes:

“El caracol parecía desafiar las leyes de la física. Se desplazaba sobre las puntes de los musgos sin doblarlos y podía subir verticalment por el tallo de un helecho y luego seguir su camino boca abajo recorriendo la parte inferior de la hoja. Su minúsculo peso doblaba la hoja hasta formar un arco y, pese a todo, el caracol permanecía impávido”

Es tracta d’una delícia de llibre, a l’abast de tothom; mai m’hauria imaginat que un animal tan petit resultaria tan complex. Un cop el comenceu us serà difícil deixar-lo.

Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Tens una bicicleta elèctrica? Tens ganes de descobrir rutes de tot tipus que travessen paisatges inigualables? En aquesta completa guia es proposen més de 80 rutes que fins fa pocs anys només eren aptes per a ciclistes experimentats i en molt bona forma. La generalització de les bicicletes elèctriques ha fet que ara estiguin a l'abast de qualsevol que vulgui aventurar-s'hi. Inclou imatges de gran qualitat, els QR dels tracks i també un seguit de consells inicials abans de posar-se a pedalar.     

Recomanació de la Biblioteca Districte 5 de Terrassa.

Xavier Aliaga (Xàtiva, 1970) és un escriptor valencià que aposta molt encertadament amb una novel·la de dol i amor, una trama complexa de lectura àgil però molt dura. Dura perquè el dolor d’una pèrdua és part de la nostra condició humana i en aquest relat el dol i les relacions personals estretament relacionats, hi són molt presents. Complexa perquè hi ha molt de joc literari amb la presència i absència dels personatges i la temporalitat. 
Estem davant un relat sorprenent perquè la narradora és l'Anaïs, que és morta. L'Anaïs es dirigeix a nosaltres per explicar-nos com va ser la vida de la seva mare, òrfena i adoptada per una tieta, la Berta. També parla sobre l'evolució del matrimoni entre els seus pares, la Minerva i en Tristany (també orfe), de la seva germana Chloé i de com tots ells han de fer front a la gestió emocional per intentar sobreviure davant la tristor i les tragèdies viscudes. 

Ja estem morts, amor, va ser finalista del Premi Llibreter 2022 de Literatura Catalana i Premi Finestres de Narrativa en Català el 2021. 

Una novel·la colpidora sobre la resistència humana davant els traumes i el dol des de l'esperança i amb un final imprevisible que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Xavier Aliaga a les Biblioteques
• Xavier Aliaga a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Districte 2. Terrassa. 

Primer llibre de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), llicenciat en licenciat i doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 

Els contes que trobem a "Unes ganes salvatges de cridar" deixen anar ràbia continguda i aclaparen el lector des del primer minut. És irreverent i àcid perquè flirteja amb temes no sempre senzills, com ara la mort, el sexe, les drogues... i amb grans dosis d'humor negre . Ubicat en un món contemporani hostil i amb un vocabulari directe, punyent, provocador, sense filtre. La varietat de protagonistes, moments i situacions, ajuden a crear un concentrat de sensacions que no deixen indiferent.

Obra guardonada amb el el Premi Mercè Rodoreda 2022 i molt bon debut d'aquest autor de qui venen ganes de poder llegir ben aviat la seva primera novel·la. Molt recomanable.

Més informació:

• Marc Vintró Castells a les Biblioteques
• Marc Vintró Castells a la Viquipèdia
• Fitxa Grup 62 

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa. 

Aquesta novel·la destaca per la seva combinació d'un observador perspicaç de la naturalesa humana, un humor intel·ligent i una bona dosi d'ironia. El protagonista, Rocco Schiavone, és un personatge memorable gràcies al seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i el seu absolut desvergonyiment.

El llibre ens presenta a Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, que ha estat enviat a la ciutat d'Aosta, als Alps italians, com a conseqüència d'un incident amb el fill d'un polític poderós. Aquest canvi de lloc no és precisament el millor per a Rocco, ja que haurà de fer front al fred, les botas de muntanya i el provincianisme dels autòctons, tot això alimentant la seva tendència natural a les males puces. No obstant això, tot canvia quan un cadàver apareix aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona.

Aquest cas difícil es converteix en un repte per a Rocco, ja que ha de treballar amb poques proves i ha d'aprendre a conèixer la gent de l'indret i les seves costums locals. Tot i això, el protagonista no es deixa intimidar i s'endinsa en la investigació, recorrent pistes, interrogant monitors i operaris de l'estació d'esquí i coneixent algunes dones de la vall que el deixen sorprès.
A través d'aquesta intriga, Antonio Manzini ens ofereix una sèrie addictiva que combina el millor de la novel·la negra europea actual, amb un protagonista irresistible com Rocco Schiavone. Si t'agrada la novel·la negra i els personatges amb personalitats fortes i sarcàstiques, segurament gaudiràs d'aquesta sèrie.

Més informació:

• Antonio Manzini a les Biblioteques
• Antonio Manzini a la Viquipèdia

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

El periodista freelance Karlos Zurutuza ens porta, amb el seu relat, a un món desconegut per la majoria, al Balutxistan, un territori esquerp i poc poblat, avui dividit entre tres països, Pakistan, Iran i Afganistan. De la seva mà coneixem la dissortada història del poble balutxi, ofegat per l’opressió dels estats en què està separat.

Es tracta d’un territori on els balutxis, dividits en diferents tribus, conviuen, no sempre de forma pacífica, amb altres pobles com els paixtuns, panjabis, hazarís i on existeixen profundes divisions confessionals, dins de l’islamisme mateix, entre el majoritaris sunnites i les comunitats xiïtes ismaelites, ahmadies i sufís i amb altres religions amb presència a la regió com cristians o jainistes. El poble balutxi destaca per ser el més laic, encara que això no lliure a les dones de patir una forta opressió patriarcal.

El fonamentalisme religiós, tant el sunnita, com en la zona iraniana el xiïta, ha afegit més violència a un territori on actuen també diferents guerrilles balutxis, grups terroristes formats per fonamentalistes islàmics i milícies paramilitars a sou del govern pakistanès.

La resistència balutxi, tant la pacífica, com l’armada, ha estat durament reprimida per Pakistan i Iran, els assassinats i desaparicions d’activistes és constant, així com els empresonaments i les tortures.

La majoria de la població del Balutxistan viu en la pobresa, encara que és una zona rica en recursos minerals que són explotats per empreses multinacionals. Darrerament destaca la presència xinesa, molt interessada en el port de Gwadar, el més important de la zona, com a sortida dels seus productes, sempre sense tenir en compte als habitants de la zona.

L’autor ens apropa, doncs, a la història i l’actualitat del poble balutxi, a les seves formes de vida i de resistència. Les entrevistes a diferents habitants del Balutxistan donen veu a un poble silenciat a la nostra premsa.

Més informació:

• Karlos Zurutuza a les Biblioteques
• Karlos Zurutuza a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Volpelleres-Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Es veritat, nosaltres aprenem actuant, fent, duent a terme..., però, també es important escoltar a la persona que té experiència. Això es el que els hi passa a tres petits micos que per no escoltar el consell del mico adult passen una situació molt angoixant. Quin patir m’he fet!
La prudència es un valor en l’explicació d’aquest conte però no n’hi prou. Llegiu amb interès aquesta història de micos i expliqueu als vostres fills/filles el no refiar-se del que es veu a simple vista.

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

La novel·la “Neu de tardor” d’Irène Némirovsky(1903-1942), va ser una escriptora ucraïnesa d'origen jueu, coneguda sobretot per la seva novel·la Suite Française, que descriu amb gran sensibilitat la vida a França durant la invasió nazi. Va néixer a Kíiv en una família benestant, però després de la Revolució Russa va emigrar amb la seva família primer a Finlàndia i més tard a França. A les seves obres, Némirovsky descriu amb una mirada crítica i empàtica la societat de l’època, sovint inspirada per la seva pròpia experiència d'exili i les complexitats de la identitat jueva en una Europa cada cop més hostil.
-- Adeu, Nianiuixka, Tatiana Ivànovna, adeu, et portaré de Berlín un xal de seda... diu Iurotxka... La Tatiana fa cinquanta-un anys que està amb la família Karin. La vella serventa ha viscut molt, sempre envoltada pels diferents membres i les generacions successives d’aquesta família. Ara, un dels joves de la família, l’Iuri, a qui ella estima profundament, marxa cap a la Gran Guerra Russa. Patirà per ell i es veurà envaïda pels records. Esclata la Revolució d’Octubre i els Karin es veuen forçats a exiliar-se a París. La vella mainadera els seguirà dòcilment per Europa, però, a diferència de la resta de la família, no podrà deixar d’enyorar la neu de la tardor. I és que aquest any, la neu es fa esperar...  En aquesta novel·la ens endinsem en la figura de la Tatiana i, a través dels seus gestos i mirades, descobrim l’experiència que li ha donat la vida i com els seus consells esdevenen un referent per afrontar les adversitats.

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia

Recomanat per M.Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa. 

Ella Baxter, autora que jo desconeixia, és una jove i emergent escriptora australiana que amb aquest "Nou animal" es situa en una interessant posició dins el panorama literari australià i l'empenta que li ha suposat guanyar el premi a millor novel·lista jove del Sydney Morning Herald 2022, és inqüestionable. 

"Nou animal" ens presenta una noia jove, Amèlia Aurèlia, que colpejada per la mort sobtada de la seva mare, inicia un viatge erràtic que la porta a viure el dolor a través de la recerca d'experiències sexual vinculades en la comunitat BDSM (sigla que descriu pactiques sexuals no convencionals). Aquest procés vital que passa a Tasmània, lloc on viu el seu pare biològic, l'enfrontarà al seu propi plaer, als seus desitjos, a la solitud i al dol intens i sense pal·liatius que sent per la mort de la mare. 

El llibre ens presenta situacions hilerants descrites amb molta comicitat que queden interrompudes pel dolor intens i bellament descrit que sent l'Amèlia i que congela tots els somriure. Un noia, maquilladora de morts a qui li encanta la seva feina, desesperada per entendre el perquè de cop i volta la vida s'entesta en colpejar i colpejar tan fort. Divertit, poètic, bellament escrit, i molt entretingut, la novel·la és també un retrat del sexe d'avui en dia disponible tan sols amb un click.

Més informació:

• Ella Baxter a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

“Beneath The Skin” és el dotzè àlbum de  Nnenna Freelon, un treball íntim i molt personal de la cantant nascuda a Cambridge, Massachusetts (EEUU), el 1954.

Les deu cançons que formen l’àlbum estan impregnades de blues, de vegades un xic melancòliques però amb un to esperançador. Freelon s’ha basat en les seves pròpies experiències sinceres i personals per compondre cadascuna de les peces musicals exceptuant “Oh! Susanna”, una versió que fa de la cançó original composta per Stephen Forster, el 1847.

La cantant nord americana s’ha envoltat d’una banda molt sòlida per aconseguir aquest minimalista àlbum on mereixen ésser destacats el pianista Alan Pasqua i el guitarrista Keith Ganz.

Aquí la podem escoltar interpretant “Black Iris”, la tercera cançó del disc:

Nnenna Freelon va començar a cantar molt aviat, a l’església, com altres artistes de la seva generació però no va iniciar la seva carrera musical fins passada la trentena. Amb tres fills al seu càrrec, va ampliar els seus coneixements musicals amb el mestre Yusef Lateef i va col·laborar amb artistes com Ray Charles, Al Jarreau, Dianne Reeves, Diana Krall i Clark Terry, entre d’altres.

A Catalunya, va actuar un parell de vegades dins del Festival de Jazz Terrassa, els anys 1995 i  2018.

Aquesta cantant nordamericana compagina el seu treball com a vocalista amb altres disciplines com ara el cinema. Així, ha participat en films com “What Women Want” (2000) al costat de Mel Gibson i Helen Hunt col·laborant com a compositora musical amb la cançó “If I had you”.

La cançó que dóna títol al disc és aquesta:

Si us agrada el blues, i no coneixeu encara a Nnenna Freelon, aquí us deixem amb alguns dels seus temes principals de dos dels seus discos que podeu trobar i reservar a la xarxa de biblioteques municipals

Més informació:

• Nnenna Freelon a les biblioteques
• Nnenna Freelon a la Viquipèdia
• Youtube de l'artista

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.