Salut

Nom científic: Helix aspersa
Nom popular: Cargol, caragol
Temporada: abril - juny

 

 

 

Descripció

Els cargols són mol·luscs gasteròpodes i és per aquesta denominació científica que el Codi Alimentari Espanyol els classifica com a marisc.
La diversitat catalana de cargols comestibles és extraordinària i estan ben representats tots els gèneres descrits a la península Ibèrica. La majoria s’enquadren en la família Helicidae i, sens dubte, és el caragol Bover el més comercialitzat a Catalunya.
Els cargols poden ser salvatges o de criança, que rep el nom d’helicicultura, però aquests només suposen un 3% del total comercialitzat. Gràcies a les restes fòssils de les cavernes d’Europa i Amèrica és sabut que la introducció dels cargols a la dieta humana va sorgir durant l’època prehistòrica. Segles després, els romans van ser els primers en construir recintes per criar-los i alimentar-se d’ells.
Espanya és el segon país consumidor de cargols d’Europa, després de França. Es consumeixen a l’Aragó, Andalusia, Comunitat Valenciana i especialment a Catalunya, on tenen un fort component cultural.

Propietats nutricionals

Són una bona font de proteïnes que, a més, són d’alt valor biològic i tenen un contingut molt elevat en aigua i molt baix en hidrats de carboni i lípids, fet que els fa poc calòrics.
Destaca el seu elevat contingut en vitamina B3 (niacina), contribuint una sola ració a cobrir els requeriments diaris d’aquesta. En el cas dels minerals són font de ferro, magnesi, zinc, seleni i fòsfor.
Els cargols són, per tant, un aliment molt interessant des del punt de vista nutricional i, així mateix, les preparacions culinàries que els acompanyen solen ser força saludables: sofregits, salses a base d’oli d’oliva, espècies, tomàquet, etc.

Consum

L’oferta nacional i d’importació permet disposar d’ells tot l’any però la seva recol·lecció té una marcada estacionalitat que va d’abril a juny. Generalment es comercialitzen vius i una petita part també en conserva, a punt per a cuinar-los.
Quan són silvestres, el primer que s’ha de fer és purgar-los, deixant-los en dejú perquè eliminin tot el contingut intestinal durant quatre o cinc dies i després rentar-los amb aigua freda varies vegades fins que deixin de presentar el seu característic aspecte viscós. Un cop preparats cal conservar-los en refrigeració.

Cal recordar que acompanyant els àpats principals amb hortalisses i verdures de temporada i un mínim de 3 peces de fruita al dia construïm la base d’una alimentació saludable.

TEXT: Servei de Salut Pública. Diputació de Barcelona.

Gaudeix a taula dels cargols

T'oferim dues receptes amb aquest ingredient com a protagonista:

 

Cargols amb allioli i vinagreta de tomàquet (pdf)

Fotografia: © Shutterstock.com / witaker

 

 

 

Arròs amb conill i cargols (pdf)

Fotografia: © Shutterstock.com / Violeta Carlos Fabuel