Katherine Anne Porter (Indian Creek, Texas 1890 – 1980)

Penetrant i perspicaç escriptora que impregna els seus relats amb temes obscurs com són la traïció, la mort i l’origen de la maldat humana. D’estil sobri i poètic aprofundeix en personatges perseguits per la violència i la incertesa del món mexicà que lluiten per la supervivència en una terra àrida i abandonada pels déus. De la seva narrativa sorgeix un espai mític del que l’autora sap arrancar doloroses guspires de bellesa.

Eudora Welty (Jackson, Mississipi, 1909 – 2001)

Va ser publicista i fotògrafa, art amb el que va manifestar principalment els efectes de la Gran Depressió. Durant els anys 50 va abandonar la fotografia i es va dedicar a l’escriptura a temps complet, avalada per Katherine Anne Porter. Els relats de Welty són aguts i sensibles, d’estil precís sobre aquesta llum meridional que ella va convertir en notes d’identitat del seu immortal i original món narratiu.

Carson McCullers (Columbus, Giorgia, 1917 - Nyack, Nova York, 1967)

La seva ficció explora l’aïllament espiritual dels inadaptats i marginats del sud dels Estats Units. També va pionera del tractament de temes com l’adulteri i l’homosexualitat. Les seves narracions clamen contra la soledat i el racisme i estan plenes de borratxos filòsofs i negres que posen als seus fills el nom de Karl Marx. De les seves obres destaquen: El cor és un caçador solitari, La balada del cafè trist, Reflejos en un ojo dorado o Rellotge sense busques.

Flannery O’Connor (Savannah, Georgia, 1925 – 1964)

Catòlica i estranya en la protestant societat del sud on va créixer, és coneguda, sobretot, pels seus relats tragicòmics ubicats ens els petits pobles del sud. Mons decrèpits i en runes, mig abandonats i de pobresa ancestral marcats per la pobresa i l’odi i per on circulen personatges protestants radicals o obsessionats amb Déu i Satanàs. Tot i que els seus sòrdids contes estan plens de conflictes racials, hi ha també una estranya bellesa, una íntima exposició moral de la condició humana que transcendeix l’anècdota. Novel·les com Sangre Sabia i Los violentos lo arrebatan, la converteixen en la gran narradora nord americana del segle XX.

Harper Lee (Monroeville, Alabama, 1926 – 2016)

És coneguda per la seva obra Matar a un rossinyol (1960), en la que retrata l’ambient fortament racista que existia en el sud durant les primeres dècades del segle XX. La seqüela d’aquesta obra, Vés i aposta un sentinella, no va ser publicada fins al cap de cinquanta-cinc anys, tot i que havia estat escrita amb anterioritat. Durant la seva infància va ser amiga i veïna de Truman Capote, que va dir: El senyor i la senyora Lee, el pare i la mare de Harper Lee, vivien molt a prop de casa meva i ella era la meva millor amiga. ¿Has llegit el seu llibre, Matar un rossinyol, que té lloc en el mateix petit poble d’Alabama on vivíem? Sóc un personatge d’aquest llibre. El seu pare era advocat i ella i jo solíem anar sempre als judicis junts quan érem infants. Anàvem als judicis en comptes d’anar al cinema.