Georgia,Lula Carson Smith, coneguda com a Carson McCullers, considerada una de les millors representants de la narrativa del sud dels Estats Units, juntament amb William Faulkner.

Des de ben petita va estudiar piano, primer amb la professora Kendrick Kierce i després amb Mary Tucker a qui considerava, juntament amb el seu marit Albert, com la seva altra família. A tretze anys va decidir que seria concertista.

Als quinze anys va contraure febre reumàtica que, a causa del seu mal diagnòstic, li provocaria futures recaigudes. A setze anys ja era una lectora voraç. Inspirada per l’obra d’Eugene O’Neill, va començar a escriure obres de teatre i el seu primer relat “Sucker”.

L’any 1934 la família Tucker va haver de marxar degut al trasllat d’Albert a Fort Howard, Maryland. Carson, decebuda, va abandonar les classes de piano i l’objectiu d’esdevenir concertista. Després de vendre un anell de diamants i Esmaragdes heretat de la seva àvia, al setembre va viatjar cap a Nova York per estudiar a la prestigiosa escola de música Julliard. Però no hi va acabar assistint perquè va perdre els diners al metro. Decidida a ser escriptora, es va posar a treballar en feines menors per aconseguir els diners suficients per matricular-se als cursos d’escriptura creativa de les universitats de Columbia i Nova York.

A l’estiu de 1935, després d’haver participat en els cursos impartits per Dorothy Scarborough i Hellen Rose Hull de la Universitat de Columbia, va tornar a Columbus on va treballar breument al períodic local The Ledger. Al setembre va tornar a Nova York per estudiar redacció a la Whashington Square College de la Universitat de Nova York.

El novembre de 1936 va emmalaltir greument i és des d’aquesta convalescència que va començar a escriure El cor és un caçador solitari publicat el 1940 amb un gran èxit de crítiques i públic. El desembre del 1936 també es va publicar el seu primer relat Wunderkind a la revista Story.

El 20 de setembre de 1937 es va casar amb Reeves McCullers, a qui havia conegut a l’estiu de 1935. El matrimoni es va traslladar a Nova York on van conèixer als fills de Thomas Mann, Erika i Klaus, el poeta W.H. Auden i l’escriptora sueca Annemarie Clarac-Schwarzenbach, de la que Carson es va enamorar. Després de divorciar-se de Reeves, l’any 1940, va viure a les colònies artístiques de February House i Yaddo on va escriure La balada del cafè trist. Durant aquests anys el seu estat de salut va empitjorar a causa d’una pleuresia mentre el seu exmarit lluitava com a combatent a la Segona Guerra Mundial. L’any 1945 Reeves va tornar als Estats Units i va aconseguir l’ascens a primer tinent i una condecoració pel seu valor en el camp de batalla. Aquell mateix any van decidir tornar-se a casar.

El 1946 Carson va publicar Frankie Addams de la que quatre anys més tard s’estrenaria amb gran èxit l’adaptació teatral a l’Empire Theatre de Broadway. L’any 1947, de viatge per Europa, va patir un atac que li va paralitzar el costat esquerre del cos.

Durant aquests anys el matrimoni de Reeves i Carson va ser tempestuós. Després de diverses ruptures i reconciliacions, el 19 de novembre de 1953 Reeves McCullers es va suïcidar en una habitació d’un hotel de París.

Tot i el seu greu estat de salut Carson McCullers va mantenir la seva activitat professional, oferint conferències sobre l’ofici d’escriure al Groucher College de la Universitat de Columbia, a la Philadelphia Fine Arts Association i al Poetry Center per joves de l'Asociació Hebrea de Nova York. Va treballar conjuntament amb Tennessee Williams, de qui era amiga, en les adaptacions teatrals de La balada del cafè trist, Rellotge sense busques i ¿Quién ha visto el viento?

 L’any 1959 va ser homenatjada per l’American Academy of Arts and Letters, juntament amb Isak Dinesen. L’any 1961 va publicar Rellotge sense busques amb molt poca acollida i grans crítiques. El seu estat de salut va seguir empitjorant durant aquest període: després de diverses operacions va quedar en una cadira de rodes.

El 30 d’abril de 1967 va rebre el Premi Henry Bellaman per la seva “formidable contribució a la literatura”

Va morir el 3 d’octubre de 1967 a causa d’una hemorràgia cerebral.

Gran part de les seves obres van ser adaptades al cinema. L’adaptació cinematogràfica que més destaca és la que va portar a terme John Huston l’any 1967 del llibre Reflejo en un ojo dorado, amb Marlon Brando i Elizabeth Taylor com a protagonistes.

La seva és una obra d’una gran sensibilitat on parla de l’amor, la soledat i el dolor, universalitzant el sud dels Estats Units per donar una veu especial als perdedors.