Emily Jane Brontë, reconeguda poeta i novel·lista anglesa. Va néixer el 30 de juliol de 1818 a Thorton (Yorkshire). Era la cinquena filla del matrimoni format pel pastor de l’Església anglicana Patrick Brontë, d’origen irlandès, i Maria Branwell. Juntament amb els seus germans Maria (1813-1825), Elizabeth (1815-1825), Charlotte (1816-1855), Patrick Branwell (1817-1848) i Anne (1820-1849) es va criar a la població d'Haworth (Yorkshire), on el seu pare havia obtingut un càrrec vitalici a la rectoria.

De ben petita va conèixer la dissort de perdre la mare (1821) a causa d’un càncer i les dues germanes grans (1825), que havien emmalaltit de tuberculosi a l’internat on estudiaven. Una tia materna, Elizabeth Branwell, va anar a viure a Haworth per fer-se càrrec de la llar familiar.

Els fills supervivents s’educaren a casa sota la tutela del pare i de la tia. El reverend Brontë els va permetre desenvolupar-se intel·lectualment i artística i els va donar llibertat per llegir tot allò que els interessés de caràcter religiós, social i polític. Milton, Byron i Walter Scott es trobaven entre els seus autors favorits. Malgrat el seu sou modest, el pare els pagà classes de música, dibuix i idiomes. Tenia grans expectatives posades en el futur del seu fill, però també va impulsar la formació de les seves filles, costum gens habitual a l’època.

Trencant amb les convencions del seu temps, no va imposar companyia adulta o masculina als passeigs de les noies pels erms que envoltaven Haworth. Tampoc va impedir que viatgessin soles. I de vell, havent sobreviscut a tots els fills, es mostrà orgullós de la publicació de les seves obres.

De ben jovenets, Emily i els seus germans van sentir ganes d’escriure i van concebre un món propi i fantàstic que anomenaren Glass Town Federation. El formaven els regnes d’Angria, a càrrec de Charlotte i Branwell, i de Gondal, a càrrec d’Emily i d’Anne. Aquests relats d’aventures en terres imaginàries serien precursors dels escrits de Tolkien i C.S. Lewis.

A disset anys, Emily va anar a estudiar a l’internat de Roe Head, on Charlotte treballava com a professora, però només s’hi va estar uns mesos. Tampoc va romandre massa temps com a mestra a l’escola Law Hill de Halifax. El 1842 acompanya Charlotte a Brussel·les. Al pensionat Hérger estudien francès i alemany amb la intenció d’obrir una escola al seu retorn a Haworth, però el pla no prospera.

El 1845 Charlotte descobreix els poemes d’Emily i, en copsar la força i l’originalitat que desprenen, proposa a les seves germanes la publicació d’un volum conjunt de poesia. Per vèncer les reticències d’Emily, que no volia despullar la seva ànima al món, l’any següent apareixen sota pseudònims masculins els “Poems by Currer, Ellis and Acton Bell”.

Animades per Charlotte, al llarg de 1846 van escriure una novel·la cadascuna. El 1847 van publicar-les també sota els mateixos pseudònims. Primer va veure la llum “Jane Eyre” de Currer Bell (Charlotte). Dos mesos després, en una edició conjunta, apareixien “Cims borrascosos” (Wuthering Heights) d’Ellis Bell (Emily) i “Agnes Grey” d’Acton Bell (Anne).

El 1850 es van tornar a publicar les novel·les de les tres germanes en una edició conjunta que descobria els veritables noms de les autores.

“Cims borrascosos” és l’única novel·la escrita per Emily Brontë. Avui se la considera un clàssic de la literatura anglesa. Inicialment, però, gairebé no va interessar els lectors i va desconcertar els crítics per la seva complexitat psicològica i estructural, per la intensitat del sentiment i la brutalitat dels personatges.

L’originalitat i la potència poètica d’Emily esclata amb especial força en aquesta novel·la romàntica que narra la història d’amor entre Catherine Earnshaw i Heathcliff. Mostra fins a on pot menar una passió contrariada i el desencadenament d’emocions mal dirigides.

La narració és a càrrec d’en Lockwood,  un inquilí d'Heathcliff, i de Nellie Dean, la criada dels Earnshaw,. L’acció arrenca a finals del segle XVIII, quan el petit Heathcliff arriba a Wuthering Heights, la casa ombrívola dels Earnshaw, i continua fins passada la mort dels dos protagonistes principals.

L’autora respecta el parlar vulgar de la gent del poble i no maquilla les coses innobles de la vida a ulls victorians (sordidesa, sensualitat, violència, passió, vicis...). El títol de la novel·la ja resulta aspre i el nom propi del protagonista també hi fa referència: “heath” significa erm i “cliff”, cingle.

Per escriure-la, Emily es va inspirar en el paisatge erm, ventós i boirós que aïllava del món la rectoria d’Haworth, en les històries sobre espectres i apareguts que Tabitha Ackroyd, la criada dels Brontë, els explicava, en les rudes narracions dels paisatges de Yorkshire i, tal vegada, en el record d’un vell amor desigual i prohibit (Robert Clayton). A més, s’aprecia la influència de Byron i de la novel·la gòtica.

La novel·la ha estat portada al cinema en diverses ocasions. La primera d’elles per William Wyler (1939), amb Laurence Olivier i Merle Oberon com a protagonistes.

Emily Brontë sentia passió per la poesia. Molts dels seus poemes estan ambientats a l’illa de Gondal, un regne mític situat al nord del Pacífic. Malgrat la seva proximitat al cercle polar àrtic, el clima i el paisatge són similars als de Yorkshire. Tremendament èpics, exploren els costums del regne, les rivalitats polítiques amb els regnes veïns i les intrigues de la família reial. L’autora hi aboca els seus propis desitjos i opressions. Combina la descripció dels paisatges amb l’exploració de les passions ocultes, afegint un toc femení a la poesia romàntica anglesa.

La seva obra poètica està formada bàsicament per 169 poemes i abasta des de 1836 fins a 1848. Amb motiu del bicentenari, l’editorial Alba ha publicat “Poesía completa” (2018).

Què més sabem d’Emily Brontë? Era reservada i poc donada a les relacions socials. El seu pare va eximir-la d’assistir als oficis dominicals. On es trobava realment còmoda era en plena natura, caminant pels erms d'Haworth acompanyada del seu gos Keeper. De la natura es nodriren la seva poesia i la seva prosa. Molt dotada per a les tasques domèstiques, sempre feinejava amb un llapis i un tros de paper al damunt. Compassiva amb totes les criatures, va tenir especial cura del pare gran i del germà alcohòlic. Culta, senzilla, ferma, solitària i discreta.

Emily Brontë morí de tuberculosi a trenta anys, el 19 de desembre de 1848. Tot un esperit lliure que, sense aspirar a la fama, l’ha assolit de manera plena i merescuda.

I’ll walk where my own nature would be leading
−It vexes me to choose another guide−
Where the grey flocks in ferny glens are feeding;
Where the wild wind blows on the mountain side.

Aniré cap on la meva pròpia naturalesa em porti,
-m'ofèn haver d'escollir un altre guia-:
a les falgueres on pasturen els ramats grisos,
on el vent salvatge bufa contra el vessant de la muntanya.