Anne Brontë i un passeig per la literatura romàtica

Anne Brontë, que va utilitzar el pseudònim Acton Bell, va néixer el 17 gener de 1820, i va morir el 28 de maig de 1849 al comptat Yorkshire, Anglaterra. Va ser la filla petita del capellà Patrick i de Marie Brontë que van tenir sis fills. Les dues primeres filles, Maria i Elizabeth, van morir de tuberculosi l’any 1825.

La infància en un lloc aïllat, en una casa de camp, no deuria oferir molts al·licients. Les germanes Brontë, i també un germà, van inventar el regne imaginari de Gondal i Gaaldine per passar l’estona, i van escriure en vers i en prosa des de 1830 fins a 1845.

Anne Brontë va fer d’institutriu durant un període breu l’any 1839 i, entre 1841 i 1845, amb els Robinsons, la família d’un clergue. L’any 1843 el seu germà Branwell se li va unir amb la intenció de fer-li de tutor, però el 1845 van haver de marxar tots dos per un escàndol relacionat amb el germà.

Hem de parlar de l’obra d’Anne Brontë relacionant-la amb la de les seves germanes Charlotte i Emily. De fet, el mateix any 1847 es van publicar Jane Eyre, de Charlotte, Cims Borrascosos, d’Emily i Agnes Grey, d’Anne Brontë.

Les germanes Brontë dibuixen personatges similars a les seves obres. Jane Eyre farà d’institutriu igual que Agnes Grey.  Helen, la llogatera de Widfell Hall, pren una decisió precipitada casant-se amb el Arthur Huntingdon, un matrimoni en contra del consell de tothom que la durà a portar una vida molt desgraciada. Com la vida de Catheriene Earnshaw de Cims borrascosos, que també va triar malament amb qui es casava. Les protagonistes principals sempre són les dones. Moltes són heroïnes que fan girar tota la seva vida al voltant de l’amor d’un home, com una figura monolítica i d’extrems: poden ser submises o bé altives i malvades. Però també surt la noia rica, frívola i capriciosa, com Annabella, de La llogatera de Wildfell Hall. En aquest cas Anne Brontë utilitza la narració per jutjar-la de forma despietada, i aquí podem apreciar la seva visió cristiana, la de filla d’un capellà.

Centrant-nos en les protagonistes de les dues úniques novel·les d’Anne Brontë, veiem que tenen recursos per tirar endavant les seves vides gràcies a l’ensenyament o la pintura. Això els permetria viure sense estar supeditades a un home, però la societat s’hi oposa i acaba atorgant el poder als homes del seu entorn, ja sigui en forma de pares, tutors o marits. Era la forma de vida pròpia de l’època victoriana. El lector pot captar molt bé les situacions perquè els personatges parlen en primera persona i expressen amb claredat els seus sentiments. Aquesta sinceritat s’accentua amb la inclusió de fragments de poesia i la forma de dietari text.

Transcrivim un fragment del que Arthur diu a la seva dona Helen, després d’haver-la desposseït de tots els diners, les joies i haver-li pres la gestió de l’economia domèstica, deixant-la així sense recursos per anar enlloc:

“-Així doncs-digué a la fi- pensaves deshonrar-me escapant i convertint-te en una artista, i mantenir-te amb el treball de les teves mans, veritat? Vaja, vaja! I pensaves prendre’m el meu fill també, i educar-lo perquè es convertís en un repugnant botiguer ianqui, o en un vulgar i miserable pintor?” La llogatera de Wildfell Hall pàg. 478.

  A les biblioteques trobaràs:

Agnes Grey / Anne Brönte
Agnes Grey / Anne Brönte
 
 
 
 
Poemes de Currell Bell / Charlotte Brontë
 
 
Guía de lugares imaginarios / Alberto Manguel y Gianni Guadalupi
Vida de Charlotte Brontë / Elizabeth Gaskell
 
 
 
Guia literaria del amor / Claudia Casanova
 
 
 
 
 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 08/01/2020 Última actualització: 08/01/2020