C. S. Lewis

Clive Staples Lewis (1898-1963) va néixer el 29 de novembre a Belfast, Irlanda del Nord. És considerat un dels novel·listes i acadèmics més importants del segle XX.

La personalitat de Lewis, des de la infància, ja es pot definir com solitària i imaginativa. Dos fets van influir en el seu aïllament: el seu germà Warren es va matricular en un internat i la mort de la seva mare a causa d'un càncer quan l’autor tenia 9 anys.

La seva adolescència ve marcada per la I Guerra Mundial. L’any 1916 estudiava a Oxford amb una beca. Dos anys més tard es ferit en el camp de batalla i, després de recuperar-se d’una depressió, reprèn els estudis.

L’any 1919 apareix Spirits in bondage, un llibre de poemes publicat sota el pseudònim de Clive Hamilton.

L’any 1933 publica l’obra fantàstica El regreso del peregrino i tres anys més tard edita el seu llibre La alegoría del amor, un dels treballs acadèmics més influents dintre de l’àmbit de la literatura medieval on analitza la poesia amorosa trobadoresca.

Durant la dècada dels 40 va publicar assaig, principalment sobre religió, ja que Lewis va ser un fervent catòlic.

L’any 1945 tanca la seva Trilogía còsmica amb Esa horrible fortaleza. Aquestes obres relaten la constant lluita entre el Bé i el Mal a Thulcandra. L’autor incorpora elements del cristianisme (àngels, dimonis, el pecat original, etc.) en un context de ciència-ficció.

La vida de Lewis era tranquil·la i girava entorn de la universitat, la lectura i la literatura. Mantenia una tertúlia literària amb el seu germà gran i altres amics i col·legues, entre ells J. R. R. Tolkien i Charles Williams, cada dijous a la tarda en el pub Eagle and Child. Entre cerveses debatien sobre religió o literatura i es llegien les obres que estaven escrivien. S’autodenominaven Inklings (entintats)

La seva plàcida vida canvia quan coneix la poetessa nord-americana Helen Joy Davidman, amb qui es casa l’any 1956. Lewis tenia 58 anys. Quatre anys més tard Joy mor a causa d’un càncer. La seva història d’amor va ser portada al cinema l’any 1993 sota el títol Tierras de penumbra, dirigida per Richard Attenborough.

L’any 1961 publica Un dol observat sota el pseudònim de NW Clerk. El llibre recopila les anotacions manuscrites de l’autor durant el temps que va durar el seu matrimoni. També aborda el tema del dolor per la pèrdua de la seva dona i es qüestiona sobre la fe, la voluntat divina i el dol com a camí per a l’encontre amb Déu.

Amb 26 anys va exercir el càrrec de professor de literatura anglesa a la Unitat d’Oxford fins a l’any 1954, que va ocupar la Càtedra de Literatura medieval a la Universitat de Cambridge fins a la seva mort.

Va morir el 22 de novembre de 1963 a Oxford, al cementiri de Holy Trinity, Headington.

«(...) Los momentos en los que el alma no encierra más que un puro grito de auxilio deben ser precisamente aquellos en que Dios no puede socorrer. Igual que un hombre a punto de ahogarse al que nadie puede socorrer porque se aferra a quien lo intenta y le aprieta sin dejarle respiro. Es muy probable que nuestros propios gritos reiterados ensordezcan la voz que esperamos oír.»

C.S. Lewis, Una pena en observación

Les Cròniques de Nàrnia

La seva obra més coneguda i emblemàtica és l'heptalogia de Les Cròniques de Nàrnia. S’han venut més de 100 milions d’exemplars, s’han traduït a 41 llengues i tres dels llibres s’han adaptat al cinema.

Nàrnia fa referència a la ciutat italiana de Narni, a l’Úmbria. Es diu que Lewis va veure aquesta ciutat en un atles quan era nen; encara que és probable que també la trobés llegint els clàssics de la literatura grecoromana, de qui era gran aficionat.

L’any 1950 apareix El lleó, la bruixa i l’armari, publicada per l’editorial Geofrey Bles. Anys després escriu la resta de títols.

Malgrat ser aquest el primer títol a publicar-se, l’ordre de l'heptalogia el va establir el mateix Lewis l’any 1957 quan va rebre la carta del nen Laurence Krieg. L’autor li contesta que era partidari de seguir l’ordre cronològic i no el de publicació. Aquesta carta va ser utilitzada per Douglas Gresham, fillastre de Lewis i fill de Joy Davidman, que va demanar a l’editorial Harper Collins que mantingués la seqüència que l’autor preferia.

L’ordre cronològic és: El nebot del mag; El lleó, la bruixa i l’armari; El cavall i el noi; El Príncep Caspian; La travessia del navegant de l’alba; El tron de plata i L’última batalla.

Un dels trets distintius de l’autor és la introducció d’elements del cristianisme, com el Pare Noël, que atorga els regals a Lucy (daga i poció curativa), Peter (espasa i escut)  i Susan (Arc amb carcaix i fletxes i una banya màgica). Amb aquests dons els germans Pevensie protegiran Nàrnia dels perills que els aguaiten, sempre sota l'atenta mirada d'Aslan, el gran creador.

  In libraries you will find:

Vida

Altres

 

  Selection of websites:

  Go to the shelf:

Creation date 27-11-2023 Last updated 28-11-2023