Alba Pujals, Alba Careta, Rita Payés, Andrea Motis, Lucia Fumero, Eva Fernández, Magalí Datzira, Irene Reig i Elsa Armengou, entre d’altres, són dones que ens sonen. Els seus noms destaquen com a instrumentistes femenines dins del jazz, a Catalunya. I és que aquesta és una nova generació de dones, algunes de les quals van començar molt joves, amb la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro, i que ja han emprès projecte propi, en solitari.

De fa 15 anys, hem triat aquest concert:

Algunes d’aquestes instrumentistes seran presents al 56è Festival de Jazz de Barcelona que tindrà lloc a la capital catalana, entre el 10 d’octubre de 2024 i el 23 de març de 2025.

La trombonista Rita Payés creu que viuen en un moment de privilegi pel fet de ser totes dones joves, una afirmació que corrobora i comparteix Lucia Fumero, la pianista que ha publicat l’àlbum doble Folklore, en el qual hi col·labora Payés en 3 temes.

I és que la col·laboració i bona sintonia entre Payés i Fumero ja fa anys que existeix, com es pot veure en la cançó “La noche y el día”, creada per Lucia Fumero:

I no és l’única col·laboració perquè Irene Reig i Alba Pujals també ho fan en la formació que la saxofonista lidera i que porta per nom The Bop Collective.

La trompetista Andrea Motis planteja una particularitat de l’escena catalana femenina que contrasta amb la d’altres països, que han de fer un sobreesforç per destacar les dones instrumentistes. Aquí a Catalunya, assegura Motis que les dones es programen en els diferents festivals de jazz perquè agraden i perquè ja tenen un públic consolidat que paguen les entrades per veure-les en concert. Però també Motis diu que aquest lloc que s’ha guanyat d’empoderament femení, ve determinat per la formació realitzada a les escoles i als conservatoris de música. És una evidència que actualment hi ha moltes noies, molt joves, que comencen a interessar-se pels instruments de jazz com la trompeta, el trombó, el saxo i el piano, entre d’altres.

Elsa Armengou també està d’acord amb Andrea Motis però afirma que encara queda molt de recorregut per fer.

Armengou ja despuntava en el món del jazz, amb tan sols 8 anys, com veiem aquí.

Precisament si no la coneixeu, podreu veure a Elsa Armengou aviat en directe, ja que s’estrenarà com a solista amb Koldo Munné, acompanyats de Joan Chamorro el 3 de desembre, dins del 56è Festival de Jazz de Barcelona.

I és que fins fa ben poc, elles tenien com a úniques refents femenines les cantants Ella Fitzgerald o Billie Holliday. Les “dones del jazz” únicament cantaven i anaven amb aquells vestits tan espectaculars, acompanyant l’orquestra de jazz formada tota per homes. Per sort ja queda lluny aquella imatge, i ara els temps han canviat i algunes d’elles canten i toquen alhora.

Fumero, Payés i Motis, per exemple, s’han acompanyat de la veu, una evolució natural a partir del procés compositiu.

Fumero explica:

 “Quan em vaig posar a fer cançons que tenien lletra, hi havia una veu, i m’hi vaig sentir a gust. Tots podem cantar i ho reps com una cosa pròxima”, reflexiona.

“Com a pianista faig les dues coses alhora, tinc el cervell dividit”.

I afegeix: “Noto que, com més canto, millor ho faig i més plaer em dona”, per això més endavant li agradaria cantar sense tocar.

 

Si en voleu saber més, a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, podreu trobar materials diversos (cd’s, dvd’s, revistes) d’algunes d’aquestes instrumentistes.

Des de la Xarxa de Biblioteques de Terrassa, n’hem fet una selecció: