Aquesta guia ens fa una aproximació al món i la cultura del vi de Catalunya des d'un punt de vista eminentment turístic ja que l'autor ens vol demostrar que el món del vi i el del turisme van de bracet i no s'ha volgut oblidar ni de l'un ni de l'altre. Tot i que pot ser una eina molt útil per als aficionats al vi o és també per a qualsevol persona que tingui curiositat per tot allò que fa referència al vi a casa nostra, perquè en aquest llibre s'hi poden trobar tots els cellers de les denominacions d'origen catalanes, els millors vins de cada celler, rutes en cotxe per pobles i vinyes, descripció de la riquesa paisatgística i monumental, selecció d'allotjaments i restaurants i festes i gastronomia. Una guia molt completa on hi tenen cabuda totes les zones vinícoles del principat i que de moment podem trobar en el primer volum les DO Empordà, Costers de Segre, Pla de Bages i Alella, i en el segon volum la DO Penedès i cava.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

L'Ada Parellada, restauradora responsable dels fogons del Semproniana, ens fa un recull de receptes pensat per a aquells que no tenen gaire temps per cuinar, fet força habitual en el dia d'avui. I la solució que ens proposa és utilitzar productes de qualitat ja preparats que es poden comprar en un supermercat i que ens permetran estalviar un temps a la cuina. Tot i així, cal saber comprar bé, i per aquest motiu en la introducció l'autora ens dóna uns consells pràctics a tenir en compte. L'objectiu d'aquest receptari de l'Ada és oferir-nos un variat repertori de receptes pràctiques amb menús equilibrats i variats dedicant molt poc temps a la cuina i alhora "aconseguir menjar bé cada dia, entenent per menjar bé tant l'adquisició dels nutrients que el nostre organisme necessita com, sobretot, menjar amb plaer en tots i cadascun dels àpats que fem al llarg del dia". 

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Per un costat, cada vegada menys persones saben més coses, mentre que, per un altre, cada vegada més persones en desconeixen més i, sobretot, abracen la cultura de la ignorància, aquest complaent estat de permissiva anestèsia intel·lectual que confon l'abundor de dades amb l'augment del coneixement. En un mar d'opinions trivials naufraguen els escassos criteris solvents en una societat que legitima la ignorància si aconsegueix prou nivell d'audiència.

L'energia termosolar o de concentració solar utilitza la radicació solar directe, i la concentra obtenint temperatures elevades i transformant la calor per fer funcionar una caldera de vapor i una turbina Stirling, que impulsa un generador per produir energia elèctrica. T'ofereix models experimentals i ens mostra proves pilot per plantes de gran potència.

[Tornar al prestatge Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom]

Tracta les energies renovables més importants actualment i les que ho seran en un futur pròxim. Estudia l'energia solar tèrmica, fotovoltàica, termoelèctrica, eòlica i la biomassa. Per aprofundir en el disseny, instal·lació i manteniment d'aquest sistemes energètics. Recomanat per a professionals, instal·ladors, tècnics, estudiants, arquitectes,...

[Tornar al prestatge Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom]

El consum mundial d'energia primària no para de créixer i tothom és conscient que el model actual, basat en els combustibles fòssils, té data de caducitat. A més a més, el petroli, el gas natural i el carbó contribueixen a l'escalfament del planeta. És clar, doncs, que tenim un problema. I una part de la solució és preparar-se per a una transformació del model actual cap a un altre encara ple d'incerteses, però que tindrà una de les seves potes en les anomenades energies renovables: l'eòlica, la solar i la biomassa.

[Tornar al prestatge Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom]

T'oferim una guia essencial per utilitzar energies renovables a casa teva. S'analitzen 7 tipus diferents de fonts alternatives d'energia: solar, eòlica, biomassa, geotèrmica, hidràulica,... Amb explicacions senzilles, il·lustracions pràctiques i informació de les energies que millor funcionen a cada tipus de vivenda.

[Tornar al prestatge Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom]

Segons un vell escriptor argentí molt amic nostre, hauriem de considerar a Gustave Flaubert com el primer exemplar d'una nova espècie que ell mateix hauria creat: l'espècie del novel·lista com a sacerdot. La imatge de Flaubert tancat a la seva casa familiar de Croisset, inclinat sobre els seus papers, lluitant hores senceres amb la sonoritat d'una sola frase, és gairebé una icona d'aquesta vocació estranya que empeny a algunes persones, persones adultes i sovint responsables, a dedicar bona part del seu temps i tot el seu cervell a explicar-nos històries que mai no van succeir.

 Aquesta imatge del Flaubert malalt de literatura, esclavitzat per l'escriptura dels seus llibres, té el seu origen en la correspondència del propi escriptor, un corpus immens de cartes enviades als amics i a les amants on Flaubert, com aquell qui explica grans aventures, anava detallant dia rera dia el procés de creació de les seves novel•les, des de la inicial Madame Bovary fins a la inconclusa Bouvard et Pécuchet. A poc que us interessin Flaubert i el seu «destí exemplar» (Borges dixit), la lectura d'aquesta correspondència és gairebé un plaer obligatori; a la nostra biblioteca, sense anar més lluny, trobareu una selecció editada per Fuentetaja sota el títol Sobre la creación literaria.

 A la novel·la que avui us recomano, Julian Barnes aprofita aquesta imatge sacerdotal de Gustave Flaubert però la matisa (la complementa, millor) amb un munt d'altres imatges possibles. El Flaubert de El loro de Flaubert és un home que als vint anys ja es sentia vell, condemnat a somniar la vida en lloc de viure-la, però és també un home que es va passar dos anys viatjant per Egipte i per Terra Santa, que va ser condecorat amb la Legió d'Honor i que va tenir tota mena d'aventures sexuals més o menys estranyes amb prostitutes orientals, amb escriptores parisines i fins i tot amb amics de tota la vida.

 El loro de Flaubert és un llibre sobre Flaubert, però és també, o sobretot, un llibre sobre l'amor a Flaubert. Un excèntric narrador (vidu, metge jubilat i addicte als llibres i a la vida del nostre escriptor) és la lleugera excusa narrativa que serveix a Julian Barnes per bastir un exercici exemplar de metaliteratura: metaliteratura d'aquesta que, quan tanques el llibre, et fa córrer en busca dels llibres sobre els quals acabes de llegir. Julian Barnes ha llegit molt i molt bé a Flaubert, i sent els seus llibres com una cosa viva, important i útil encara després de tants anys. I, més important encara, ens sap transmetre a nosaltres aquesta sensació de vida. Llegir El loro de Flaubert és espiar pel forat del pany una relació ben íntima i intensa: la relació que s'estableix entre un lector i el seu escriptor favorit.

 Vosaltres que sou també lectors apassionats i agraïts, segur que sabeu apreciar aquest regal que ens ha fet a tots el senyor Barnes.

 Recomanat per la Biblioteca Ca'n Altamira de Cerdanyola del Vallès. Blog Espai de Llibres
 

Aquesta vegada us proposo un gran clàssic del gènere negre: La dama del llac de Raymond Chandler. És possible que ja l'hagueu llegit, però d'això deu fer molt de temps. Recupereu-la. Rellegir és fantàstic, sempre hi ha alguna cosa que se'ns escapa.

No és estrany que la Crystal Kingsley, esposa del Derace Kingsley de la indústria dels perfums, hagi tocat el dos per casar-se amb en Lavery, però el que sí és estrany és que en Lavery es passegi per LA sense saber-ne res, de tot plegat. El cas és que la Muriel Chess, veïna dels Kingsley a San Bernardino, també va desaparèixer el mateix dia i el doctor Almore s'atabala quan veu en Marlowe dins del cotxe, aparcat al davant de casa seva. Tot això no hauria d'interessar el detectiu, prou feina té, només ha de buscar la senyora Kingsley, però sí, que s'hi interessa. Els que tenen l'olfacte fi com ell no poden evitar l'ensumar.

Perfectament ambientada a Los Angeles dels anys 40, aquesta novel·la, carregada amb tots el tòpics del gènere (policies corruptes, detectius privats, xèrifs polsegosos, dones espectaculars, xantatge, diners, màfia, drogues) conté una descripció dels personatges impagable, precisa i breu de la mà d'en Philip Marlowe. Dividida en capítols curts i plena d'ironia permet una lectura àgil i absorbent.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

A la recent autobiografia "¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?", Jeanette Winterson confesa que "escribí una historia ["Fruta prohibida"] con la cual podía convivir. La otra era demasiado dolorosa. No podía sobrevivir a ella".

"Como la mayoría de las personas, viví mucho tiempo con mi madre y con mi padre. A mi padre le gustaba ver los combates de lucha libre y a mi madre discutir de lo que fuera. Mi madre ocupaba el rincón de los inocentes y eso era lo único que contaba."

Amb aquest colpidor comentari, Jeanette Winterson inicia el relat semiautobiogràfic que ens explica la història d'una noia òrfena, adoptada per uns pares que pertanyen a l'església pentecostal i que es veu obligada a créixer i convertir-se en misionera. Tanmateix, la noia acaba enamorant-se i marxa de casa. Aconsegueix anar a la Universitat d'Oxford i torna, passat un temps, a casa per descobrir que la seva mare ha muntat una emisora de ràdio per portar l'evangeli als fidels.

Dues curiositats

El títol original d'aquesta novel·la ("Oranges Are Not the Only Fruit" = "Les taronges no són l'únic fruit") és una citació d'un comentari que va fer l'actriu, i amant de Carles II, Nell Gwyn, com a reclam publicitari per atreure espectadors al teatre Covent Garden del segle XVII.

I que la directora Beeban Kidron va adaptar aquesta novel·la per la BBC. Et presentem el 1r episodi de la sèrie:

[Tornar al prestatge Novel·la]

Maria Teresa Guardiola, doctora i dietista, ens ofereix un sistema fàcil, racional i científic per treure el màxim profit del que mengem sense agafar pes extra, resultat de centenars de dietes, que durant anys ha confeccionat i compartit, després d'una vida dedicada a la investigació i l'estudi.
Som el que mengem, l'alimentació pot canviar el nostre organisme i no tot el que ingerim es útil com aliment. En la digestió i posterior aprofitament dels nutrients que ingerim, intervenen molts factors dels quals no som conscients. A més, l'ordre en que mengem i com combinem aquests aliments, es essencial a l'hora de determinar si el que ingerim ens serà profitós o si ens engreixarà.
Un llibre que ens ensenya que menjar i com fer-ho per treure el màxim profit dels aliments, per tenir una vida més saludable.
 

[Tornar al prestatge Salut]

La doctora Victòria Cardona és en l'actualitat la responsable de la Secció d'Al·legorlogia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
Avui en dia l'al·lèrgia s'ha etiquetat com una epidèmia que afecta una de cada cinc persones.
Aquest llibre aborda aspectes bàsics al voltant de l'al·lèrgia, tals com: què és, per què es produeix, quins són els seus símptomes, com es pot prevenir, quins són els tractaments més recents així com d'altres preguntes freqüents.
Encara que no desaconsella el tractament de l'al·lèrgia amb la medicines alternatives, la doctora es mostra cauta al respecte, ja que sosté que no se n'ha demostrat l'efectivitat. També fa una selecció de pàgines web amb informació sobre el tema.
Es tracta d'un llibre de divulgació que s'enfoca al pacient i en el qual abunden els consells pràctics per millorar la qualitat de vida dels al·lèrgics. En finalitzar cada capítol se'n destaquen els punts clau.

[Tornar al prestatge Salut]

Pilar Senpau, metgessa i cirurgiana, és especialista en dietètica i col·laboradora habitual dels mitjans de comunicació, des d'on propugna els beneficis que la dieta mediterrània té per a la nostra salut.
Les fruites i verdures, gràcies a les seves propietats vitamíniques, contribueixen a prevenir malalties i a millorar el nostre estat d'ànim. En aquest llibre, l'autora exposa la importància d'incorporar aquests productes a la nostra dieta alhora que mostra la relació existent entre fruites i verdures i els nostres sentiments.
Apte per a tot tipus de públic, aquest llibre conjuga a la perfecció dietètica i narració a través d'uns textos breus i amens, que es llegeixen talment com un conte.

[Tornar al prestatge Salut]

Petons de diumenge és una novel·la de la Sílvia Soler que parla sobre les petites revolucions personals que milers de dones, autèntiques heroïnes quotidianes, van haver de dur a terme en aquest país per construir la seva felicitat en l'entorn hostil i asfixiant de la dictadura i la repressió religiosa. La seva protagonista, Valèria Isern, aconsegueix afermar el seu amor en un temps que estimar-se era pecat, i quan els petons que duraven una mica s'havien de reservar per als diumenges. Al voltant de la seva història amorosa, aparentment ingènua, la Valèria construeix una vida plena, intensa i sàvia. La seva història troba el contrapunt en la correspondència que manté amb la seva amiga Elisa, qui tria marxar del país per aconseguir la llibertat personal i la realització professional.

[Tornar al prestatge Novel·la]

Aquest disc és el testimoni de la que fou la darrera col·laboració entre dos grans de la música africana, l'intèrpret de kora (un instrument barreja de llaüt i arpa, genuïnament africà) Diabate Toumani i el guitarrista Ali "Farka" Touré, mort l'any 2006. Un tàndem d'alt nivell que ens acosta a la música tradicional des del cor de l'Àfrica, a Mali.

[Tornar al prestatge Música]

El millor Kiko Veneno dels darrers anys se'ns plantifica amb un àlbum marca de la casa: pop-rock aflamencat, amb tocs de rumba i fins i tot renovats sons africans i lletres d'una lucidesa genuïna, ingeniosament quotidianes, que destil·llen una singular manera de prendre'ns la vida. A destacar una singular versió de la famosa Bird on a wire de Leonard Cohen.

[Tornar al prestatge Música]

im Nashe és un bomber de Boston amb el cap enfosquit per la crisi de la maduresa. La seva vida laboral és gairebé tan poc lluïda com la seva vida familiar, que és un desastre, i el futur tampoc no se li presenta gaire millor. Un bon dia, Jim Nashe hereta una suma molt considerable de diners del seu pare, amb qui no tenia tracte, i decideix cremar-los de la forma més americana que se li acudeix: agafant un cotxe i posant-se a conduir.
Durant uns quants mesos, Nashe viatja d'un extrem a l'altre dels Estats Units i viu la seva pròpia versió del somni beatnik: una versió més aviat light, tot s'ha de dir, amb vàries dècades de retard i amb força menys diversió. Menja a bars de camioners, dorm a motels de carretera i es passa la resta del dia dins del cotxe, conduint sense propòsit ni destinació. Fins que un dia es creua al seu camí Jack Pozzi, un jove jugador de pòquer que li proposa el negoci del segle: una partida amb dos excèntrics milionaris que, si tot surt com ha de sortir, pot convertir-los a ells també en milionaris.

Fins aquí, La música de l'atzar ha sigut una road novel de manual: una road novel tan estupenda, tan absorbent, tan prodigiosament escrita, que, quan vols adonar-te, ja portes una hora i mitja seguida llegint i ets a les portes de la mansió dels dos milionaris. I aquí és on comença una altra cosa: aquí és on La música de l'atzar és converteix en una novel·la de terror psicològic d'aquestes que et tenen amb el cor encongit fins a la darrera pàgina.
Poca cosa més cal dir d'un llibre amb un argument com aquest. Jo vaig llegir-lo ara fa un munt d'anys, just després d'haver llegit El palau de la lluna i just abans de posar-me amb la Trilogia de Nov York. Potser per això mateix, aquest és encara avui l'ordre de les meves preferències quant als llibres de Paul Auster: primer el Palau, segon la Música, tercer Nova York, tots tres molt ben situats dins aquell espai d'honor on viuen, a la nostra memòria, els llibres que mai no ens cansariem de llegir i rellegir.
Més encara que els altres llibres «clàssics» del seu autor, La música de l'atzar és una d'aquestes novel·les que, administrades a la persona oportuna i en el moment adient, pot crear lectors per a tota vida.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres  

Pocs amants del cinema western són conscients que clàssics del gènere com La diligencia (1939), Las aventuras de Jeremiah Johnson (1972), Fort apache(1948), o Un hombre llamado caballo (1970) estan basats en novel·les i relats d'autors com Ernest Haycox, Vardis Fisher, James Warner Bellah o Dorothy M. Johnson, escriptors gairebé desconeguts entre els lectors espanyols d'avui. Dorothy M. Johnson és una prestigiosa autora nord-americana, habitual en antologies de relats contemporanis, veritable especialista en la sempre problemàtica relació entre blancs i pells vermelles a la frontera d'aquelles terres verges que van ser escenari d'un cruent xoc cultural. Dorothy M. Johnson es mostra contundent, intel·ligent, irònica, i de vegades dura fins a la crueltat, i aconsegueix amb les seves frases curtes transmetre al lector una sensació de veracitat i vida en les seves històries.

Un fet rellevant és que les nostres dades no es troben només en els ordinadors,  les podem trobar en una Internet Global que pren entitat pròpia i que es converteix en molt més que una simple infraestructura de connexió: és la plataforma que ofereix servei a milions de dispositius intel.ligents connectats a la xarxa. Això és el que es coneix com a Cloud Computing o informàtica dins el núvol d´Internet. Podem pensar que el núvol opera de forma similar a la xarxa elèctrica .

Inclou il.lustracions anatòmiques dels 40 estiraments més efectius per eliminar el dolor, millorar l´equilibri i la flexibilitat i prevenir les lesions més comunes. Aporta exemples de programes d´estiraments que es poden seguir de forma literal o personal , adaptant-se a les necessitats de cadascú.
Mostra com avaluar el dolor i identificar els estiraments necessaris per a reduir les molèsties. Exhaustiu i fàcil d´utilitzar.