L'any en què se celebra el centenari del naixement de Màrius Torres (1910-1942), el filòleg manresà Jordi Estrada s'estrena en la creació literària amb una ficció que s'inspira en el poeta lleidatà. El sanatori de Puig d'Olena és el marc per a la història d'un jove que afronta les adversitats de la vida i la mort en una novel·la de sentiments escrita "sense presses i amb moltes pauses".

Rius paral·lels és la instantània d'un jove republicà que, mitjançant la literatura, fa front a les hostilitats de la vida, la malaltia, la Guerra Civil i la dura postguerra.

"La poesia és densitat i concentració i la novel·la té una estructura concèntrica. Passa en quatre dies, del 28 de desembre -el Màrius mor el 29- al 31 de desembre del 1942. Hi ha un protagonista absent, que és el Màrius, i un de present, el doctor Obac. La primera part és un llarg diàleg la nit abans de la mort del Màrius, amb els seus amics més íntims; la part central la constitueixen uns dietaris personals del Màrius que el lector llegeix al mateix temps que ho fa el doctor i a on trobem els seus pensaments, les seves definicions d'amor... la contaminació de la guerra. I la part final és la nit de Cap d'Any, amb la festa dels interns i el desenllaç".

Novel·la de sentiments. "Jo definiria l'obra com una ficció lírica. On hi ha malenconia hi ha poesia. L'obra s'inspira en el poeta i el protagonista es diu Màrius (sense que en cap moment no hi aparegui el cognom), però no és cap biografia. És la història d'una persona jove, que afronta les adversitats de la vida: la malaltia, la guerra... i que es refugia en un escut protector que és l'art, la literatura".

Jordi Estrada i Carbonell (Manresa, 1958), és professor de llengua i literatura catalanes i d'italià a l'EOI. Va ser president d'Omnium Cultural a Manresa l'any 1998.
És columnista del diari Regió 7 i redactor de la revista El Pou de la Gallina. Ha publicat traduccions de Cesare Pavese, P.V. Tondelli i Luigi Pirandello. Darrerament ha publicat la seva primera novel.la, Rius paral·lels de l'editorial L'Albí amb la qual ha guanyat el 12è Premi Amat-Piniella de l'any 2012. 

Recomanat per la Biblioteca del Casino de Manresa. 

Des de la nit dels temps el dibuix ha estat un mitjà privilegiat per comunicar un missatge, una emoció o una idea. A partir d'aquesta premissa, Joe-Ann i Graziella ofereixen el fruit de la seva experiència perquè pares, avis, educadors i professionals de l'educació puguin comprendre millor el món interior del nen.

El dibuix prepara els nens, de manera natural, per a l'aprenentatge del gest gràfic. El tipus de traç, l'ús de l'espai, el simbolisme dels colors i els símbols universals són alguns dels aspectes que ens permetran interpretar els dibuixos dels nens.

A mesura que creixen i augmenta la seva capacitat cognitiva, els nens empren tècniques cada vegada més sofisticades de dibuix. Per tal d'ajudar-en aquest procés, les autores responen a nombroses preguntes, com ara: ¿quina mena de llapis oferirem als nens?, Com ajudar-los a sostenir correctament?, Com animar-los a adoptar una postura ergonòmica?, De quina forma s'estableix la dominància manual (dreta o esquerra)?

Cada vegada que un nen ens ensenya un dibuix propi ens està mostrant el seu món interior, i en les nostres mans està poder desxifrar...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Un matí d'hivern, Delphine de Vigan va entrar a l'apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d'aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l'escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier. Una dona fascinant, d'una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l'ànima marcada per un dolor profund i misteriós.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Es pot fugir permanentment del passat? Es poden trair impunement els ideals? Es pot lluitar per l'amor contra tot i contra tots? Quin és el camí que porta al protagonista des d'un petit poble alacantí a convertir-se en guerriller a la selva colombiana, cobrador de morosos a Madrid i alt executiu d'un grup mediàtic?

Manuel Gutiérrez Aragón ha escrit una novel·la divertida i dramàtica, amb un antiheroi contemporani que passa de la selva remota a la jungla empresarial, un guerriller transformat en home de negocis.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Somiant reconstruir l'Imperi romà a la Mediterrània, Mussolini va enviar l'exèrcit italià, entre altres llocs, a Grècia. Aviat els soldats van aprendre que S'agapò (o, com ells pronunciaven, Sagapò) en grec volia dir 'T'estimo', i van obtenir més èxits entre les gregues que en les seves campanyes militars. Un fris entreteixit de relats delicat i poètic que ens parla de l'amor, amb el rerefons de la mar grega -un amor de vegades romàntic i gairebé sempre tràgic, entre els soldats invasors i els habitants de les illes- i de la necessitat de l'escalfor d'un cos quan fa mal la solitud.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Tenen drets els animals, o es tracta d'una idea fantasiosa propagada per quatre bojos idealistes? És seriós ocupar dels seus problemes quan hi ha tantes necessitats humanes? Què hi ha de dolent en alimentar d'animals, tal com ho hem fet sempre? Com pot criticar l'ús de ratolins en experiments mèdics que salven vides de persones? Segurament vostè s'hagi plantejat mai aquestes o altres preguntes similars sobre un dels debats més controvertits als quals ha d'enfrontar la societat actual: la nostra relació amb els animals. "Amb els altres animals", caldria subratllar, ja que nosaltres també ho som, com diu el títol.

Fa tot just unes dècades, aquest era un tema marginal tractat només per algun filòsof solitari. No obstant això, l'anomenada qüestió dels animals ocupa avui un espai cada vegada més gran en els mass media. Realitats com la pràctica de la caça esportiva, les curses de braus, l'ús d'animals per menjar o la seva exhibició en circs i parcs zoològics han començat a generar un seriós dilema moral difícil d'ignorar.

L'autor ha recollit i classificat tots aquells plantejaments (i molts més) que solen adduir per justificar l'agressió als animals en molt diversos àmbits, i es proposa en aquesta magna obra rebatre'ls amb la raó, veritable protagonista de tan lúcid treball, deixant a una banda les pulsions sentimentals i cedint terreny a l'argumentació.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

El 2001, poc després de recuperar-se de ferides de bala a Venècia, Milo Weaver va decidir que, mentre altres es dediquen a localitzar el Musulmà Més Famós del Món en algun lloc de l'Afganistan, ell dedicaria el seu temps als braços més quirúrgics del terrorisme. Quan algú com Bin Laden o al-Zarqawi necessita eliminar una persona concreta, van a un professional. En el món de l'assassinat per encàrrec, n' hi ha pocs millors que el Tigre. I pocs tan buscats. Milo va assumir llavors que abandonaria Turisme, un món fosc ple d'assassins manejats pel Govern dels EUA. Però Milo ignorava llavors el que estava a punt de succeir. Comprendrà  El Tigre per fi i, pitjor encara, l'angoixa de veure's perseguit pels comptes pendents del passat. Ell només troba una solució: tornar al món de Turisme. Però no oblida una veritat fonamental: no confiar en ningú.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Vint dissenyadors gràfics d'arreu del món mostren les seves estratègies creatives típiques a través dels seus treballs. Cada un d'ells afirma que no hi ha una única manera de conduir la pràctica del disseny, i que cada projecte exigeix ​​la seva pròpia manera de treballar.

En els capítols d'aquest llibre s'analitzen les formes d'abordar els projectes per part de cadascun dels professionals seleccionats, ja sigui mitjançant la investigació, la inspiració, el dibuix, la narrativa, l'abstracció, el desenvolupament o la col·laboració en equip.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

"Hacer cómics" tracta sobre la manera de fer que els dibuixos es converteixin en una història capaç de comunicar un significat als lectors. La imatge d'un McCloud ara amb les temples blanques ens condueix a través d'una sèrie de clares i enginyoses explicacions (en forma de còmic) sobre disseny de personatges, narració, paraules i la seva manifestació física a la pàgina, llenguatge corporal i tot un seguit d'idees que els autors de còmic de resoldre, amb exemples extrets de la mateixa història del còmic.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Alan Moore és un autor ben conegut gràcies a la qualitat de les seves obres (aquí podríem citar Watchmen, V de Vendetta, La Cosa del Pantano). 

La seva època dorada és, sens dubte, els anys vuitanta on pràcticament tot el que sortia de la ploma d'aquest excèntric guionista anglès practicant de màgia era rebut amb expectatives molt altes i, normalment, amb una resposta molt positiva per part de la crítica. Però tots els autors tenen obres primerenques i Alan Moore no va ser cap excepció. Tot i això quan parlem d'un autor de la qualitat d'aquest ja podem imaginar que fins i tots les primeres obres destil·len un bon nivell de qualitat.

És el cas d'aquest Capitán Britania que us recomanem avui. Creat a la divisió anglesa de la Marvel americana el Capitán Britania és un d'aquests superherois "nacionals" que venen a defensar els valors de la nació de la que porten els colors (la Union Jack!). Els inicis del personatge no van ser gaire gloriosos però l'arribada d'Alan Moore, acompanyat als dibuixos d'un novell però també interessant Alan Davis, va dotar al personatge de la personalitat que necessitava així com de tot un univers propi molt influenciat per la ciència ficció anglesa que s'estava desenvolupant en revistes com 2000AD. Una interessant barreja de còmic americà amb la forma de fer anglesa que seria l'antecedent de la invasió britànica del còmic americà de la mà de Jamie Delano, Peter Milligan, Grant Morrison i molts d'altres.

1. Motivaràs i reconeixeràs l'esforç.
2. Comunicaràs les teves idees i influiràs.
3. Transformaràs grups en equips.
4. Plantejaràs i resoldràs problemes.
5. Alliberaràs i gestionaràs energia creativa.
6. Desenvoluparàs el teu projecte.
7. Manejaràs el conflicte com a font d'aprenentatge.
8. Gestionaràs l'estrès.
9. Delegaràs i potenciaràs als teus col·laboradors.
10. Gestionaràs valors i desenvoluparàs una cultura.

Amb aquests 10 "manaments" els autors d'aquest llibre ens fan comprendre la forta creença sobre la incidència de la formació del directiu en el rendiment de les organitzacions. Aquests deu manaments han de guiar el comportament dels directius i empleats en la feina diària de les seves organitzacions. La vida és un constant procés de recerca, desafiament i adaptació en el qual es troba compromès el desenvolupament humà. L'enfocament de l'obra posa en pràctica l'acceptació que no hi ha respostes simples o correctes en la vida, que la vida està plena de contradiccions i sorpreses i que, de fet, és plena de paradoxes. 

Diagnosi, tractament, símptomes psiquiatrics i de comportament per a cuidadors i familiars en aquesta guia divulgativa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Com redactar el millor currículum posible per aconseguir la feina que busquem. Consells plantejats profesionalment: des de la maquetació fins a com evitar els errors més comuns en l'elaboració dels continguts.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

La creació d'una empresa requereix la realització de diversos tràmits legals imprescindibles per a poder exercir dins del marc laboral vigent. Aquest manual es centra en dos aspectes fonamentals en la creació de qualsevol corporació empresarial.

Per un cantó desenvolupa, pas a pas, els requisits necessaris per inscriure una empresa i els empleats en la Seguretat Social, per altra aborda l'estudi de les retribucions, nòmines i rebuts de salaris.

El manual està destinat als profesionals del sector administratiu, a qui es vol autoemplear i a qui vol obtenir el Certificado de Profesionalidad del Módulo Formativo 0237-3 Gestión Administrativa de las Relaciones Laborales (Real Decreto 295/2004 modificado por el Real Decreto 107/2008 de 1 de febrero).

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Informació sobre els vins ecològics i sostenibles a Catalunya. Publicació generada des del sector de la comunicació editorial que esdevé el millor reflex del compromís del sector vitivinícola amb les pràctiques d'agricultura ecològica i sostenibles.

Es presenten 77 cellers amb més de 350 vins i caves, elaboradors de diferents dimensions, característiques i estratègies que van transformant les seves pràctiques de cultiu cap a models més sostenibles, lliures de fertilitzants químics i de pesticides de sintesi.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Més de 100 receptes que inclouen les millors receptes de la cuina tradicional i de les noves tendències de la gastronomía italiana. Es combinen plats i ingredients de la manera com s'ha fet sembre en aquesta cuina amb les noves aportacions sorgides en aquest camp en els darrers temps. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

En aquesta compilació que recull el material publicat en tres discos (1967, 1968 i 1976) de les sessions d'enregistrament mà a mà entre Shankar i el violinista nord-americà Yehudi Menuhin durant els anys 60 és un dels primers encontres reeixits entre les tradicions oriental i occidental.

En el moment de la seva publicació, aquests tres memorables discos foren un èxit de crítica i públic.

La naturalitat de la música interpretada per aquests dos grans mestres del violí i el sitar i la seva aparent espontaneïtat i compenetració és un exemple clau de la força de la música per trencar fronteres i llunyanies que, probablement, en realitat no han existit mai del cert.

Va col·laborar amb els Rolling Stones i els Beatles, entre d'altres.

Shankar, pare de Norah Jones i Anoushka, ens va deixar el dia 11 de desembre del 2012 a l'edat de 92 anys.


Aquí teniu una peça d'aquest disc memorable

10 escriptors han recollit paisatges de 30 d'aquests pobles: Perellós, a la Catalunya del Nord; Faió, Finestres i Iscles, a la Franja; el Camp de la Bota a Sant Adrià de Besòs; Fitor, Sant Cebrià dels Alls, Molinàs, Talaixà i Querós a Girona; Sallent, Valldarques i Puigcercós, al Pirineu; Santa Eugènia de Relat i Peguera a la Catalunya Central; Conill, Puimanyons, Rúbies, Solduga, Tragó i Blancafort de Noguera a Lleida; el Fonoll, Marmellar, la Mussara i Selmella a Tarragona i Corbera d'Ebre, Pinyeres i Algars a les terres de l'Ebre. També han anat a Barcelona, a l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, i a la Ciutat del Born que, a més de ser un lloc perdut, és un lloc que va perdre.

Els Pobles perduts cerca respostes i manté el record. Ofereix una guia humana sobre una gent que va haver d'aprendre a viure lluny d'on va néixer.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Vitòria ha estat designada capital Verda Europea del 2012. La ciutat està promovent l'ecoturisme, amb nombroses iniciatives de desenvolupament sostenible i de defensa del medi ambient. En aquesta guia el viatger torbarà tot el necessari per gaudir de la ciutat: deixar-se atrapar per l'encant del casc medieval, llençar-se a la ruta dels "pintxo-pote", recórrer l'anell verd i la seva riquesa ecològica, o donar-se un caprici gastronòmic en el centre de la ciutat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Si sempre has volgut fer el teu propi pa amb olives, ceba, massa per a la pizza, de cereals,… aquest és el teu llibre. Richard Bertinet ens ensenya a fer pa d'una forma molt senzilla i pràctica. Ell va començar de forner a la Bretanya, al Grand Moulin de Paris, però a partir d'aquí va voltar i recórrer món. Així, d'una senzilla barreja de farina, llevat i agua crea noves possibilitats i ens presenta aquests nous gustos i sensacions de pa.

Durant el llibre, tant amb les explicacions com amb unes imatges fantàstiques i espectaculars, ens vol mostrar que fer pa és una tasca fàcil i natural. S'expliquen cinc masses bàsiques diferents a través de les quals es podran crear més de 50 tipus de pa.

Tot i que l'autor és un xef professional i reconegut prepara totes aquestes possibilitats a casa, amb un forn domèstic normal i juntament amb els seus dos fills.

A més a més, acompanya al llibre un dvd molt explicatiu.

Si voleu saber més coses sobre ell i el pa ara ha creat la seva pròpia escola, la Bertinet Kitchen a Bath, Anglaterra.

El llibre detalla 12 rutes per camins ramaders, els antics camins de transhumància, també anomenats carrerades, lligallos, cabeneres...passa doncs per entorns molt rurals i a voltes molt poc poblats.  Per fer-vos una idea de les zones que travessa us n'esmentem algunes: Serra de Boumort, Canigó, Garrotxa,  Moixeró, Catllaràs, Bellmunt, Montsià, Ports... geografies ben variades.

Cada itinerari proposat  és pensat per una jornada, de 3 a 6 hores de durada. El llibre a part de proposar passejades pel país, vol ser un homenatge als ramaders i pastors transhumants de Catalunya.

Recuperació dels camins ramaders

Tots els metges coincideixen a dir que els refredats i la grip volen el seu temps per guarir-se i que els medicaments no poden fer més que apaigavar els seus símptomes.

Aquest llibre és una guia pràctica de remeis tradicionals i naturals per combatre aquestes malalties: ús de plantes medicinals, de les vitamines o de l'all.

Aquí trobareu un enllaç amb més informació oferta des del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya.
 

Aquest grup anglès liderat per la cantant Siouxsie Sioux és la banda que ha tingut una carrera més dilatada en el panorama punk britànic. Va ser un dels grups més populars dels anys 80 i el seu estil ha transcendit fins els nostres dies amb l'etiqueta postpunk. El grup es va dissoldre l'any 1996, tot i que es va tornar a reunir breument per una gira l'any 2002.

L'estil àcid de la cantant va crear un referent per altres artistes com Shirley Manson de Garbage o Thom Yorke de Radiohead. A Espanya Alaska se les hagués vist molt magres per pentinar-se i maquillar-se com ho ha fet sense tenir el model de Siouxsie.
 

"El discurso del rey" és una pel·lícula de Tom Hooper interpretada per Colin Firth, Geoffrey Rush, Helena Bonham Carter, Guy Pearce i Jennifer Ehle entre altres.

La pel·lícula narra la difícil ascensió de George VI d'Anglaterra al tron quan està a punt d'esclatar una guerra en el seu país. A més, però, el rei s'ha d'enfrontar a un problema important de tartamudeig que pot minvar la seva autoritat. Per solucionar-ho, la futura reina Isabel el posa en contacte amb un logopeda força excèntric que l'ajudarà a retrobar la seva veu.

En aquesta pel·lícula trobem una excel·lent combinació d'història, autobiografia, drama i ganes de superació. Hooper combina l'estil èpic i sobri, típic del cinema anglès, amb un relat àgil i dinàmic. Un bon equilibri entre història i sentiment. Destaca la relació entre el rei i el seu professor, dues persones totalment contràries que aconseguiran una profunda amistat més enllà de les aparences i els temors. A més, s'ha de mencionar la cuidadíssima escenificació i un guió excel·lent de David Seidler.  
 

Recomanat per la Biblioteca Pare Ignasi Casanovas de Santpedor. 

Els paradisos no cal que siguin llunyans, només s'han de saber trobar.

En Tomás s'ha fet gran. Està sol, jubilat de la feina i de la vida. Un dia desapareix, marxa a buscar un somni, una fantasia inabastable. El seu fill Ricardo, empès per la mare, surt a buscar-lo. Ell també està passant per una crisi, i només té ganes de trobar el seu pare i fer-lo entrar en raó; però quan el troba s'adona que Tomás s'ha instal·lat en un poblet de veïns pintorescos a la costa de Girona, i que segurament és el seu lloc al món. Allà pare i fill donaran un nou sentit a la seva relació i al plaer de viure.

Ben escrit i fàcil de llegir, amb uns personatges secundaris imprescindibles, aquest llibre és una reflexió sobretot positiva de la vida; malgrat la pèrdua, la desgràcia, el pas del temps que no s'atura, mai és massa tard per tornar a començar.

Recomanat per la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent.

Reconstrucció vivíssima d'un període sovint mal explicat, Memòria d'uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d'amor.

Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l'impacte d'uns fets històrics que influeixen d'una manera especialment tràgica en la relació d'amor i d'amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica. Reconstrucció vivíssima d'un període sovint mal explicat, Memòria d'uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d'amor.

Com a rerafons, la República, l'esclat de la Guerra Civil i la postguerra, que els marcarà per a tota la seva vida.
Una novel·la que ens parla d'amors prohibits i d'una de les èpoques més dures de la nostra història.

Entrevista amb l'autor Lluís Llach. 

Recomanat per la Biblioteca El Pont de Vilomara i Rocafort. 

El llibre és un conjunt de narracions de ficció, emmarcades en un entorn històric ben delimitat per una abundosa bibliografia i notes, sempre centrades en el monestir de Sant Benet de Bages.

A través d'un fil conductor, un personatge recurrent que intervé a tots els capítols, la narració ressegueix aspectes de la història del monestir en sentit cronològic invers, començant al segle XXI amb la restauració i acabant al segle X amb la seva fundació.

Entremig, s'hi parla de fites històriques com el viatge a Roma per obtenir l'autorització papal per fundar el cenobi i el trasllat de les relíquies de sant Valentí, amb la troballa del famós vidre miraculós que ajudava les parteres i guaria els quecs; la por de l'any mil, l'atac del cabdill àrab Al-mansur i l'estada a Catalunya del monjo Gerbert, després papa Silvestre II; els orígens del camí català de Sant Jaume de Galícia, les Croades i les Homilies d'Organyà; el conflicte entre els usos medievals bàrbars i la codificació dels Usatges feudals; la construcció de la Sèquia de Manresa des de Balsareny i l'impacte de la Pesta Negra al Bages; el descobriment d'Amèrica; les baralles entre els benedictins catalans i castellans pel control dels monestirs de la Corona d'Aragó i la clarividència de l'abat Pere Frigola en el moviment de reforma interna dels monjos; el projecte montserratí d'enderrocar el preciós claustre romànic de Sant Benet; la importància de la vinya a la Catalunya central i en l'economia del cenobi; la desamortització i la destrucció del monestir; la seva adquisició per part de la família del pintor Ramon Casas i la restauració de Puig i Cadafalch, entre altres.

Recomanat per la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. 

El Llibre de Pius Alibek que explica les seves vivències d'infantesa i joventut a Iraq. S'ha dit a vegades que aquest és un país petit, i que tenim un expert de cada cosa, però només un, que és el que surt sempre a la tele. Pius Alibek seria alguna cosa així com l'expert en afers iraquians, tot i que fa anys que no hi viu.

Pius Alibek Hermez (Ainkawa,1955) és un filòleg i restaurador iraquià d'ètnia assíria. Va estudiar Filologia Anglesa a Bagdad i després va continuar estudiant a Londres. Ha enfocat la seva carrera cap a la lingüística històrica comparada i l'origen i l'evolució de les llengües. Va arribar a Barcelona el 1981. Es va dedicar a l'ensenyament d'idiomes —va fer classes a diverses escoles i també a la universitat—, a les traduccions per a El Periódico de Catalunya i també al programa de la comunitat europea Manumed, dedicat a salvaguardar el patrimoni manuscrit de la Mediterrània oriental. Parla amb fluïdesa arameu, anglès, àrab, kurd, català i castellà. 

Entrevista amb l'autor Pius Alibek

Recomanat per la Biblioteca Sant Pere Almató de Sant Feliu Sasserra. 

No hi ha ni millor ni pitjor justícia que la que imparteix el destí.

Édouard haurà de complir l'encàrrec del seu cap precisament una nit força complicada. Tot anirà cap a pitjor: si una cosa pot empitjorar, ho farà.

Chabouté sintetitza en aquest títol el bo i millor del seu talent en una historia d'aquelles que t'atrapen des del començament. Amb el seu clàssic blanc i negre de grans taques i d'àires caricaturescos tant hi ha lloc per al drama com per l'humor, encara que un no sap mai ben bé com destriar-los.

L'autor d'obres tant magnífiques com Encender una hoguera (Norma), Algunos días de verano (La Factoria), Zoé (La Factoria), La Bestia (Kraken), o Purgatorio (Planeta), ens demostra que els petits actes diaris conformen un teixit on clarament tenen repercussió en relació en el sentit en que actuem: si ho fem amb bondat o amb maldat.

Així que recordeu, si escups al cel et cau a la cara.

Sols ser dels que et queixes quan et toca cuinar? No pots veure mai acabar aquella pel·lícula que fan a la televisió, o la teva sèrie preferida,...? Vols menjar ràpid i sa? Aquí tens la solució. Aquest llibre ens proposa 100 menús combinables, atractius, sans, equilibrats i sobretot ràpids de fer. Els menús consten de 3 plats; primer i segon plat i postres. Trobem més de 300 receptes amb idees de presentació i d'improvisació que només necessitem 15 minuts per fer-les. Tots els menús han estat assessorats  per una doctora i una professora de dietètica.

Llibre guanyador del Premi Especial dels Jurat del Premis Gourmand 2006.

Ens trobem davant d'una història impactant en forma de còmic, llibre de fotografia i reportatge novel·lat. Una barreja de formats per acostar-nos de forma colpidora a la feina de Metges sense fronteres a la guerra d'Afganistan i Rússia.

Didier Lefèvre, fotògraf professional, fa un relat en primera persona fruit d'una expedició de Metges sense fronteres del Pakistan cap a l'Afganistan per instal·lar un hospital improvisat en plena guerra entre els soviètics i els mujahidin l'any 1986.

El còmic, traslladable a altres situacions de conflicte, relata els estralls d'una guerra amb històries que sacsegen el lector, però també explica la cultura dels seus habitants, a més de mostrar-nos la immensitat dels seus paisatges inexplorats. És el drama de la guerra, nens mutilats, homes ferits de bales... la medicina amb pocs mitjans, com operen en condicions més que precàries, i tot documentat amb fotografies que són un testimoni directe d'algunes situacions que va viure el fotògraf.

El relat combina fotografia i vinyeta dibuixada d'una forma complementària: al costat de les escenes dibuixades moltes vegades incorpora imatges en blanc i negre sense text de la mateixa situació que hi aporten realisme i cops d'impacte. A vegades això li permet despullar de detalls les vinyetes i llavors centrar-se amb el diàleg. En definitiva, és una obra d'art que aconsegueix a través dels diferents llenguatges una gran força expressiva.

El fotógrafo, escrit a tres mans (Guibert, Lefèvre, Lemercier) i que recentment s'ha publicat en un sol volum (l'original són tres), és un petit homenatge a aquestes persones anònimes que treballen en condicions extremes i posant en perill les seves vides per tal de salvar-ne d'altres. En aquest aspecte, Lefèvre fa una gran feina per donar a conèixer aquesta tasca d'una manera directa molt més efectiva que qualsevol notícia, telediari o reportatge que puguem llegir.

Aquest còmic m'ha commogut i més encara quan vaig saber que el fotògraf real, després de tot el que va viure en aquest viatge, que va estar apunt de morir entre soldats afgans, dies sense menjar i sotmès en condicions extremes creuant ports de muntanya, va morir d'un absurd atac de cor a casa seva.
Si us ha agradat aquest llibre us recomano la novel·la Només per a gegants, Sólo para gigantes, de Gabi Martinez.

Recomanat al Bibarnabloc

L'encant pels paisatges nevats justifica de sobres la popularització de les excursions amb raquetes de neu. Però no és fàcil d'obtenir documentació sobre les opcions de fer-ne amb criatures. Els perfils de les muntanyes de la Cerdanya – majoritàriament de formes amorosides i poc abruptes – i els accessos a les estacions d'esquí, que ens permeten de situar-nos en punts de partida força elevats, fan que aquesta comarca sigui potser la més idònia per iniciar-se en aquesta modalitat.

Alfons Brosel, destacat excursionista que ha recorregut el Pirineu de cap a cap, ens proposa 20 caminades accessibles a totes les edats. Per gaudir de la muntanya, dels millors paisatges, dels indrets més bonis. Sempre per camins ben fressats, sense dificultats tècniques i ni d'orientació. Rutes per a caminar en sintonia amb la natura. 

Més informació:

Entrevista amb l'autor del llibre

Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya - Secció de raquetes de neu

Rutes pàgines recomanades: Calsams, Explora

Recomanacions a l'hora de comprar unes raquetes de neu

Patrick, un jove transsexual que va ser abandonat per la seva mare i criat per una família adoptiva, descobreix que la seva mare és viva i que el va deixar per poder anar a Londres a guanyar-se la vida. A partir d'aquí inicia la recerca de la seva mare vivint un seguit de desventures fins arribar a la capital del Regne Unit.

Rodada durant el 2005 Desayuno en Plutón (Breakfast on Pluto) és una pel·lícula basada en el llibre homònim de Patrick McCabe el qual va participar en la producció del film amb la realització del guió.

Ambientada a Irlanda i Londres durant els anys 60 i 70, la pel·lícula ens explica la història d'un transsexual orfe i ens exposa les dificultats d'aquest col·lectiu davant la societat. Alhora mostra la problemàtica del conflicte a Irlanda del nord i el terrorisme exercit per l'IRA així com la xenofòbia que aquest conflicte va provocar envers els irlandesos.

La pel·lícula tot i la duresa de la seva temàtica aconsegueix mostrar, sovint amb una fotografia i un bon gust excel·lents a càrrec de Declan Quinn, els fets més tristos de la manera més poètica possible.

La pel·lícula va obtenir els premis IFTA (Irlanda) a les categories de millor actor (Cillian Murphy), millor director (Neil Jordan) i millor guió (Neil Jordan i Patrick McCabe). També va ser nominada al Globus d'or (Estats Units) en la categoria de millor actor. 
 

Recomanat per la Biblioteca Districte 6 de Terrassa.

La narració succeeix al segle XVI, el protagonista, un jove anomenat Giovanni, que per amor inicia un viatge per la Península Itàlica, acabant-lo pel Mediterrani, al llarg del qual, es toparà amb diferents personatges que li aportaran les bases del coneixement filosòfic, astronòmic i teològic d'humanisme de l'època. Tot això dintre d'una trepidant trama que ens aporta intriga, assassinats misteriosos i històries d'amor.

És una novel·la entretinguda amb un argument intel·ligent. De manera que presenta de forma planera i comprensible les base de la filosofia clàssica i de les tres grans religions monoteistes, però sempre girant al voltant de la preocupació central de l'obra que l'ésser humà és lliure de decidir el què i com vol que sigui la seva vida.

Lenoir, especialista en el tema, ens fa reflexionar sobre el "liber arbitrium", la capacitat d'autocreació, de decisió i de superació de l'ésser.

L'autor és coautor a una novel·la anterior "La Promesse de l'Ange" comparada per la crítica amb "Il Nome della rosa"
 

Recomanat per la Biblioteca Districte 5 de Terrassa. 

Sèrie que ens narra la vida d'Spartacus: traït pels Romans i obligat a convertir-se en esclau, reneix com a gladiador.

Amb la fi de retrobar-se amb la seva dona, intenta forjar-se una reputació digna dins el món dels gladiadors, arribant a triomfar sobre el llegendari grec Theokles. Spartacus aconsegueix així que el seu amo Batiatus li prometi el retorn de la seva dona, també esclava. La posterior traïció de Batiatus provoca que Spartacus lideri la revolta juntament amb els gladiadors contra els romans.

Spartacus, rodada a Nova Zelanda, destaca per la gran quantitat de sang, violència i sexe explícit que juntament amb als seus nombrosos efectes especials li donen una estètica molt similar a la pel·lícula 300.
La seva primera temporada us atraparà!
 

Recomanat per la Biblioteca Districte 4 de Terrassa.

"Tot va començar quan la Teresa, una jove decoradora de Madrid, decideix traslladar-se a La Llama, un poblet miner de Lleó, buscant tranquil·litat per a iniciar una nova vida. Malgrat això, comença a viure una altra història paral·lela quan, en un bagul, troba unes vestidures de novícia, un parell de velles llibretes i una foto antiga. A partir d'aquest moment, la Teresa començarà a descobrir intrigues, secrets i misteris de la propietària d'aquests objectes. Així, opta per desentranyar aquest món d'enigmes fins a descobrir la veritat.

La novel·la creua de manera magnífica les vides de les dues protagonistes, l'amor, la senzillesa, els costums del poble, les personalitats de cada personatge, la trama, el misteri... S'obren ferides sense cicatritzar per poder lligar tots els caps, unir tots els filaments dels personatges i així poder cicatritzar-los.

Teixeix una trama apassionant on no paren de succeir-hi coses, amb múltiples lectures transversals que la converteixen alhora en una novel•la de superació personal, una novel·la colonial, una novel·la d'amor, una novel·la històrica...
Intensa acció, que revela a més les entranyes del món de la mineria."
 

Recomanat per la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí

Carmen Linares és una de les cantants més prestigioses i reconegudes del flamenc.
Aquest és el seu vuitè disc, un homenatge a la poesia de Juan Ramón Jiménez.

La veu afinada i subtil de la cantant, acompanyada de les melodies de la guitarra de Juan Carlos Romero vesteixen les paraules del poeta oferint-nos una obra delicada i molt íntima.

En aquest disc podem descobrir versos inèdits en el món flamenc com: "Dejadme en el jardín fragrante", "Remembranzas, "Canción de madre" o els fandangos que ens transporten als carrers de Moguer.

Inclou un llibret de 40 pa`gines amb textos de Félix Frande i Miguel Copón. Fotografies històriques de Juan Ramón Jiménez i els 10 poemes que interpreta Carmen Linares.

Un autèntic transplantament com el que pretenien amb el cap de la Maggot és el que varen aconseguir Funkadelic, una de les cares de la bicefàl·lia comandada amb mà de ferro per George Clinton, un dels grans iconoclastes de la música del s. XX. Un dels clàssics del rock i del funk. De 1971. Per a vosaltres...
 

Recomanat pel prestatge de música.

Una de les teories més famoses de Hitchcock deia l'espectador ha de tenir el màxim d'informació possible sobre el que està passant a la pel·lícula, perquè així s'aconsegueix el màxim de suspens. Si nosaltres sabem qui és l'assassí, qualsevol conversa banal entre aquest i la seva víctima se'ns farà insuportable, precisament perquè sabem el que la víctima no sap: que la seva vida corre perill.

A Irreversible ens trobem exactament a l'inrevés. L'acció comença mostrant-nos les conseqüències dels actes que encara no hem vist, i continua enrera per explicar-nos la història. Fins a la darrera escena no tenim tota la informació del que ha passat, i és llavors, justament, quan l'horror i la brutalitat que ens mostra se'ns fa més aclaparadora.

No és la violència, doncs, el que ens pertorba més – i de violència n'hi ha molta, i de molta durada, en temps real – si no el coneixement de tots els matisos de la història. L'objectiu del director es veu complert, i és el que fa d'aquesta pel·lícula una obra tant controvertida com atraient.

Josep M. Vallès Casanova va estudiar enginyeria agrònoma a Barcelona i Lleida. Fa més de deu anys que cultiva hortalisses en una terrassa. Aquesta afició va desembocar fa uns anys en la creació de l'empresa "Tarpuna iniciatives Sostenibles", que es dedica a la promoció i comercialització de l'hort urbà.

Trobem horts a balcons i terrasses, patis escolars... Cultivar és cultivar-nos; ens alliberem de l'estrès, ens motiva a fer exercici i estar a l'aire lliure, oferir aliments frescos i sense química afegida, proveeixen la cuina dels xefs, ens fa ser autosuficients, estalviar i estar ocupats en temps de crisi. Aquest llibre està pensat per als qui vulguin iniciar-se en aquesta apassionant activitat de produir aliments a casa seva. Hi trobarem tot allò que cal tenir en compte per a la instal·lació, maneig i planificació de l'hort i també indicacions per produir compost i de com controlar les plagues. També la descripció detallada de les hortalisses que s'adapten al cultiu en recipients ens donarà una informació més complerta.

Recomanat pel prestatge de salut. 

Yann Martel va guanyar el Premi Man Booker 2002 amb aquesta història d'aventures plena de fantasia. Un hindú, un musulmà i un cristià atrapats en un bot salvavides durant 227 dies amb un tigre de Bengala. Pot semblar un acudit, però els tres són la mateixa persona: Piscine Molitor ("Pi"). Un simpàtic adolescent indi que no veu cap raó per la qual no pugui practicar-se tres religions alhora. Un protagonista que posseeix força expertesa en el comportament animal. Fill del propietari d'un zoo, va viure envoltat d'animals, la qual cosa va fer que s'acostumés a la complexitat de la convivència entre diferents espècies. Aquest coneixement zoològic li resulta indispensable quan ell i la seva família marxen cap a Canadà arran de la inestabilitat política que es viu a l'Índia l'any 1970. Com Noè, carreguen els seus animals en un vaixell japonès i es posen en marxa cap al Nou Món. Però a mig camí alguna cosa inexplicable succeeix...

"Robinson Crusoe" i les "Faules d'Isop" resonen en aquesta obra, però les seves pàgines ens retreuen intensament la paràbola existencialista de "El vell i la mar" de Hemingway. A diferència d'aquesta novel·la, la lluita de Pi és més subtil i el personatge trampeja el seu dimoni, i no el supera, gràcies a una mena de jiujitsu psicològic. S'adona que la supervivència consisteix a saber quan fer-se valer i quan aturar-se, quan tenir la paella pel mànec i quan cedir a un poder superior. Descobreix, dit d'una altra manera, que viure amb un tigre, a la llarga requereix actes de fe i voluntat.

Sabies que...
 

Ja s'acaba la temporada de bolets, però no ens hem pogut estar de recomanar aquest llibre que, de la mà d'aquest famós expert amb parada a la Boqueria des de fa més de dues dècades, ens explica les qualitats culinàries de cada bolet, dóna les seves receptes preferides i la dels millors xefs del país i també ens assessora sobre com fer-ne conserves.

Una joia de la cultura gastronòmica catalana amb il·lustracions en color que no us heu de deixar perdre. 

Recomanat per l'equip del prestatge de cuina i vins.

Josep M. Vallès Casanova va estudiar enginyeria agrònoma a Barcelona i Lleida. Fa més de deu anys que cultiva hortalisses en una terrassa. Aquesta afició va desembocar fa uns anys en la creació de l'empresa "Tarpuna iniciatives Sostenibles", que es dedica a la promoció i comercialització de l'hort urbà.

Trobem horts a balcons i terrasses, patis escolars... Cultivar és cultivar-nos; ens alliberem de l'estrès, ens motiva a fer exercici i estar a l'aire lliure, oferir aliments frescos i sense química afegida, proveeixen la cuina dels xefs, ens fa ser autosuficients, estalviar i estar ocupats en temps de crisi. Aquest llibre està pensat per als qui vulguin iniciar-se en aquesta apassionant activitat de produir aliments a casa seva. Hi trobarem tot allò que cal tenir en compte per a la instal·lació, maneig i planificació de l'hort i també indicacions per produir compost i de com controlar les plagues. També la descripció detallada de les hortalisses que s'adapten al cultiu en recipients ens donarà una informació més complerta.
 

"M'agrada fer pel·lícules, aquest ha estat el meu gran amor, i sé fer servir una càmera". Aquesta és alguna de innumerables frases de l'autobiografia d'un dels mestres i pioners de la història del cinema, King Vidor (1894-1982).

Un director polifacètic respecte a estil i gèneres, i que va realitzar des de grans pel·lícules de cinema mut fins a cinema a color.

El llibre està dividit en dues parts: la més important, escrita el 1953, ens narra des del seu apropament al cinema com a espectador, quan va treballar com acomodador en una de les primeres sales d'exhibició i va començar, també, a substituir de vegades al projeccionista i a fixar-se en aquestes imatges en moviment i a aprendre.

La segona part, molt més curta, escrita el 1980 explica les seves últimes pel·lícules comercials i el progressiu abandonament de l'univers de Hollywood.

Sense dubte, llegirlesles  memòries de King Vidor és una contínua i inoblidable lliçó de cinema.

Melmelada de caquis, de castanyes, de ceps, de moniato, confitura de mandarina, de mango, gelea de cirerer d'arboç...No et fa venir aigua a la boca?

Aquestes i moltes altres, són algunes de les elaboracions que podràs preparar aquesta temporada per poder consumir mes endavant, tal i com feien les nostres mares i àvies per tal de conservar aliments sans produïts de forma artesana durant tot l'any.

Malgrat tot, aquest impressionant llibre no només conté receptes tradicionals sinó també receptes originals, noves i sorprenents, com ara els xútneis, els pickles o els relishes que són conserves o salses agredolces.

També han pensat en diabétics i celíacs i fan un parell de propostes interessants.

Les autores han provat i dedicat moltes hores a la recerca i la experimentació i estan orgulloses de dir que són receptes que surten bé i que no et deixaran mai malament si en fas un regal o si et conviden a una barbacoa. 

És un manga creat per Katsuhiro Otomo i dibuixat per Takumi Nagayasu a inicis dels 90, després de l'aparició del celebrat treball d'Otomo Akira. La reedició de Norma es presenta en set volums, cadascun dels quals s'inicia amb vuit pàgines a tot color.

La historia transcorre en una Terra post-apocalíptica devastada per la guerra. Narra la historia d'una mare coratge que cerca la seva familia enmig del caos i la desolació mentre lluita per fer del món un lloc millor on poder tornar a viure.

La imatgeria del manga transpira a Otomo. El grafisme és notable, sobretot pel que fa els escenaris i els objectes mecànics que hi apareixen. Força il·lustracions grans, poques explicacions, molta acció, diàlegs breus: l'obra entra per la vista. El personatge principal és femení, cosa que s'agraeix, i la trama, que no és complexa, manté l'interés fins al final. En definitiva, un bon manga pels amants de la ciència-ficció i per descomptat, pels seguidors del gran Otomo.
 

La combinació explosiva de dues actrius mítiques com Bette Davis i Joan Crawford, sota la direcció del cineasta Robert Aldrich va convertir aquesta pel·lícula en tot un clàssic del cinema nordamericà dels anys seixanta.

Produïda i dirigida per Robert Aldrich, adapta la novel·la What Happened To Baby Jane (1960), de Henry Farrell.

Va estar nominada a cinc Òscars, dels quals va guanyar sols un a millor vestuari i es va rodar en exteriors de Califòrnia i en Raleigh Studios, de Hollywood, amb un pressupost d'un milió de dòlars.

Un drama cruel, aspre, dens, sòlid i insòlit una cita imprescindible per a qualsevol cinèfil.
 

Albert Vicens, que és a més de muntanyenc biòleg i historiador, ens confessa que el seu pànic a l'aigua el va mantenir  allunyat del mar durant anys, però que des que va  descobrir el plaer de resseguir el litoral tot caminant ha sentit la necessitat d'explicar la seva descoberta en un llibre per encoratjar els muntanyencs a apropar-se a la costa.

El llibre ens proposa disset excursions senzilles, sense massa dificultat, amb el propòsit de descobrir  alguns dels racons més ferestecs i idíl·lics de la nostra costa. Les rutes són variades, s'ordenen de sud a nord, des del Delta de l'Ebre fins al Cap de Creus, i ens mostren  -sempre que és possible-  racons no urbanitzats, molt adients per recórrer quan no és ple estiu i les platges i camins es mostren solitaris. Cada excursió inclou un petit mapa, una fitxa tècnica amb dades com el punt de sortida i d'arribada, la distància, el desnivell de pujada, una valoració de la dificultat i una descripció del recorregut. 

Marta Pessarrodona ens convida a compartir, al llarg dels vint-i-cinc poemes que formen aquest poemari, la seva petita revolució. I és que l'autora es val de tota la flora i la fauna que l'envolta al seu Mira-sol Alt per crear retrats irònics. Llegint els seus versos ens trobarem amb l'home aràcnid, somriurem amb el mosquit-tigre, serem presents a la metamorfosi del be en llop i potser reconeixem el nom d'algun poeta-aranya al que la autora dedica versos:

                 Polític

No era pas un bon noi: ho semblava

Era abans, molt abans,
del cotxe amb xofer i les inauguracions
i les declaracions i les reunions
i les intrigues i les esgarrapades
Ara és un home aràcnid...

I entre aquest crit de denúncia social podem gaudir amb sentiments i les vivències que l'autora recorda i de les que ens fa partícips.

Marta Pessarrodona ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura en Literatura l'any 2011,premi en el que va ser reconeguda com a excepcional poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora. Una veritable dona de lletres
 

Recomanat per la Biblioteca de MIra-sol Marta Pessarrodona de Sant Cugat del Vallès

Una temporada para silbar, d'Ivan Doig, és una delícia i un dels millors llibres dels darrers mesos.

És una novel·la absolutament captivadora, tendra, divertida de vegades, dramàtica quan convé i deliciosa sempre.

Et trasllada a Marias Coulee (Montana, Estats Units) el 1909. El narrador és Paul, un xicot de 13 anys, orfe de mare i que té dos germans més. Un bon dia, el seu pare llegeix l'anunci d'una "vídua de bons costums" que s'ofereix com mestressa de claus. "No cuina però tampoc mossega", proclama l'anunci per paraules. I la contracta.

A partir d'aquell moment la vida d'Oliver Milliron i dels seus fills canvia per sempre. I no només per la presència de Rose, la majordoma; el seu germà Morris es convertirà en una figura fonamental de la novel·la i de la vida d'aquell poblet perdut.

Morris és un universitari dandi i molt culte que acaba donant classes a l'escola rural, a la qual assisteixen tots els nois del poble en una única aula. Morris revoluciona la forma d'ensenyar i captiva als seus alumnes amb el plaer d'aprendre.

L'escola rural era l'eix de la vida comunitària a Marias Coulee i, anys després, està a punt de desaparèixer. Paul, convertit en un peix gros del departament d'educació, serà un dels que decideixin sobre el seu futur. Aquesta doble trama, passat-futur, dóna més profunditat encara a la història.

Sense girs dramàtics cada deu pàgines, ni canvis d'escenaris exòtics, Una temporada para silbar, editada per Asteroide, se les compon per atrapar el lector.

Ivan Doig (Montana, 1939) ha estat granger, ranxer i periodista. Narrador tardà -va debutar als 43 anys- va escriure aquesta novel·la el 2006. És una obra de maduresa que es pot palpar des del primer moment.

Recomanat per la Biblioteca El Castell de Vacarisses.

Rosa Calvo és doctora en Psicologia Clínica, responsable d'una unitat de trastorns de la conducta alimentària i experta en avaluació neuropsicològica.

Els trastorns de la conducta alimentària – l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, l'alimentació selectiva o el rebuig del menjar- són trastorns psiquiàtrics greus que poden portar a la mort i que desorganitzen de forma considerable la vida del pacient i del seu entorn. A la primera part de l'obra, s'ofereix informació sobre aquest tipus de trastorn mental –definició i característiques de la malaltia, causes i factors que l'originen i el diagnòstic-. La segona part esdevé una guia sobre com fer front a aquesta malaltia, quin és el tractament més adient i la importància que té la família en la recuperació del pacient.

Un llibre pensat per a pares, educadors i terapeutes, que conté informació detallada i completa sobre la malaltia en els seus diferents aspectes així com consells i elements d'actuació per a familiars i tots els que, d'una manera o altra, intervenen en la cura i recuperació del pacient. 

Yann Martel va guanyar el Premi Man Booker 2002 amb aquesta història d'aventures plena de fantasia. Un hindú, un musulmà i un cristià atrapats en un bot salvavides durant 227 dies amb un tigre de Bengala. Pot semblar un acudit, però els tres són la mateixa persona: Piscine Molitor ("Pi"). Un simpàtic adolescent indi que no veu cap raó per la qual no pugui practicar-se tres religions alhora. Un protagonista que posseeix força expertesa en el comportament animal. Fill del propietari d'un zoo, va viure envoltat d'animals, la qual cosa va fer que s'acostumés a la complexitat de la convivència entre diferents espècies. Aquest coneixement zoològic li resulta indispensable quan ell i la seva família marxen cap a Canadà arran de la inestabilitat política que es viu a l'Índia l'any 1970. Com Noè, carreguen els seus animals en un vaixell japonès i es posen en marxa cap al Nou Món. Però a mig camí alguna cosa inexplicable succeeix...

"Robinson Crusoe" i les "Faules d'Isop" resonen en aquesta obra, però les seves pàgines ens retreuen intensament la paràbola existencialista de "El vell i la mar" de Hemingway. A diferència d'aquesta novel·la, la lluita de Pi és més subtil i el personatge trampeja el seu dimoni, i no el supera, gràcies a una mena de jiujitsu psicològic. S'adona que la supervivència consisteix a saber quan fer-se valer i quan aturar-se, quan tenir la paella pel mànec i quan cedir a un poder superior. Descobreix, dit d'una altra manera, que viure amb un tigre, a la llarga requereix actes de fe i voluntat.

Sabies que...
 

Actualment immers en el rodatge de "Quai d'Orsay", el cineasta francès Bertrand Tavernier (Lió, 1941), ha estat seleccionat com a millor director diverses vegades a Cannes, Berlín i Venècia. Ha fet thrillers, pel·lícules d'aventures i drames, però és més conegut pel seu cinema més social, més crític, amb tocs gairebé de documental. Aquest és el cas de " La pequeña Lola (Holy Lola)" que es va presentar a la secció Zabaltegui del Festival de Cine de Sant Sebastià 2005 i va aconseguir El Premi La Perla del Públic.

Géraldine i Pierre Ceyssac (interpretats per Isabelle Carré i Jacques Gamblin) són un matrimoni que després de 2 anys de tràmits a França, viatgen finalment a Cambodja per adoptar un nen. Però és llavors, quan els espera el més dur i comencen un caòtic, llarg i desesperant procés: visites a orfenats, burocràcies, pobresa, corrupció, ... Fins que tornen a casa amb la petitona Lola.

Tot i que no totes les adopcions són així, fa un retrat d'una realitat sense embuts ni floritures, que estableix ràpidament un fort contacte amb els espectadors, siguin o no coneixedors dels problemes i situacions que ha d'afrontar una família que vol fer una adopció internacional.

L'autor, l'alemany nacionalitzat americà el 1944, Paul Thomas Mann, inicià la seva carrera d'escriptor l'any 1897. El 1929 va rebre el Premi Nobel de literatura, i ens ha llegat més d'una trentena de títols entre contes, novel·les i assaigs.

Escriptor molt influït per Goethe, Shopenhauer i Nietzsche, la seva obra traspua simbolisme, amb al·lusions bíbliques i mitològiques.

La novel·la La muntanya màgica, considerada com la més important de l'autor, no és només un clàssic de la literatura, és el resultat de l'evolució ideològica del seu autor, i una descripció de la vida de la burgesia de l'època.

Sorgida d'un viatge al Sanatori Wald de Davos (Suïssa), acompanyant a la seva dona, malalta de pneumònia, no és només un viatge iniciàtic i un reflex de la societat burgesa. És, també, una obra filosòfica en tractar temes com la malaltia i la mort, el temps, les idees estètiques de Mann, el contacte amb la natura, la política, la religió.

Hi ha un protagonista, Hans Castorp, que viatja al Sanatori per fer una visita al seu cosí, internat allà. Queda impressionat per la natura que l'envolta, per la vida al mateix sanatori, i la gent que hi coneix, les seves relacions, els debats que tenen. Tot plegat va conformant una història que ens atrapa i ens fa seguir les peripècies de tots els protagonistes.

Recomanat per la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès. 

Fer una recomanació sobre un llibre de la saga Cançó de gel i foc sempre té un problema: com fer-la sense caure en els maleïts spoilers? Realment és complicat parlar de la història de qualsevol dels lliuraments d'aquesta novel·la riu, sense caure en la temptació de descriure el destí de tal o qual personatge, el desenvolupament d'alguna batalla o la resolució de qualsevol intriga.

Com no pot ser d'una altra manera, Xoc de reis/Choque de reyes comença a on es va quedar Joc de trons/Juego de tronos. Veiem el que ens diu la contraportada de l'edició en castellà de Gigamesh: "Un cometa del color de la sangre hiende el cielo, cargado de malos augurios. Y hay razones sobradas para pensar así: los Siete Reinos se ven sacudidos por las luchas intestinas entre los nobles por la sucesión al Trono de Hierro. En la otra orilla del mar Angosto, la princesa Daenerys Targaryen conduce a su pueblo de jinetes salvajes a través del desierto. Y en los páramos helados del norte, mas allá del Muro, un ejército implacable avanza hacia un territorio asolado por el caos y las guerras fratricidas". Immillorable manera de donar-nos algunes pistes sobre el què passarà segons avancem en la lectura, sense revelar-nos res... Cinc monarques per a un sol tron, tot un desgavell reial. Apa, si voleu saber com es desenvolupa tota la trama, aneu a una biblioteca i agafeu el llibre en préstec si teniu sort. Per emportar-te'l, aquest o qualsevol de la saga, podràs obtenir un pòster de les portades editades per Gigamesh, fins exhaurir les existències.

Com totes les altres novel·les de la saga, aquesta és una novel·la de personatges, tant pel tractament que fa G.R.R. Martin dels mateixos, com per la manera que té aquest autor al escriure-la: el narrador adopta en cada capítol la perspectiva d'un personatge que d'aquesta manera els encapçala per advertir-nos sota quin prisma llegirem les properes pàgines. A Xoc de reis aquests són nou i un desè que només apareix al pròleg:

• Pròleg: Maestre Cressen, mestre a Rocadrac.
• Tyrion Lannister, un nan, germà de la Reina Cersei i fill de Lord Tywin Lannister.
• Lady Catelyn Stark, de la Casa Tully, vídua d'Eddard Stark.
• Ser Davos Seaworth, un contrabandista convertit en cavaller al servei d'Stannis Baratheon.
• Sansa Stark, filla major d'Eddard i Catelyn Stark.
• Arya Stark, filla menor d'Eddard i Catelyn Stark.
• Bran Stark, segon fill d'Eddard i Catelyn Stark.
• Jon Neu, fill bastard d'Eddard Stark.
• Theon Greyjoy, hereu a la Cadira de Pedramar i antic pupil de Lord Eddard.
• Reina Daenerys Targaryen de la Tempesta.

 És molt curiós, en parlar amb d'altres lectors, comprovar com cadascú es fa amb els seus personatges preferits i, sense menysprear la trama de la resta ni molt menys, es desitja que arribin ràpidament els capítols dels nostres escollits. No puc estar-me de dir-ho: sento debilitat pels Lannister, Tyrion em sembla un tipus llest, intrigant, hàbil i pràctic com ningú i la seva germana Cersei em té robat el cor. Suposo que té molt a veure també l'actriu que encarna el personatge a la sensacional sèrie Games of thrones que produeix HBO i basada en els llibres de Cançó de Gel i Foc.

Aquesta ambiciosa manera de presentar-nos la història, amb l'habilitat de Martin d'acabar cada capítol en suspens per tal de fer-nos seguir llegint els següents, fan d'aquesta lectura una activitat francament addictiva. Per no parlar d'una altra "competència" especial de l'autor, aquella que fa que quan menys t'ho esperes, mori un dels personatges que es consideren cabdals per la història.

A l'espera de les dues darreres novel·les de la saga i de la tercera temporada de la sèrie televisiva, només ens queda que llegir (o rellegir) la recent cinquena novel·la de la sèrie, Dansa amb dracs/Danza de dragones, o sentir a G.R.R. Martin al vídeo de la presentació d'aquest llibre en la seva darrera visita a Barcelona, acte realitzat per les editorials Alfaguara i Gigamesh al CCCB amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc

Per conèixer el muntatge de les parts mecàniques d'una instal·lació, des de l'estructura de subjecció fins l'estudi de la qualitat del muntatge de tota l'instal·lació, els mètodes d'unió de l'estructura, les vàlvules, els materials emprats en les canonades, etc.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Aquest manual està adreçat a persones que desitgin formar-se en el camp de l'energia solar tèrmica, tant a nivell tècnic com professional, i ser capaços de portar a terme amb èxit l'instal·lació d'un sistema d'energia solar tèrmica de baixa temperatura, sense entrar en detalls relatius als càlculs del projecte. Es basa en la normativa establerta en el Código Técnico de la Edificació (CTE, Documento Básico HE 4) i en el Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios (RITE), per lo qual es un complement molt útil, especialment en l'aspecte pràctic, per la preparació i l'obtenció del certificat de professionalitat del muntatge i manteniment d'instal·lacions solars tèrmiques, incloses en la família professional de Energia y Agua, de l'àrea professional d'Energies Renovables, segons el Real Decreto 1967/2008 de 28 de novembre.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Soylent Green, traduïda a Espanya com "Cuando el destino nos alcance", està considerada una de les pel·lícules de culte del cinema del ciència ficció dels anys setanta.

Dirigida per Richard Fleischer a partir de l'adaptació de la novel·la Make Room! Make Room! de Harry Harrison, ens descriu un 2022 apocalíptic, superpoblat i dominat per l'escalfament global i la manca d'aliments. En aquest món desolat, Charlton Heston, en el paper del polícia Thorn, investiga l'assassinat d'un dels membres de la gran corporació industrial encarregada de fabricar l'aliment Soylent green.

Un thiller futurista realitzat amb pocs mitjans i molta imaginació i on el gran Edward G. Robinson, en la seva darrera i antològica escena, ens recorda com es menjava abans.
 

Llibre de capçalera pels qui volen conèixer o ja són coneixedors del món dels vins. A manera d'enciclopèdia comença per descobrir el vi, és a dir, la història, l'elecció, la conservació, el servei, el tast, maridatge, vinificació y criança en bodega. A continuació presenta el mapa vitícola del món i obre el recorregut per Espanya, on para esment especial als vins catalans. Així presenta les regions vinícoles de cada país i els productors i cellers més prestigiosos, passant per França fins arribar a la remota Austràlia. Finalment, conclou amb unes interessants referències com ara de legislació, denominacions de qualitat, taula d'anyades internacionals,... i un bon glossari i índex.

En definitiva, una obra que farà delectar qualsevol bon aficionat a aquest art centenari que és l'enologia.
 

La consciència ecològica es cada vegada més gran. Tot i així, a l'hora de passar a l'acció, a vegades ens sentim una mica perduts. I molts es plantegen com actuar. Aquest llibre ofereix diferents opcions segons l'estil de vida, la situació familiar, la ubicació del domicili i els recursos de cadascú.

En forma de quadern de bitàcola, l'autor, un pare de família, detalla hora a hora la seva vida quotidiana i l'ecogesto corresponent. Tant mateix, i en un to lúdic i molt divulgatiu, se'ns ofereixen senzilles solucions ecològiques per a totes les activitats diàries.

Bruno Genty es una gran defensor de l'economia sostenible. Expert en tractament de residus i assessor de grans organisme públics i privats sobre la reducció de residus. Es tresorer adjunt de France Nature environnement.

Gaël Virlouvet estudia assumptes relacionats amb la producció de residus i la contaminació del medi ambient. També treballa en la investigació de nous tractaments per salvar animals. Es president de La passiflore, una associació francesa de protecció ambiental. A més és administrador de France Nature environnement.
 

Els amants de l'escalada trobaran en aquest llibre la informació necessària per planificar algunes de les més interessants ascensions que es poden realitzar a l'estat espanyol. Cal dir que Espanya és el segon país més muntanyós d'Europa i a la majoria d'aquestes muntanyes trobem parets verticals, això fa que estigui considerat un veritable paradís per la pràctica de l'escalada.

La selecció de les rutes realitzades per Alfredo Merino i José Luis Rubayo, autors del llibre i especialistes en el món de la muntanya i de l'escalada, respon a dos criteris bàsics: que siguin rutes de roca i que aquestes estiguin catalogades amb una dificultat mitja. D'aquesta manera i tenint també en compte altres aspectes com la seva història, es seleccionen les 100 clàssiques d'Espanya. A cadascuna de les rutes seleccionades s'inclou la història de l'itinerari, fotografies d'alguns dels passos més destacats, un dibuix de la paret amb el traçat corresponent i una detallada descripció de la ruta amb la informació tècnica necessària per a poder assolir amb èxit l'ascensió.

Més informació:

Índex i exemple d'escalada

Vídeo de presentació del llibre

"Tengo Candel, tengo Candel…" Això deien els llibreters quan venien sota-taulell els llibres de Candel que la censura havia decidit retirar de circulació, com si fos droga o estraperlo… i la gent els comprava!

Francisco Candel, o Paco, és un dels grans noms de la literatura d'aquest país. Perquè feia literatura en un moment molt difícil i perquè retratava la gent que no havia estat mai retratada. Encara havia d'arribar Juan Marsé a donar una veu narrativa a l'extraradi i les barraques plenes d'immigrants. Però si les barraques de Marsé s'enfilaven pels costeruts carrers del Carmel les de Candel eren a ran de mar.

L'ambientació de la novel·la és al grup d'habitatges Eduardo Aunós, conegudes com les Cases Barates de Can Tunis (Casa Antúnez). Es van construir entre 1929 i 1930 per reallotjar els que vivien a les barraques de Montjuïc i què amb motiu de l'exposició de 1929 van haver de marxar. No era gaire diferent del Polvorí, el Somorrostro, Pequín i la Perona… unes zones que, com encertadament va titular en aquesta novel·la, canviaven el nom de la ciutat, com si no formessin part de Barcelona.

Aquests indrets de l'extraradi potser no tenien nom, però la gent que hi vivia sí, noms i cognoms, per exemple Paco Candel.

 Candel coneixia la realitat de les barraques com només ho pot fer algú que ha viscut tota la vida, si a això li sumem la seva habilitat per explicar històries dona com a resultat Dónde la ciudad cambia su nombre que ens narra la història del Berbiqui, del padre Lloveras, del metge que porta un dispensari, del Juan de Dios (si se llega a llamar Juan del Diablo…), coneixerem als personatges, als policies, als grups de gitanos, els bars amb apostes de beure's d'una tirada una ampolla de conyac (apostes mortals)

Es pot llegir com una novel·la o com un recull de contes independents que comparteixen escenaris i temps. Això permet l'alternança de l' humor més negre amb una certa poesia de la tristor .

El llibre va ser tot un èxit, però retratava coses que no interessava retratar, la misèria, incultura i pobresa i  tot i què va passar la censura (amb problemes, els enfrontaments de Candel amb els censors eren mítics, i de vegades els guanyava per esgotament) va ser retirat poc després. Els llibreters el venien de sotamà xiuxiuejant als clients "tengo Candel"… Però això no seria tot.

Candel estava convençut que els seus personatges no llegirien el llibre, perquè normalment no llegien cap llibre, mai. Però quan es va córrer la veu que ells sortien a l'obra, van començar a circular exemplars, a tothom li feia molta gràcia veure retratat el veí però quan era un mateix la cosa canviava, i molt. Tant convençut estava que no llegirien el llibre que ni tan sols va disfressar gaire els personatges, va canviar noms i àlies i poc més, però les històries els feien ràpidament identificables.

Digue-m'ho suaument: la gent es va enfadar. Potser Candel és un dels pocs casos documentats d'autor a punt de ser linxat (literalment) pels seus personatges. I així va sorgir una nova novel·la Dios ¡la que se armó! on explica les reaccions al seu barri, algunes històries més dels personatges (a aquestes alçades ja deuria pensar que "de perdidos al río") i el procés judicial que va haver d'afrontar pel seu llibre.

El díptic format per Donde la ciudad cambia su nombre i Dios ¡la que se armó! retrata la Barcelona de les barriades, de les barraques, de tota aquella gent que el mateix Candel va batejar més endavant com Els altres catalans. Però sobretot és un retrat de la condició humana en la seva més exuberant i divertida varietat, des de la part més humorística (quasi tota la part sobre gitanos avui dia seria considerada políticament incorrecta) fins a la més cruel (al llibre hi ha assassinats, i robatoris, i morts) passant pel surrealisme de voler matar algú que l'únic que ha fet ha estat retratar una realitat.

Un tros de vida que, segurament, sense Francesc Candel no haguéssim conegut o no l'haguéssim conegut tan bé.

La diabetis tipus I sol afectar a nens i joves, normalment per sota dels 30 anys. Aquest és un llibre de consulta adreçat a aquelles persones a les que se'ls ha diagnosticat aquest tipus de diabetis i a les seves famílies.

Ofereix criteris i pautes per ajudar a trobar la manera de conviure i gestionar la diabetis de la millor manera possible.

Hi trobem explicacions de la malaltia, dels objectius a assolir amb el seu tractament i dels tipus d'insulina, també consells d'alimentació i d'exercici, la valoració del seu impacte psicosocial i pautes per a la prevenció de complicacions tardanes de la diabetis.

La presentació és molt didàctica amb una distribució que permet llegir-lo tot seguit o de manera fragmentada segons l'aspecte que ens interessi més.
 

Història de ficció protagonitzada per Aurora, l'ambiciosa propietària de les caves Brucart, la seva família i els personatges del seu entorn els quals van evolucionant a mesura que avança una història que va descobrint fets del passat. La lectura és molt visual i queda palès que l'autora és guionista de televisió.

La ficció es desenvolupa a Sant Pau, poble imaginari del Penedès on el silenci escoltat des de les vinyes emmascara els secrets de la família més reconeguda de la comarca la qual és còmplice del conreu de la vinya, de la feina del celler i del negoci del cava.

Un desgraciat accident desenvoluparà una progressió de canvis i de relació interpersonal entre els membres de la família que enllaçaran fets del passat amb un futur esperançador.

Novel·la de misteri i de recuperació de l'equilibri interior d'una dona intel·ligent i lluitadora que amb la seva dedicació arriba a convertir les caves Brucart en un petit imperi conegut arreu.
Els seus fills han estat forçats a allunyar-se de la mare per desenvolupar-se per ells mateixos lluny de les directrius d'una mare autoritària i controladora.

Recomanat per la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.
 

Abel és una pel·lícula mexicana dirigida per l'actor Diego Luna. A Diego Luna, li coneixem sobretot la seva faceta d'actor, ja que ha participat en diferents produccions, sobretot nord-americanes, però també mexicanes i espanyoles. Diego Luna, debuta com a director de ficció amb Abel, i ho fa acostant-se a una realitat i a una societat, la mexicana, que coneix bé.

Abel és un nen de nou anys que, per la seva conducta és internat en un hospital psiquiàtric. Cecília, mare soltera, està segura que el millor pel seu fill és que torni a casa seva amb la seva família. Convenç el metge perquè el deixi tornar a casa una setmana, durant la qual intentarà demostrar que no cal que ingressi en un centre, però es veu impotent davant de l'actitud del seu fill, que ha adoptat la personalitat del pare.

Destaca d'aquesta pel·lícula l'acció que es va desenvolupant en un to quasi còmic, amb escenes absurdes que fan somriure al espectador, però amb un rerefons tràgic. Un dels temes de fons d'aquest film, l'absència del pare i les conseqüències que això comporta en l'entorn familiar, és un tema molt tractat en el cinema, però en aquest cas el director aconsegueix donar-li un toc personal, amb referències a la situació social a Mèxic i al somni americà.
 

Recomanat per la Biblioteca Central de Terrassa.

Si us diuen allò que últimament sovinteja: "Recomana'm una novel·la que sigui distreta i acabi bé, que ja tenim prou mals de cap", no recomaneu "La néta del senyor Linh" de l'escriptor francès Philippe Claudel. Professor d'antropologia a la universitat i de nens discapacitats i presos, ens explica la duresa de la guerra i les seves conseqüències (sol·litud, incomunicació, desarrelament, pèrdua d'éssers estimats, etc.) d'una forma senzilla, tendra, íntima i deliciosa...gairebé poètica.
En aquest relat cru i punyent l'autor té l'habilitat de conmoure el lector aprodundint en l'ésser humà amb poques paraules, pocs personatges i pocs decorats.

En aquest sentit és un relat minimalista. Aquesta nuesa queda però emplenada de petits moments: l'amistat, els sentiments, l'amor a la família i a la terra, a la vida tranquila, la comunicació i la generositat per exemple, que són autèntics regals, aquelles petites grans coses que perduren. La bona traducció al català i el final sorprenent, accentuen l'essència de l'obra.

Recomanat per la Biblioteca Àngel Guimerà de Matadepera.

El lector, relat agredolç de les dificultats que planteja l'adolescència, centrades en el descobriment de l'amor i la sexualitat del protagonista, Michael Berg, té com a escenari l'Alemanya dels anys cinquanta, un país que viu en contradicció entre les ferides del passat i un futur incert, ambivalent. Els personatges es mouen dins un ambient enrarit, on les relacions personals estan marcades per les veritats ocultes i la solitud.

Michael Berg i Hanna són la parella protagonista de la novel·la. El primer intenta entendre un passat, el de l'adolescència, que li planteja ara, en la seva vida adulta, moltes incerteses i angoixes, alhora que busca, gairebé amb desesperació, acceptar la història del seu país, Alemanya.

Hanna, la dona madura encarregada de portar el pes argumental de la història, és la figura desdibuixada pel record del jove, plena de contradiccions i mentides, i que nosaltres, els lectors, haurem de reconstruir.

Potser, ens diu Schlink, la literatura, les històries fictícies que ens permeten endinsar-nos en una altra realitat són, al capdavall, una de les poques maneres que tenim de trobar-nos a nosaltres mateixos i intentar entendre els altres.

L'autor, que va néixer a la ciutat alemanya de Bielefeld (19449, va estudiar Dret, professió a la qual es dedica en qualitat de jutge.

Recomanat per la Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal.

Es tracta d'un joc de plataformes on haurem de fer servir la nostra habilitat perquè Mario completi els diferents mons, viatjant de galàxia en galàxia.

El nostre heroi haurà d'assolir les aventures que viurà en els diferents nivells, a vegades cap per avall, d'altres flotant d'un lloc a un altre, sobre el llom de Yoshi...

Els jugadors més hàbils intentaran fer-se amb les medalles de cometa, que desbloquejaran nivells més difícils, amb nous reptes.


Pàgina web oficial
 

Recomanat per la Biblioteca Districte 3 de Terrassa. 

El director català Marc Recha ens porta de la mà de l'Arnau, un adolescent encara a la deriva, per una Barcelona que no surt a les guies, una ciutat en continu canvi i descomposició. De fet, les localitzacions de Petit Indi formen part d'un decorat natural que el temps ha anat modificant. El barri de Vallbona, empresonat entre els vuit carrils d'una autopista, dues carreteres, les vies del tren, i el riu Besòs; la Barcelona del canòdrom i les curses de gossos, entre d'altres.

Un univers que serveix al director per explicar una petita història, una mena de faula, on assistim a un ritus de pas a l'edat adulta de l'Arnau.
 

El Moianès ens ofereix uns paisatges tranquils, variats i amb bones vistes cap als parcs del Montseny, Montserrat i St.Llorenç. Els 20 itineraris triats no ofereixen cap dificultat: hi ha poc desnivell i són més pistes que corriols. 

L'interès rau en la barreja entre el paisatge i l'empremta de l'home, de la prehistòria fins ara trobarem: coves prehistòriques, dòlmens, molins, masies, castells, esglésies, ermites..  

Miriam Katin és una dibuixant hongaresa que ha viscut entre el seu país, la ciutat de Nova York i Israel. Ha conegut de prop l'Holocaust i va viure en un kibutz, experiències que queden reflectides a "Por nuestra cuenta".

Ambientat en el present i el passat, el còmic ens explica les peripècies d'una mare i la seva filla, Miriam, a finals de la Segona Guerra Mundial. Mare i filla marxen d'Hongria davant el perill de l'ocupació del país per part dels nazis. En la seva fugida són testimonis de les atrocitats del genocidi contra els jueus.

Tanmateix el dramatisme del llibre no es troba tant en aquestes atrocitats, com en la qüestió de Déu. El llibre comença amb aquestes paraules: "En el principio, las tinieblas estaban sobre la faz del abismo. Y dijo Dios: hágase la luz". Però es tanca amb aquestes altres: "Y entonces un día, Dios reemplazó la luz con la oscuridad". I qui qüestiona la raó de Déu és precisament la petita Miriam.

Més informació:


Pàgina web oficial de Miriam Katin.

Explicar històries noves de personatges tan icònics i amb tanta història rera seu com Superman pot ser realment complicat. Hi ha el perill molt probable de repetir esquemes o visitar llocs ja vistos multitud de vegades. Així que, si es vol donar una nova visió de Superman (que és el personatge que ens ocupa), més val anar a buscar un guionista amb idees modernes i transgressores que pugui aportar una visió completament diferent d'un personatge amb més de setanta anys d'història. I en el món actual del còmic americà aquest guionista no podia ser un altre que l'escocès Grant Morrison. La jugada de DC, s'ha de dir, no va ser del tot original. A Morrison l'acompanya en aquesta aventura el dibuixant Frank Quitely: un duo ja conegut per altres obres com Flex Mentallo o per ser els artífexs de la renovació d'uns personatges tan populars com els X-Men. El resultat és una obra potent de gran qualitat tant en el guió com en el dibuix i que permet recuperar aquell sentit de la meravella que havia tingut Superman fa tants i tants anys.

Ja s'acaba la temporada de bolets, però no ens hem pogut estar de recomanar aquest llibre que, de la mà d'aquest famós expert amb parada a la Boqueria des de fa més de dues dècades, ens explica les qualitats culinàries de cada bolet, dóna les seves receptes preferides i la dels millors xefs del país i també ens assessora sobre com fer-ne conserves.

Una joia de la cultura gastronòmica catalana amb il·lustracions en color que no us heu de deixar perdre. 

Una explicació d'allò més planera sobre com és el cor i el seu funcionament i què el pot afectar.

El cor és la bomba de la vida i per tant cal mantenir-lo sa i fort, intentant que funcioni sempre de la millor manera possible.

El Dr. Josep Maria Caralps, Director de la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Quirón, ressalta les característiques més importants i específiques d'aquest òrgan muscular i també les malalties més freqüents que n'afecten el correcte funcionament. També dóna consell sobre estils de vida que poden aportar beneficis per tenir un cor i un cos sa.

Los Soprano és una sèrie de televisió creada i produïda per David Chase i ja s'ha convertit en un autèntic clàssic del gènere. Es va estrenar al gener de 1999 i s'ha mantingut sense interrupció durant sis temporades al canal HBO.
Ha estat premiada amb vint-i-un Emmy i cinc Globus d'Or.

Es tracta d'una sèrie sobre mafiosos italoamericans. El seu protagonista i capo de New Jersey, Tony Soprano (James Gandolfini), comença a tenir problemes d'ansietat i estrès, i recorre a una psicòloga. Però a més, és pare i marit, té una mare insuportable i una dona que no vol saber d'on venen els diners. Les intrigues mafioses es barregen amb les familiars, els negocis legals amb els il·legals i entre les lluites de poder de les altres famílies de la zona. La sèrie desenvolupa el seu fil argumental temporada rere temporada, fet que només havia succeït abans amb els anomenats "culebrons". Compta amb 6 temporades i 86 capítols.

Entre els  punts forts de la sèrie hi destaquen els personatges secundaris, les ambientacions, la música, la direcció tècnica i la qualitat artística. Sense dubte, és un entreteniment de luxe.

Recomanat per la Biblioteca Can Puiggener de Sabadell.

No és freqüent en absolut que un llibre de tan curta extensió com el que ens ocupa, tingui paradoxalment una intensitat dramàtica tan forta. És en efecte així en aquest títol, El xal, escrit per la Cynthia Ozick. L'autora és nord-americana d'origen jueu, nascuda el 1928 a Nova York. Encara que per aquí no sigui molt coneguda, és tota una dama de les lletres, amb molt de prestigi guanyat al llarg del temps, i nombrosos guardons concedits. De tota manera, amb anterioritat se n'han editat algunes de les seves obres en castellà.

El volum que us presentem és de fet el primer cop que es publica una obra seva traduïda al català. Sota el títol unitari d'El xal, trobem dos relats breus (un més que l'altre), que funcionen de manera complementària. El primer es diu així mateix: El xal, i l'altre es titula Rosa. Rosa és també el nom de la seva protagonista, una dona polonesa i jueva, que ha esdevingut una supervivent dels camps d'extermini nazis. L'experiència, tan dura per a tothom que la va patir, va ser per a la Rosa, especialment traumàtica, i dolorosament inesborrable. Al llarg de les pàgines del volum, se'ns va narrant tot l'horror de la vivència, i també, la impossibilitat de recuperació psicològica que la Rosa arrossega ja per sempre més. Així el succés que actua com a eix que vertebra tota la vida de la Rosa passa a ser una mena d'obsessió que no la deixa avançar en el futur. El xal del títol és un objecte tangible, relíquia del passat, autèntic fetitxe de la memòria. Mitjançat el xal, elevat a la categoria de símbol, el personatge, i a través d'ell, l'autora, defensa la necessitat de mantenir la memòria. Ho fa però, sense cap mena de victimisme. Es tracta d'una mirada que demana de nosaltres complicitat i compromís.

És innegable que es tracta d'una història ben dura. Però alhora necessària, ara que sabem que tots els extrems es toquen, i que de vegades, les víctimes poden transformar-se en botxins. Una cosa però, no canvia, la naturalesa del patiment de l'ésser humà. Aquesta n'és una de les coses més universals que existeixen. Precisament, la presència d'aquest element, el dolor, és el que fa que la història d'aquest llibre cobri la seva veritable dimensió.

Aquest llibre és sense cap dubte, literatura de primera. Si sou persones exigents en quant la lectura, ja trigueu en llegir-lo.
 

Recomanat per la Biblioteca Can Sant Joan de Montcada i Reixach.

Lohengrin és la tercera òpera romàntica en tres actes, amb música i llibret de Richard Wagner, que fou estrenada el 28 d'agost de 1850 al Teatre de la Cort de Weimar.

Aquesta òpera explica l'arribada del cavaller Lohengrin al ducat de Brabant, regentat al segle X per Telramund, per salvar Elsa de la falsa acusació de la mort del seu germà (Gottfried) i per regir els seus ciutadans amb justícia i bondat.
Lohengrin apareix dalt d'una petita barca arrossegada per un cigne. Proposa a Elsa desafiar a Telramund per demostra la seva innocència, i en cas de vèncer, casar-se amb ella i protegir el seu ducat, amb una única condició:

"Mai no em preguntaràs,
ni tindràs neguit per saber
de quin lloc he fet el viatge,
ni quin és el meu nom, ni quin el meu llinatge!"

Però Ortrud, esposa de Telramund, en la voluntat de recuperar el poder del seu marit, genera en Elsa el dubte i la por. Per això, després de les noces, ella li fa la fatal pregunta.
Lohengrin, en defensa pròpia, mata Telramund, dona a conèixer la seva identitat, explicant que pertany a la confraria dels cavallers del Sant Grialt i és fill de Parsifal, i anuncia que el fet d'haver revelat el seu secret l'obliga a tornar al castell de Montsalvat, seu d'aquesta ordre religiosa.
Davant la marxa,  Elsa mor de tristesa en braços del seu germà, a qui donaven per mort però que en realitat havia estat metamorfosat per Ortrud en la figura del cigne que arrossegava la barca de Lohengrin.

És l'obra més amarga i pessimista de Wagner, que presenta la mediocritat del món i la incapacitat humana d'acceptar i acollir un ideal de justícia.
Des del punt de vista musical, és la primera vegada que Wagner utilitza el seu famós leimotiv (petites melodies cantades o instrumentals, que representen entre d'altres a personatges, idees, objectes i sobretot sentiments com tristor, alegria, por, odi, amor o heroisme)

Els números musicals més coneguts popularment d'aquesta òpera són:

El preludi, basat en el tema del Grial que està present a tota l'obra. 
 

La marxa nupcial de l'escena primera de l'acte III.
 

A Catalunya, la primera representació d'aquesta obra wagneriana va tenir lloc el 17 de maig de 1882 al Teatre Principal de Barcelona.

Recomanat per la Biblioteca Vicente Aleixandre de Bàdia del Vallès.

Es tracta d'una novel·la de fantasia històrica on el protagonisme principal, el nucli de la història, és la màgia. Aquesta obra, que va suposar 10 anys de creació per a l'autora, Susanna Clarke, ens mostra la màgia en el seu estat més pur i fantàstic, però també ens trasllada a l'Anglaterra de principis del segle XIX, en una barreja perfecta de fantasia i història, enllaçant esdeveniments reals i fets màgics.

La novel·la parteix de la premissa que la pràctica de la màgia ha decaigut a Anglaterra fins gairebé desaparèixer. En aquest moment apareix el senyor Norrell, un autèntic mag que practica la màgia i que fa canviar els plantejaments de la societat del moment. Juntament amb el senyor Strange, el seu deixeble, lluitaran per retornar a la màgia anglesa, la seva glòria passada.

L'estil irònic i elegant de l'autora i les il·lustracions a carbonet fetes per Portia Rosenbert, fan que la novel·la sembli un autèntic volum del segle XIX. En la narració queda reflectida l'alta societat de l'Anglaterra de l'època, els costums, i el llenguatge aristocràtic. A més, utilitza molts peus de pàgina per proporcionar dades reals de l'època, el que fa que el lector tingui la sensació que la història va passar realment o, si més no, que podria haver passat.

Recomanat per la Biblioteca La Serra de Sabadell.

Jonathan Strange i el senyor Norrell, editada per primer cop al 2004, ha venut més de 600 mil exemplars i ha guanyat diversos premis literaris a la millor novel·la fantàstica: Hugo, World Fantasy Award i Mythopoeic Award. 

En pocs anys, en el món de la fotografia s'han produït grans canvis. Les càmeres són cada dies més bones i ara els fotògrafs poden fer bones i centenars imatges. Però una de les principals preocupacions és la forma de gestionar i tractar els arxius digitals: com arxivar, cerca protegir i reutilitzar les seves imatges una i altre vegada.

Aquest llibre inclou les millors solucions, sent una guia perfecta per ajudar a crear i administrar el seu arxiu fotogràfic. Qualsevol que capturi, escanegi o emmagatzemi imatges digitals està gestionant el tractament d'un arxiu digital, però pocs ho fan d'una forma que tingui sentit. El prestigiós fotògraf comercial i editorial, Peter Krogh, també treballa com a consultor de nombrosos fabricants de software, organitzacions i institucions amb la voluntat d'oferir ajuda a tots: professionals, aficionats i estudiants de fotografia digital.

Més informació:

Pàgina oficial de Peter Krogh.


Portal amb vídeos de l'autor.

En aquesta novel·la, de rerafons autobiogràfic publicada el 1947, Imre Kertész, narra la experiència vital d'un jove de quinze anys en un camp de concentració nazi. D'històries com aquestes en trobem diversos exemples en la extensa literatura sobre l'holocaust (Primo Levi, Jorge Semprún entre altres), però en aquest cas ens sorprèn la manera com ens ho explica el protagonista, amb una fredor, un distanciament, una objectivitat exempta de sentimentalisme de cap mena, i amb una ingenuïtat que no acaben de comprendre si és real. Els fets se'ns narren des de la mirada d'un jove que es veu immers en un món que no acaba d'entendre, però en el qual aprendrà què cal fer per suportar el sofriment del dia a dia per tal de sobreviure.

György Köves, un jove de 14 anys, du una vida tranquil·la a Budapest quan es troba que de cop ha de lluir una estrella groga a la camisa, que al seu pare ha d'abandonar la família per anar a fer treballs obligatoris, i que també ell mateix es obligat a posar-se a treballar. Una dia, de camí cap a la feina, l'autobús on viatjava es obligat a aturar-se, i comença un viatge que el portarà primer a Auschwitz-Bikernau i després al camp de concentració de treball de Buchenwald i Zeitz. El jove ens conta tot el que li passa: infeccions de tota mena, la gana, els maltractaments, la mort, la pèrdua d'identitat, la pròpia degradació física i moral, l'absurd d'algunes situacions i la sensació de viure sense destí, o amb un destí que no havia busca. També ens explica el seu alliberament i el sentiment de culpa per haver sobreviscut, quan en retornar a la seva ciutat es conscient de que no pot oblidar tots els horrors viscuts i viure com si no hagués passat res.             

Imre Kertész, nascut el 1929, d'ascendència jueva, fou deportat el 1944 a Auschwitz i després a Buchenwald d'on fou alliberat el 1945. Després del seu alliberament es dedicà al periodisme en un rotatiu de la ciutat de Bucarest fins que fou acomidat, el 1951, en pujar al poder el Partit Comunista d'Hongria. En aquell moment inicià la seva activitat com a traductor. A patir dels 70 es dedicà plenament a la literatura, de les seves obres destaquem: Fiasco (1988), Kaddish pel fill no nascut (1990), Jo, un altre (1997). El 2002 fou guardonat amb el premi Nobel, esdevenint el primer autor en llengua hongaresa en rebre aquest guardó. L'any 2006 el director hongarès Lajos Koltai va portar al cinema Sin destino.

El sector bancari està en el punt de mira. La desregulació i opacitat del sistema financer, la creació de bombolles especulatives, la liberalització del moviment de capitals i els paradisos fiscals, el desenvolupament de complexes productes financers sense un càlcul real de les seves conseqüències en el global de l'economia, la financiarització de l'economia del sector públic,... són responsables de la crisis financera a la que actualment ens enfrontem. Les solucions són incertes, però com a primer pas per a enfrontar-nos al model bancari actual, ¿què millor que conèixer i desmuntar la seva estratègia?

Això és el que es va proposar Núria Güell al coordinar el projecte Aplicación legal desplazada #1: reserva fraccionaria. 2010-2011, amb la intenció de visibilitzar davant la població l'estratègia que té la banca per a generar diners. Per tal de dur a terme aquest projecte va crear dues propostes, de formació i informació, amb l'objectiu d'ensenyar a la població estratègies per a expropiar diners als bancs i/o entitats financeres. Si la banca ho fa amb la ciutadania, ¿per què no ho ha de fer la ciutadania amb la banca?

El primer pas fou una jornada pedagògica titulada ¿Cóm podem expropiar diners a les entitats bancàries?, tenint com a tutors als expropiadors Lucio Urtubia (manobre anarquista que, sense faltar cap dia a la seva feina en la construcció, va estafar 3.000 milions de pessetes a Citibank mitjançant la falsificació massiva de traveller checks) i Enric Duran (el 2008 anuncià públicament que havia estafat gairebé mig milió d'euros a 39 entitats financeres, destinant els diners a finançar projectes dels moviments socials catalans), i l'economista Qmunty. En aquesta jornada s'exposà l'estratègia que usa la banca per a crear diners i diverses formes d'expropiació de diners dels bancs. El segon pas va ser la creació d'un manual amb diferents estratègies d'expropiació, assessorament legal i textos reflexius; obra que ressenyem en aquest post.

El manual Cómo expropiar a los bancos = Com expropiar als bancs, consta de cinc capítols: I. El mecanisme de la mandràgora I per Qmunty, on s'exposa com la banca crea el diner i com mitjançant el deute s'estructura el sistema monetari; II. Manual – Pas a Pas per Enric Duran, explica la metodologia pràctica per a realitzar l'estafa al banc: els sistemes d'informació de les entitats financeres per al control de la morositat, els criteris per a concedir els préstecs, els documents que es requeriran, les variables de l'acció expropiadora a portar a terme i la finalització de l'acció amb l'obtenció dels diners; III. Entre la realitat i la legalitat per Simona Sarau, es descriuen les imputacions legals de les que pots ser objecte si has realitzat l'estafa financera, les conseqüències que se'n poden derivar, i com evitar o disminuir les imputacions legals: estafa de crèdit, falsificació de document privat, alçament de béns o insolvència punible i delinqüència organitzada; IV. ¿Deus diners al banc? Si no pagues seràs lliure pel Col·lectiu Crisis, on es desmitifica el concepte de morós per no pagar els deutes i s'explica quines conseqüències comporta: embargament de comptes o nòmina i de béns presents i futurs, o un judici civil; V. No crec en res però crec en tot per Lucio Urtubia, fa una explicació de la seva participació en el projecte de Núria Güell i en la jornada pedagògica que es va dur a terme a finals del 2010.

Per a la consulta en línia del projecte, podeu consultar el seu web www.nuriaguell.net, el trobareu sota el títol Aplicación legal desplazada #1: reserva fraccionaria. 2010-2011.

Per a la consulta en línia del manual, sota llicència Creative Commons:

Com podem expropiar diners a les entitats bancàries? Aplicació Legal Desplaçada #1: Reserva Fraccionària.pdf (cat)

Cómo podemos expropiar dinero a las entidades bancarias? Aplicación Legal Desplazada #1:Reserva Fraccionaria.pdf (cast)

How expropiate money from the banks? Displaced Legal Application #1: Fractional Reserve.pdf (eng)

Altres documents relacionats amb el tema que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona són:

Duran, Enric. Abolim la banca: testimoni d'un activista que ha desafiat el poder. Barcelona: Ara Llibres, 2009

Arregui, Aitor / Goenaga, José Mari. Lucio. Barcelona: Cameo, 2008. Documental sobre la vida de Lucio Urtubia.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc

Si tens convidats i vols causar una bona impressió, una taula ben servida, adequada a cada esdeveniment per crear l'ambient corresponent, serà la clau de l'èxit, a part de l'àpat en sí mateix. Aquesta obra serà de gran ajuda per escollir la vaixella, els coberts i el seu ordre, les estovalles, la decoració, doblegar tovallons, l'art de servir, etc. La decoració segons el moment del dia o si es tracta d'una festa especial, com ara un bateig, un aniversari o unes noces, ha de ser també la més convenient.

En resum, una obra que sense pretendre ser exhaustiva, serà molt útil a tota persona interessada en aquest art, tant si aspira a ser professional o només pel plaer de fer més atractiva i agradable una vetllada.
 

Pere Sans, guanyador del Premi Gourmand l'any 2008, s'endinsa en la cultura del bon menjar i el bon beure amb La cuina del vi. Sota el subtítol "apropament a la cultura del vi i la cuina a la Mediterrània", repassa la història gastronòmica i vinícola d'aquesta zona, fent però un especial incís en la catalana i la francesa.

Si seguim l'ordre dels capítols, tal i com ens recomana l'enòleg, l'obra aplega més de 200 receptes amb el nexe d'unió del vi en les seves diverses variants. A més, cada una d'elles porta una introducció que situa el plat, el seu origen i context, així com els ingredients i la preparació que requereixen.

No tingueu cap dubte que trobareu qualsevol plat fet amb vi. Des del clàssic pa amb vi i sucre, passant per plats de cullera contundents com l'escudella dels veremadors champenoises, fins a les postres més elaborades. I això sense deixar de banda plats clàssics, menges amb peix i marisc o originals creacions com la sopa de vi.
 

A final finals del segle XIX, en un remot poblet de pescadors de la costa danesa, dominada per la tradició puritana, dues germanes solteres recorden amb nostàlgia la seva llunyana joventut.

L'aparició de Babette, que arriba des de París, fugint del terror, canviarà les seves vides. La nouvinguda és acollida com serventa i, anys després, tindrà ocasió d'agrair-ho organitzant un gran sopar.

Amb un argument senzill però profund, a partir del relat de Isak Dinesen, pseudònim de Karen Blixen, l'autora de Memòries de l'Àfrica, El festín de Babette va guanyar-se el cor del públic i la crítica.

Va aconseguir el Premi Especial del Jurat del Festival de Cannes 1987, l'Oscar 1988 a la Millor Pel·lícula Estrangera i el Bafta també a la Millor pel·lícula Estrangera de 1989.
El 2012 es compleix el 25º aniversari i s'estrena als cinemes una versió restaurada.
 

L'any 2007, la novaiorquesa Sarah Glidden, autora i protagonista d'Una judía americana perdida en Israel, va viatjar a Israel per primera vegada aprofitant el programa Taglit o Dret de Naixement. Aquest programa ofereix als joves jueus d'entre 18 i 26 anys la possibilitat de viatjar a Israel de manera gratuïta i durant 10 dies amb objectiu d'enfortir el sentit de solidaritat i reforçar el lligams entre el poble jueu.

Sarah, amb 26 anys i amb l'edat màxima per participar en aquest projecte, no perd aquesta oportunitat. Acompanyada de la seva millor amiga, un mapa i una guia, descobrirà la dura i controvertida realitat del conflicte israelo-palestí. En aquest viatge, Sarah, parlarà amb soldats i activistes per la pau, coneixerà a persones que han perdut a membres de la seva família, escoltarà versions de com i perquè van arribar els jueus a Israel i viurà en primera persona quina és la situació actual. Aquesta experiència equilibrarà les seves opinions, donarà respostes a les seves inquietuds i li faran comprendre que les coses no són tan senzilles.

Aquesta obra, barreja de periodisme gràfic, autobiografia i quadern de viatges, és un bon recurs per apropar-nos a la gran complexitat del conflicte israelo-palestí. Amb un dibuix senzill i lluminós, l'autora aprofita les parades de la visita, per repassar la historia d'Israel i els detalls de la vida quotidiana del país.

Una judía americana perdida en Israel, ha guanyat el prestigiós Ignatz Award al millor nou talent i un Premi Maisie Kukoc.

Vet aquí una vegada que existia un personatge carismàtic gràcies al misteri que envoltava el seu passat i el seu caràcter reservat, taciturn i agressiu. Aquest personatge era Wolverine (Lobezno en la seva versió castellana) i als anys vuitanta i noranta qualsevol revelació sobre el seu origen o passat era viscut amb força expectació per parts dels lectors. Hi havia misteris per conèixer que eren tema habitual de les converses i especulacions dels fans, sent el més habitual com havia aconseguit el seu famós esquelet d'adamantium.

Doncs bé, aquesta obra venia a respondre aquesta pregunta revelant els detalls de l'experiment que convertiria a Wolverine en l'Arma-X del govern canadenc. Però la gràcia de l'obra venia, a més, per l'encarregat de portar-la a terme: l'artista anglès Barry Windsor-Smith que despertava passions pel seu dibuix detallat (prerafaelista diuen alguns) i que, en aquest volum, començava a desenvolupar les seves dots de guionista. El resultat no va defraudar a ningú i, tot i que el personatge ja no és el que era, val la pena recuperar una de les obres claus de la Marvel de l'època.

En un futur proper una malaltia anomenada "Medusa" està fent estralls entre la població. Els símptomes són prou greus: les cèl·lules del cos es calcifiquen i, poc a poc, el cos es seca fins convertir el subjecte en una estàtua macabra . Per intentar eradicar l'epidèmia, 160 persones són escollides per sotmetre's a un estudi que tindrà lloc en un castell i que implica la seva congelació. Temps endavant sis d'aquells subjectes de l'estudi despertaran en un món molt diferent: el castell està en runes i està ple de plantes i animals perillosos. Per conèixer que ha passat hauran de sortir del castell. Si sobreviuen. Aquesta és l'argument d'aquest curt manga (només són sis volums) que ofereix misteris al millor estil de la sèrie de televisió Perdidos.

Aquesta obra és fruit del bon treball de l'autor Yuji Iwahara tant en el guió com en el dibuix i que ens permet gaudir d'una obra trepidant.

La historia de Lydie és una faula urbana que té lloc al "Callejón del Bebé", en un barri discret i tradicional on els veïns formen una comunitat peculiar. El relat comença quan Camille, que està embarassada, perd la seva filla (Lydie) en el moment del part. Passat un temps Camille explicarà a la seva família i als seus veïns, que la seva filla ha tornat i actuarà com si encara visqués, com si la pugues veure i sostenir-la als seus braços. Els veïns, un cop superat el desconcert inicial, optaran per ser còmplices d'aquesta històra i així ajudar-la a ser feliç. A partir d'aquí assistim a la creació d'un microcosmos entranyable: la celebració de l'aniversari de Lydie, el passeig en tren on el revisor es nega a deixar pujar sense bitllet a la protagonista i fins i tot al seu primer dia de classe.

Lydie es fruit de la col·laboració entre el guionista belga Benoit Zidrou i el dibuixant català Jordi Lafebre. La implicació dels dos autors es percep sobretot en la riquesa de detalls tant a nivell de dibuix com de guió. Cal destacar la capacitat del dibuixant en l'aplicació dels colors, càlids i vius pels moments feliços i tons més freds pels fragments dramàtics. Juntament amb un traç delicat i un guio únic fan d'aquest història un relat realment entrenyable

Lydie és una historia amb un missatge més revolucionari del que pot semblar, tal com diu un dels seus personatges:  "¿por qué hacer el mal cuando resulta tan sencillo hacer el bien?".

Més informació:

• Entrevista a Jordi Lafebre
• Biografia de Jordi Lafebre a Norma Editorial.

Trepidant novel·la gràfica del sempre inquiet Kyle Baker.

Noel Coleman porta una doble vida, en la que el dia menys pensat, de la manera menys prevista, i en el pitjor moment possible, haurà de confrontar la de debò amb la de mentida. S'inicia una escapada cap endavant, esbojarrada i divertida que deixarà sense aler, de les que un no oblida en temps. No cal dir, o millor si que cal dir-ho, que no recomano començar la seva lectura si no tenim previst poder-hi dedicar el temps suficient per acabar-la, he avisat.

Tenint en compte narració tant cinematogràfica de Baker i el guió, prou sòlid i consistent, m'estranya que encara no se n'hagi fet cap pel·lícula, tard o d'hora algun productor busca èxits ho provarà... al temps.

Pels que heu llegit Porquè odio a saturno. Norma i Die at midnight. Norma, ja sabeu del que parlo, un bon còmic amb diàlegs brillants, i una narrativa molt àgil, tot enganxat resulta un d'aquells còmic que no us podeu perdre.

Quan sembla que tot ja està arreglat, compte al passar la pàgina!

L'ofici de viure bé conté eines útils per millorar la salut emocional, en una època en què l'estrès, l'ansietat i la depressió són la segona causa de baixa laboral a Catalunya. A les pàgines d'aquest llibre trobaràs les eines que Gaspar Hernández ha après com a periodista tot entrevistant psicòlegs, filòsofs, i especialistes en l'art de viure. Segons l'autor "la felicitat és una conquesta, i va de la mà d'un treball personal. No es tracta de descobrir nous paisatges, sinó de contemplar paisatges coneguts amb ulls nous". L'ofici de viure bé cedeix la paraula -a través d'entrevistes i articles publicats- als especialistes que millor s'han ocupat de la plenitud, com Deepack Chopra, Joe Dispenza, Walter Riso, Pilar Jericó, Francesc Torralba, Claudio Naranjo, Salvador Pàniker, Míriam Subirana, Rajan Sankaran i Masaru Emoto.

Podeu escoltar els pods-cast del programa aquí.

 

Wes Craven, l'autor de "Scream", signa el pròleg d'aquest llibre que ens explica, des de l'humor més fi i la ironia més pura, les situacions essencials que ens podem trobar en una pel·lícula de terror modern i ens dona claus de com sobreviure a aquestes de la forma més imaginativa.

Seth Grahame-Smith és l'autor del best-seller "Orgullo y prejuicio y zombis", una radical posada al dia del clàssic de Jane Austen. Sota una hilarant, irreverent i imaginativa prosa, Grahame-Smith amaga una completíssima i intel·ligent anàlisi de les claus del gènere, amb el que tant fanàtics com supervivents trobaran informació útil i divertida... per si de cas.
 

Totes les estacions de l'any són bones per gaudir del Massís del Montseny caminant, però la tardor ens regala paisatges de colors indescriptibles. La guia ens proposa 50 itineraris a peu pel parc nartural, des de sortides d'un parell d'hores aptes per a tota la familia  fins a les més llargues d'una durada máxima d'un dia per a excursionistes més experimentats .

El itineraris estan agrupats per zones , hi trobarem recorreguts "clàssics" i d'altres més del gust de l'autor. Gairebé tots els recorreguts són circulars, cada excursió inclou el punt de partida, el temps estimat d'anada i tornada, i una descripció força detallada de la ruta amb les diferents variants , si s'escau, i algunes notes amb consells pràctics i suggerències per enllaçar una ruta amb una altra. Un petit croquis topogràfic acompanya cada ruta i també les coordenades  UTM que permeten utilizar el  GPS per realizar l'excursió sense problemes. Al final del llibre trobrarem una taula amb totes aquestes coordenades.

Parc Natural del Montseny

L'any 2007, la novaiorquesa Sarah Glidden, autora i protagonista d'Una judía americana perdida en Israel, va viatjar a Israel per primera vegada aprofitant el programa Taglit o Dret de Naixement. Aquest programa ofereix als joves jueus d'entre 18 i 26 anys la possibilitat de viatjar a Israel de manera gratuïta i durant 10 dies amb objectiu d'enfortir el sentit de solidaritat i reforçar el lligams entre el poble jueu.

Sarah, amb 26 anys i amb l'edat màxima per participar en aquest projecte, no perd aquesta oportunitat. Acompanyada de la seva millor amiga, un mapa i una guia, descobrirà la dura i controvertida realitat del conflicte israelo-palestí. En aquest viatge, Sarah, parlarà amb soldats i activistes per la pau, coneixerà a persones que han perdut a membres de la seva família, escoltarà versions de com i perquè van arribar els jueus a Israel i viurà en primera persona quina és la situació actual. Aquesta experiència equilibrarà les seves opinions, donarà respostes a les seves inquietuds i li faran comprendre que les coses no són tan senzilles.

Aquesta obra, barreja de periodisme gràfic, autobiografia i quadern de viatges, és un bon recurs per apropar-nos a la gran complexitat del conflicte israelo-palestí. Amb un dibuix senzill i lluminós, l'autora aprofita les parades de la visita, per repassar la historia d'Israel i els detalls de la vida quotidiana del país.

Una judía americana perdida en Israel, ha guanyat el prestigiós Ignatz Award al millor nou talent i un Premi Maisie Kukoc.
 

En un camp de presoners comuns del sud de França, coincideixen un lladre d'origen anglès, un estafador d'origen alsacià i un contrabandista d'origen espanyol. Els nazis els prenen com a tals. No obstant això, el lector sap que són tres espies amb importants missions per complir. Aprofitant un transport entre presons, els tres fugen amb un mateix objectiu: travessar els Pirineus i arribar fins a Lisboa per reprendre les seves respectives missions. Tots consideren als seus companys delinqüents comuns i mentre els nazis els persegueixen, ells es debaten entre la col·laboració o la fugida en solitari.

Novel·la d'acció trepidant, manté el suspens fins al final al mateix temps que planteja els grans dilemes: la lleialtat als companys o la salvació personal, la traïció als ideals o el sacrifici de la pròpia vida.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Escrita per George Sand, pseudònim de l'escriptora francesa Amandine Aurora Lucile Dupin (1804-1876), és un retrat de les classes socials de Berry, el seu lloc natal. Un entorn rural on predominà el clima de superstició, l'analfabetisme, la violència i les creences ortodoxes. La Fadeta va ser publicada primer en forma de fulletó del diari republicà Le Crédit. En aquella època (1849) els llibres eren escassos.Narra la trajectòria vital de dos bessons, Landry i Sylvinet, que creixen condicionats pel vincle natural i les supersticions de l'entorn.

Sand va utilitzar un to bucòlic, aparentment idealitzà la vida campestre, en realitat féu una crítica sense compassió de la seva època, oposant-se als convencionalismes i als prejudicis. Tot i pertànyer a una classe privilegiada, baronessa de Dudevant, va ser romàntica, idealista i simpatitzà amb les idees feministes i de progrés de la humanitat. La seva obra influencià la literatura posterior, preparà el que Emile Zola narrarà a Germinal. Així mateix hi trobem a Verdaguer i a Foch i Torres semblances, en les històries amb arrels al folklore i la natura.

Chopin, Sand, Delacroix. Músic, escriptora i pintor que es relacionen i s'enriqueixen. Eugène Delacroix va pintar a George Sand i a Chopin, segurament, quan aquests vivien a la cartoixa de Valldemossa, a Mallorca. D'aquesta època també és el llibre de Sand Un hivern a Mallorca.

Pocs dies abans de morir en un accident, Guillermo li confessa al seu amic Eusebio que manté relacions sexuals sadomasoquistes amb una misteriosa dona. Eusebio decideix buscar a aquesta dona per explicar que Guillermo ha mort. I quan la troba es queda encisat per ella. No s'atreveix a dir-li res per no haver de revelar els secrets que coneix, per no espantar-la. A poc a poc es van enamorant. Eusebi espera que ella el pegui, l'humiliï i el maltracti sexualment com feia amb Guillermo, però Julia només li dóna carícies i tendresa.
Aquest és el principi del terrible dubte que s'obre pas en els pensaments d'Eusebio: una i altra són la mateixa dona?

La novel·la és la història d'una obsessió i d'un camí cap a l'infern. Luisgé Martín torna a indagar en els laberints més foscos de l'ànima humana i a pintar aquests dilemes existencials en els quals tanta importància tenen les passions sexuals heterodoxes, a la frontera de tota moralitat i tota llei.
 

Aquí tens una entrevista a l'autor on parla del seu llibre (conoceralautor.com)
 

La petició d'un informe a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l'engranatge de nit en el cos policial d'aquesta vila de l'Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d'una setmana, nit rera nit, s'entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.

Si ho voleu viure, llegiu "Torn de nit", tot un vodevil negre-policial a l'empordanesa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

El llibre es publica coincidint amb la més important exposició retrospectiva de l'artista, a la Fundació Joan Miró, i reuneix el treball d'un dels fotògrafs catalans més influents de la història. El llibre comprèn dues parts. "La mirada obliqua" mostra la producció fotogràfica que va de 1922 a 1939. A "La narració visual" veiem com Joaquim Gomis, a partir dels anys quaranta, va començar a sistematitzar la utilització de la sèrie com a mètode analític de treball que es va materialitzar en els "fotoscops", projecte editorial que va portar a terme amb Joan Prats i que va durar diverses dècades.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Les energies renovables son el futur, o no hi haurà futur. Aquesta frase ho diu tot sobre les perspectives de supervivència de la humanitat. Amb la incorporació de països emergents com la Xina, l'Índia o el Brasil, la carrega de gasos d'efecte hivernacle serà molt gran i el nostre planeta no ho podrà aguantar. Es necessitarien tres "planetes terra" per a mantenir aquest tipus de desenvolupament, basat en gran part en els combustibles fòssils. Ja hi ha energies renovables que son rentables (energia solar-térmica per a calefacció i aigua calenta, l'energia eòlica, la biomassa, la hidràulica) i d'altres que ho seran molt aviat (energia fotovoltàica, termosolar, hidrogen,...).

En aquest llibre s'estudien les diferents fonts de biomassa, les tecnologies per a la seva transformació i les seves aplicacions energètiques, recolzades amb il·lustracions a tot color. També inclou estudis de la UE, FAO, Nacions Unides i altres organismes internacionals. Adreçat a professionals del sector, enginyers, constructors, empreses agroforestals i agroalimentàries,... 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Aquest volum recull una selecció de les pàgines dels quaderns personals de Hopper, que es presenten confrontades a les obres finals, la qual cosa permet comparar ambdós documents i analitzar el mètode de treball de Hopper. Una experiència única que ens proporciona la possibilitat de veure les obres tal com les veien ells, de ser testimonis de la seva relació personal -de vegades complicada- i, com proposa Deborah Lyons, d'entrar de puntetes i sense ser vistos a l'estudi d' Edward Hopper.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.