Aquesta vegada, Javier Reverte ens fa un recorregut per la Xina actual d'est a oest, de nord a sud i d'oest a est, en un llarg periple que s'inicia a Pequín i acaba a Xangai. L'autor, reconegut viatger, utilitza trens, busos, avions i vaixells en un viatge en que s'acosta, entre d'altres llocs, al Tibet, al naixement, i la desembocadura del riu Iang-Tsé i l'aldea on va néixer Mao Zedong.
Com en d'altres llibres, l'autor, s'endinsa en la història del país i la seva particular mirada serena, tendra i perplexa davant el món, impregna constantment el relat.

La Xina actual constitueix el paisatge d'un estiu xinès, un retrat, a vegades dur, d'un país complex, amb un futur difícil de preveure i un passat que ha estat destruït quasi per complert. És també un llibre amb molt sentit de l'humor que en farà riure més d'una vegada.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

En les històries típiques de monstres sempre trobem el seu antagonista: el caçador de monstres. Habitualment, per diferenciar-vos dels monstres, acostumen a ser personatges de certa categoria. Ja sigui professional (Dr. Van Helsing de Dràcula, per exemple) o moral (el Solomon Kane de Robert E. Howard seria també un bon exemple). Poques vegades ens trobem amb un caçador de l'estil de El Bruto (The Goon en anglès) que basa la seva tàctica anti-mostres en donar cops de puny cada vegada més forts. Si a més situem l'acció en una ciutat clàssica nord-americana i tenim un "capo" dels monstres anomenat Pope Zombi, ja us podeu imaginar que, a part de l'acció i el terror, també trobarem molt d'humor. En un principi, és possible a més que us apropeu a aquesta obra per la qualitat del seu dibuix però un cop us endinseu en els carrers que transita El Bruto, podreu comprovar que Eric Powell, l'autor, també domina l'art d'escriure guions trepidants.

Recomanat per Héctor Calvet. Biblioteca Can Mulà (Mollet del Vallès)

John Ford i Joseph L. Mankiewicz, guanyadors de dos Oscars consecuitius, ja tenen un altre company de viatge. Alejandro González Iñárritu, guanyador de l'Oscar 2016 a la millor direcció per The Revenant.  

Alejandro González Iñárritu és un dels director de cinema més portentosos dels darrers anys. Si amb la seva òpera prima Amores Perros ja va deixar bocabadada a la crítica, va ser amb l'estrena de 21Gramos quan el magnífic tàndem amb l'escriptor i guionista Guillermo Arriaga va arribar a l'excel·lència cinematogràfica, guanyadora el 2003 del Premi del Públic al Festival de Venècia

Escrita en castellà per Iñarritu amb la col·laboració d' Arriaga, la historia té com a punt de partida la idea que a determinades cultures es considera que 21 grams és el pes que perd el cos humà just en el moment de la seva mort. Partint d'aquesta metàfora van començar a construir un guió amb molts punts de contacte amb Amores Perros: Un accident de trànsit determinant en les diferents  trames argumentals i una estructura narrativa fragmentada i que es va enllaçant per anar donant sentit la pel·lícula.

Destaquen també les interpretacions dels actors protagonistes sàviament dirigits pel director mexicà.  

Un camaleònic Sean Penn en el paper d'un matemàtic greument malalt.

Naomi Watts borda el personatge de la mare afligida, un paper amb infinitat de matisos i una potent carga dramàtica. De fet, va guanyar el premi a millor actriu a l'Associació de Crítics de Los Ángeles per aquesta interpretació .

Benicio del Toro, un actor físicament imponent, interpretant a un convicte que posa a prova el descobriment del cristianisme després de l'accident.

L'estil visual impactant i la poderosa mirada de González Iñarritu fan d'aquesta pel·lícula una joia del cinema al voltant del dolor, l'atzar, el destí, la culpa i la irracionalitat; què val la pena tornar a veure.

Tràiler:

Més informació:

• Alejandro González Iñarritu al Catàleg Aladí
• 21 Gramos a la Vikipèdia
• Alejandro González Iñarritu a IMDB
• Guia de lectura: Adaptacions d'Oscar

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal

Per sobreviure a l'esclavitud, resistir la fatiga dels dies en els camps de cotó, hi havia la música i la fe. Aquest quadre es centra en tres aspectes de la música de l'esclavitud als Estats Units. El primer disc ens presenta els cants de treball als ritmes regulars; el segon, l'aire de la llibertat després de l'abolició; el darrer, més ambigu, es refereix a l'esclavitud moderna, que encara existeix avui dia perquè "milions de persones estan obligades a la servitud," ens recorda Bruno Blum en el llibret.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques municipals

Elusiu i inquiet, el concert per a piano de Lutoslawski és com una sirena que atreu l'oient curiós. No hi ha res obvi en aquesta música aeria, ja que les seves idees es dispersen i es tornen a recolir a tota velocitat, com un eixam d'insectes, només toquen terra en alguns minuts. Simon Rattle i la Filharmònica de Berlín, intèrprets inspirats, fan que la música prengui el vol.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'escriptor novaiorquès Herman Melville (1819-1891) va fer-se a la mar amb tan sols vint anys; enrolant-se en un vaixell amb destí a Liverpool, va viure al mar durant cinc anys abans de dedicar-se a l'escriptura. Bona part de la seva narrativa està ambientada en els viatges d'arreu del món, com per exemple a les illes Galápagos, les Encantades, segons amb ell li agradava d'anomenar-les.

Moby Dick, The Whale, forma part de la literatura marinera de Melville, tracta la història del grumet Ismael que decideix de veure la part líquida del món, una manera, com qualsevol altre, de gitar la fel i de regular la circulació. Una novel·la d'iniciació, doncs, en l'aventura de viure, envoltat del blau còsmic i en companyia dels més inversemblants personatges, com és el cas de Queequeg, l'indi amb qui comparteix el llit durant la vetlla al viatge.

La manacorina Maria-Antònia Oliver n'és la traductora de l'obra, publicada l'any 1984, sent encara, com aleshores, una de les obres més conegudes i, alhora, més mal conegudes de la història.

 Més informació:

• Herman Melville a les biblioteques XBM
• Maria-Antònia Oliver a les biblioteques XBM
• Herman Melville a Wikipedia
• Maria-Antònia Oliver a la Viquipèdia
• Herman Melville a Worldcat
• Maria-Antònia Oliver a Worldcat
• OLIVER, Maria-Antònia. Moby Dick, el catxalot.

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Segon volum del còmic que encapçalà una revolució literària en els anys vuitanta. Michael Moran ha recuperat els seus poders de Miracleman, però, sense que ell ho sàpiga, el doctor Emil Gargunza, l'home darrera del Projecte Zarathustra, ha posat en marxa plans en què porta dècades treballant. Gargunza té plans per a la dona i el fill nonat de Michael, que conduiran a un enfrontament entre el creador i la seva creació. L'origen de Gargunza i de Zarathustra seran revelats i la vida i la mort es decidiran en el més profund de la selva de Paraguai.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

El llibre reuneix, en ordre cronològic, la col·lecció completa de les cartes que Darwin va enviar i va rebre durant el seu viatge a bord del Beagle entre 1831 i 1836, durant el qual va realitzar moltes de les observacions que van perfilar la seva teoria de l'evolució de les espècies a través de la selecció natural. L'intercanvi epistolar m ostra com la família i amics presenciaven, des d'Anglaterra, l'apilament d'experiències i materials que el ajudarien a sustentar aquesta teoria, així com la trobada amb altres cultures i formes de vida. Tot això acompanyat de les il·lustracions de Conrad Martens, el paisatgista que es va unir a la travessia en 1833, durant el pas de la nau per Montevideo.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Tres intel·lectuals japonesos han sentit la fascinació de l'Extrem Occident, però en lloc d'imitar-servilment, de combatre'l inútilment o d'organitzar una altra invasió s'han dedicat a conèixer-lo profundament. És així com han descobert primer per a ells i després amb repercussions per al mateix Occident un dels seus filons més rics i profunds que portava el nom grec de filosofia quan aquesta no s'havia encara escindit entre religió i saviesa, ni convertida en opus rationis exclusivament. Aquests tres pensadors, que l'autor escull amb encert com els més conspicus representants de l'anomenada "Escola de Kyoto", es van dedicar a estudiar el pensament occidental sense ressentiments -cosa que ja prova la seva magnanimitat coneixent la història del colonialisme occidental.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

T'agrada cosir i vols crear una peça original?

Aquest és un llibre llaminer que conté 35 projectes d'inspiració retro amb aplicacions, ornaments i peces decoratives.

Ara pot ser un bon moment per redecorar les diferents estances de la llar de forma fàcil i econòmica, amb aquests preciosos complements que ens mostra l'autora,  tant pot tractar-se  d'un mòbil per a la saleta fins a uns coixins pel dormitori, folres per llibres o llibretes, o fins i tot fundes per ordinadors portàtils ben originals.

L'autora, per aconseguir aquests resultats, recupera antigues robes i les combina amb estampats actuals per crear teixits totalment nous sobre els que sobrecós diferents motius a mà o a màquina.

El llibre consta de cinc apartats corresponents a diferents projectes de costura, adequats  per a cada estança de la casa, també podem trobar-hi una secció de regals, amb idees originals per regalar de forma personalitzada i dissenys molt creatius que de ben segur agradaran.

Finalment, es complementa tota aquesta informació amb  instruccions clares i detallades, i  amb un apartat de tècniques per poder aprendre tots els punts de costura necessaris.

Chloë Owens és dissenyadora tèxtil i il·lustradora, té el seu propi taller al centre de Londres i ha elaborat una web i un blog on podreu trobar altres mostres de les seves peces i creacions.

Actualment s'ha tornat a posar de moda fer-se un mateix les peces de vestir i estan sorgint al mercat diversos manuals amb tècniques bàsiques de costura, tall i confecció,  que també podeu trobar a les nostres biblioteques.

Ara ja no teniu excusa per fer les vostres pròpies creacions!
 

Més informació:

• Chloë Owens al catàleg Aladí
• Preview "Coser y cantar"
• Costura al catàleg Aladí
• Patchwork al catàleg Aladí

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Si féssim un recorregut imaginari per la història de la literatura catalana de principis del segle XX, trobaríem dos moviments artístics i literaris ben diferents: el Modernisme i, ja entrat el 1900, el Noucentisme. Ambdós corrents volien exalçar la llengua catalana després d'una gran etapa de decadència. Aquest moviment literari intentava adoctrinar la societat burgesa catalana.

En el Noucentisme predominava la poesia, en què va destacar la figura del poeta Josep Carner i les glosses narratives d'Eugeni d'Ors. Però tant el teatre i sobretot la novel·la eren gèneres que els intel·lectuals noucentistes consideraven menors. Per aquest motiu cal destacar la figura de l'escriptor i dramaturg Carles Soldevila (Barcelona, 1892 – Barcelona, 1967).

Carles Soldevila provenia d'una família burgesa liberal, era germà de l'historiador Ferran Soldevila, es va llicenciar en dret i va guanyar una plaça a la Mancomunitat de Catalunya però la va haver d'abandonar a causa de la dictadura de Primo de Rivera i va començar a col·laborar en la revista D'Ací i d'allà.

Principalment, es va dedicar a la producció teatral, i Civilitzats tanmateix (1921) i Bola de neu (1927) van ser les seves obres més reconegudes. També va conrear la novel·la amb una trilogia dedicada al món femení: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina(1932).

Valentina és una noia de disset anys que plany la mort del seu pare, mort un any abans, però tot canvia quan la mare, Clotilde, li comunica que es vol casar amb l'amant, Eusebi Baixeres. Ara bé, el món de Valentina encara es trasbalsa més quan descobreix que l'Eusebi és el seu veritable pare.

A la novel·la Valentina, l'autor dóna importància tant al diàleg com al monòleg interior de la protagonista, ja que l'autor vol reflectir la psicologia femenina jove. A més a més, l'autor va anomenar d'aquesta manera la protagonista, ja que és valenta en descobrir tota la veritat dels seus orígens.

Aquesta novel·la va guanyar el Premi Joan Crexells de narrativa de l'any 1933 que atorga l'Ateneu Barcelonès. El 1934 el mateix autor va adaptar la novel·la al teatre i es va estrenar al teatre Coliseu Pompeia, situat a la Travessera de Gràcia, 8. El 2006 es va recuperar l'obra al Teatre Nacional de Catalunya, adaptada per Jordi Galceran.

La censura franquista no va autoritzar el llibre, ja que tots els personatges de la novel·la viuen en un ambient immoral per l'època.

Més informació:

• Carles Soldevila a les Biblioteques
• Carles Soldevila a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

És simpàtic, amè i divertit aprendre l'estadística amb vinyetes de còmic que ens estimulen i ens fan riure. Per als estudiants de batxillerat resulta una eina eficaç per a l'aprenentatge d'una matèria matemàtica i pràctica de primer ordre, però en alguns aspectes feixuga. Tot comença amb la definició d'estadística, una matèria de recerca que sovint tenim present en les ciències econòmiques, en biologia i en enginyeria. Òbviament, direu que l'estadística troba sempre el que és simplificador però important d'un conjunt de dades: en l'estadística descriptiva sovint parlem de mitjana, mediana i moda. No sempre ens fixem en la dada resum d'un concepte –a partir d'ara «variable»–, sinó que també destaquem aquests outliers o dades extremes que conviuen amb dades més homogènies. De fet parlem de variància i de rang.

L'estadística vol trobar prediccions i –mitjançant anàlisis quantitatius–, lleis o teories empíriques útils per a molts fenòmens. L'anàlisi quantitativa té dos elements importants: els dissenys experimentals i el mostreig. En tot cas, normalment es pressuposa que aquestes variables es comporten segons ladistribució normal. Aquesta distribució de forma de campana permet fer inferència, és a dir, generalitzacions. Les inferències es fan mitjançant contrastos d'hipòtesi. Els contrastos d'hipòtesi més comuns són la trobada de mitjanes poblacionals o bé de proporcions. També són comunes les equivalències de proporcions. Una manera molt utilitzada de mostrar si estem errats en una predicció, s'aconsegueix a través de l'interval de confiança que se situa a un 95% o bé a un 99%. Altrament, una anàlisi com l'ANOVA estudia l'equivalència de variància entre grups.

L'estadística té l'eix central en la probabilitat. Les lleis de probabilitat són conegudes pels estudiants: la probabilitat d'un fenomen en una població total és valor 1 o bé la probabilitat d'un valor d'una variable és més gran que 0. Hi ha la probabilitat bayesiana, que ha ocupat tota una secció important de l'estadística, que estudia els fenòmens condicionats a d'altres. No tota l'estadística es basa en la inferència a partir de distribucions normals. L'estadística no paramètrica avui dia és rellevant i permet fer anàlisis sense aquesta hipòtesi.

El model més conegut de l'estadística predictiva és la regressió. Permet conèixer l'evolució d'una variable a partir d'una altra. És una relació causa-efecte. Cal no confondre la correlació amb la causalitat. En la correlació se sap que dues variables estan relacionades, però no afirmem que l'una és causa de l'altra. En la regressió sí que hi ha relació causa-efecte. La regressió pot ser lineal –en representació gràfica– o bé no lineal (més complexa de treballar).

Animo totes aquelles persones que els agradi la teoria bàsica de l'estadística a donar una ullada a aquest llibre per animar altres estudiants a endinsar-se en aquest camp. És una manera de treure-li el dramatisme d'assignatura difícil d'aprendre i de fer més propera a tots una pràctica necessària per als estudis universitaris.

Més informació:

• Larry Gonick a les Biblioteques
• Vídeo: "Desarrolla tu pensamiento creativo"

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

A principis dels 60, el rock and roll arrasava mentre que el Music Hall deixava enrere els seus dies daurats. El món es movia més i més ràpid, la bonança econòmica convertia el consum en consumisme i la imatge personal cobrava cada vegada més importància. Semblava que tot es podia aconseguir amb un espetec de dits.

Sylvain Chomet (Benvinguts a Belleville) dirigeix amb guió original de Jacques Tati (Monsieur Hulot, Mon Oncle) una tendra mirada sobre el declivi d'una manera d'entendre el món de l'espectacle.

El ilusionista (L'Illusionniste) és una pel·lícula pràcticament muda però totalment comunicativa, que narra les aventures de Taticheff, un vell mag solitari que recorre Europa acompanyat d'un conill rondinaire.

Després de deixar París i passar per Londres, Taticheff arriba a un poblet d'Escòcia on coneix l'Alice, una jove ingènua que encara té capacitat de sorpresa. Entre en Taticheff i l'Alice s'estableix una relació màgica, un preciós somni, un tendre engany que, malauradament, no podrà durar sempre.

D'una puresa visual captivadora, El ilusionista és una pel·lícula contemplativa, que es pren el seu temps per explicar-nos la història. S'atura en els gestos, en els detalls, i aconsegueix embolicar-nos en una atmosfera de malenconia contagiosa. Amb una bellesa fora del comú ens explica l'ocàs d'uns còmics, la història d'aquestes vides eclipsades que és a moments tan trista com tremendament divertida.

Una història bella i senzilla que ens empeny a la reflexió i que deixa el pòsit màgic de la il·lusió. Sense cap mena de dubte, una pel·lícula imprescindible. De les més boniques que he vist en molt de temps.

Més informació:

• Sylvain Chomet a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Les cuineres del Bages és una associació nascuda a finals del 2009 amb l'objectiu d'ajudar a preservar i difondre la cuina tradicional i la cultura culinària del Bages.

Després de 3 anys d'existència, cadascuna de les famoses xefs proposa les seves receptes més personals i en dóna els trucs i els secrets, sempre sota el lema "Un menjar fet amb amor i una taula ben parada és un èxit segur". 

S'hi poden trobar entrants, primers, segons i postres cuinats amb productes autòctons que transmeten les aromes de la cuina local. 

Recomanat per la Biblioteca d'Artés.

En Generación de modelos de negocio no solament es defineix un nou paradigma sinó que se'ns faciliten les eines necessàries per crear models de negoci de forma metòdica i obtenint uns resultats excel·lents.
Els autors ens expliquen com posar en pràctica un nou model de negoci en cinc fases: mobilització, comprensió, disseny, aplicació i gestió.

Generación de modelos de negocio és un llibre molt complet, que presenta una metodologia clara i atractiva capaç, no solament de facilitar-nos la familiarització òptima dels conceptes, sinó també d'apropar-nos a la idea de com dissenyar una empresa. D'aquí el gran èxit que ha tingut a tot el món i que formi part ja de la bibliografia bàsica de les escoles de negocis.

Per saber-ne més: www.youtube.com/watch?v=Q9HJcE1nBi0

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei.

Megumi Noda, o "Nodame" és una extravagant estudiant de piano incapaç de cenyir-se a la partitura, que a pesar de no voler ser pianista, té un do innat a l'hora de tocar-lo. Despreocupada, gandula, i extremadament irresponsable. Shinichi Chiaki, per contra, és el millor estudiant de la seva universitat. Un músic de pura raça, nascut en una família plena de talent musical. Brillant, -i ho sap. Bastant arrogant, condescendent, molt disciplinat i perfeccionista que somnia algun dia convertir-se en un gran director d'orquestra. Malgrat aquestes diferències, junts iniciaran una estranya relació d'amistat la qual, per suposat, desencadenarà lentament una història d'amor.

La seva curiosa relació, però, no és l'únic atractiu de la col·lecció. La història es centra més en el desenvolupament personal i professional dels protagonistes en un entorn poc comú, el món de la música clàssica, amb tocs d'humor força absurd i desenfrenat. L'autora aconsegueix que aquesta temàtica, tan poc freqüent en el món dels còmics, es vegi integrada i tingui un ritme que enganxi al lector. A priori, et pot interessar o no, però tot i així t'absorbeix i això té molt de mèrit. Les pàgines finals inclouen un glossari on es comenten la terminologia i els conceptes de música clàssica per facilitar la comprensió de l'obra.

El fenomen Nodame Cantabile consta de 23 volums, un anime i un "dorama" (sèrie televisiva amb personatges reals). Si voleu saber com finalitza aquesta història que combina molt bé humor i històries quotidianes a ritme de música clàssica haureu de llegir la doble seqüela Nodame Cantabile Opera Hen.

Tomoko Ninomiya va rebre el premi Kodansah Manga Awars al millor shojo al 2004.

Recomanat per Lluïsa Pardo. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Aquest llibre pretén proposar una alternativa a la recepta tradicional adaptant-se a la vida diària a fi d'aconseguir els resultats desitjats gaudint de la comoditat que ofereix la vida moderna.

S'ofereixen més de 80 plats coneguts classificats com a sopes fredes o calentes, carns, peixos guarnicions i postres.

Totes les receptes s'elaboren a partir de tres únics i fàcils passos: preparar, cuinar i servir; acompanyats d'unes imatges d'allò més entenedores.

També hi ha un apartat de  consells pràctics que contribueixen a que no hi hagi cap excusa a l'hora de fer accessibles els sabors i aromes tradicionals.

Recomanat per la Biblioteca d'Artés.

El narrador d'aquesta novel·la és en primer lloc un pare que es pregunta d'on ve l'atracció del seu fill per l'heroïna. És també un traductor d'ofici que s'ha passat la vida interpretant el que escriuen els altres, i un home feliçment avesat a la solitud i a les seves rutines. El cataclisme arriba per telèfon quan, al cap de deu anys de l'últim mono del fill, la mare anuncia una tercera recaiguda i li demana assistència. Comença un període imprevist, de convivència familiar, que altera tots els costums i obliga el traductor a interpretar i comprendre no les paraules sinó els fets.
¿De què es desintoxica el fill, de quines vivències que potser no són seves sinó anteriors? El traductor rastreja entre els vestigis d'una Barcelona pletòrica sota el signe de Lou Reed i Rimbaud, la que ell va conèixer de jove. D'aquesta exploració, o meditació, o conversa amb si mateix, sorgeixen escenes de la família mediterrània moderna en què la tribu s'obre a l'individualisme, separacions combinades amb canvis d'orientació sexual, noves formes de vida enmig de les quals un fill obedient se sent fascinat per l'abisme.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

L'univers dels còmics ha generat en poc més d'un segle una espectacular constel·lació de fantasies i mites, que unes vegades procedien de la tradició artística multisecular, però en d'altres es van forjar com invencions específiques per al nou mitjà. Així es relacionaren, des de les primeres dècades, els éssers fabulosos de l'arcaica tradició grecollatina amb els herois llançats a viatges espacials, els centaures amb els primers astronautes, les valquíries amb els científics perversos que aspiraven a destruir la civilització, per no esmentar el d'hora desplegament de barroques fantasies oníriques. Coetanis del cinema, els còmics van gaudir de l'avantatge de no estar subjectes als imperatius del naturalisme fotogràfic, que només podia eludir amb laboriosos trucatges. D'aquesta manera van forjar les seves estirps visionàries que avui ens segueixen enlluernant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

David Lean retrata, com ningú, mons i personatges dins d'aquests mons: a la gelada estepa russa (Doctor Givago) , al desert aràbic (Lawrence d'Aràbia), a la selva asiàtica (El pont del riu Kwai)... Aquest llibre retrata com es van filmar aquestes històries, com van ser concebudes. I quan llegim com es van rodar, viurem l'experiència d'entrar en el món del millor director britànic de tota la història del cinema: David Lean.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una obra mestra del cinema clàssic al voltant del món del teatre i els seus clarobscurs dirigida peu uns dels directors que millor ha retratat a les dones, Josep J. Mankiewicz. Amb uns magnífics diàlegs, el director fa servir un flashback, per narrar una complexa trama d'ambició on una innocent noieta, Eve Harrington, interpretada per Anne Baxter, fa tot el que pot per tal d'aconseguir l'apreciada fama. Però és Bette Davis, en el paper de l'actriu de teatre Margo Channing, qui porta tot el pes dramàtic amb una interpretació sublim, sarcàstica i contundent, amb la que va aconseguir el premi a la millor interpretació femenina a Canes el 1951, quan la seva carrera estava en declivi.

Alberto Manzano és traductor de l'obra dels grans poetes del rock: Leonard Cohen, Bob Dylan, Patti Smith, Lou Reed, Tom Waits, Jackson Browne, Suzanne Vega, Neil Young, Kevin Ayers, Elliott Murphy, etc. Periodista musical a les revistes Rockdelux, Ruta 66, Ajoblanco, El Europeo, i adaptador al castellà de cançons de Leonard Cohen, Bob Dylan, Jackson Browne, Suzanne Vega, Hank Williams i Jacques Prévert per a Enrique Morente (Omega), Santiago Auserón, Luis Eduardo Aute, Christina Rosenvinge, Jabier Muguruza, Mayte Martín i Yasmin Levy en els discos "Cántame mis canciones" (1998) i "Acordes" amb Leonard Cohen (2007). Saberut assagista (Cohen, Dylan, Young, Browne, Reed, Ayers), i pacient poeta, ha publicat "Para los que no pueden hablar" (2000) i "Ponte el alma y la luna" (2009), prologats per Luis Eduardo Aute i Enrique Morente respectivament.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Publicat originalment com a part de l'antologia " A Man and Two Women", editada el 1963, "To Room Nineteen" és un dels millors exemples de la lluita literària de l'autora, que guanyaria el Nobel el 2007 per la seva capacitat per transmetre l'èpica de l'experiència femenina . Doris Lessing esprem en aquest fabulós relat la seva pròpia experiència. Cada relat inclou un glossari a peu de pàgina amb les paraules clau, referències culturals i aclariments de matisos i girs irònics del text. El llibre va acompanyat d'un CD per als que vulguin practicar la comprensió oral o simplement escoltar el text mentre el van llegint. Després d'anys aprenent anglès, ha arribat el moment de gaudir. T'ho mereixes!

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El català és una llengua d'una riquesa dialectal extraordinària. A partir de la divisió de les seves variants en dos grans blocs, l'oriental i l'occidental, l'obra que teniu a les mans analitza i descriu com s'han format i com són els dialectes del català. Amb una clara voluntat pedagògica, l'estudi inclou un capítol introductori en què s'expliquen conceptes relacionats amb el canvi lingüístic, un glossari, diversos quadres, nombrosos mapes que il·lustren la distribució de les variants i, finalment, una col·lecció d'exercicis pràctics. Adreçada als estudiants i a tots els enamorats de la llengua, Dialectologia catalana és una aportació imprescindible per conèixer les variants de la nostra llengua i una aposta per mantenir viu el llegat dels nostres avantpassats.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

"Arenes movedisses" és una emocionant història personal que arrenca amb la malaltia de l'autor i el que el diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona d'una manera o una altra amb les grans preguntes de l'home: ¿què som?, ¿com ens enfrontem a la mort?, ¿de què tenim por?, ¿quin món deixarem en herència?, ¿en què creiem i per què? Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a l'escola, quan era petit; una visita al Museu Britànic; una lectura sobre l'illa de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort d'un nen moçambiquès; les visites a Salamanca, Màntua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes d'Hagar Qim, etcètera. D'aquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i l'adolescència fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Un matí d'hivern de 1829, a Palma, la jove Antònia Suau contempla l'execució pública de Joan Durí, el bandoler mític que atemoria tota la zona sud de Mallorca. Ella i en Durí havien desafiat junts la misèria d'una regió inhòspita i salvatge. Ferida per la mort del seu estimat i per la traïció d'un company, Antònia –coneguda com "la Malcontenta" – es proposa una revenja que és també l'afirmació de la seva llibertat en una societat d'homes. "La Malcontenta" és la història d'un gran amor, capaç d'enfrontar-se a tots els inferns.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Exemple i model per molts altres països  que han passat d´una dictadura a una democràcia aquesta obra presenta, no sense ironia i amb certa dosi de crueltat, allò que es podria anomenar com a manual de Transicions temperades, que demanen una bona dosi d´oblit per part del ciutadans. A més d´oblit s´analitzen altres aspectes menys visibles de la Transició : deteriorament de la classe política, mediocritat intel·lectual i evolució conservadora dels mitjans de comunicació.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quines són les profunditats del ciberespai i com els delinqüents, les empreses i fins els governs fan servir la tecnologia contra el ciutadà , i com aquest fet ens fa més vulnerables del que mai ens podríem imaginar. Els avenços tecnològics ens han afavorit de moltes maneres, però tenen un cantó obscur : es poden tornar en contra nostra.
Els hackers son capaços d´activar les càmeres de vigilància i webcams de les nostres llars, els lladres entren a les xarxes socials per conèixer els hàbits dels participants en elles i fer-ne ús.
Valuós i útil manual de supervivència online que ens dona les claus per evitar riscos, reforçar el nostre dret a la intimitat i encara el futur des de la seguretat i el control sobre els nostres aparells tecnològics abans que sigui massa tard.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Si es parla de cuina japonesa pensem en la imatge típica del sushi, però cal pensar per exemple,  que els japonesos esmorzen,  i ho fan de manera completa.
Entre gyozas, tempures, bentos, mochis, i també sushi, l´autora ens ofereix una obra que mostra les interioritats de la gastronomia japonesa. Llibre amb descripcions detallades i precises de més de 100 receptes, que conté a més informació sobre la seva cultura i les diferents tradicions que l´acompanyen.
Annex interesant amb informació sobre utensilis, ingredients, i adreces.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La percepció que existeix sobre el menjar del Pròxim Orient en el món occidental  és que es tracta d´una cuina amb plats  d´elaboració complexa que fa servir ingredients exòtics i desconeguts. L´autora  intenta simplificar per a fer més senzilla l´elaboració de les receptes perses i del Pròxim Orient amb la intenció de crear un estil culinari adaptat al seu dia a dia.
Algunes de les receptes són autèntiques, d´altres tenen un toc on es barregen les aromes i els ingredients d´aquest part del món amb productes que es poden trobar en els supermercats de qualsevol lloc.

Vita Sackville-West (1892-1962), va ser una poetessa i novel•lista anglesa relacionada amb el cercle de Bloomsbury. Un grup heterogeni del qual formaven part l'escriptora Virgina Woolf, el filòsof Bertrand Russell o la pintora Dora Carrington entre d'altres destacats intel•lectuals del primer terç del segle XX.

Membre d'una família aristocràtica anglesa i casada amb el diplomàtic Harold Nicolson, l'any 1926 decideix iniciar un viatge pel centre i sud d'Europa, Pròxim Orient i Orient Mitjà amb l'objectiu de trobar-se amb el seu marit destinat a Teheran.

Un viatge de quatre mesos en el que fins a l'Índia, va estar acompanyada per la poetessa Dorothy Wellesley . Totes dues van viatjar pel Nil fins a Luxor per, a continuació, conèixer Agra i Nova Delhi. En aquest punt la Vita Sackville-West comença el seu viatge en solitari pel Golf Pèrsic, en tren, direcció Bagdad, per finalment agafar un comboi del correu transdesèrtic que la portarà a les muntanyes perses i posteriorment fins a Teheran.
Les seves cròniques ens mostren a una dona observadora i perspicaç que es va enamorar d'una terra, la de l'antiga Pèrsia, de la qual destacava l'amabilitat dels seus habitants, la seva literatura i el seu art.

L'edició inclou també la crònica "Dotze dies" on narra la seva travessia per la serralada de Bakhtiari, al sud-oest de l'Iran, un any després del seu primer viatge.

Recomanat per Juanma Moreno. Bib. Can Pedrals de Granollers

Un llibre polèmic sobre el paper de la gran industria farmacèutica i la seva influència en els sistemes de salut.

Sense negar la importància i la utilitat de molts medicaments, Gotzsche, professor de medicina i farmacologia clínica de la universitat de Copenhaguen i director i professor del Nordic Cochrane Center,  compara les industries farmacèutiques amb el crim organitzat perquè, segons la seva opinió, capitalisme i salut casen malament. Segons ell, les multinacionals farmacèutiques corrompen els sistema de salut i amaguen que els fàrmacs són la tercera causa de mort del món, després de les malalties cardiovasculars i el càncer

L'expert danès ha estat especialment crític amb els antipsicòtics i antidepressius, dels quals ha dit que "haurien d'estar prohibits en adolescents i joves" per estar vinculats amb un increment de la taxa de suïcidis. També  és contrari a la prescripció indiscriminada d'aquests fàrmacs a persones que passen per períodes de dol o tristesa però que no corresponen a un diagnòstic de depressió.

Igualment és molt crític amb el que defineix com "invenció de noves malalties per vendre tractaments", com el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció) que s'aplica, de vegades erròniament, a nens molt moguts.

Alerta contra la polimedicació i cita com a exemple Dinamarca, un país amb 5,5 milions habitants on es prenen vuit milions de dosis diàries i una de cada 8 persones pren 5 medicaments o més al dia. Recomana que els pacients preguntin al metge sobre els medicaments que han de prendre: per a què serveixen, quins beneficis s'esperen, quant de temps cal prendre'ls, si es pot esperar per veure si hi ha una millora espontània i si són compatibles amb altres medicaments.

Sobre la formació continuada dels metges demana que sigui independent i no la financin els laboratoris, com passa a Espanya, on el 95% depèn de la indústria.

La indústria farmacèutica és el tercer sector de l'economia, després de l'armament i el narcotràfic, i als EUA té uns beneficis quatre vegades més alts que els altres sectors industrials, a més de ser el sector que acumula més delictes per estafa al Govern. Una altra contradicció d'aquesta indústria és que, en moltes ocasions,  és el principal actor de la seva pròpia regulació.

Un llibre molt ben documentat i interessant que es pot llegir com una novel·la policíaca. La polèmica està servida!

A les biblioteques:

Al catàleg Aladí, cerca per tema Medicaments

Més informació:

Medicamentos que (me) matan (y a usted). Article a Jot Down

Medicaments que no curen. Plataforma informativa de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya, per a sensibilitzar sobre les donacions adequades de medicaments.

Medicaments i farmàcia. Canal Salut. Generalitat de Catalunya. Web temàtic on es pot trobar informació científica, objectiva i actualitzada sobre medicaments. La informació s'adreça principalment a la ciutadania i als professionals sanitaris.

Recomanat per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Els mitjans de comunicació de masses, les xares socials ..... vivim en una societat sobre informada en ares de la transparència i el coneixement. El filòleg i teòleg Francesc Torralba es pregunta "Quanta transparència podem digerir" . La mirada honesta sobre un mateix, els altres i el món que ens envolta, un  llibre publicat per Pagès Editors en català i Editorial Milenio en castellà.

Volem saber i aquest desig de saber és l'expressió d'una de les inquietuds més profundes de l'ésser humà. La transparència ens permet, literalment transcendir, anar més enllà del vidre, creuar un límit, passar una frontera, mentre que l'opacitat no obre cap visió, no permet entreveure mínimament res del que hi ha més enllà. Anhelem la transparència, però no som conscients dels problemes que es poden derivar de la cultura global de la transparència. ¿Realment ho volem saber tot? ¿Verdaderament estem capacitats per digerir-ho tot? ¿Podem suportar les piles d'escombraries que s'acumulen a les golfes de les institucions? ¿Els secrets de família guardats des de la infància? ¿Les trampes i hipocresies dels qui suposadament ens estimen? ¿Tindrem fetge per poder-les pair? ¿Estarem disposats a veure com s'ensorren grans mites de l'honestedat? ¿Quanta transparència pot arribar a digerir l'estómac social? ¿Quanta dosi de realisme podem empassar-nos per viure i quanta dosi d'idealisme ens cal per construir horitzons?

"La crisi de confiança que pateixen les societats occidentals està íntimament enllaçada a l'emergència del valor de la transparència  -explica Francesc Torralba-. L'opacitat ha amagat infinites formes de corrupció que, quan han sortit a la llum pública per alguna escletxa, han generat indignació col·lectiva, pèrdua de credibilitat i, finalment, ràbia i fàstic. Aquest camp de conreu ha fet créixer exponencialment el valor de la transparència, perquè, generalment, anhelem el que no posseïm"

L'autor és Francesc Torralba i Rosselló –Barcelona 1967_ és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona -1992- i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya -1997- és professor de la Universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el Doctorat, així com diversos premis d'assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha "Rostres del Silenci" -1996-, "Cent valors per viure" -2001-, les obres de "la Biblioteca Francesc Torralba" i, sobretot, "l'art de saber escoltar", traduït a l'alemany, el francès, l'italià, el portuguès i el castellà. 

Font: Editorial Pagès Editors

Més informació:

• Francesc Torralba Roselló a les Biblioteques
• Francesc Torralba Roselló a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Roser Castellet. Bib. Verge de Montserrat. El Bruc.

Com es pot dibuixar l'horror quan se't presenta embolcallat d'una inquietant bellesa? Com pot ser que a Txernòbil,  després de trenta anys de l'accident nuclear més greu de la història, hi creixin arbres i boscos de colors fosforescents? És la radioactivitat, que expulsa els homes del seu territori i deixa que la natura hi creixi caòtica, contaminada ja per sempre més. Txernòbil és sinònim de tragèdia, de somnis truncats, de milers de persones que arrossegaran durant anys les seqüeles de la radioactivitat al seu codi genètic. Pripyat era la ciutat modèlica on es trobava aquesta central nuclear i avui és un territori fantasma abandonat que les autoritats permeten visitar durant uns minuts que es fan eterns.

L'autor francès Emmanuel Lepage, amb altres artistes compromesos com ell, emprèn un dur viatge cap a aquesta Zona Contaminada per plasmar en una novel·la gràfica les conseqüències de la tragèdia ocorreguda el 1986 i denunciar així els efectes perniciosos de l'energia nuclear. Però quan arriba allà es troba amb un enemic invisible, perquè la radioactivitat no es veu. I aquesta inquietud i angoixa planeja tota l'estona per les pàgines d'aquest còmic, amb el so de fons del comptador Geiger «que ens recordava constantment els riscos de sobreexposició a la radiació », explica l'autor. A través de les seves il·lustracions el lector contempla astorat com als pobles del voltant de la zona contaminada, les plantes i boscos han crescut de nou, la gent continua amb les seves vides, cultiven la terra i els nens van a l'escola. És la normalitat dins l'anormalitat. És el poder de la vida contra la mort.

L'obra de Lepage, a mig camí entre l'autobiografia i el reportatge periodístic, suposa, per sobre de tot, un cant a la vida i un llibre excepcional, pràcticament de col·leccionista. Abans d'ell, el 2011,  un altre còmic ja va sorprendre els lectors d'arreu en tornar a situar al mapa un desastre que ja molts havíem oblidat: Chernóbyl, de Natacha Bustos i Francisco Sánchez. El valor documental d'aquests còmics és indiscutible i són una clara mostra de com amb un llenguatge com aquest es pot reivindicar també la memòria històrica.

Més informació:

• Guia de lectura: Les veus de Txernòbil
• Emmanuel Lepage a les Biblioteques
• Emmanuel Lepage a la Viquipèdia

Recomanat per Magda Bartrolí. Bib. Central. Igualada.

Anna Kiper és dissenyadora de moda apassionada de la il·lustració. Actualment és professora de l'Institut de Tecnologia de la Moda i de l'Escola de Dissseny Parsons de Nova York.

Aquest llibre és una joia en sí mateix donat que les il·lustracions de l'autora són fantàstiques. Quant a contingut, és l'essència dels dissenyadors, explica què és un portfolio i com crear-ne un per reeixir-ne en la presentació. El portfolio és el mirall del dissenyador, com genera tot el seu procés creatiu, inspiracions, idees, reculls d'imatges que després es reflectiran en els seus dissenys.

L'autora inicia el llibre amb una breu introducció a la història de la moda per donar al seu treball una perspectiva i després centrar-se en les tendències i influències de la moda en l'actualitat. A continuació es centra en la conceptualització d'idees i com es poden presentar: llibre d'esbossos, miniatures, prototips... seguidament explica com crear la col·lecció i finalitza en la definició dels principals punts a destacar d'especialitats com llenceria, roba de festa, accessoris...

Recomanem que visualitzeu aquesta presentació que és de l'edició anglesa però el contingut gràfic és el mateix i us podreu fer una idea de com és.

Més informació:

• Anna Kiper a les Biblioteques

Recomanat per Noemí Borrás. Bib. Piera.

Francis Ford Coppola no és sinònim de  "El Padrino" com George Lucas no l'és de " La Guerra de las Galaxias". En aquest cas, el primer fou el productor, i el segon, el director de la pel·lícula American Graffiti (1973) que remunta a l'època de joventut del director.

Tracta d'un grup d'amics, en una nit d'un estiu del 1962, que l'endemà es separen per agafar nous rumbs un cop acabada la HighSchool. Cotxes, patates fregides i hamburgueses,  cambreres servint amb patins al pàrquing de l'hamburgueseria Mel's Drive-In, Richard Dreyfuss, Ron Howard, Bo Hopkins, Harrison Ford i música, molta música ... locutada pel gran Wolfman Jack.

Malgrat que els del Prestatge Virtual de Música també ens agradi el cinema, ja en tenim d'altres que ho fan meravellosament bé.

Gran B.S.O. on rememorem i també descobrim moltes de les peces que van fer trontollar la comunitat americana, arran de la música del dimoni (per a uns)  i música celestial per a altres ( bàsicament els adolescents).  

Podreu escoltar el Rock and Roll més pur de Chuck Berry o  Bill Haley, el surf de Beach Boys, el Rythm'n'blues de The Platters, la delicadesa de Buddy Holly  o Frankie Lymon (amb 14 anys!), el twist de Joey Dee  o les cançons Doo-woop de The Monotones, The Diamonds o de The Del-Vikings  per acabar amb la magnífica balada de The Skyliners (malversionada anys més tard per G'N'R) o la cançó de bona nit de The Spaniels.

Recomanat per Marc de Blas. Biblioteca de Ponent. Sabadell

El director danès Thomas Vinterberg és va donar a conèixer el 1998 amb aquest drama coral que aprofundeix en les misèries dels Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa que es reuneix per celebrar els seixanta anys del pare, un home de  trajectòria i amb impecable reputació.

Considerada una de les obres més destacades del  moviment Dogma95, creat per Lars Von Trier, Soren Kragh-Jacobsen i el propi Vinterberg als anys noranta, amb un decàleg amb les normes que havia de complir una pel·lícula per ser considerada Dogma. Absència de banda sonora, càmera en mà, sense il·luminació artificial, improvisació, etc..

Celebración va guanyar, entre d'altres: el premi especial del Jurat  a Canes, el premi a la millor òpera Prima dels premis de Cinema Europeu, i millor pel·lícula al Cercle de Crítics de Nova York i Els Àngels.

Corrosiva, intensa i implacable, aquesta pel·lícula ja defineix la filmografia d'un director que ens va deixar bocabadats amb  La caza el 2012. 

Més informació:

• Thomas Vinterberg al Catàleg Aladí
• Thomas Vinterberg al IMBD
• Festen a Filmaffinity

Recomanat per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal

L'acomiadament interior és el resultat final d'un llarg i complex procés de vivències negatives en el treball. A l'inici d'una nova activitat professional és habitual sentir-se il·lusionats. Però, amb la rutina, aquesta sensació pot anar desapareixent fins a portar-nos cap a la desgana. Qui no reacciona a temps pot acabar convertint-se en un zombi en el treball.

L'acomiadament interior és el resultat final d'un llarg i complex procés de vivències negatives en el treball. El treballador es distancia de les seves funcions. En silenci i sense cridar l'atenció, passant inadvertit, evitant conflictes…

L'acomiadament interior és un procés complicat però reversible. El primer i més important pas per sortir d'ell consisteix que la persona senti que vol millorar i lluiti per això. No n'hi ha receptes "màgiques", però realitzar petits gestos quotidians és fonamental per a realitzar canvis a nivell de pensament i de comportament.

Lotfi El-Ghandouri és expert en capital humà i en aquest llibre ens explicar com podem identificar i superar aquesta situació.

Per saber-ne més

Recomanat per Montse Vega. Bib. Pau Vila de Molins de Rei

Fa dies que sentim parlar dels immigrants arribats de Siria a tot Europa. Genera desconcert i conflicte, un conflicte de Susanna Tamaro relata en aquesta novel·la "Fuori", a través de quatre contes, quatre històries basades en fets reals, situats a la dècada dels 70. 
Una noia cingalesa que travessant les muntanyes nevades se li mor el fill que du amb ella ; una dona filipina que ha de suportar els abusos i maltractament del seu patró ; un noi africà adoptat per una família que el castiga rentant-lo amb detergent ; i una assistenta de Cap Verd que farta de suportar el menyspreu del seu cap opta per deixar-lo moribund al mig del carrer.
I el rebuig d'un poble que els ha d'acollir, però que els diu "Fuori". Susanna Tamaro ens fa llegir la misèria de la immigració, amb la fantàstica narrativa que la caracteritza, i que aconsegueix emocionar-nos.

Recomanat per Laura Perich. Bib. Marc de Vilalba de Cardedeu

Tres germans i el seu pare són els protagonistes d'aquesta història : en Gerson el petit i els bessons Klaas i Kees, en Gerard el pare i en Daan, el gos.

Un diumenge, anant en cotxe a veure els avis i mentre discutien si les pereres fan les flors blanques o roses, un cotxe els envesteix i de cop la vida canvia radicalment per tots ells, sobretot per en Gerson, que després d'estar uns dies en coma, quan es desperta descobreix que ha perdut la visió i que per ell d'ara en endavant tot serà negre. L'autor, ens explica amb una gran sensibilitat com s'adapta la família a la nova situació a través de tres perspectives diferents: la dels germans bessons, la de Gerson i la del gos.

Bakker ha escrit una obra breu però intensa, commovedora alhora que colpidora, escrita amb una gran tendresa i humanitat per descriure unes atmosferes i situacions plenes de profundes i dures emocions, que atrapen al lector, tant joves com adults.

Gerbrand Bakker (1962) va rebre per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), entre d'altres, els premis Impac i Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) ha estat guardonat amb l'Independent Foreign Fiction Prize 2013.

Més informació:

• Gerbrand Bakker a les Biblioteques
• L'autor a la viquipèdia
• Per si voleu llegir-ne un fragment

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.

A vegades els llibres clàssics de la literatura universal fan mandra de llegir, llegim per passar-ho bé i, per alguna raó equivocada, pensem que la diversió no és possible amb un clàssic a les nostres mans. Això no és així, les grans obres de la literatura universal ens ensenyen la vida mateixa, amb tota la seva complicació i tota la seva senzillesa. Així ens presenta Lev Tolstoi, un dels grans novel·listes clàssics de tots els temps i un dels màxims exponents de la novel·la realista del segle XIX, una història d'amor etern: Anna Karènina. En aquesta novel·la Tolstoi, amb gran mestria, analitza la societat que l'envolta i deixa en evidència tots els vicis i la falta de valors de l'alta societat russa. D'aquest món patològic i hipòcrita és víctima Anna Karènina, un personatge que protagonitza una història d'adulteri i que la viurà fins a les últimes conseqüències en una societat que la rebutja i l'oprimeix.

Una novel·la molt recomanable que ens presenta la capacitat d'estimar de les persones i ens permet viure els efectes de l'amor i la necessitat de fusió afectiva d'aquests cors apassionats que s'atreveixen a viure el sentiment amorós fins al límit de les seves vides. Com diria Ortega i Gasset, amb Anna Karènina se'ns mostra el vessant de "l'enamorament en estat de misèria mental en què la vida de la nostra consciència s'estreny, s'empobreix i es paralitza".

Aquesta espectacular història d'emocions humanes també ha estat adaptada cinematogràficament diverses vegades, l'última adaptació va ser dirigida per Joe Wright el 2012. (Trailer)

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques
• Anna Karenina a Viquipèdia
• Lev Tolstói a Viquipèdia

Recomanat per Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui. 

Amb motiu del 700 aniversari de la seva mort, enguany se celebra l'any Llull. Mallorquí de naixement, Ramon Llull va viure entre 1232 i 1316. La  seva  obra -escrita  en llatí, en català i en àrab- és  la  més  extensa produïda per un sol autor medieval, unes 265 obres.  És el primer autor medieval en  fer  servir  una  llengua  romànica  per  transmetre  coneixements  teològics, filosòfics i lògics, i el  primer  a  escriure-hi  novel•la  moral.

L'activitat de Llull se centra en la formulació d'una eina racional capaç de demostrar  la veritat del cristianisme. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim, i el va convertir en un personatge admirat i discutit en vida. D'entre els homes que han parlat i escrit en català ha esdevingut el que ha tingut una projecció espacial i temporal més vasta en tots els sentits.

En aquest DVD, imprescindible per als qui vulguin iniciar-se en aquest autor,  lul•listes com Lola Badia i Anthony Bonner remarquen la importància de l'obra del beat a la història del pensament i de la literatura occidentals.

Més informació:

• Ramon Llull a les Biblioteques
• Ramon Llull a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Vilanova del Camí.

"Caen del cielo como una lluvia al anochecer, sobrevuelan la muralla, hacen piruetas sobre los tejados, revolotean sobre los barrancos y entre las casas. Calles enteras se mecen al ritmo de los destellos blancos sobre los adoquines. «Mensaje urgente para los habitantes de la ciudad —dicen las octavillas—. Salgan de inmediato a campo abierto".
Així comença l'obra d'Anthony Doerr, nascut a Ohio l'any 1973.
Escriptor nord-americà considerat actualment un dels millors 21 escriptors dels Estats Units. Autor molt prolífic, es va donar a conèixer amb un llibre de relats l'any 2002 i amb aquesta obra, "La luz que no puedes ver", ha aconseguit un gran èxit de crítica i públic. Escollit el millor llibre del 2014 per The New York Times i guanyador del Premi Pulitzer de ficció 2015.
Marie-Laure es una nena cega que viu amb el seu pare, vigilant del Museu d'Història Natural de París. Quan els nazis ocupen la ciutat fugen a la ciutat emmurallada de Saint-Malo amb la joia més valuosa del museu. Llavors el seu camí es creuarà amb el de l'orfe Werner, d'un poble miner d'Alemanya amb un talent especial per reparar aparells de ràdio.

Són moltes les novel·les que podem trobar que tenen com escenari la II Guerra Mundial, però fins aquest moment era difícil trobar quelcom semblant a "La luz que no puedes ver". Estem davant una novel·la amb un enfocament totalment diferent al que estem acostumats a trobar.
L'escriptor, que retrata diversos fets de la II Guerra Mundial sense arribar a fer una novel·la històrica, té una gran habilitat per modelar els personatges i aconsegueix que el lector arribi a empatitzar amb un soldat nazi o bé es posi a la pell d'una cega.
Personatges entranyables, que emocionen i arriben molt endins.

Més informació:

• Anthony Doerr a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades

També això passarà és la segona novel·la de Milena Busquets, escriptora barcelonina i filla de l'editora Esther Tusquets. Fruit de la mort de la seva mare va néixer aquesta obra, en part autobiogràfica , que va triomfar en la Fira de Frankfurt i que ha set traduïda en 29 països.

La Blanca, una dona forta, vital i independent, acaba de perdre a la seva mare, el que ella considera l'amor de la seva vida, una dona amb un caràcter i una amb forma de viure fora de lo comú. Per poder-hi fer  front va a passar uns dies a Cadaqués on estiuejava en la seva infantesa, acompanyada dels seus fills, amics i ex marits. Allí, el lloc on reposa la seva mare, passa els primers dies després de la seva pèrdua  que estan marcats per les situacions produïdes per  la convivència en la casa familiar, els retrobaments amb amics de la infantesa i els records que emana un lloc molt estimat per la seva mare.

A través de la historia de la Blanca coneixem el dolor que causa la pèrdua d'una mare i com intenta sobreviure a aquest d'una forma peculiar, tal i com vivia i sentia la seva mare, i que ella també ha adoptat. Aquesta peculiaritat fa que a vegades sembli frívola la manera en que tracta temes com l'amor, el sexe, la maternitat i la mort però en realitat en les seves paraules sempre trobem com a rerefons l'enyorança i l'admiració vers la serva mare.
La vitalitat amb que es planteja  la vida i la relació amb els seus amics, amors, ex amors i fills ens fan viure situacions que ens fan riure i emocionar de forma tant intensa i espontània com ho fa la Blanca.
 

Més informació:

• Milena Busquets a les Biblioteques
• Milena Busquets a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Blasco. Bibliobús Montserrat. 

Una gateta afamada arriba al santuari budista de la vall de Kangra, residència oficial del Dalai Lama a l'exili, i no triga gaire guanyar-se la seva simpatia i fins i tot a prendre possessió de la finestra de la seva cambra, que ofereix unes magnífiques vistes.

És cert que sobre el budisme s'ha escrit molt però el que fa diferent aquest llibre és que en 12 capítols et va introduint els ensenyament bàsics del budisme amb les savies paraules del Dalai Lama però és la gata del mateix Dalai Lama qui ens mostra el com viure aquests ensenyaments. A traves dels seus ulls de gata de les neus viurem al costat del Dalai Lama: la seva quotidianitat, els personatges famosos que el visiten i com viure per ser més feliç i autèntic.
No és només un llibre per gaudir d'una  lectura entretinguda sinó una autèntica lliçó de budisme de la manera més senzilla, divertida i felina possible.

Més informació:

• David Michie a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Funny cats al Youtube

Recomanat per Núria Samper. Bib. Masquefa. 

L'autora d'aquest llibre, Judith Schalansky és una escriptora, dissenyadora i editora alemanya que ha rebut diversos premis gràcies a l'acurat disseny del llibre.

Segons explica l'escriptora des de petita tan sols el nom d'un lloc desconegut o fullejar una altes li evocava mons nous i interessants. Així que un dia davant d'un globus terraqüi es va proposar explorar les petites illes remotes que hi anava veient, i d'aquí en va sorgir aquest llibre que us recomanem. S'hi descriuen cinquanta d'illes, unes amb alguns centenars d'habitants, d'altres deshabitades, dels cinc oceans del planeta.

De cada illa en fa una petita fitxa amb les coordenades, els diversos noms que pot tenir, els quilòmetres quadrats, si està o no habitada, la distància respecte a països o punts de referència i una línia cronològica dels fets històrics més importants. Tot seguit en fa una descripció a través de personatges que suposadament les han habitat o descobert. Les descripcions van acompanyades d'un acurat mapa que mostra els principals punt de l'illa u les seves dimensions.

Aquest és un llibre per viatjar des del sofà de casa i descobrir terres llunyanes.  

Més informació a:

Illes a les biblioteques

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

La Fundació Mar, és una entitat que té com a objectius millorar i preservar la conservació del litoral marí en relació amb la població que hi conviu. En el llibre que tenim avui aquí està dedicat al projecte MARIAGE, que va començar estudiant el litoral gironí i aquí es dedica al litoral barceloní.

Amb l'ajut de diferents experts en diferents àmbits es realitza un estudi profund de la realitat actual, mirant de combinar la preservació del medi ambient amb les necessitats de les ciutats. Plantegen idees a treballar a nivell institucional per promoure activitats menys contaminants i menys consumidores. L'ordenació del sòl urbà, especialment a poblacions costaneres que són segones residències, la situació de la pesca i l'agricultura... En definitiva la interacció dels humans amb el medi ambient i quines propostes es poden posar en marxa perquè aquest entorn tan magnífic perduri en el temps.

Tots els capítols estan igual estructurats: una introducció, un estat de la qüestió i finalment unes conclusions avalades per diferents entesos en medi ambient, ecologia, científics del CISC... acompanyat de fotografies que a parer de cada autor il·lustren millor el que volen transmetre.

Recomanat per Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

Recomanat per Sílvia Cantos. Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar.
Pots descarregar la versió electrònica a eBiblio

Amb tant sols 720 pàgines i casi dos quilos de pes, Ombligo sin fondo passarà com un sospir que ens commourà fent-nos veure la fragilitat de la closca emocional que ens envolta.

La tristor d'una platja a l'hivern i la omnipresent sorra que metaforitza la volatilitat de les relacions humanes no fan més que donar consistència a les diferents maneres d'acceptar el divorci de la família Loony.

Els seus tres fills Claire, Peter, i Dennis ho viuran de manera ben diferent. Dennis, el fill gran, capitalitzarà la tristesa familiar d'aquest trencament i ho farà extensible tant al seu mon interior com exterior.

D'una gran originalitat, amb unes estructures de pàgina força innovadores, i amb uns silencis que mai han parlat tant, l'autor, Dash Sahw aconsegueix donar-li a la lectura un ritme extraordinari.

Publicada el 2009 per Apa Apa, fou una valentíssima aposta en una cuidada edició. Aquí podem fer un tast.

Les platjes buides no seran mai més el mateix.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Mark Twain (Florida 1835 – Redding 1910), nascut al midwest americà, va ser patró de vaixell al riu Mississipi fins que la guerra civil va empenyer-lo cap a d'altres empreses. Dirigint-se als territoris fronterers de l'oest, va exercir de periodista, emprant el pseudònim pel qual se'l coneix avui i que fa referència a una expressió popular en el pilotatge de riu.

El Mississipi és precisament l'escenari de les aventures de Huck Finn, un vailet que fa rodar el món en companyia del fugitiu Jim, ambdós exercint un bell exercici de llibertat, en forma de navegació en balsa: l'un, fugint d'una educació opressora, a càrrec d'un pare abusador i d'una tutora moralista; i l'altre, corrent a la desesperada per no ser venut al millor postor.

L'exercici de la llibertat, tot llegint a Twain, té a veure amb el trencament de les convencions socials, com és el cas del passatge en què Huck es disfressa de noieta i visita una vella senyora, la qual, en descobrir el seu parany, aconsella el xicot perquè no sigui tan talòs en futures incursions en el transvestisme.

Més informació:

• Mark Twain. Biblioteques XBM.
• Mark Twain. Worldcat.
• Mark Twain. Wikipedia.
• Mark Twain. IMDB.
• Mark Twain. Life on the Mississippi. Project Gutenberg.

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Andrés Rabadán,  més conegut pel sobrenom que li van posar els mitjans de comunicació: "el asesino de la ballesta", es va entregar a la Policia després d'haver assassinat  amb una ballesta el seu pare. Era l'any 1994.

15 anys després Norma Editorial va publicar aquest còmic on l'autor d'aquest crim ens explica mitjançant els seus dibuixos i les seves paraules com és la seva vida al mòdul psiquiàtric on porta una bona part de la seva vida.

Un còmic molt interessant, que va tenir posteriorment la seva adaptació al cinema, pel seu caràcter testimonial i fet exclusivament amb bolígraf negre per la prohibició a l'autor de tenir pintures a la cel·la.

Recomanat per Pau Fernàndez. Biblioteca Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

Cesc Gay fa en aquesta tercera pel·lícula un retrat brillant i agredolç de la vida quotidiana d'un grup d'amics que ronden la trentena. Tot i que es reuneixen sovint i parlen de les seves coses, comparteixen el seu temps i una gran amistat però, en el fons, no es coneixen tant. Conflictes tant universals com són la recerca de la identitat, la infidelitat de la parella, la separació o el primer amor són tractats amb una mirada subtil i plena d'empatia.

La ciutat de Barcelona és la protagonista i el teló de fons d'aquesta història coral, on els personatges son capaços de transmetre més pel silencis el seu estat d'ànim. Destaca la interpretació de l'Eduard Fernández, un dels actors fetitxe del director, que va guanyar el Goya al millor actor secundari al 2003.

Influït especialment per alguns dels autors francesos de la "Nouvelle vague" com François Truffaut o Eric Rohmer, les pel·lícules de Cesc Gay s'organitzen al voltant dels conflictes sentimentals d'un grup reduït de personatges; construint les seqüències com si fossin petites peces teatrals. De fet, el 2015 va estrenar al teatre l'obra "Els veïns de dalt".

Per a saber-ne més:

• Cesc Gay al catàleg Aladí 
• Cesc Gay a la Viquipèdia
• En la ciudad a Filmmaffinty
• En la ciudad a  la Viquipèdia

Recomanada per Aurora Igual. Biblioteca Josep Soler Vidal. Gavà

Des de temps immemorials, les persones amb una bona fortalesa física, demostraven als altres la seva potencia aixecant pesos diversos (grans pedres o ferros) i exhibint la seva força en públic. Aquesta manera de competir demostrant la seva força era un dels passatemps preferits del passat. Més endavant i durant algun temps, només es podien veure aquestes demostracions de força física en espectacles circenses. No és fins a la segona meitat del segle XIX que l'aixecament de pesos sorgeix com un esport en si mateix. L'halterofília com esport federat a Catalunya té els seus orígens als locals del Centre Gimnàstic Barcelonès el 1952, club pioner d'aquest esport. La Federació Catalana d'Halterofília es va constituir el 1967, moment en què es desvinculà de la Federació Catalana de Gimnàstica.

L'halterofília, també anomenada "aixecament de pesos", és un esport que consisteix en aixecar un halter (aparell consistent en una barra i un nombre variable de discos de metall) des de la tarima fins més amunt del cap. Existeixen dues modalitats de competició: l'arrencada, en la que s'ha d'elevar sense interrupció la barra del sòl fins a la total extensió dels braços sobre el cap, i la de dos temps, on es permet una interrupció del moviment quan la barra es troba a l'altura dels muscles.

Aquest manual escrit per un expert en la matèria, Greg Everett, és una excel·lent guia per a ensenyar, aprendre i entrenar els aixecaments olímpics de pesos, per a esportistes de totes les disciplines. És una guia molt completa que pot servir a esportistes i entrenadors de tots els nivells, i que cobreix tots els aspectes d'aprenentatge i entrenament, amb la simplicitat necessària que necessiten els principiants i la complexitat que desitgen els esportistes que tenen un nivell més elevat.

Més informació:

• Halterofilia a la Xarxa de Biblioteques
• Federació Catalana d'Halterofilia
• Federación Española de Halterofilia
• Federació Internacional d'Halterofilia
• Web de Catalyst Athletics

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases de Manresa

Nou títol de la col·lecció "Inspiración viajera" , en aquest cas ens proposen passejar per algunes de les ciutats més visitades i turístiques del món, a través de pel·lícules inoblidables.
L'autor, director de cinema i escriptor de guies de viatge, ha seleccionat cada una de les ciutats i descriu els seus barris, carrers i edificis més emblemàtics, al mateix temps que evoca escenes de les pel·lícules rodades o ambientades en aquest destins urbans.

Nova York, Berlin, Roma, Sant Francisco, Venècia, Tokio, La Habana, Las Vegas i fins a 20 ciutats les podrem descobrir a través de les pel·lícules.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Elin Hilderbrand és una escriptora Nord-americana de novel·les romàntiques. Totes les seves obres se situen al voltant de l'illa de Nantucket, al sud de Cape Cod, Massachusetts (Estats Units), on viu amb el seu home i els seus tres fills.
Va néixer a Collegeville, Pennsylvania. Va estudiar a la Universitat Johns Hopkins i es va llicenciar al taller de literatura de ficció de la Universitat d' Iowa.

La Tienda de los paraguas
Marguerite és una dona d'uns 60 anys que ha dedicat gran part de la seva vida a l'art de la cuina exercint com a xef i propietària del restaurant Les Parapluies. Ha viscut 14 anys pràcticament reclosa a la seva casa de Nantucket, després que la Candance, la seva millor amiga, morís en un accident de trànsit. Com que no ha pogut superar aquesta pèrdua ha hagut de vendre el seu exitós restaurant. Tan sols està connectada a la realitat a través d'internet durant una estona cada dia, però amb prou feines surt de casa.

Renata és la filla de la Candance i la fillola de la Marguerite (a la qual anomena Tia Daisy). Va quedar òrfena amb 4 anys i ara en té 19. Ha mantingut el contacte amb la Marguerite només per carta, però tot canvia quan la noia decideix trucar a la seva estimada padrina per anunciar-li que passarà el cap de setmana a l'illa de Nantucket, a casa del seu promès, i vol quedar amb ella per sopar. La jove Renata ho vol saber tot sobre la vida i la mort de la seva mare per conèixer-la i comprendre-la millor.

Mentre la Marguerite prepara un  sopar especial per a la seva fillola comença a rememorar la seva vida: com va conèixer a París al germà de la Candance, en Porter, que va ser el seu amant durant molts anys, com va començar la gran amistat amb la Candance, de la quan no en sabem res, de moment...La Marguerite ho vol tenir tot a punt per la trobada amb la Renata.
Però els esdeveniments del dia s'escaparan del control de les dues dones. Res no sortirà com havien previst.  Tota la novel·la transcorre en 24 hores que canviaran per sempre la vida de les dues protagonistes.

Es tracta d'una història explicada amb molta sensibilitat que explora temes com l'amistat, l'amor, el rebuig, la por i les ferides de l'ànima que resulten tan difícils de guarir. Parla, en definitiva, dels temes cabdals de la vida,  d'allò immaterial que realment és important.
Una novel·la que atrapa el lector perquè dona una lliçó de vida plena d'esperança i motivació.
És el plaer de llegir un llibre que et deixa amb un somriure a la boca i la satisfacció de pensar que la vida, de vegades, també és bonica.

Més informació:

• Elin Hilderbrand a les biblioteques
• Elin Hilderbrand a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Booktrailer

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

Aquest assaig fa una aferrissada crítica a la contracultura des de l'esquerra. En opinió dels autors la societat de masses sempre està a la recerca de nous béns de consum diferents, que diferenciï els individus un dels altres. Aquí entra en joc la contracultura amb un producte singular, que de retruc, acaba esdevenint en un consumisme d'aquest nou producte, desvirtuant la seva filosofia.

El llibres està farcit d'exemples d'aqueta teoria. Hi ha crítiques  des del skateboarding a l'autora de No logo (Naomi Klein). El Break dance o B-boying és també un exemple de com un moviment nascut als parcs de Nova York a la dècada dels 70, ha esdevingut un negoci patrocinat per grans empreses, com Red Bull.

Ara us deixo amb alguns exemples d'edicions passades Red Bull BC One. 
 

Més informació:

• Joseph Heath a les Biblioteques
• Joseph Heath a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Les tecnologies de la informació i de la comunicació ofereixen un ventall de coneixements i experiències que són, en general, beneficioses per el desenvolupament personal i social tant dels adults com dels infants i adolescents. No obstant això, hi ha una preocupació creixent pels riscos que aquestes oportunitats porten amb si.

Aquest llibre és una guia pràctica, adreçada a pares i a educadors, en la qual es descriuen les característiques de les xarxes socials i es plantegen els principals perills per als més joves. S'indiquen amb precisió els riscos d'addicció i altres possibles conseqüències negatives associades al seu abús.

Altres riscos destacats en aquesta guia serien: els continguts inadequats, l'assetjament sexual, el ciberassetjament i la inducció a la comissió de delictes.

S'expliquen de forma pràctica els indicadors que alerten del pas d'una afició a una addicció i es detallen els principals factors de risc i de protecció per als joves a nivell psicològic, familiar i social. Finalment, es faciliten algunes indicacions útils relatives a l'ús adequat de les noves tecnologies en funció de l'edat i s'assenyalen les principals vies d'actuació per aconseguir una prevenció eficaç.

La informació està presentada d'una manera molt clara i didàctica

Els autors, catedràtic de Psicologia Clínica i llicenciada en Dret i Administració d'Empreses, són experts en temes con la ludopatia i les addiccions no vinculades a drogues.

A les biblioteques:

Addicció a Internet

Més informació:

Faros - Recull d'articles sobre aquest tema

Addicció a Internet i a les xarxes socials (vídeo) - Vespre a la 2 (30 set. 2015)

Recomanat per: Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat.

Nick Cave (Warracknabeal, Austàlia; 1957) ha jugat molt bé les seves cartes per transitar des del post-punk més salvatge de finals dels setanta, fins a arribar al segle XXI sent un artista polifacètic i referent ineludible per a les noves generacions.

Des de la seva Austràlia natal amb The Boys Next Door iThe Birthday Party; passant per estances més o menys llargues i caòtiques al Berlin pre-caiguda del mur, Brasil i Londres amb la seva banda més personal, duradora i influent: Nick Cave and The Bad Seeds; superant i recaient en addiccions químiques i sentimentals, Nick Cave ha anat creant el mite i esdevenint l'artista de culte que fins i tot Wim Wenders va immortalitzar a la seva pel·lícula Cielo bajo Berlin.

I així, des de From Her to Eternity (1984) fins Tender Prey (1988) Nick Cave amb The Bad Seeds (la primera formació amb Mick Harvey, Hugo Race i Blixa Bargeld) ens van deixar discos i concerts llegendaris de rock salvatge, nihilista i provocador.

Fins que el 1990, i després de publicar la seva primera novel·la:And the Ass Saw the Angel (traduïda com a Y el asno vio al ángel), fa un gir espectacular amb The Good Son (1990), un disc que suposa un punt i a part en la seva carrera. Balades, arranjaments orquestrals i un lirisme que va descol·locar a molts dels seus seguidors, però que va atraure molts d'altres (Chelsea girl inclosa!).

Entendreu el canvi que va representar veient i escoltant un dels temes estrelles del disc, The Weeping song, amb la increïble i portentosa veu de Blixa Bargeld.

Amb Henry's Dream (1992) i Let Love In (1994) es consolida aquesta nova etapa més serena i madura musicalment parlant, on el piano i les balades van agafant protagonisme. Però no ens enganyem: un àngel disfressat de dimoni o un llop amb pell de xai? Nick Cave manté la cruesa de les lletres amb els temes recurrents de la seva discografia i literatura: l'amor, la mort, la religió, el sexe, el pecat…

I així el 1996 arriba Murder Ballads, el disc que us vull recomanar. Ens trobem davant un treball conceptual on cançó darrera cançó assistim a la narració detallada d'assassinats esgarrifosos (tradicionals i inventats) embolcallats en un so i uns arranjaments delicats. A les guitarres de Mick Harvey i Blixa Bargeld, s'afegeixen Martin P Casey, Conway Savage, Jim Sclavunus i Thomas Wydler amb violes, pianos, violins, acordions, cors, Hammonds i tot tipus de percussió ; amb les veus de convidats de luxe com PJ Harvey, Kylie Minogue o Shane MacGowan (Pogues). Fins i tot podem escoltar els plors d'Anita Lane. I com no podia ser d'una altra manera, la veu de Nick Cave que també toca el piano, l'òrgan, l'Hammond, dispara pistoles i fa els arranjaments de corda.

Perquè us en feu una idea, podem trobar temes com Henry Lee on PJ Harvey li demana que deixi la seva dona per anar-se'n amb ella, i davant la seva negativa l'apunyala i el llença a un pou (amb morbo afegit si tenim en compte que PJ Harvey i Nick Cave van ser amants!!!)
Però no us penseu que tots els temes del disc tenen aquesta tendresa musical. Escolteu per exempleThe Curse of Millhaven on una assassina en sèrie de 14 anys va narrant la seva història delirant a un ritme desenfrenat.

Murder Ballads, malgrat que originàriament portava un "avís parental d'explicit lyrics" va tenir molt bona acollida i crítiques. De fet, és l'àlbum amb l'èxit comercial més gran de tota la seva carrera. En part gràcies a cançons multipremiades com Where The Wild Roses Grow amb Kylie Minogue.
L'èxit de Murder Ballads va donar peu al fet que només un any després, The Bad Seeds publiquessinThe Boatman's Call (1997) amb un dels temes més coneguts, reconeguts i transcendents de tota la carrera de Nick Cave: Into My arms. Tot un himne!

Més informació:

• Nick Cave a les Biblioteques
• Nick Cave a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Si no has sentit parlar mai del tapping, pots pensar que es tracta d'un nou recipient de la marca Tupperware o d'alguna nova moda per dinar fora de casa.

Doncs no, el tapping es podria definir com una eina o tècnica terapèutica que permet resoldre qualsevol problema. Tot i que és complicat definir ben bé en què consisteix el tapping, ja que ni l'autor del llibre és capaç de fer-ho i simplement ens diu "El Tapping es una herramienta al alcance de cualquiera, que soluciona problemas". Segons ell no és important explicar bé què és el tapping: l'important és la seva eficàcia en fer-ho servir. "tampoco sé como funciona un móvil y lo uso diariamente".

La història del tapping comença quan Roger J. Callahan, psicòleg clínic, insatisfet dels resultats de la psicoteràpia tradicional, va dedicar anys d'investigació a trobar eines que poguessin ser més efectives. Ell mateix explicava que en un cas amb una pacient, amb una fòbia intensa a l'aigua, i amb la que havia esgotat tots els seus recursos terapèutics, un dia se li va ocórrer donar-li uns copets sota l'ull per alleugerir una molèstia estomacal que ella tenia. Callahan tenia coneixements d'acupuntura i sota l'ull comença el meridià d'acupuntura corresponent a l'estómac. Els resultats van ser tan sorprenents que a partir d'aquí va començar una extensa investigació que finalment va donar com a resultat una teràpia anomenada TFT (Thought Field Therapy) o el que vindria a ser la Teràpia del Camp del Pensament. Cipriano Toledo fa servir el nom de "Tapping", ja que és el nom genèric com es coneix aquesta tècnica i és qui l'ha introduït a Espanya.

Cipriano Toledo és el director del centre EMPSI, centre dedicat a aplicar aquestes tècniques també al món empresarial, i s'ha format en PNL i en hipnosis Ericksoniana. Té d'altra banda, coneixements en llenguatge no verbal, geobiologia i radioestèsia. Ell va conèixer aquesta tècnica gràcies al seu pare que també ho practicava i com ell mateix reconeix, pels resultats que va veure, li van servir per continuar i donar a conèixer aquesta eina.

Les avantatges de fer servir el tapping són molt interesants, ja que és molt senzill (la tècnica és molt simple), la pot fer servir un mateix i el millor és que funciona (Cipriano Toledo assegura tenir milers de casos documentats).

Quins problemes podem resoldre amb el tapping? Problemes com ansietat, depressió, fòbies, estres, atacs de pànic, dolors, baix rendiment escolar, mort d'algun familiar, ruptures sentimentals, millorar l'economia personal, trobar feina… i la llista encara continua.

I com funciona el tapping? Des del punt de vista del tapping l'origen de qualsevol problema té un desequilibri energètic dins de la persona que el pateix (Callahan anomenava a aquest concepte "pertorbació al camp del pensament"). Per tant, l'objectiu del tapping bàsicament és eliminar aquest bloqueig.

El tapping té 13 punts (pels més supersticiosos l'autor aconsella dir que són 12 punts + 1 punt per les ximpleries) i es tracta de donar suaus copets a cada punt mentre es diu el problema (al llibre ja explica com s'ha de tractar el problema i quina frase és millor per fer servir a una sessió de tapping). A continuació vindria el que l'autor anomena "les ximpleries": fer una sèrie de moviments amb els ulls per acabar taral·lejant el compàs d'alguna cançó. Després es faria una segona volta repetint la primera part anterior.

Aquest és un llibre molt pràctic i s'explica d'una forma senzilla i molt amena en què consisteix una sessió de tapping (realment l'explicació és tan bàsica que només en unes quantes pàgines ja queda prou clar). A més, és un llibre ràpid de llegir i fins i tot divertit, gràcies en part a la manera d'expressar-se de l'autor. El llibre es completa amb consells i exemples pràctics que poden ajudar en una sessió detapping segons sigui el problema a resoldre.

Cipriano Toledo ho té molt clar: el tapping és una eina que funciona i l'única manera que ell té de demostrar-ho és convidar-te, que ho facis i vegis els resultats. El seu consell és que qualsevol dubte que pugui sorgir amb la lectura del llibre, es resoldrà a poc a poc un cop es comenci a practicar eltapping.

I utilitza aquesta metàfora per explicar-ho: "Es imposible que nadie le explique a otra persona la fragancia de una rosa. Solo la experiencia de olerla puede responder a esa pregunta."

Així doncs, us convidem a llegir aquest llibre, fer una sessió de tapping i veure com va la cosa… total no es perd res per provar-ho, oi?

Més informació:

• Cipriano Toledo a les Biblioteques
• Conferència "Muchos locos juntos"

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Émile Peynaud (1912-2004), un del pares de l'enologia moderna, fou un pioner que va saber reunir el rigor científic i la passió pel vi a través de les seves nombroses obres i classes magistrals com a catedràtic d'enologia a la Universitat de Bordeus (ciutat considerada la capital mundial del vi).

Els seus mètodes sobre les tècniques de vinificació van ser del tot renovadors, però alhora criticats perquè anaven contra la tradició, és parlava despectivament de "Peynaudization" del Bordeus. No obstant això, els resultats aconseguits en quant a la qualitat dels vins van dissipar les crítiques.

Si parlem d'enologia i de tast de vins, aquesta és una obra imprescindible, juntament amb "Enologia práctica: conocimiento y elaboración del vino" del mateix autor, és considerada la "Bíblia" de l'enologia moderna. Un clàssic, que deixa ben clares les pautes a seguir a l'hora de tastar vins, tot i que probablement no és un llibre ideal per a neòfits.

Émile Peynaud ens ensenya a beure amb els sentits (vista, gust i olfacte) per tal de conèixer i apreciar millor el vi. L'autor parla d'educar i estimular els menys afinats (olfacte i gust), però vitals a l'hora de tastar, per poder descobrir en un primer moment les sensacions i, posteriorment, amb l'experiència adquirida les percepcions. Ens vol demostrar que tastar és una mica l'art d'utilitzar la nostra memòria i de jugar amb els nostres sentits, i això es pot aprendre a còpia d'entrenar-los.

Altre part important del llibre està dedicada a la tècniques de tast, ja que tastar comporta una cadena de gestos i de moviments musculars que van acompanyats de la intervenció simultània dels nostres sentits. En quant a la tècnica ens mostra que existeixen diferents maneres d'actuar a l'hora d'observar el vi, olorar-lo en la copa, portar-se'l  a la boca, etc.

Tot aquest ritual ens ha de portar a definir i a comunicar les nostres percepcions, i aquí és on intervenen les paraules i, per tant, elvocabulari gustatiu. Peynaud ens ofereix una classe magistral de com expressar les sensacions que ens pot provocar un "caldo", sense grans tecnicismes i pretensions, però amb un lèxic precís i elegant.

En definitiva l'autor ens vol deixa clar que tastar és un acte no exempt de dificultats, però a l'abast de tothom, que requereix molta atenció, sentit comú, tècnica i comunicació. Tal i com Émile Peynaudafirma: "Cualquiera que sea su relación con respecto al vino, cada uno es capaz de catar, o de ser o de llegar a ser un catador a su gusto y a su manera. Hace falta muy poco para que el consumo habitual de vino se transforme en cata: un simple esfuerzo de atención, un estudio de las impresiones".

A gaudir!… Per finalitzar i de regal…  Una frase que trobareu al llibre: "Si supiéramos saborear el vino, el pan, una amistad, sabríamos saborear así mismo cada instante de nuestra vida con el respeto y la escucha silenciosa del feliz momento que transcurre". Jean Trémolières (1914-1976), biòleg i antic director del Laboratoire de Nutrition Humaine de l'Hospital Bichat de Paris.

Més informació:

• Émile Peynaud a les Biblioteques
• Vídeo
• Émile Peynaud a la Viquipèdia

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

La vida de la Riley, una nena d'onze anys, es veu trastocada quan, d'un dia per l'altra, s'ha de traslladar a viure a San Francisco i deixar casa seva, el seu barri, la seva escola i els seus amics. La Riley haurà d'adaptar-se a un nou entorn i això li sacsejarà totes les seves emocions.

Explicada així no sembla que sigui una història gaire atractiva però si diem que l'acció se situa dins el cap de la Riley on les seves emocions s'encarreguen de guiar-la i mantenir vius els seus records, la cosa es posa una mica més interessant.

Pensàvem que Pixar no es podia superar després d'Obres Mestres com Toy Story o Up però ho ha tornat a fer i amb Del revés no només ens ofereix un festival de tècniques d'animació sinó que, partint d'una idea bastant original, ens regala una pel·lícula intel·ligent, divertida i molt dinàmica.

El film aconsegueix que l'espectador s'adoni del valor de les emocions i ho fa amb molta tendresa i sense deixar de banda l'humor, fins i tot en les pitjors situacions.

La Joia, la Tristesa, la Por, l'Ira i el Fàstic uniran les seves forces per tal que la Riley deixi d'enyorar la seva anterior vida i aconsegueixi gaudir de la seva nova realitat i, a poc a poc, la Riley començarà una nova etapa en la seva vida. Però això ja serà una altra història que de ben segur no trigarem a esbrinar.

El tràiler és prou bo per a fer-nos venir ganes de veure-la i no patiu a la pel·lícula hi ha més acudits dels que surten al tràiler.

Més informació:

• Pixar Animation Studios a les Biblioteques
• Walt Disney Company a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

El fracking és una tècnica que  permet extreure gas en profunditat i consisteix a perforar fins a estrats de roca que contenen petites bossetes de gas natural i fracturar la roca amb explosius i aigua a pressió per alliberar el gas.  Són tècniques i jaciments coneguts des de fa temps, que no s'explotaven perquè no sortien a compte. Amb l'encariment de l'energia ara ja és rendible, però les entitats ecologistes denuncien que contamina el subsòl i les capes freàtiques amb els productes químics que s'afegeixen a l'aigua per alliberar el gas.

Aquest petit llibre, doncs, afavorit per l'associació Ecologistas en Acción, pretén fer conèixer i fer visible aquest moviment antifracking que hi ha arreu del món. Podem trobar l'experiència de 15 lluites de resistència a diferents nivells i en llocs diversos arreu del Planeta, històries d'Europa, Amèrica, África i Oceania.

Samuel Martín-Sosa Rodríguez, coordinador d'aquest llibre, és doctor en Biologia per la Universitat de Salamanca. Responsable de Internacional de Ecologistas en Acción des de fa més d'una dècada i representant espanyol durant uns anys del European Environmental Bureau (EEB). Ha col·laborat en diverses revistes i mitjans de comunicació. Ha participat en la gestació de diverses aliances europees com la Resource Cap Coalition, o la red Euro-magrebí contra el fracking. Actualment dirigeix un curs de postgrau de FLACSO sobre el canvi climàtic.

Web: Ecologistas en Acción

Recomanat per Marta Salas. Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Qualsevol emprenedor que vulgui posar en marxa un projecte empresarial ha d'estimular també la seva intel·ligència, tant en els inicis com en les decissions que s‘han d‘anar prenent.

L'experiència professional de l'autor fa que, en aquest llibre, respongui al seu intelocutor, Martí Saballs, amb tota claretat i doni la seva opinió sobre les seves pròpies experiències, iniciatives preses, reflexions i visions de futur. Conté frases enmig dels capítols, amb estil de reflexió, com aquesta "Transatlàntic o destructor. Els objectius són diferents, però l'eficàcia de la nau depèn més de la cultura, la qualitat i l'actitud de la tripulació i del seu líder que de la funció i la dimensió del vaixell".

En aquest llibre es tracten aspectes diversos dins el món empressarial, com per exemple què significa fer empresa, la gestió del risc, el govern de les empreses i de les seves persones, la gestió del capital humà, l'empresa en la societat, què fer amb els beneficis, i així com també es reflexiona sobre quina hauria de ser la visió, missió i valors d'una empresa. D'estil literari àgil i ben escrit, el lector trobarà interès i plaer en la seva lectura.  

Salvador Alemany és llicenciat en Econòmiqies per la Universitat de Barcelona. Té una llarga trajectòria en grans empreses de primer nivell, com Abertis, Saba, director adjunt del diari Expansión, així com president de la secció de bàsquet del FC Barcelona.

Més informació:

Psicologia de les organitzacions a l'aladí.

Recomanació feta per Rosa Vives. Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera.

Reedició actualitzada dels Emirats àrabs. Trobarem informació de Dubai, Abu dabi, Qatar, Bahrein, Oman. Què s'ha visitar, on allotjar-se i altres informacions per poder gaudir al màxim d'un viatge pels diferents països dels Emirats.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Com aprenem? Tots tenim algun talent? Què vol dir que el cervell és plàstic?
Es pot mantenir l'amor romàntic a llarg termini? Aquestes són algunes de les preguntes sobre el misteriós funcionament del cervell  humà- òrgan extremadament complex- a les quals l´obra dóna resposta.
Amb un llenguatge amè i accessible l´autor explica l´enorme potencial del cervell com a font de salut, així com els límits borrosos d´allò que aquest òrgan entén com a realitat. I és que els cent mil milions de neurones no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè sigui coherent. De fet, les investigacions recents en neurociència asseguren que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la veritat.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quins són els aspectes  considerats  clau per aconseguir  l´èxit en un sector tan competitiu i sobreexposat en els darrers  anys  com és el dels negocis a internet.
L'obra  emmarca  el debat  en el  si de  l´aparició d´una  bombolla tecnològica  i  quines  serien les  alternatives  per  canalitzar-la  dins d'uns paràmetres  de normalitat.
Respon  ordenadament a totes aquelles preguntes que els  emprenedors  i  inversors  es  fan  de manera constant:  on i com trobar  inversors?,  cal fer un business plan?,  quin és el moment més oportú? , com funciona un fons de capital risc?, quins criteris fa servir un inversor per avaluar un projecte?, que és el que  no s'ha de dir mai a un inversor?  quins són els sectors, dins d'internet,  en què s´oferiran les millors oportunitats

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recorrer  la història de les llevadores catalanes durant el segle XX significa viatjar en la crònica de l'art del part. Comporta també dilucidar quin ha estat el pes i la importància que s'ha establert davant el ritual de néixer i quins factors mèdics i socials han estat cabdals alhora de fer-ne una professió. La present obra, rescata els records i les vivències d´un conjunt de llevadores des de la dècada dels anys quaranta fins a l'actualitat, sense obviar el llegat d'aquell conjunt de dones que durant els segles anteriors, amb molta empenta i poca formació , van ser les antecessores en el mestratge d'acompanyar els infantaments.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

La primera obligació d'una novel·la és aconseguir captar i encisar al lector des de la primera pàgina i, és d'aquesta manera que Marías, amb Corazón tan blanco, atrapa des del primer moment.

"No he querido saber, pero he sabido que una de las niñas, cuando ya no era niña y no hacía mucho que había regresado de su viaje de bodas, entró en el cuarto de baño, se puso frente al espejo, se abrió la blusa, se quitó el sostén y se buscó el corazón con la punta de la pistola... Llegiu-ne un fragment

Juan Ranz, traductor i intèrpret de professió, mentre es troba en un balcó d'un hotel durant el seu viatge de noces a l'Habana, és confós per una desconeguda que espera al carrer. A partir d'aquest moment, el seu matrimoni es veurà envoltat d'un mar d'aigues tèrboles.

Corazón tan blanco pren forma de llibre de memòries amb tocs policíacs que capten l'atenció immediata del lector. No obstant, els temes principals que tracta la novel·la són la solitud, l'egoisme, el materialisme i les relacions matrimonials en la vida contemporània. 

Informació sobre l'autor:

• Web de l'autor 

Recomanat per Marta Serra i Sònia Andrés Peiró. Bib. Roca Umbert de Granollers

Aprofitem que el 26 de gener s'ha commemorat el Dia Mundial de l'Educació Ambiental per recomanar un llibre dirigit als més petits i que podreu trobar en la majoria de biblioteques.

Es tracta de La Meva primera guia sobre el canvi climàtic de José Luis Gallego, reconegut periodista ambiental i autor de nombrosos llibres divulgatius sobre temàtica medi-ambiental. L'acompanya en aquest projecte l'il·lustrador Òscar Julve, guanyador de diversos premis i molt conegut en l'àmbit del còmic.

De tots és sabut que el nostre planeta està greument amenaçat però no tots sabem de quina manera podem contribuir a pal·liar el deteriorament de la Terra. En aquest petit llibre els nens trobaran definicions clares sobre el que és l'efecte hivernacle, com les nostres accions més quotidianes afecten el canvi climàtic, com ens afectaran totes aquestes circumstàncies i, el més important, què podem fer per atenuar en la mesura que puguem els símptomes de les nombroses malalties del nostre planeta.

Un petit llibre dirigit als nostres infants però que crida l'atenció de qualsevol adult. Una obra per delectar alhora que educar.

Recomanat per María Jesús Arriazu. Bib. Antonio Martín. El Prat de Llobregat

Un llibre senzill per aprendre un dels esports amb més embranzida dels que es poden practicar a la ciutat! El patinatge en línia, que fa uns anys va estar al capdamunt dels interessos lúdics dels més joves, torna a despuntar de la mà, i dels peus!, de grups de música que han decidit gravar els seus videoclips sobre rodes.

Aquest llibre pretén ser una eina útil a qualsevol persona que estigui interessada en el món dels patins de línia, des de professors d'educació física que vulguin fer sessions monogràfiques amb els seus alumnes fins a pares i mares amb la necessitat d'ensenyar a patinar els seus fills. Passant per monitors de lleure i per aquells que, senzillament, s'hagin comprat uns patins de línia i vulguin aprendre a fer-ho bé dels del començament.

Aquí hi trobareu les directrius bàsiques per a què les caigudes siguin menys doloroses! I és que el seu autor, Javier Albert Bernal, té una llarga experiència en la iniciació a diversos esports. Aquest, però, és un dels que té més rodats.

Així doncs... preparats per patinar?

Més informació:

• El Patinatge a la Xarxa de Biblioteques

Recomanat per Marta Puig. Bib. Sta. Oliva. Olesa de Montserrat

Das Schloß és un llibre inacabat, publicat pòstumament i en contra de la voluntat del seu autor, el praguès Franz Kafka (1883-1924), que demanà el seu marmessor de destruir la seva obra inconclusa. La seva mort va ser prematura a causa dels insomnis, dels mals de cap, de la debilitat i de l'extenuació que patí tota la seva vida, per això va fer cures en sanatoris com el de la localitat d'Špindlerův Mlýn, on va començar a escriure El Castell, l'any 1922.

El protagonista d'aquesta historia, K, és un topògraf que ha estat cridat per treballar en una petita localitat l'autoritat del qual és un senyor comte; aquest, però, es mostra esquiu, denegant-li l'accés al castell mitjançant una cadena de personal al seu càrrec. Els vilatans del lloc, a la vegada, tampoc no mostren gran simpatia pel nouvingut, que ha de resoldre aquest inconvenient inesperat amb l'ajuda de dos ajudants que l'acaben portant a la desesperació.

Amb el castell podem fer-nos una idea de la cultura i de l'organització social de molts dels llogarrets de l'Europa central del tombant de segle que va tocar-li viure a Kafka, un jueu amb una percepció extraòrdinaria entorn de les relacions humanes, de gran sensibilitat envers l'opressió de la comunitat envers els individus i ben coneixedor de la burocràcia i els seus valedors.

Més informació:

Franz Kafka a les biblioteques XBM.

Franz Kafka a Worldcat.

Das Schloß a la Viquipèdia.

Museu Franz Kafka.

HEIDSIECK, Arnold. Community, Delusion and Anti-Semitism in Kafka's The Castle.

Recomanació feta per Jordi Parcerisa. Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt.

A Trens rigorosament vigilats, Bohumil Hrabal ens explica la història de Milos, un negat aprenent que treballa en una petita estació de ferrocarril de Txecoslovaquia l'any 1945. La Segona Guerra Mundial s'acosta al seu final i Milos acaba de tornar d'unes vacances forçades a causa del seu intent de suïcidi. Milos, jove sensible, està preocupat per la seva incapacitat de consumar l'amor que sent per la seva nòvia Masha.

La novel·la descriu els successos d'un dia que culmina amb la posada en pràctica per part de Milos i el seu company Hubicka, d'un pla per sabotejar un tren nazi que passarà per l'estació. Tot i l'aversió que el protagonista sent pels alemanys, Hrabal para esment en les característiques humanes, a més a més de bèl·liques, dels soldats alemanys que creuen la ciutat. Milos es sorprèn que els soldats de les SS en un tren podrien ser poetes o homes ociosos. Després veu a un altre soldat ferit que crida a la mare dels seus fills i reconeix els fils que uneixen a les persones, siguin txecs o alemanys.

La guerra, seguida per la normalització de la cultura sota el domini comunista, va significar que Hrabal complís els quaranta nou anys abans de tenir la seva primera oportunitat com a escriptor en prosa. Trens rigorosament vigilats narrada amb un estrany humor i humanitat, és un dels més bells exemples del seu ofici.

Jirí Menzel va traslladar la novel·la al cinema l'any 1967 amb la qual va aconseguir un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Més informació:

• Bohumil Hrabal a les biblioteques
• Bohumil Hrabal a la Viquipèdia
• L'adaptació cinematogràfica al catàleg
• La pel·lícula al Youtube (en italià) 

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

Jorge Wagensberg és un home polifacètic: físic, escriptor, museògraf i professor d'universitat. En aquest llibre presenta la seva biografia, sembla ser que va ser el seu editor qui li va fer la proposta i, aquest fet, li va permetre conèixer-se millor, cosa que li ha produït bones sensacions.

El llibre comença amb un repàs dels seus avantpassats procedents de Polònia, fugint del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. En el llibre ens demostra una gran admiració pel seu pare, una persona amb gran capacitat creativa. Instal·lat a Barcelona fa un repàs pels diferents llocs on ha viscut o ha esdevingut el seu passat, detallant fins al màxim carrers i edificis. El seu Gran Dia va ser el primer dia  a l'escola Suïssa i, després, al Liceu Francès a Barcelona. També va referència a l'amor de la seva vida amb qui va conviure deu anys.

El llibre està ple de frases amb molt de sentit. Disserta sobre la creativitat, triar entre la bellesa i la utilitat. Molt interessant l'apreciació que fa de les coses més senzilles, com la feina d'un ferrer,  on hi veu "quanta saviesa, quanta experiència, quant talent i tanta creativitat".

Per a ell, la música, els idiomes i la lectura són els pilars de l'aprenentatge dels infants i que s'han d'aprendre de petit. "En aquestes primeres edats no cal ensenyar creences, no toca", ens diu, perquè pensa que a aquestes edats no hi pot haver crítica i es pot fer perenne si s'ensenya precoçment. "Les creences en ments en construcció funcionen com una eventual fàbrica de fanàtics", diu. Segons el senyor Wagensberg, "Tot allò natural ho portem de naixement, mentre que la part cultural s'aprèn més tard".           

També ens parla del poder i dels diferents líders. Els defineix en dues categories, els de primera classe que lideren el poder en be de la societat i ens fan gaudir; mentre que els de segona classe són els que nomenen els seus subordinats segons la lleialtat que li demostren i, per tant, ens fan patir.  

Resulta sorprenent que una persona amb tanta saviesa i amb una vida tan intensament viscuda tingui tan present les coses més senzilles. En el seu llibre presenta anècdotes molt divertides, però també una visió crítica de l'entorn i les persones que el formen. Mostra la seva passió per la divulgació de la ciència i els esforços que ha fet per liderar un gran projecte com el Museu de la Ciència, "CosmoCaixa".  Aquesta trajectòria li ha permès rebre diversos premis i distincions, entre elles el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica (2005) i la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat el 2007.

Més informació:

• Jorge Wagensberg a les Biblioteques
• article "El País"
• Entrevista a RTVE. Jorge wagensberg "Algunos años después"

Recomanat per Maria Suriol. Bib. Sta. Margarida i els Monjos. 

El llibre està estructurat en set capítols. En els primers capítols es fa una breu introducció dels orígens d'internet i la world wide web. En el llibre s‘ensenya a posar en funcionament, verificar i documentar aplicacions web en entorns internet, extranet i intranet. De lectura àgil, i amb molts exemples, també té capítols dedicats a l'anàlisi i descripció del control de les versions així com a saber desenvolupar aplicacions web.

Conté, a més a més, al final de cada capítol, un qüestionari d'autoavaluació de 20 preguntes amb múltiples respostes, per revisar els coneixements assolits. Les solucions estan disponibles a la web www.paraninfo.es.

Els continguts d'aquest manual pertanyen al Certificat de Professionalitat IFCD0210, que està regulat per decret llei. Aquest mòdul formatiu està inclós dins el temari de coneixements bàsics anomenat "Desenvolupament d'aplicacions en tecnologia web: MF0493_3 ".

L'autor és professor del grau mitjà i superior d'Informàtica i comunicació i coautor de continguts pel Ministerio de Educació i Ciència. També ha estat formador de professorat en internet, aplicacions informàtiques i programació.

Recomanació feta per Rosa Vives. Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera.

En primer lloc, s'ha tractat d'oferir una descripció estructural de la llengua xinesa: el nom i els seus modificadors, el verb i els seus trets principals, els adverbis proverbials i els complements postverbals. En segon lloc, s'ha tingut en compte les necessitats funcionals. Per aquest motiu, sempre que ha estat possible, s'ha desenvolupat l'anàlisi en forma d'unitats de significat, proporcionant un ampli vocabulari pràctic per il·lustrar l'ús de la llengua. En la majoria dels casos, els exemples del llibre estan seguits d'una traducció literal i una traducció col·loquial.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Guia excursionista de l'editorial Alpina que descriu l'espai natural Guilleries-Savassona. Inclou mapa excursionista, escala 1:25.000, usos del sòl representats a 3 nivells, itineraris marcats i guia d'excursions  de la zona, així com altres dades d'interès per a l'excursionista.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

1902. Oregón. Una nena índia de 15 anys amb aire màgic troba en un prostíbul als pistolers adequats per eliminar el monstre que viu a les coves de gel de sota la casa de la senyoreta Hawkline. Aquest encàrrec donarà lloc a situacions màgiques, enginyoses, de vegades salvatges, que conformaran un western atípic amb un caire gòtic, bizarre i alhora còmic i us farà gaudir de l'humor especial d'un autor del fenomen contracultural nord-americà denominat generació beat i que va acabar influint en el sorgiment del moviment hippie.

Richard Brautigan (Tacoma, Washington 30 de gener de 1935 - Bolinas, Califòrnia, 21 d'octubre de 1984) fou un escriptor nord-americà autor d'onze novel·les, nou volums de poesia i un recull de contes. La novel·la "El Monstre de Hawkline" la va escriure mentre vivia en una colònia d'artistes com Jim Harrison i Jeff Bridges i amb aquesta obra insòlita ha captat l'interès de Tim Burton que en diverses ocasions ha intentat adaptar-la al cinema.

Més informació:

• Richard Brautigan a les Biblioteques
• Richard Brautigan a la Viquipèdia
• Pàgina oficial de l'autor

Recomanat per Maria José Salmerón. Bibliobús Montau

Si alguna cosa va caracteritzar el pop dels noranta va ser la progressiva desaparició de les formes "clàssiques" d'escoltar la música: adéu al vinil, a la soferta casset i al walkman. L'invent de la dècada va arribar amb el CD de brillant superfície i so d'alta qualitat, que va acabar imposant-se i renovar les discoteques particulars. Gràcies a ell ens deslliguem com una pantera en llibertat, busquem tiretes per al cor dividit, ens desvivim per un petó de la flaca, contemplem com plovia cafè mentre ballàvem enganxats i, just al costat, el meu gat feia ui, ui, ui. Va ser una dècada de grans encerts, de fusió de gèneres, de veus excepcionals, però també de insuperables errors i hits que serien flor d'un dia; però, com passa amb tota dècada incompresa, amb els anys algú trobarà la vista enrere i descobrirà que va ser d'allò més cool, chic i trendy. Avança't a tots ells i descobreix per què el pop dels noranta s'ha convertit ja en objecte de culte.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

David J. Skal, autor d'estudis fonamentals com "Monster  Show: una historia cultural del horror", centra en aquesta ocasió la seva incisiva mirada i el seu talent investigador en els orígens, la història i la infinitat de lectures d'una de les icones més universals del terror i la cultura popular, traçant la seva evolució a participar de la novel·la original de Bram Stoker mitjançant el seu pas al teatre i, finalment, la pantalla.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

En aquesta guia trobareu exercicis amb diferents graus de dificultat desenvolupats pas a pas. EL procés de dibuix es mostra des dels primers esbossos en blanc i negre fins la il·lustració final. Perquè l'aprenentatge sigui complet cada pas s'acompanya d'instruccions senzilles, consells pràctics i suggeriments.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nova edició actualitzada de la guia lonely planet. Guèisers, piscines de fang calent, núvols sulfurosos, glaciars que s'obren pas entre les muntanyes,.. Islàndia és un país en formació, un immens laboratori volcànic. No hi ha res com banyar-se en els seus llacs de color turquesa, contemplar el sol de mitjanit o les aurores boreals i caminar sobre el casquet glaciar. La seva fauna també es espectacular: balenes, aus com el fraret atlàntic. Un lloc per gaudir de la natura més salvatge.

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

El llibre de Francesc Foguet, escriptor i especialista en el teatre català de la Segona República i contemporani, és un viatge artístic per la vida i la trajectòria professional de la Margarida Xirgu, la gran actriu catalana  del segle XX.  Una obra apassionada  que va més enllà del vessant teatral, ja que en les seves pàgines també trobem referències històriques sobre una de les etapes més convulses i, a la vegada, més lliures i esperançades com és la Segona República. A tall d'exemple, explica la coincidència de dos presidents, Manuel Azaña i Francesc Macià, a la llotja presidencial del Teatre Goya on la Companyia de Margarida Xirgu va representar ‘La Corona' un text de Federico García Lorca el desembre de 1931.

Nascuda a Molins de Rei l'any 1888, la Xirgu va ser una de les actrius més rellevants de l'escena no només catalana, sinó també espanyola i hispanoamericana; un tret distintiu, la universalitat de la seva figura, marcada per la seva passió pel teatre i pel seu compromís per la societat i les llibertats. Una vida apassionada i lluitadora que trobem exposada de forma cronològica  des de la infància de l'actriu en el si d'una família obrera, el naixement de la seva vocació teatral gràcies a la Dolores, la mestra que li va transmetre la seva passió per la lectura i el drama, passant pel paper que va tenir el teatre popular en la seva carrera fins a la consagració com a actriu de la mà d'Adrià Gual, Narcís Oller o Jaume Borràs per no citar el mateix Lorca; una col·laboració que naixia l'any 1927 amb la interpretació per part de l'actiu catalana de l'obra "Mariana Pineda" al Teatre Goya de Barcelona amb escenografia de Dalí. Un paper cabdal en la seva trajectòria, ja que li va obrir les portes dels teatres i dels intel·lectuals de Madrid, com Benito Pérez Galdós, Valle-Inclán, Jacinto Benavente o d'altres autors més innovadors de l'època, com Rafael Alberti, amb qui compartia també ideals republicans i que la va obligar a exiliar-se a Llatinoamèrica durant la Guerra Civil i la posterior postguerra  fins a la seva mort l'any 1969.

Així doncs, el llibre, que és tot un homenatge a una de les dones més brillants i innovadores del panorama teatral, ens ajuda a interpretar aquella frase mítica del saber d'on venim per tenir clar on anem com un estudi fonamental per conèixer la història cultural del nostre país.

Margarita : Cada rosa

tiene un rumorcillo de agua,

y un dolor de estrella viva

bajo sus hojas heladas...

Paraules de Lorca a Margarida Xirgu (1935)

Més informació:

• Margarida Xirgu a les biblioteques
• 14 moments estel·lars de Margarida Xirgu
• Xirgu: La semilla del Festival de Mérida - Documental (Canal Extremadura)
• Margarida Xirgu, la desterrada - Programa el meu avi (TV3)
• La Xirgu (TV3)
• Margarita Xirgu -  Programa Fin de siglo (RNE)
• Dones de teatre - Vida d'actriu
• Teatre català a les biblioteques
• Teatre - Espanya - S.XX a les biblioteques

Recomanat per la Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Mai us ha passat que heu reescoltat un Cd i al cap d'un temps no us ha mogut unes connexions sinàptiques, si no unes altres?

Difícil és, recomanar-vos un CD de techno per varis motius:

• Perquè " no m'agrada la musica xumba xumba"
• Perquè "només és musica per quan surto de festa"
• Tenim poques obres que siguin cabdals i es trobin al mateix temps a moltes biblioteques.

Volem que us agradi el techno -en concret-, que el cateu, que el sentiu, que el viviu, però per sobre de tot, des del Prestatge Virtual de Música, volem que us agradi la música -en general-. Per això, és important triar un moment adequat per escoltar aquest gran Cd. Si una cançó no us agrada, millor que salteu a la següent, però tingueu paciència ... que és una grandíssima virtut.

Underworld neix als 80 i encara estan en actiu. Tenen un lloc privilegiat dins l'escena anglesa, concretament amb la música techno. Arriben al Top 10 del Regne Unit l'any 1994. Estan a la mateixa alçada que Chemical Brothers, Letfield, Orbital, Future Sound of London, The Prodigy o The Orb .... tots compatriotes.

Amb himnes com Rez (potser més trance que techno) o la cançó arxifamosa de la pel·lícula Trainspotting: Born Slippy Nuxx (la primera part de la cançó és la que et fa ballar, la segona és la que t'arriba al cervell), han fet moure milers de persones arreu del planeta (inclòs Sónar ) i també han posat la seva música a pel·lícules i sèries com: The Blacklist, Biutiful, Sunshine, La playa, o Una historia diferente.

Riffs de sintetitzadors distorsionats, drum and bass, veus electròniques. En molts casos sereu conscients del què us espera només escoltant part de les cançons. Cd força festiu i també místic, amb música intel·ligent, a estones minimalista, urbà, fosc i brillant, exorcitzant, alliberador i luminal.

De tal manera que pareu de llegir, i aneu a la biblioteca per gaudir d'aquest Cd de referència pel que fa a la música i el moviment cultural al Regne Unit de finals del segle passat.

Per a més informació:

• Underworld a les biblioteques
• Pàgina web oficial
• Underworld a Allmusic
• Underworld a Twitter
• Underworld a Facebook

Recomanat per Marc de Blas. Biblioteca de Ponent. Sabadell

Dos amics recorren l'est d'Europa amb una camioneta atrotinada, sempre a punt de rebentar i deixar-los tirats a la cuneta d'alguna de les innombrables fronteres que creuen per vendre roba de segona mà dels països occidentals. Amb una ironia mordaç, Andrzej Stasiuk traça el periple dels dos personatges pels llocs més pobres i sorprenents, on col·locar les seves peces resulta cada vegada més complicat a causa de la competència dels productes xinesos. Un apassionant quadre dels marges de la societat de consum a Europa, on la vida canvia a una velocitat vertiginosa, i no sempre per a millor.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El narrador d'aquest llibre ha decidit passar sol les últimes setmanes de la seva vida. Ho fa a Clarmont d' Alvèrnia, a l'extrem nord d'Occitània. Camina, rumia, tasta plats, guaita prostitutes, beu vi, té converses variades, de banals a sorprenents. I fa el turista. Tot li serveix per parlar de la desaparició, la seva o, més sovint, la de la seva llengua. I no podent fer-se entendre dels és a la humanitat sencera que parla.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Els Pissimboni vivien en una casa coberta d'heura a la part alta d'un turó, prou distanciada de les altres cases com perquè tothom considerés que vivien fora del poble. Formaven una família de molts germans i ningú no  sabia si el patriarca i la seva dona, Ignacio i Martina Pissimboni, encara eren vius. Mai no se'ls veia pel poble, i els seus habitants ja s'havien acostumat a no pensar-hi. Ningú  es preocupava ja per aquella família. Tampoc ells pensaven en ningú.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sota d'una cascada al riu Franklin, Aljaz Cosini, guia de riu, s'està ofegant. Assetjat per visions alhora horribles i fabuloses, reviu no només la seva pròpia vida, sinó la de la seva família i els seus avantpassats. En les aigües de la selva tropical que es precipiten damunt seu, veu aquestes vides despullades de les seves realitats superficials, i troba un món on els somnis reafirmen el seu poder sobre el pensament. A mesura que el riu creix, les seves visions es tornen més turbulentes i, en la inundació del seu passat, Aljaz descobreix l'ànima històrica del seu país.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ara que som al mes de gener pot ser un bon moment per descobrir les festes i tradicions d'una comarca: el Maresme.

Les biblioteques d'aquesta comarca des de l'any 1997 publiquen per Sant Jordi una guia de recursos sobre un tema per tal de donar a conèixer la Col·lecció Local.

L'any 2007 es va publicar El Maresme fa festa, on cada biblioteca destaca del seu  municipi un festa de l'any que  la identifica, així trobem Sant Antoni Abat, Catifes per Corpus, Sardanes, Fires de la cirera... A la guia trobem la informació de cada municipi del tema anual, una imatge, dades de la biblioteca i la bibliografia . En els darrers anys, a més a més, trobem vídeos i App,s.

Les biblioteques de la Xarxa reben un exemplar d'aquestes guies cada any per Sant Jordi.

Recomanat per Muntsa Abad Biblioteca Pública de Cabrils

Dos monstres de la interpretació italiana con Marcello Mastroianni i Sofia Loren es van posar a les ordres del recentment traspassat Ettore Scola per donar vida a una mestressa de casa i un periodista; ell, resistent angoixat davant l'ascensió imparable del feixisme i ella, mare de família nombrosa amb una vida pautada, viuran una trobada en el dia de la visita de Hitler a Roma que canviarà la seva vida per sempre.

Filmada en l'estil minimalista i pausat propi del director, la història es conforma a base de diàlegs que la fan avançar, des de les posicions antagòniques del principi, a una comprensió mútua dels personatges; al final no caldran ni tan sols les paraules perquè, un cop dit tot el que s'havia de dir, els silencis i els gestos seran més eloqüents que qualsevol discurs.

El commovedor cant a l'amistat que glosa Scola es veuria recompensat amb dues nominacions als Oscar del 1977, per Mastroianni com a millor actor i a la millor pel·lícula estrangera, el Globus d'Or en aquesta darrera categoria, la nominació a la Palma d'Or de Cannes, i els David di Donatello per al director i per a Sofia Loren.

La vigència d'una pel·lícula de gairebé quaranta anys es mesura pel seu record i el seu impacte, i com totes les obres grans, Una jornada particular és ben viva. Anys enrere s'havia portat al teatre de la mà de Josep Maria Flotats i Anna Lizaran en els papers principals; ara mateix, Oriol Broggi dirigeix Pablo Derqui i Clara Segura en una adaptació en gira pels principals teatres de Catalunya.

Més informació:

• Ettore Scola al catàleg Aladí
• Ettore Scola a la Viquipèdia
• Una jornada particular a la Viquipèdia
• Tràiler
• Sofia Loren parla de com treballava Marcello Mastroianni
• Una giornata particulare, l'obra de teatre

Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrenta de Sant Pere de Riudebitlles

Tant la vinya com el vi han format part del món mediterrani des de temps immemorables, tant  des del punt de vista gastronòmic com també del comercial. Ara bé, hi havia una mancança lexicogràfica de la cultura vitivinícola al nostre país. Per aquest motiu, Xavier Favà, ha volgut fer una obra divulgativa que aplegui els principals noms de ceps i raïms de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Com ha recopilat tota la informació? Per una banda, ha fet un buidatge de més de quatre-centes varietats de raïm catalanes conegudes; i per l'altra, ha realitzat enquestes a pagesos, d'entre 65 i 90 anys, bons coneixedors de la vinya.

El resultat d'aquest treball aplega un total de setanta-set fitxes lexicogràfiques ordenades alfabèticament. Cada una es divideix en tres blocs: el primer conté el/s nom/s del/s raïm/s, així com una definició del gust, color i mida del raïm i els grans. El segon, les documentacions més antigues trobades amb la data i el lloc, les variants locals, les comarques on s'han aplegat, la sinonímia i els paral·lelismes lèxics inventariats en les llengües romàniques. El darrer, l'etimologia.

A la vegada, ha intercalat una trentena de mapes, així com fotografies de les diverses classes de raïm.

Recomanat per Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Alella

"Escalar l'Everest va ser el major error de la meva vida, tan de bo no hagués anat mai" afirma l'escriptor Jon Krakauer.

Probablement sigui difícil trobar un bon escriptor que sigui alpinista i també un bon alpinista que sigui bon escriptor, doncs amb aquest relat, Jon Krakauer, periodista i escriptor montanyenc ens relata en primera persona el que va succeïr l'any 1996: el que pretenia ser un reportatge sobre les expedicions comercials a l'Everest, va acabar sent una tràgedia en la que van morir 8 persones.

El llibre està escrit en primera persona i en temps passat. Jon Krakauer va haver d'escriure aquest relat per aclarir la controvèrsia generada per l'article publicat a la revista Outside Magazine, considerada la revista esportiva més important dels Estats Units, on descrivia les circumstàncies i les accions dels guies i dels montanyencs sense experiència que van acabar convertint-se en un drama.

Aquest llibre escrit en forma de dietari dóna tot luxe de detalls sobre la duresa, la perserverància i un punt de bogeria necessaris per dur a terme aquests tipus d'expedicions: sempre al límit entre la vida i la mort.

Aquest best seller internacional ha estat portat al cinema. La pel·lícula, dirigida per Baltasar Kolmalkur, es va estrenar el passat 18 de setembre al nostre país i tan aviat com surti en DVD, podrem gaudir-ne d'ella a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

Jon Krakauer també és conegut pel relat, basat en fets reals, "Cap a terres salvatges: entre la passió per l'aventura i el somni d'una vida en estat salvatge". Aquest best seller va ser publicat al 1996 i va permetre a Krakauer tenir una gran reputació amb aquest llibre d'aventures.

Més informació: 

• Jon Krakauer a les Biblioteques
• Jon Krakauer a la Viquipèdia
• Tràiler de la pel·lícula 

Recomanat per Sonsoles Martín. Bib. Josep Roig i Raventós. Sitges

"Irène" és la primera novel·la d'una sèrie policíaca de quatre llibres, que té dues característiques que la fan especial i diferent: la primera, és un carismàtic protagonista: Camille Verhoeven, un comandant de la Brigada Criminal de Paris, que va nèixer amb hopotròfia i s'enfronta al món amb seu metre i quaranta-cinc centímetres d'alçada, una personalitat complexa, un passat complicat, i el recolzament de la seva bonica esposa, Irène. Verhoeven és un bon policia, metòdic, estima el seu treball i es fa respectar. La seva vida canvia quan es troba amb un cas d'assassinats en sèrie de gran violencia, i la seva ressolució es converteix en una obsessió per a ell.

La segona, és la forma com l'assassí mata de forma brutal  les seves víctimes, fent un macabre homenatge als grans autors clàssics del gènere negre. Així, l'autor ens regala referències als seus escriptors preferits i que millor podien encaixar a la trama, com ara Bret Easton Ellis, Émile Gaboriau, James Ellroy o William McIlvanney.

"Irène" és una novel·la molt ben escrita, àgil, dura, valenta… Diverteix a estones i fa patir en d'altres, però no deixa indiferent. Quan l'acabeu correreu a llegir Àlex, la segona part de la sèrie!

Pierre Lemaître és un escriptor i guionista parisenc nascut l'any 1951, guanyador del prestigiós premi Goncourt l'any 2013 per la seva obra "Ens veurem allà dalt". També és autor de "Vestit de núvia", una novel·la d'aquelles que atrapen des de la primera pàgina, i amb girs inesperats a la trama en el moment adequat. Se'l considera el millor novel·lista francès del gènere negre actual, pel seu estil narratiu i magnetisme amb el lector.

Més informació: 

• L'autor a les Biblioteques
• Booktrailer

Recomanat per Bib. Santiago Rusiñol. Sitges

Contes macabres, és un recull de vuit relats de l'escriptor americà  Edgar Allan Poe (1809-1849) i il·lustrats pel francès Benjamin Lacombe (1982).

Edgar Allan Poe va ser un gran escriptor nord-americà que va escriure amb èxit tant prosa com  poesia. Conegut principalment per les seves obres de fantasia i terror, va escriure majoritàriament relats breus. Es pot considerar el principal creador del relat de terror psicològic del seu país natal. La majoria dels seus relats estan envoltats d'un tristesa i una foscor que t'atrapa i t'endinsa en les seves històries. A dia d'avui segueix sent una recomanació de lectura de terror per joves i adults.

Benjamin Lacombe, és un il·lustrador francès nascut el 1982. S'ha fet mundialment conegut per la seva il·lustració delicada, amb una gran intensitat tant en el color com en el detall. Ha il·lustrat gran obres clàssiques com: Blancaneus dels germans Grimm o Nuestra Señora de París de Victor Hugo. També ha il·lustrat fantàstics àlbums il·lustrats com: L'Herbari de les fades, La Pequeña bruja o Contes silenciosos.

Dins del recull podem trobar alguns dels millors relats de Poe: El retrat oval, un pintor roba la bellesa de la seva dona per posar-la en un retrat. A El cor delator dona veu a un psicòpata paranoic. A Morella l'esperit d'una dona morta reviu en la seva filla. També inclou altres relats com Berenice, La caiguda de la Casa Usher, Ligeia i el clàssic El gat negre.

El llibre és una petita joia: una magnífica edició amb uns textos imprescindibles, tot acompanyat d'unes il·lustracions plenes de detalls i molt intenses. A més, aquest recull compta amb un text sobre la vida i obra de l'autor, notes i ressenyes de cada conte i una bibliografia.

Imprescindible obra d'Edgar Allan Poe i un llibre que heu de tenir a les mans.

Més informació: 

• Lacombe a les Biblioteques
• Edgar Allan Poe a les Biblioteques
• Web de l'il·lustrador

Recomanat per Bib. Torras i Bages. Vilafranca del Penedès