Segon disc del cantant i guitarrista James Morrison, amb una bona colla de cançons enganxoses i ben composades. Segons el mateix Morrison, compositor de les cançons, aquestes parlen de coses que ell sent de veritat, mentre que, per al qui les escolta, només són cançons, d'aquí el sentit del títol del disc.
Entre les col·laboracions d'altres músics en aquest nou disc de Morrison, destaca la veu de la cantant canadenca Nelly Furtado.
Destaquen, en aquest disc, la veu de Morrison, que és alguna cosa més que una veu d'un cantant de pop, les arrencades rockeres d'algunes cançons, i els arranjaments, molt ben fets.

Recomanat per la Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt. Bloc de la biblioteca.

Decir que el gijonés residente actualmente en Barcelona, Javier Rodríguez, es uno de los
valores más sólidos del actual panorama de nuestra historieta, no supone un ejercicio de
desmedida perspicacia. En poco más de 10 años, Javi ha consolidado una carrera en el
campo del cómic que inició en nuestra (suya y mía) Asturias natal, escogiendo la autoedición como opción inicial.

En 1997 Javi comienza a publicar en la revista catalana El Víbora, y su
primer trabajo para dicha revista es una serie llamada Paraíso punk rock bar. Esta serie es
la que ahora recopila Dolmen en un tomo con una presentación impecable. La trayectoria
posterior de Javi Rodríguez es conocida por los aficionados a los buenos comics. Obras
como Love Gun, Comprobando la realidad, Wake Up, Miedo o Lolita Hr jalonan esa
trayectoria que, en realidad, no es de lo que hemos venido a hablar aquí y ahora: aunque si
quieren saber más sobre ella (además de otras cosas interesantes, como por ejemplo qué tal suena el grupo en el que toca la guitarra) echen un vistazo a su blog

De lo que hemos venido a hablar es de esta obra que ahora Dolmen recupera con buen tino.
Paraíso punk rock bar es una serie centrada en las relaciones entre gente joven, plasmadas
con una habilidad poco habitual en un autor al que por aquel entonces se le podía calificar de primerizo. Javi trabaja con personajes reales (no digo que sean personas que realmente
existen, sino que nos "suenan" reales, verídicas). Mediante las andanzas de las dos
protagonistas, Cris y Keku, que deciden montar juntas el bar que da nombre a la obra, Javi
reflexiona sobre diversas problemáticas que afectan a los jóvenes, sobre sus miedos y sus
modos, y lo hace además en dos niveles: desde el punto de vista individual y el colectivo.

Cierto es que la obra presenta algunos aspectos en los que queda patente esa condición de
primerizo de su autor - el apartado gráfico es donde más se nota, seguramente - más que
nada por la brillante evolución que Javi desarrollaría en el apartado visual de sus obras en
los años posteriores.

Un último elemento a destacar deriva de las particulares dinámicas de nuestro mercado de la historieta. El que se hayan tenido que esperar más de 10 años para que esta obra haya sido recopilada en libro es algo que, cuando menos, no deja de ser paradójico. Como anécdota cabe señalar que Paraíso punk rock bar sí que contó con una edición en libro, pero fue en Italia, donde fue editada en julio del 2000. Eso sí, los 10 años transcurridos han añadido una nueva dimensión a la obra, que no entraba dentro de sus valores intrínsecos cuando apareció inicialmente. Me refiero a que su lectura en este momento nos permitirá valorar si en la década transcurrida desde su realización han variado (y en caso afirmativo, si ha sido para bien o para mal) las circunstancias en que los jóvenes han de desarrollar su vida en nuestra sociedad; especialmente en lo que se refiere a las posibilidades del desarrollo de un proyecto vital o a la aceptación de lo distinto por parte de la mayoría.
 

Recomanat per la Biblioteca Tecla Sala. Cómic Tecla

Bel és la protagonista adolescent d'una novel·la juvenil de temàtica fantàstica i gòtica, una matinada, tornant a casa, s'adona que ha traspassat aquesta vida i ha quedat atrapada entre la vida i la mort.
L'Isma, el seu xicot, també pateix, mentre és atès de gravetat a l'hospital, i la Bel s'afanya a descobrir per què la seva vida ha fet aquest gir. N'hi ha força al·licients que se sumen al desenvolupament de la història, en primer lloc elements certament sinistres que provenen de la màgia negra, en segon lloc el seguiment d'un itinerari localitzat a la ciutat de Barcelona, i finalment la referència contínua a les cançons que han acompanyat l'autora durant la seva vida.

Care Santos, escriptora maresmenca (Mataró 1970) té la gràcia de connectar a la perfecció amb el seu públic, en part gràcies al bon ús de les noves eines de comunicació digitals, que complementen i enriqueixen la seva obra.

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac. Bloc de la biblioteca

Michele Amitrano té nou anys i viu a Acqua Travese, un poblet diminut (i imaginari) del sud d'Itàlia on tot és pols, calor asfixiant i camps de blat que cremen, o fumegen si més no, sota el sol mediterrani. A Acqua Travese hi ha cases abandonades i adults sense feina, i famílies que es busquen la vida per anar tirant, i nens que corren pels camps en bicicleta somniant les seves aventures. Som a l'estiu de l'any 78, un dels més calorosos del segle; la veu que parla és la del nen protagonista, una veu amable i familiar, i tot sembla indicar que som a punt de llegir una d'aquelles històries neorrealistes que tan bé se'ls donen als nostres cossins italians.
Però no. De cop i volta, la tendra història estiuenca dels nens en bicicleta es converteix en una història també tendra i estiuenca, però de terror. De terror íntim i psicològic: del de veritat. D'aquell terror que neix de descobrir que les coses no són en absolut com tu et pensaves que eren. Que no coneixes a la gent a la que creies conèixer, i que allà fora, a l'altra banda dels teus ulls, succeeixen tota classe de coses impensables i terribles que mai no hauries pogut imaginar. En una de les seves excursions en bicicleta, Michele es fica en una casa abandonada i veu una cosa que mai no hauria hagut de veure; i de sobte tot canvia per a ell. Els seus pares, el seu poble, ell mateix: tot canvia. Michele té nou anys, i el conte d'estiu del principi del llibre s'ha convertit, irreparablement, en un conte de terror i de final de la infància i d'entrada involuntària en un món farcit de secrets i de responsabilitats.
Igual que els personatges que l'habiten, Jo no tinc por és una novel·la d'aparença senzilla que amaga un munt de coses al darrera. Escrita amb un estil ràpid i directe que s'escau a la perfecció amb la perspectiva infantil des de la qual està narrada, és una paràbola molt ben aconseguida sobre les desil·lusions del fer-se gran, sobre la pèrdua de la innocència i la complicitat imposada amb les parts fosques de la vida real. Una novel·la trista, molt maca i cent per cent recomanable.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres   

Les prestigioses pianistes Katia i Marielle Làbeque van trobar en la cantaora Mayte Martín la intèrpret ideal per portar a terme un projecte llargament ambicionat: el d'acostar el so del piano clàssic a la música popular espanyola. El resultat fou un disc original i magníficament arranjat, on tenen cabuda adaptacions de Lorca i Rafael de León, peces de Paco de Lucía i Manuel de Falla i diversos temes pertanyents al repertori personal de l'artista.

[Tornar al prestatge Música]

Arianna Savall porta el talent a la sang. Filla de l'il·lustre Jordi Savall i de la soprano Montserrat Figueras, recentment desapareguda, és una insigne compositora, arpista i cantant. A Peiwoh hi trobareu un bellíssim univers sonor que beu de la música antiga i tradicional i de melodies pròpies i improvisades.

[Tornar al prestatge Música]

Caída de bici ens presenta una història amb uns personatges molt humans i una història molt vital. Una família composta per una àvia malalta, fills que no es parlen i tres néts tremendament tafaners, és reuneix per últim cop a l'antiga casa familiar del poble que hauran de vendre, i per complementar la història dos obrers de la construcció i un secret.  Amb aquests personatges Davodeau té a les seves mans totes les edats de l'home i amb molta facilitat el lector es trobarà identificat amb algun d'ells. Una història lineal i simple però terriblement captivadora i addictiva que construeix tota una reflexió sobre la vida i el pas del temps i tan real que podrem reconèixer en ella coses que ens són familiars. La lectura d'aquest còmic és molt gratificant i està ajudada per un dibuix molt expressiu, i un color a l'aquarel·la capaç de crear atmosferes i donar ambient a cada pàgina que compon l'àlbum. Un treball gràfic realment especial.

[Tornar al prestatge Còmics]

Conspirare és un cor professional que té la seu a Austin (Texas) i és considerat una de les millors formacions corals del Estats Units d'Amèrica. El seu repertori comprèn des de la música clàssica fins als nostres dies, i sota la direcció musical de Craig Hella Johnson han obtingut diverses nominacions als premis Grammy pels seus treballs enregistrats.

A Company of Voices va ser enregistrat l'octubre de 2008, inclou 18 temes amb un so innovador i vibrant que transmeten un missatge d'amor, esperança i transformació.

Interpretació de "Agnus Dei"

Interpretació de "Let de river run"

[Tornar al prestatge Música]

Aquest documental mostra el funcionament i l'evolució del cos humà al llarg d'una vida a través de quatre etapes: infància, pubertat, edat adulta i senectut. A tal efecte, se serveix d'alta tecnologia que no s'havia utilitzat fins ara en documentals: càmeres microscòpiques i recreacions digitals d'última generació.

Ens mostra tant els efectes positius de realitzar exercici físic com les conseqüències perjudicials per al nostre organisme del tàbac i de l'alcohol.

També desenvolupa temes curiosos com per exemple quin és el funcionament d'allò que anomenem "enamorament" a través de fer explícits els factors que intervenen quan sentim atracció per algú.

Es tracta d'un documental molt il·lustratiu. Permet l'aprenentatge del funcionament del cos humà, de la manera i del per què del seu envelliment de forma molt amena i mitjançant una tecnologia que resulta sorprenent. Sens dubte, és un mereixedor digne del premi Emmy pel seu acurat disseny gràfic.

[Tornar al prestatge Salut]

El títol d'aquest disc, o més aviat box, ja ens avança què és el que hi trobarem en el seu interior: un repàs per la trajectòria musical de la compositora, pianista i cantant Nina Simone (nascuda Eunice Kathleen Waymon a Tryon, Estats Units, 1933-2003).

To be free: the Nina Simone story presenta, en 3 Cd més 1 DVD, i amb un so d'alta qualitat, un treball retrospectiu de la carrera musical d'una de les figures musicals més destacades del segle XX. Una obra completa, brillant i diversa que recull un total de 54 cançons, ordenades per ordre cronològic, centrant-se especialment en l'etapa daurada de l'eclèctica cantant, compresa entre 1953 i 1973.

En aquesta capsa hi trobem des dels temes més famosos ("My Baby Just Cares For Me" o "I Put Spell On You"), fins als inèdits, que sumen fins a 8 títols. També un gran número de versions d'artistes tant diferents entre sí com Duke Ellington, George Harrison, Kurt Weill, Screamin' Jay Hawkins, The Bee Gees, Jacques Brel, Leonard Cohen, Bob Dylan o Aretha Franklin. Però són potser els temes enregistrats en directe i que arriben quasi bé a la meitat del total de cançons, els que fan que aquesta obra sigui especial: aquí és on la «High Priestess of Soul» ens demostra com de còmoda i alliberada se sent en els escenaris.

El pack, en format allargat, inclou també l'inèdit curtmetratge NINA: A Historical Perspective (1970), dirigit per Joel Gold, sobre la vida i la carrera de la cantant. En aquest DVD, d'uns 23 minuts de durada, Nina Simone parla de la seva compromesa carrera musical i la podem contemplar, actuant, tant en sales, com cabarets com a l'estudi de gravació. Veiem un fragment del DVD en el vídeo següent.

 

Aquest treball ens presenta, doncs, una Nina Simone versàtil, rica en registres i estils musicals, des dels ritmes als quals ens té més acostumats, com el jazz, el blues o el soul, fins als més inusuals, com el reggae. Sentim, per exemple, en el tema Baltimore, a la cantant a ritme jamaicà:

 

Per si no en tenim prou, tot el material es completa amb un llibre de 50 pàgines amb text del seu biògraf David Nathan que introdueix i situa cadascuna de les cançons que s'inclouen en els discs. Un treball, sens dubte, extraordinari.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc