Inclou il.lustracions anatòmiques dels 40 estiraments més efectius per eliminar el dolor, millorar l´equilibri i la flexibilitat i prevenir les lesions més comunes. Aporta exemples de programes d´estiraments que es poden seguir de forma literal o personal , adaptant-se a les necessitats de cadascú.
Mostra com avaluar el dolor i identificar els estiraments necessaris per a reduir les molèsties. Exhaustiu i fàcil d´utilitzar.
 

Esteu buscant un llibre que us ajudi a cuinar durant tot l'any? Doncs ja l'heu trobat. L'Assumpta Miralpeix, especialista en nutrició, ens ho posa ben fàcil ja que ens ofereix una obra amb una presentació clara i esquemàtica.

En primer lloc, un apartat dedicat als aliments que usem per preparar els nostres plats: en quina temporada els trobem, conservació, característiques nutritives, racions aconsellables i cocció. A continuació, les diverses receptes ordenades per estacions per tal de treure'n el màxim profit, no solament des del punt de vista nutritiu sinó també des de l'econòmic. S'especifica, a més, la dificultat de la recepta, el temps de preparació, els ingredients, la preparació, la manera de servir el  plat i, en cas que calgui, alguna nota al final.

En definitiva, un llibre que combina els plats de tota la vida amb d'altres de més sofisticats amb els quals sorprendrem els nostres convidats.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

El matrimoni entre Vita Sackwille-West i Harold Nicolson va ser un dels més excèntrics i menys convencionals de la societat anglesa de la primera meitat del segle XX. Ella era aristòcrata, íntima amiga de Virgínia Woolf en la qual es basa per crear el personatge protagonista de Orlando, escriptora i afeccionada a la jardineria. Encara que va ser sempre un matrimoni ben avingut i van tenir dos fills, Nigel i Benedict, tots dos eren bisexuals i van tenir una vida sentimental paral·lela i tumultuosa. Aquest llibre recull una autobiografia que Vita deixa inconclusa a la seva mort, el 1962, i que es va escriure en un moment de crisi matrimonial, quan l'escriptora vivia una intensa relació amb Violet Treyfusis.
A més, inclou el relat que Nigel Nicolson, el fill gran de la parella, sobre la relació i els avatars dels seus pares.
 

Triple cd recopilatori que ens aproxima a la faceta musical del controvertit i polifacètic escriptor francès Boris Vian (1920-1959) i que inclou cançons i gravacions com a trompetista així com una selecció d'artistes que han interpretat els seus temes. Apassionat del jazz, Vian fou un habitual de diversos clubs, en especial el famòs Tabou de Saint-Germain-des-Prés, fundat amb els seus germans, i també exercí com a notable cronista, amb ressenyes jazzístiques fidels al seu estil irònic i contundent, algunes de les quals es recopilen, juntament amb d'altres escrits i col·laboracions a l'obra Escritos de jazz (Backlist, 2011)

[Tornar al prestatge Música]

El darrer disc del grup Pink Martini Pink Martini, Splendor in the grass, com el film d'Elia Kazan protagonitzat per uns joveníssims Warren Beatty i Natalie Wood, és tan suggerent com l'atmosfera que es respirava en aquella història d'amor. Perquè el darrer enregistrament del grup nordamericà que ha visitat Barcelona aquesta setmana amb gran èxit de públic i de crítica, format per components de diferents països i una vocalista de veu prodigiosa, China Forbes, ens convida des de la primera cançó, Ninna nanna, una nana en italià de sonoritat excepcional , a gaudir de la música però alhora a entrar en un món de sensacions i emocions, als quals ja ens té acostumats, on es barreja una cançó i de fons sentim una versió d'una peça de Mozart o Beethoven, o la factura pròpia d'una cançó de The Carpenters .

Cançons pròpies, versions de clàssics més recents com Piensa en mi amb l'acompanyament de la mateixa Chavela Vargas, i d'altres convidats com Emilio Delgado, Ari Shapiro i Courtney Taylor-Taylor, fan d'aquest album una de les darreres novetats del panorama musical totalment recomanable per a una reunió d'amics o sopar romàntics , justament esplendorosos.

Recomanat per l'associació de musictecaris. Ampli

En aquest llibre, la Marta Carnicero sap com engrescar-nos per entrar dins la cuina, però no només a aquells a qui ja els agrada aquest art, sinó també als que se'ls fa més feixuc.

La seva passió queda de manifest en les vuitanta-cinc receptes que conformen l'obra entre les quals podem trobar des de cuina ètnica fins a plats de fusió, sense oblidar però, la més tradicional.

A la vegada, malgrat el llibre estigui estructurat en diferents capítols, al final se'ns ofereix un índex temàtic molt més interessant (segons la procedència dels plats, el temps de preparació, l'ingredient principal, etc.).

Cada una de les receptes inclou un comentari introductori, els ingredients necessaris, la preparació i presentació requerida, variants o possibles acompanyaments, així com alguns trucs per estalviar-nos temps. La breu fitxa que es troba al final és de gran ajuda per saber quin tipus de plat estem cuinant, l'estació més adient per fer-lo i les racions apropiades. Més entenedor encara? Impossible.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

"El callejón de las almas perdidas" comença amb l'extraordinària descripció d'un abjecte espectacle de fira el principal reclam és «el monstre», algú que ha caigut tan baix que està disposat a humiliar-se, per un glop de whisky, davant d'un públic àvid de sensacions extremes. El jove Stan Carlisle, que treballa a la fira ambulant, està convençut que mai no acabarà així. És intel·ligent i ambiciós, i aviat descobreix que pot enganyar a qualsevol si troba el seu punt feble. En poc temps es convertirà en un mentalista de primera, però triomfar en una fira ambulant estafant pobres desgraciats no és suficient per a Stan, que decideix establir-se com fals reverend i més i mèdium per estafar rics desesperats que desitgen comunicar-se amb difunts estimats a qualsevol preu. Sembla que Stan té el món als seus peus i que res ni ningú pot detenir-lo..., si més no per ara.

El prestigiós World Gourmand Media Awards va reconèixer la bona feina feta per l'autora atorgant-li el premi al millor llibre de cuina vegetariana l'any 2003. I és que aquesta mataronina de naixement, però alellenca d'adopció va començar ben aviat a interessar-se per les qualitats medicinals dels aliments. Des de llavors propaga els seus coneixements i savis consells a publicacions, tallers, seminaris, premsa, ràdio o televisió.

El llibre es troba dividit en dues parts, a la primera, se'ns expliquen aspectes relacionats amb l'organització, això és el protocol a taula (estovalles, vaixella, coberteria, cristalleria i decoració) i tipus de banquets o sopars. A la segona, les receptes, en què sempre treballarem amb productes naturals per tal de poder realitzar amanides, canapès, aperitius, entrants, sopes, segons plats, pastissos, salses i, fins i tot, còctels i refrescos.

Un llibre extraordinàriament útil per a tots aquells que vulguin gaudir d'una cuina saludable, creativa i sorprenent.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Ens trobem davant d'un llibre perquè els aficionats a la cata s'introdueixin en aquest fascinant món, i els ajudi a explorar i desenvolupar un criteri i gust propi. Ho fa a través de tres etapes segons els coneixements que tingui la persona:

A la primera etapa apropa el lector amb els sis grans tipus de raïm que hi ha perquè aprengui a distingir les varietats segons el seu aspecte, aroma, sabor i persistència. Es deté a explicar com degustar el vi, això és a catar-lo, i a fer uns breus suggeriments abans de comprar-lo.

A la segona, es presenten altres varietats de raïm, barreges, vins espumosos, així com més consells sobre la compra adequada ara que ja es comença a tenir certa coneixença.

En la darrera, tenint en compte el que ja hem anat aprenent, es dóna entrada a noves varietats de raïm amb les quals s'obtenen vins especials, licorosos, dolços, sense oblidar tampoc diferents textures.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

L'any 1930, Agatha Christie va viatjar a Bagdad convidada per uns amics arqueòlegs. Allà va conéixer un jove de vint-i-sis anys, Max Mallowan, que en aquell moment estava treballant com a assistent a les excavacions. A finals d'aquell mateix any, la nostra escriptora (que llavors tenia trenta-nou anys, era mare divorciada i venia llibres a cabassos) ja s'havia convertit en Agatha Christie Mallowan. I axí és precisament com la novel·lista signa aquest curiós llibre de memòries, amb el cognom del seu segon marit enganxat darrere el seu nom de guerra habitual, en una mena d'acte d'homenatge a l'home que, degut a la seva professió, va fer possibles les aventures que aquí se'ns expliquen.

Perquè el matrimoni amb Max Mallowan va significar, per a Agatha Christie, l'inici d'un nou periode a la seva vida. La dècada de 1930, al menys fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser una època de viatges continus, d'estades a tota mena de països exòtics i de llargues hores de feina a les principals excavacions arqueològiques del Pròxim Orient i de l'Orient Mitjà. I aquest és l'assumpte de Ven y dime como vives: els viatges, les excavacions i les aventures de tots colors del matrimoni Christie Mallowan. O millor dit: els viatges, les excavacions i les aventures d'una novel·lista anglesa hipercivilitzada que segueix el seu marit per diverses parts del món (parts del món sovint plenes de pols i de gent no anglòfona amb uns costums ben estranys) i que no pot, ni vol, evitar mirar-s'ho tot amb ulls de novel·lista anglesa hipercivilitzada i amb sentit de l'humor.

El primer aspecte que crida l'atenció d'aquest llibre és, justament, el sentit de l'humor que anima totes les seves pàgines. Sense assassinats ni detectius de per mig, Agatha Christie és el prototipus d'escriptora anglesa cool d'entreguerres: plena d'enginy i lleugeresa, juganera i irònica, una mica esnob i molt chauvinista. Ella ens porta de la mà fins a Turquia, Síria, l'Iraq o Palestina, però, un cop allà, no vol parlar-nos d'arqueologia, de política exterior ni de sociologia comparada (tot i que aquests temes també hi són presents al llibre, inevitablement): ella vol riure amb nosaltres explicant-nos les coses que li poden passar a una senyora britànica ben educada quan s'arrisca a creuar el canal de la Mànega. I no s'està de res per aconseguir-ho. Mentre es mou pels escenaris de futures novel·les seves que tots coneixem, Agatha Christie Mallowan exagera, filosofa, opina, fabula, malparla, explica intimitats i, en definitiva, es riu de tothom: del seu marit, dels seus col·legues, dels seus companys de viatge, dels anglesos i dels no anglesos, dels arqueòlegs i de la seva mà d'obra local. Però de qui més es riu és d'ella mateixa. I això, no cal dir-ho, està molt bé.

Si vosaltres sou, com jo, d'aquells que vau patir una època Agatha Christie als inicis de la vostra vida lectora, i que encara avui sentiu de vegades nostàlgia d'aquell món del senyor Poirot i la senyoreta Marple però no us decidiu (prudents que sou) a obrir cap de les seves novel·les, aquest llibre és una bona opció per tornar a fer amistat amb l'escriptora.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres