Armand de Fluvià i Escorsa

Aquest any, 2021, se celebra el 51è aniversari des de que Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931) fundés el MELH (Movimiento Español de la Liberación Homosexual) i, per tant, inaugurés el moviment LGTBI a tot l’Estat. 

Així, l’activista Armand de Fluvià crea el MELH i porta a terme els primers grups clandestins, amb la realització del fanzine AGHOIS i el pas de la frontera a Perpinyà per realitzar les còpies. 

L’any 1970, conjuntament amb Francesc Francino, lideren la Campanya contra la descriminalitizació de la Ley de Peligrosidad social y rehabilitación social (LPRS) i l’any 1975 neix el Manifest FAGC que donaria inici a la creació el Front d’Alliberament Gai de Catalunya. Des del FAGC impulsa la creació de l’Institut Lambda -actualment Casal Lambda-, el primer centre cultural i amb diferents serveis de l’estat per persones homosexuals i del qual es president d’honor des del 1995. 

Durant els anys foscos de la dictadura l’homosexualitat estava prohibida per la Ley de Vagos y Maleantes, que va ser modificada expressament (el 15 de juliol de 1954) per tal d’incloure l’homosexualitat com a delicte amb penes d’internament –amb centres a Badajoz i Huelva-, prohibició de residir en un determinat territori, obligació de declarar en domicili habitual o submissió a vigilància obligatòria. 

Durant, pràcticament, una dècada d’existència varen passar per la presó gairebé 1.000 persones homosexuals i transsexuals. Les persones de classe social baixa i, especialment, les persones transsexuals o que practicaven el transvestisme són les que més van patir la repressió i persecució. 

El règim va tenir, principalment, dos psiquiatres que varen exercir com autèntics ideòlegs de l’homofòbia:  Antonio Vallejo Nájera i Juan José López Ibor. Considerada així per la psiquiatria imperant una malaltia, s’aplicaven mesures reparadores per mitjà de les anomenades teràpies aversives on s’aplicaven electroxocs per tal d’evitar l’atracció cap a persones del mateix sexe.  
La dictadura es va preocupar expressament de resguardar els seus valors ideològics del nacionalcatolicisme en diferents àmbits (religió, família, educació...) i l’homofòbia era un pilar especialment important. El feixisme espanyol va crear tota una xarxa social, legal, mèdica i religiosa com a una forma d’institucionalitzar l’homofòbia. 

Tal i com expressa Armand de Fluvià en el documental “Crits de Llibertat” (Maria Khan) : 

“Érem perillosos socials, per definició corruptors de menors que anàvem darrere dels nens per corrompre’ls... Per la medicina uns malalts mentals; per la religió els pitjors dels pecadors... pecadors contra natura, pecat que clamava a Déu, era horrible...; i per la societat el pitjor del pitjor”.  


Armand de Fluvià i Escorsa va ser l’impulsor i pioner del moviment d’alliberament LGTBI, ell va posar la llavor per tal que el gener de 1979 es deroguessin els articles que feien referència a l’homosexualitat i que la llei fos totalment derogada el 23 de novembre de 1995. 

Va ser la primera persona a Espanya que de forma pública va sortir de l’armari a Televisió Espanyola, amb l’emissió en català dels programes "De bat a bat" i "Vostè pregunta". Pel seu llegat i activisme ha rebut diferents distincions, destacant la Creu de Sant Jordi (2000),  la medalla d’honor de Barcelona (2008) o la Medalla d’Or a la Promoció dels Valors d’Igualtat del Ministeri d’Igualtat (2020).

La recomanació

El moviment gai a la clandestinitat del franquisme, 1970-1975 / Armand de Fluvià i Escorsa

Aquest llibre és més que una història del moviment gai a Catalunya i Espanya durant els anys 1970-1975. És un crit de denúncia i és un clam per reivindicar el lliure exercici de la sexualitat i de l'afectivitat entre les persones. A finals de l'any 1969 es va presentar a les Corts franquistes un avantprojecte de la futura "Ley de Peligrosidad Civil y Rehabilitacion Social" que afectava directament al col·lectiu homosexual. Amb aquella nova llei passaven, a més, a ser perillosos socials, delinqüents en potencia. Durant el llarg període del règim franquista els i les homosexuals van haver de viure amb la por al cos sempre, van haver de callar, silenciar, amagar-se, fins i tot "enganyar" a ells mateixos i a la societat per tal que no fos descoberta la seva homosexualitat. Van patir maltractaments físics i vexacions, detencions i empresonaments, "rehabilitacions" que els anul·lava com a persones i moltes vegades els induïa al suïcidi.

Crits de llibertat. Documental de Maria Khan

 

 

  Search the catalog:

  You may also like:

  Go to the shelf:

Creation date: 10/06/2021 Last updated: 11/06/2021