Durant els primers 100 anys d’història dels Jocs Olímpics Moderns les dones s’han vist relegades a un paper molt secundari.

A Atenes 1896 no va participar cap dona. 4 anys després a París van participar una vintena entre les quals trobem les primeres campiones olímpiques en tenis i en golf.

Abans de començar la segona edició dels Jocs a París (1924)  hi ha un relleu a la presidència del Comitè Olímpic i ja en aquesta edició comença a produir-se un canvi, tot i que encara que trobem  135 dones sobre més de 3000 participants.

De totes maneres durant les edicions olímpiques del segle XX el paper de la dona esportista ha evolucionat molt lentament. Els nous esports que anaven entrant a les diverses edicions dels jocs ho anaven fent només en modalitat masculina i només desenes d’anys després alguns d’ells es van obrir a les dones. Les dones eren presents als esports més tradicionals, però normalment en una proporció que no arribava al 25 % del total.

No és fins a 1996 quan la Carta Olímpica introdueix que una de les funcions del COI és “Estimular i donar suport a la promoció de les dones en l’esport, a tots els nivells i en totes les estructures, a fi de dur a la pràctica el principi d’igualtat entre l’home i la dona”.

La conseqüència immediata d’aquesta proclamació és que a posteriors edicions la presència femenina se situa al voltant del 40 % sobre el total.

A partir d'aquí les següents edicions anaven augmentant la presència de les dones de manera que l’any 2012 a Londres totes les delegacions participants portaven almenys una representant, fet pel qual aquests van ser "els jocs de les dones". A Rio i Tòquio (2016 i 2020)  han representat entre el 45 i el 46 % del total d'esportistes inscrits.

Queda clar que per assolir la veritable igualtat a París  l’esforç l’han  fet les delegacions però també els organitzadors mitjançant l'augment de les proves femenines, la reducció de les masculines i la creació de noves proves mixtes en la mesura del possible.

Malauradament, hi ha fets que mostren que encara hi ha camí per recórrer:

Per què la versió masculina del futbol té 16 equips participants i la femenina 12 ?  Altre exemple de desequilibri és la lluita olímpica on encara participen el doble d'homes que de dones.: engloba sis modalitats de grecoromana (clàssica) només per a homes, mentre que les 12 restants (lluita lliure) si que es divideixen equitativament. 

Només una quarta part dels esportistes federats són dones. Però... hi ha un esport als Jocs Olímpics, on homes i dones competeixen junts en totes les seves modalitats. Saps quin és?

Un cop contestada aquesta fàcil pregunta segur que voldràs contestar  la resta que tracten sobre el paper de les dones als Jocs Olímpics:

No oblidis pitjar el botó send en triar la repsota que creus adequada ni passar a la següent pregunta a través de la fletxa de la part dreta del quadre.

Sort!!