Curiositats del Raid Dakar
Esports
Raid Dakar
Any rera any la primera prova que es disputa dins del calendari dels esports del motor és el ral·li de resistència més dur i prestigiós de tots: el Raid Dakar.
Va ser creat per l'aventurer francès Thierry Sabine amb el nom de Ral·li París-Dakar.
La primera edició es va fer al desembre de 1978. Els pilots van recórrer uns 10.000 km des de París fins a la ciutat de Dakar, al Senegal. Van passar per diferents països com Algèria, Nigèria, Mali i Burkina Faso.
Es van fer moltes edicions amb aquests mateixos punts de sortida i arribada però van haver edicions amb llocs d'inici diferents a París, com Barcelona i Granada.
Al 2009 la cursa es va traslladar a Amèrica del Sud, ja que a territori africà cada cop es feia més complicat mantenir la seguretat dels participants.
Té quatre modalitats: automòbil, camió, quad i moto. Recorda que aquesta edició de 2018 és molt especial. Fa 40 anys de la primera edició.
A continuació pots trobar l'enllaç al catàleg de deu obres que parlen d'aquesta cursa. Es tracta d'una novel·la, obres esportives que parlen d'aquesta competició en general o en alguns casos d'edicions particulars, com aquelles als anys 80 quan la carrera va sortir des de Barcelona i també hem recollit els testimonis d'alguns dels participants més importants.
In libraries you will find:
Selection of websites:
You may also like:
Marc Coma
Marc Coma neix l'any 1976 a Avià. És un corredor de motos que ha sigut quatre vegades guanyador de la cursa més dura del planeta, el ral·li Dakar, i cinc vegades campió del món de Raids. Motorista des de nen, ha guanyat també d'altres conegudes curses com el Ral·li dels Faraons o el de Sardenya.
Ja de nen li agradaven les motos, afició que li va encomanar el seu pare.
Als 8 any va pujar per primera vegada a una moto, una Montesa Cota 348 del seu oncle. Amb la seva primera moto pròpia, una Puch Cobra 74 va participar en les seves primeres carreres amb els amics del poble.
Va guanyar molts campionats regionals i nacionals fins que als 18 anys va decidir ser pilot professional. Aviat van arribar els seus primers triomfs en l'especialitat d'Enduro. Ha estat cinc vegades Campió del Món de Raids (2005, 2006, 2007 i 2010).
Al 2003 va participar en el seu primer Ral·li Dakar, junt amb el pilot Nani Roma, en el qual va quedar onzè. No va ser fins al 2006 que el va aconseguir guanyar. Era el segon pilot espanyol que ho feia.
Ha guanyat tres vegades més el Ral·li Dakar (al 2009, 2011 i 2014 ), sent així un dels millors pilots catalans de motos. A partir de l'any 2016 ja no és un pilot participant, forma part de l'organització. (Extret de Gènius)
Laia Sanz
Laia Sanz, nascuda l'any 1985, és segurament la corredora de motos més famosa al Dakar! Seguida per centenars de catalans enganxats a la pantalla de televisió cada vespre, veient els resums de la jornada, Laia Sanz és la viva imatge dels valors esportius: coratge, superació, esforç,...
La seva carrera professional s'ha basat en tres modalitats concretes de motociclisme: el trial, el raid i l'enduro. Ha guanyat tretze vegades el campionat del món de trial i ha estat deu vegades campiona d'Europa en categoria femenina, també ha sigut la campiona d'Espanya de trial des del 2003 fins al 2010.
Pel què fa a la modalitat d'enduro, ha obtingut quatre vegades el Campionat del Món.
La seva primera participació al ral·li Dakar va ser el 2011, i des d'aleshores sempre n'ha estat la primera classificada en categoria femenina i ha fet una gran evolució pel que fa als seus resultats finals ja que la primera vegada va ser la 39a classifcada de la general i els últims anys sempre acaba entre els 20 millors.
Actualment és una adversària respectada i temuda per la resta de participants. Sabem que en qualsevol moment pot rodar amb els millors.
Selection of websites:
You may also like:
Go to the shelf:
Aquesta va ser la trajectoria de Laia Sanz etapa per etapa a l'edició de 2014, un exemple de les dificultats que presenta una edició qualsevol d'aquesta prova:
ETAPA 1.
05 de gener. Rosario – San Luis
En 02h 42'04'', Laia Sanz finalitza l'etapa de 180 kmen la 35a posició de la general, 40 llocs més endavant respecte la primera etapa del 2013.
ETAPA 2.
06 de gener. San Luis – San Rafael
25a posició d'etapa i 26a de la general. Aquesta ràpida etapa de més de 300 kmha permès a la LaiaSanzsituar-se sense massa problemes a 27'47'' del líder.
ETAPA 3.
07 de gener. San Rafael – San Juan
Espectacular 20a posició! Una etapa molt dura a causa de les recents pluges, que han provocat sots, fang i altres alteracions del terreny. A més, a falta de 25 kmper al final de l'etapa ha tingut un problema amb la moto i ha hagut de parar un quart d'hora per poder subjectar amb brides la peça trencada.
ETAPA 4.
08 de gener. San Juan – Chilecito
Laia Sanz ja és 18a del Dakar. 353 kmfets sense gairebé esmorzar a causa de problemes estomacals no han sigut un problema per a la líder femenina del Dakar, que ha arribat en 20a posició després de fins i tot perdre's en una ocasió.
ETAPA 5.
09 de gener. Chilecito – Tucuman
A causa de l'alta vegetació i les temperatures elevadíssimes, la moto de Laia Sanz s'ha encès, i la pilot ha hagut de parar i apagar el foc amb la mateixa sorra del desert de Tucuman. Malgrat això, i malgrat també la penalització d'una hora per saltar-se un way point, la pilot és la 22a de la general.
ETAPA 6.
10 de gener. Tucuman – Salta
Laia Sanz ha protagonitzat una gran remuntada durant aquesta etapa, que no ha començat gaire bé ja que, a causa de la penalització d'ahir, ha sortit en la 39a posició. Finalment ha sigut la 20a pilot en creuar la meta, a tan sols 24'del vencedor de l'etapa. Ara es situa, doncs, en el lloc 19 de la general, a poc més de 4 h del líder Marc Coma.
ETAPA 7.
11 de gener. Salta – Salta / Uyuni
Després d'una excepcional actuació, la pilot catalana Laia Sanz es col·loca en la 19a posició de la general després d'haver creuat la meta dotzena en l'etapa d'avui. Molt contenta pel resultat i per les sensacions, la pilot recorda que el seu objectiu no és tan sols revalidar el títol del Dakar femení sinó també estar entre els trenta primers classificats (homes i dones).
ETAPA 8.
12 de gener. Salta / Uyuni – Calama
Després d'haver dormit només quatre hores estudiant el nou recorregut (les pluges han provocat canvis a darrera hora), Laia Sanz ha superat els 500 kmd'etapa en 15a posició, a 21'10'' del líder d'avui.
ETAPA 9.
14 de gener. Calama – Iquique
Una penalització als també catalans Joan Barreda i Jordi Viladoms fa que Laia Sanz acabi setena classificada de l'etapa d'avui, a 14 minuts del guanyador. És la millor classificació per a una dona en tota la història del Dakar. I això que un problema tècnic en el road book l'ha obligada a passar manualment les fulles de la ruta!
ETAPA 10
15 de gener. Iquique – Antofagasta
Avui no ha sigut un bon dia: a la duresa pròpia del Dakar s'hi ha sumat un problema en l'embragatge de la seva moto, que ha fet perdre molta estona a la Laia Sanz que, finalment, ha acabat en la posició 67. Malgrat aquesta contratemps, continua en el TOP20 de la general.
ETAPA 11
16 de gener. Antofagasta - El Salvador
Laia ha arribat a la meta en 15a posició. Després de 7 hores de pilotatge en l'etapa més llarga d'aquest any, el guanyador només l'ha tret 26 minuts de diferència. Ha perdut 4 posicions degut a la penalització de 15 minuts per canviar el motor. Es prenen mesures de diferents parcials al llarg de l'etapa i avui Laia entre els punts 12 i 15 ha esta la millor de la carrera.
Etapa 12
17 de gener. El Salvador - La Serena
En un últim atac Laia ha recuperat tres posicions aprofitant que diversos pilots li treien diferències inferiors a quinze minuts (corresponents a la penalització del dia d'ahir) i ha acabat l'etapa en una dotzena posició molt treballada.
Etapa 13
18 de gener. La Serena - Valparaiso
Laia ha arribat al final de la competició, ha guanyat la categoria femenina de motos, ja que és l'unica dona que ha completat el Ral·li. 16a a la general, ha fet el seu millor resultat i ha aconseguit el seu objectiu d'estar entre els 20 primers.
Go to the shelf:
Els germans Escalé
Oriol i Gilbert Escalé són uns germans bessons de Manlleu que a l'edició de l'any 2014 van protagonitzar una història curiosa. Compartien un somni: anar al Dakar. Al maig ho tenien tot encarrilat, fins i tot les inscripcions enllestides, però un problema amb un dels patrocinadors va fer que, al final, per temes de pressupost, només n'hi pogués anar un.
S'ho van jugar a sorts i això va ser el que va portar l'Oriol cap a Sud-amèrica. El seu germà va decidir acompanyar-lo en l'aventura, però des dels camions d'assistència, una bona manera d'agafar experiència de cara a l'any que ve.
A través de Lucas Cruz, un altre pilot català, la història dels bessons Escalé va arribar fins al princep i pilot qatarí Nasser al-Attiyah, conegut per ajudar les joves promeses que despunten en el món del motor. Un parell de trucades i en un tres i no res va aconseguir els patrocinadors per la participació de Gilbert.
Malauradament l'aventura no va tenir un bon final, Gilbert després de caure a l'inici de la cursa, va haver de ser hospitalitzat i operat un temps després. Al poc de passar això el seu germà Oriol va decidir abandonar la cursa per fer-li costat.
Pots consultar la notícia completa.
La figura de Thierry Sabine
L'aventurer francès Thierry Sabineva crear el Ral·li París-Dakar l'any 1978 inspirat pels paisatges del desert on es va perdre en el transcurs d'una carrera per l'Àfrica Septentrional.
Va morir l'any 1986 quan mentre viatjava en helicopter tot supervisant una etapa de la cursa que havia creat i dirigia va patir un accident perdent la vida al desert del Teneré.
La cursa havia de continuar. L'any següent l'organització va fer passar la carrera pel petit monument aixecat en el seu honor i tots els participants el van homenatjar de la següent manera.
Tots els pilots en arribar a aquest punt de l'etapa -començant pels millors classificats que ho feien abans - s'aturaven i dedicaven un present, unes paraules o una oració a l'home que va fer possible l'existència d'aquesta competició.
Va ser un gest espontani de cadascun dels participants.
Els països del Ral·li
L'any 2009 el Ral·li va canviar de continent. L'edició anterior no va arribar a disputar-se ja que hi havia amenaces terroristes que aconsellavan no entrar a Mauritània. La seguretat dels esportistes estava en perill.
Per tant l'organització tenia un any per pendre mesures i va fer un gir radical al portar la carrera a Sud Amèrica.
D'aquesta manera podem dir que el Rally Dakar és dels únics que porten una denominació geogràfica que no es correspon amb el seu recorregut.
La disparitat de recorreguts que ha tingut propícia que en 35 anys hagui passat per 3 continents diferents i decenes de països. Amb la incorporació de Paraguai aquest any 2017, podem parlar de 29 estats diferents.
Les etapes i la relativitat del temps
La duresa d'aquesta cursa es reeflecteix en els participants frustrats que deixa fora la competició contra la seva voluntat. A vegades es veuen obligats a abandonar la carrera, tot i que estan preparats físicament. Els vehicles a vegades no resisteixen, però amateurs o professionals, homes i dones, no renuncien al pensament de tornar l'any que ve.
Mira la notícia sobre com és una etapa i tot el que representa la prova pels corredors.
Durant l'inici de l'edició de 2016 s'ha anat molt ràpid i les diferències entre els millors eren molt petites. L'ordre d'arribada a meta i l'ordre de la classificació no sempre coincideixen. Hi ha dos factors diferents que els poden fer canviar.
A les poblacions per on es passa s'han instal·lat radars. Aquests aparells han provocat la sanció de desenes de pilots. Hi ha hagut moltes queixes, cada cop que se sobrepassa el límit marcat per un radar es perd un minut a la classificació general. Funcionen per GPs i molts pilots sospiten que no són del tot exactes...
En el sentit contrari hi ha accions molt esportives que en un principi suposen la perdua d'un temps molt valuós però que després són corregides i recompensades. El primer cas d'aquesta edició va ser quan Laia Sanz va perdre 10 minuts auxiliant a un altre competidor. Cada cop hi ha més mitjans per enregistrar i demostrar exàctament quin temps es destina per accions d'una gran esportivitat i l'organització tracta de compensar aquestes perdues. Durant aquesta edició s'han donat més casos entre els millors pilots. Aquesta bona disposició de l'organització ajuda a que aquestes accions segueixin donant-se.
El salar d'UYuni
Des de l'arribada del raid al continent americà aquest salar és molt conegut pels participants.
Bolívia presenta un curiós fenòmen geològic al mig del recorregut: el Salar d'UYuni.
Es tracta d'una gran extensió de sorra i sal barrejades producte de l'assecament de l'aigua del mar situada a gran altitud (prop de 4000 metres)
En la pràctica la presència de la sal presenta un gran perill per a les mecàniques dels vehicles participants de manera que ha estat rodejat sense pràcticament entrar-hi.
Trobareu més informació d'aquest salar al Gènius.
L'any passat
L'edició de l'any 2017 ha estat de gran duresa. Malauradament s'ha vist retallada en alguns trams degut a les condicions meteorològiques per garantir la seguretat dels participants.
A la modalitat de cotxes hi ha hagut un domini total de pilots francesos, que a més conduïen la marca francesa Peugeot. El guanyador ha estat un cop més Peterhansel, l'autèntic rei d'aquesta prova.
En motos tot ha estat més obert, el guanyador ha estat un jove pilot, el britànic Sam Suderland. La resta d'ocupants del podi també eren de KTM però té un gran mèrit que el català Gerard Farrés amb menys mitjans que la resta al ser un pilot privat (s'ho paga ell) ocupés la tercera posició.