Guies de lectura

El Cervantes més teatral

El Cervantes més teatral

Miguel de Cervantes va néixer a Alcalà de Henares l'any 1547, probablement el 29 de setembre. Poc se sap de la seva infància, ni dels estudis que va fer, tot i que es creu que va rebre educació de la mà dels jesuïtes.

Miguel de Cervantes es va iniciar com a poeta escrivint sonets. L'any 1569 es van publicar alguns poemes escrits per ell que esdevenen la primera manifestació literària coneguda de l'autor. També en aquests anys de joventut s'aficionà al teatre de la mà de les obres de Lope de Rueda.

Després d'una breu estada a Itàlia, va ocupar plaça de soldat i es va embarcar. El 7 d'octubre de 1571 va participar a la batalla de Lepant on va rebre un parell de trets al pit i un a la mà esquerra que van provocar que en perdés la funcionalitat; d'aquí el sobrenom "el manco de Lepanto".

Un cop recuperat, Cervantes va tornar a la seva vida militar participant en altres expedicions navals sota el comandament del Capità Manuel Ponce de León. Es va establir dos anys a Nàpols, fins al 1575.

Quan tornava a Espanya des de Nàpols a bord d'una galera, pirates barbarescos el van fer presoner. Capturat al davant de la costa catalana, va ser traslladat a l'Alger. Els seus capturadors van creure que en traurien un bon rescat. Va estar cinc anys empresonat. Durant aquest temps va protagonitzar uns quants intents de fugida i cada cop que fracassava se'l castigava i li empitjoraven les condicions del captiveri. Finalment, l'any 1580 l'orde dels pares trinitaris va aconseguir els diners per rescatar-lo i poder tornar a Espanya.

Després de passar un temps a Lisboa, es va instal·lar a Madrid on va mantenir relacions amb Ana Villafranca, esposa d'un taverner, amb qui va tenir una filla, Isabel. L'any 1584 es va casar amb Catalina de Salazar a Esquivias (Toledo) amb qui no va tenir fills.

Va entrar en contacte amb l'ambient literari de la Cort i això va provocar que seguís de prop l'evolució del teatre, amb el naixement dels corrals com a llocs per a la representació. D'aquests anys són les seves primeres peces teatrals conservades: "El trato de Argel" i "La Numancia".

L'any 1585 va signar un contracte per dues de les seves peces teatrals perdudes "El trato de Constantinopla" i "La confusa" i es publica la primera part de "La Galatea", obra que pertany al gènere de novel·la pastoral, característic del Renaixement.

L'any 1587 viatja a Andalusia com a comissari de provisions de l'Armada Invencible. S'estableix a Sevilla i des d'allà recorrerà el territori recollint productes agrícoles per abastir els vaixells reials. A partir de 1594 serà recaptador d'impostos. L'empresonen uns mesos l'any 1597 per irregularitats en la recaptació. A la presó neix la idea del Quixot.

L'any 1605 es publica la primera part del Quixot amb el títol: "El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha", la que és considerada com a primera novel·la polifònica moderna de la història de la literatura. La segona part no apareixerà fins al 1615: "El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha".

Entre les dues parts del Quixot apareixen l'any 1613 les "Novelas ejemplares", un conjunt de dotze narracions breus on es recullen diferents tècniques narratives: des de la picaresca de "Rinconete y Cortadillo", a la novel·la bizantina de "La española inglesa" o la sàtira i l'humor del diàleg "El coloquio de los perros"...

L'any 1614 es publica "Viaje del Parnaso", un llarg poema en tercets encadenats i l'any 1615 publica en un volum "Ocho comedias y ocho entremeses nuevos nunca representados". Un any després de la seva mort va aparèixer la novel·la "Los trabajos de Persiles y Sigismunda".

Cervantes mor a Madrid a l'edat de 68 anys malalt de diabetis. Es creu que va ser enterrat al Convent de les Trinitàries Descalces de Madrid.

...se le iban los ojos tras la farándula. ("Don Quijote" II, 12)

L'ombra del Quixot és allargada i com a novel·lista Cervantes ha omplert les pàgines més il·lustres dins la història de la literatura universal, però l'obra teatral de Cervantes és destacable com a reflex del seu temps i de l'evolució del propi teatre a cavall dels segles XVI i XVII.

L'època de Cervantes va ser un dels períodes més efervescents del teatre espanyol: es van crear companyies i nous espais escènics, com els corrals i els autors van haver d'introduir canvis per fer content a un públic cada cop més ampli.

Hi ha dues etapes en el teatre cervantí: la primera de 1580 a 1587, on escriu comèdies de tall més clàssic entroncant amb la tradició com "El trato de Argel" i "La Numancia"  i la segona, representada per la data de 1615 quan publica "Ocho comedias y ocho entremeses nuevos nunca representados", en la qual l'escriptor s'ha vist obligat a introduir canvis davant la genialitat d'un altre autor que està revolucionant el teatre amb una nova concepció: Lope de Vega i "el arte nuevo de hacer comedias".

 

A les biblioteques trobaràs:

Ves al prestatge d'Arts escèniques
 

Date created: 19/04/2016

Last updated: 12/04/2021

2. Comèdies i entremesos


 Comedias
Comedias
Cervantes Saavedra, Miguel de  
Madrid : Real Academia Española, 2015

Davant l'enorme èxit de les comèdies teatrals de Lope de Vega en els primers anys del segle XVII, Cervantes opta per aquesta nova formula i escriu comèdies. D'acord amb la temàtica les vuit comèdies que va escriure es classifiquen en comèdies de captius, de sants, cavalleresques, de costums i d'embolics. 

"El gallardo español". Comèdia cavalleresca amb trets èpics i emmarcada en un ambient morisc, protagonitzada per Fernando de Saavedra, un soldat espanyol.

"Los baños de Argel". Considerada la millor "comèdia de captius" de Cervantes. L'acció gira entorn els amors de Zahara i don Lope. L'obra destaca per la seva successió de ràpides escenes i el seu ritme àgil i desimbolt.

"La gran sultana doña Catalina de Oviedo". Obra basada en un possible succés històric sobre els amors d'un sultà i una bella cristiana presa que va arribar a convertir-se en la seva esposa.

"La casa de los celos y selvas de Ardenia".  Comèdia cavalleresca, de temàtica carolíngia que  gira entorn els amors del mític cavaller Rotllà i la princesa Angèlica.

"El laberinto de amor". Comèdia d'embolics amorosos ambientada a la Itàlia de l'època. Se centra en l'història de Rosamira, una innocent dama que és calumniada i després defensada per un paladí desconegut.

"La entretenida". Aquesta comèdia gira al voltant de les intrigues amoroses d'un grup de joves, que per culpa d'equivocs, l'ús de les males arts i les impostures, no aconseguiran cap final feliç.

"El rufián dichoso".  Aquesta peça explica l'història real del sevillà Cristóbal de Lugo, que després d'una vida deshonrosa de jocs i vicis, es va lliurar a la penitència i al sacrifici fins a morir santament a Mèxic.

"Pedro de Urdemales". En aquesta peça l'escriptor Cervantes trasllada a l'escenari les aventures i desventures d'un clàssic murri, un personatge típic de les anomenades novel·les picaresques.

 Entremeses
Entremeses
Cervantes Saavedra, Miguel de  
Madrid : Cátedra, 2004

L'entremès és una peça dramàtica breu, d'un sol acte, escrita amb un to burlesc, que generalment es representava als entreactes de l'obra principal. Agustín de Rojas els va descriure així:

"Y entre los pasos de veras
mezclados otros de risa
que, porque iban entre medias
de la farsa, los llamaron
entremeses de comedias"

Agustín de Rojas Villandrando, en su obra "El viaje entretenido" (1603)

Cervantes va escriure vuit entremesos:

"El juez de los divorcios". En prosa. Quatre matrimonis presenten davant els seus casos davant del jutge demanant el divorci. El jutge, més interessat en sentir i gaudir els problemes del demandants, rebutjarà les peticions d'aquests malcasats, per allò de «más vale el peor concierto, que no el divorcio mejor» 

"El rufián viudo llamado Trampagos". En vers. Recordant al mon de Rinconete i Cortadillo, l'entremès mostra un rufià que comença amb el dol solemne i pompós per la mort de la seva companya i amant, i acaba de festa entre els seus escollint una nova esposa. 

"La elección de los alcaldes de Daganzo". En vers. Un tribunal haurà d'escollir l'alcalde del poble: un candidat no sap llegir ni escriure, un altre és expert en vins, i el tercer, en caçar ocells, o recordar oracions. 

"La guarda cuidadosa". En prosa. És un dels més divertits. Ens ofereix una parodia del vell tòpic de les armes i les lletres: un pobre soldat i un ajudant de sacrista es disputen els favors i la mà d'una bella criada. 

"El vizcaíno fingido". En prosa. Aquí un cavaller que es fa passar per vizcaíno (un personatge- tipus habitual al teatre còmic del segle XVI) amb l'ajuda d'un altre, estafen a una dona una cadena d'or. "La mujer más avisada, o sabe mucho o no sabe nada". 

"Retablo de las maravillas". En prosa. És el més conegut dels vuit entremesos. Un parell de murris aconsegueixen beneficis mostrant un retaule amb suposades meravelles, que realment no hi són, però que només podran ser vistes per aquells que no tinguin sang jueva i siguin fills legítims. 

"La cueva de Salamanca". En prosa. Aquí el tema és el clàssic del marit enganyat. La dona, ajudada per la seva criada i una veïna, aconsegueixen burlar al marit aprofitant la presencia casual d'un estudiant. 

"El viejo celoso". En prosa. Cervantes presenta el tema de la novella exemplar El celoso extremeño. De nou el tema del marit enganyat. Una dona exclaustrada per un marit gelós i molt més gran que ella, simula, o no, l'adulteri com a venjança.

Back to top