Es considera patrimoni cultural immaterial de la humanitat el conjunt de testimonis no tangibles que conformen l’herència cultural de la societat. En aquest sentit són patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals; les arts de l’espectacle (música tradicional, dansa i teatre); els usos socials, els rituals i els actes festius; els coneixements i els usos relacionats amb la natura i l’univers, i les tècniques artesanals tradicionals.

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat. El concepte patrimoni cultural immaterial va sorgir la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

L’any 2008 es va establir la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat amb les noranta obres mestres proclamades com a patrimoni oral i intangible (entre les quals hi havia el Misteri d’Elx, des del 2001, i la Patum de Berga, des del 2005). Després, s’han afegit a la llista els següents elements de les terres de parla catalana: el Tribunal de les Aigües de València (2009), els castells de Catalunya, el Cant de la Sibil·la de Mallorca i la dieta mediterrània (2010), les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, amb una especial rellevància de la muixeranga (2011), les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus (2015) i les Falles de València (2016).

Del patrimoni espanyol i amb una forta presència a casa nostra cal destacar-ne el flamenc (2010).

En candidatures conjuntes amb altres territoris s’han inclòs a llista les tamborrades d’Alzira i Alcora (2018), les construccions de pedra seca (2018), la falconeria (2021), les Festes de l’Ós del Pirineu d’Andorra i la Catalunya Nord (2022), els raiers (2022) i el Toc Manual de Campanes. (2022).