Teatre Romea
Teatre Romea
El 18 de novembre de 1863 va néixer el Teatre Romea al carrer Hospital del barri del Raval. Un espai privat que va rebre aquest nom en homenatge al popular actor del segle XIX Julián Romea Yanguas (1813-1868), que va actuar triomfalment a la ciutat.
El teatre, orientat en un primer moment cap a la petita burgesia i les classes populars, ha patit successives reformes, canvis de nom, actuacions destacades, diferents direccions artístiques, crisi i reconeixements.
Fem un repàs de la seva història i les dates clau des de la seva creació.
El Teatre Romea inaugurà en el local que ocupava el Casino d'Artesans i la societat Tertúlia Progressista. Fins al 1900 el teatre va ser orientat cap a la petita burgesia i les classes populars. Durant el primer terç del segle XX va ser un dels més importants de la ciutat i va acollir les obres més destacades de l'època. Al principi, el teatre es dedicava exclusivament a representar obres del teatre espanyol fins a l'any 1917, quan, sota l'impuls d'una nova empresa orientada i dirigida per Josep Canals, va començar una de les etapes més brillants de l'escena contemporània amb la promoció de productes genuïns de la comèdia burgesa, format per autors com ara Josep Pous i Pagès, Carles Soldevila, i els poemes dramàtics de Josep Maria de Sagarra, a més d'incorporar autors europeus, com ara Eugene O'Neill, Charles Vildrac, etc. Durant la Guerra Civil, el teatre va tancar i va ser utilitzat com a magatzem de material militar.
1864
Va debutar el compositor i intèrpret Isaac Albéniz, a l’edat de quatre anys amb un concert de piano.
1867
Va canviar el nom pel de Teatre Català Romea o Teatre Català, ja que la major part de la seva programació eren obres teatrals en català.
1870-1895
L’escriptor i dramaturg Frederic Soler (més conegut pel seu pseudònim Serafí Pitarra) va ser coempresari i director artístic durant aquesta època. La majoria de les seves obres van ser estrenades al Teatre Romea.
1876
El rei Alfons XII va assistir a la representació de Lo ferrer de tall sense previ avís.
1897
Va ser un dels primers teatres a oferir sessions de cinema. El 21 de desembre de 1897 va exhibir projeccions de L’Heliocinogafo, de Bousset. El cinema només va funcionar de manera esporàdica.
1913
L’aspecte actual del teatre es deu a la reforma feta l’any 1913 que va consistir en la renovació de la decoració de la sala i la façana.
1920
El teatre va ser gestionat i remodelat per l’empresari Josep Canal. Durant la dècada dels anys 20 es van estrenar al Teatre Romea bona part de les obres de Guimerà, Ignaci Iglésias, Santiago Rusiñol o Josep Maria de Sagarra. Hi van actuar habitualment noms destacats de l’escena com Lleó Fontova, Teodor Bonaplata, Enric Giménez, Margarida Xirgu, Enric Borràs, Maria Vila, Pius David, Joan Capri, entre molts altres.
Després de la Guerra Civil el teatre va reobrir l'any, reprèn les representacions en català i esdevé l'únic teatre de Barcelona de programació habitualment catalana encara que també es representaren obres en castellà, teatre líric en català, sarsueles i teatre estranger. A principis de la dècada dels vuitanta la Generalitat de Catalunya l'adquireix i va reobrir com a teatre públic i el gestionà fins al 1998.
1939-1943
Va tancar després de la Guerra Civil Espanyola i va obrir de nou el 15 de desembre de 1943.
1945- 1954
Va ser dirigit pels germans Joan i Claudi Fernández i Castanyer. L’any 1946 torna a representar-se obres en català. Durant els anys següents, va ser l’únic teatre de Barcelona amb representacions en català.
1963
La crisi general del teatre a Catalunya va fer perillar la continuïtat del teatre fins que el local va ser adquirit per Josep Canals, Agustí Pedro i Pons, Francesc Recasens, Rossend Riera i Domènec Valls i Taberner, que el van ressituar a l'escena catalana.
1960-1970
Durant aquesta època, el Teatre Romea va acollir teatre líric en català, sarsueles, cicles de teatre estranger (sovint en l'idioma original, com en els Cicles de Teatre Llatí, iniciats el 1958), i actuacions extraordinàries, com les del Piccolo Teatro di Milano (1967), el Living Theatre de Nova York (1967), etc. Van destacar també per la seva qualitat les temporades a càrrec de la companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat (1966-1968), amb obres d'Espriu, Brecht, Rusiñol, etc. També van passar per l’escenari grups amateurs i experimentals (cicles dilluns del Romea).
1981
El gener de 1981, es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat, complint el paper de Teatre Nacional fins a la creació de Teatre Nacional de Catalunya, l’any 1996.
En l'actualitat, el Teatre Romea, gestionat pel Grup FOCUS des de l'any 1999, continua sent un espai de referència per a la cultura i la societat de Barcelona i de Catalunya, i acull una gran varietat d'espectacles teatrals, musicals i de dansa. Rep el suport de diverses institucions i ha rebut diversos guardons per la seva trajectòria i proposta artística.
1992
Última reforma del teatre a càrrec de l’arquitecte Joan Rodón.
1999
A aquest any, comença la nova etapa del teatre sota la gestió del Grup Focus, que encarrega la gestió artística a Calixto Bieito i el teatre es va convertir en un referent artístic internacional.
2011- actualitat
El 2011 la direcció artística passa a mans Julio Manrique i, a partir del gener de 2014, a Borja Sitjà, que havia estat fins aleshores a càrrec de la Sala Villarroel. Des de 2017 ho gestiona Carles Canut, fins a la seva mort, el setembre de 2019. A partir de 2019 ha assumit el càrrec de la direcció Josep Maria Pou.
2014
Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.
2015
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya “pel paper rellevant que aquest equipament ha tingut en la cultura i la societat de Barcelona i Catalunya”
In libraries you will find:
Search the catalog:
You may also like:
"Romea 150 anys". El Teatre Romea va obrir les portes el 18 de novembre de 1863 al carrer Hospital de Barcelona. En el seu 150è aniversari, el film camina per les entranyes i les històries de la sala a través d'imatges espectaculars i dels testimonis de personalitats que hi han estat relacionades, com Carme Contreras, Josep Manel Canals, Teresa Cunillé o Hermann Bonnín, entre d'altres.(El documental. 3Cat, 2016.)
