Teatre de l'absurd: Beckett i Ionesco cara a cara

El teatre de l’absurd és un moviment literari, que sorgeix després de la Segona Guerra Mundial, resultat de la situació de confusió, dubtes i pors, després d’un conflicte tan dramàtic. Basat en la filosofia existencialista d’Albert Camus i Jean-Paul Sartre, el terme va ser encunyat per Martin Esslin, als anys 60 del segle XX, a l’assaig “El teatre de l’absurd”.

Els seus màxims exponents són Samuel Becket,  Eugène Ionesco, Jean Genet, Tom Stoppard, Arthur Adamov, Harold Pinter, Stanislav Stratiev i Alfred Jarry. A casa nostra, en llengua catalana destaca la dramatúrgia de Manuel de Pedrolo.

Les característiques del teatre de l'absurd són:

  • Abandonament deliberat de l’estructura  dramàtica tradicional, plantejament, trama i desenllaç que es substitueix per una estructura alògica i insignificant sèrie de situacions, relacionades a través d’un estat d’ànim o emoció.
  • Rebuig del llenguatge lògic, seqüencial i repetitiu. En canvi, utilitza un llenguatge repetitiu, dramàtic, sense connexions lògiques, generant un ambient  imaginari i oníric.
  • L’escenografia té un paper molt important perquè dona un ambient fantàstic, de somni tant com a contrast com a complement del diàleg, reduïts a la mínima expressió. Els personatges són esquemàtics, estereotipats amb poc diàleg i repetitiu.
  • Les temàtiques són la desorganització del moment, mostrant el caos, la confusió, l’abús de poder dels rics sobre els pobres, les desigualtats de la societat que desemboca en una crisi de valors col·lectiva.
  • El públic té un paper rellevant, ha de fer una anàlisi de la representació, dels  temes tractats a l’obra.

 

Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989)

Autor irlandès, màxim representant del teatre de l’absurd juntament amb Ionesco. Beckett trenca amb les tècniques tradicionals, implantant les característiques del teatre de l’absurd:  existencialisme, exploració de la soledat, la insignificança humana, el dubte, l’humor satíric, etc.

La seva extensa obra, tant en dramatúrgia, narrativa com poesia, és en llengua anglesa fins a l'any 1945 que va abandonar la seva llengua materna per escriure en francès. De la seva producció destaquen les obres de teatre: “Tot esperant Godot”, “Final de partida”, “Els dies feliços”, “Acte sense paraules" en narrativa destaquen: “Molloy”, ”Innombrable”, ”Malone mor”, ”Murphy, Primer amor”. L’any 1969 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

"Com més gent em trobo, més feliç soc. Amb la criatura més insignificant, un aprèn, s'enriqueix, assaboreix millor la seva felicitat."

Tot esperant Godot Samuel Beckett

És l’obra més famosa d’en Beckett, considerada una de les obres més representatives del teatre de l’absurd. Va ser escrita l’any 1948, publicada en 1952 i representada, per primera vegada a París, l’any 1953. L’obra planteja una escenografia mínima simbolitzant un paisatge erm, solitari i es desenvolupa en dos actes. Al primer acte, dos personatges esperen, hieràtics, es parlen però sense mantenir una conversa. Al segon acte, s’incorporen tres personatges i tots actuen d'igual manera: esperen, xerren, tenen diàlegs inconnexos i repetitius. L’obra acaba i en Godot no ha arribat. Beckett va voler donar al personatge imaginari d’en Godot el simbolisme de Déu, la paraula “God” en anglès, significa “Déu”. L’obra reflecteix el pur existencialisme, éssers sense futur esperen algú que no coneixen. Les seves vides no tenen un sentit, transmeten un nihilisme latent.

 

Eugène Ionesco (Slatina, 1909-París,1994)

D’origen romanès va ser el creador i màxim representant del teatre de l’absurd, juntament amb Samuel Beckett. Va ser un dels dramaturgs més singulars i innovadors del segle XX, traslladant a l’escena tècniques expressives del surrealisme utilitzant un humor satíric i incisiu, que va obrir nous camins al teatre en una societat fragmentada i plena estereotips.

De la seva producció teatral destaquen entre d'altres: “La cantant calba”, “La lliçó, les cadires”, “El rinoceront” i “ El nou llogater”. També va escriure sobre la teoria del teatre de l’absurd.

"Les ideologies ens separen, els somnis i la angoixa ens uneixen"

La cantant calba Eugène Ionesco

Estrenada l’any 1950, va ser la primera obra dramàtica d’Eugène Ionesco. Des de 1957 fins a l'actualitat l'obra s'interpreta ininterrompudament al Théâtre de la Huchette de França. L'any 1989 va ser guardonada amb el premi Molière d’Honneur. L’obra té sis personatges, dues parelles, un bomber i una assistenta. Tots sis viuen situacions quotidianes, absurdes, on evidencien els greus problemes de comunicació a través dels diàlegs van donant visibilitat als problemes existencials de la humanitat: pessimisme amb sàtira, barreja d'extrems: alegria, tristesa, amor, indiferència, realitat i ficció. L’escenografia és minimalista, només sis cadires, un petit moble i un rellotge que tampoc funciona com cal, simbolitzant que el temps com a mesura, tampoc existeix. L’obra perfila éssers incompresos sense futur i reflecteix els sentiments del període d'entreguerres, una barreja de confusió i existencialisme que provoca incomunicació.

  You may also like:

  Go to the shelf:

Creation date 20-03-2019 Last updated 12-03-2024