Guies de lectura

Manuel de Pedrolo…dramaturg

Manuel de Pedrolo…dramaturg

En el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) ens acostem a la faceta dramatúrgica d’un escriptor compromès amb el seu temps i sempre conseqüent amb les seves idees.

Poeta, contista, novel·lista, dramaturg, articulista i traductor, és un dels autors més prolífics de la literatura catalana del segle XX, amb més de 120 títols publicats. Fins al punt de construir un univers literari autònom que permet que la seva obra sigui polièdrica quant a gèneres i estils literaris conreats i quant a arguments i temes tractats.

Amb aquesta versatilitat i gràcies a l’estil novel·lístic, el qual va exercir en múltiples gèneres: el policíac, la ciència ficció, l’eròtic, el simbòlic, el realista... Pedrolo sempre va apreciar el valor de l’escriptura com una necessitat vital. Una manera de comunicar-se amb el món i influir en la gent i la novel·la, a diferència del teatre que li servia per arribar a un públic molt més ampli. D’entre les seves novel·les, destaquen les més que conegudes “Mecanoscrit del segon origen” i “Joc brut”, o d’altres títols interessants com “Cendra per a Martina”, “Totes les bèsties de càrrega” o “M’enterro en els fonaments” .  

En el marc de la seva producció teatral, l’any 1957 va rebre el premi teatral Joan Santamaria per “Cruma” i l’any 1960 rebria el prestigiós premi Ignasi Iglésias per l’obra “Homes i No”, segurament la peça més representada del seu repertori estrenada el 1958 al Teatre Romea per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Un gènere, el dramaturg,  que Pedrolo va continuar escrivint fins a l’any 1982.

Segons Guillem-Jordi Graells, autor i director de teatre català, diferencia tres etapes en la producció teatral de Pedrolo, però indica que la més significativa i en la que Pedrolo defineix un model propi és la que anomena com el “trienni fecund”, que abasta entre els anys 1957 i 1959. En aquest període Pedrolo escriu “Cruma” (1957), “Pell vella al fons del pou” (1957), “Homes i No” (1957), “Situació bis” (1958), “Algú a l’altre cap de peça” (1958), “Darrera versió, per ara” (1958), “Sóc el defecte” (1958) i “Tècnica de cambra” (1959).

Com a dramaturg, Pedrolo va aconseguir èxits importants: se’l va traduir a diversos idiomes, les seves estrenes eren ben acollides i fins i tot va arribar a estrenar a la Sorbona de París, bressol del “teatre de l’absurd”. Atès que el seu teatre era proper a aquest corrent (sobretot a partir de “Cruma”,1957),  la seva obra va ser estudiada per un dels més prestigiosos crítics de l’època, Martin Esslin, que el va incloure en el seu Theatre of the Absurd, i va considerar-lo un dels autors més prometedors del panorama europeu.

Però a propòsit d’aquesta inclusió dins del “teatre de l’absurd”, Pedrolo se sentia més còmode parlant de “teatre abstracte”, tal com cita a continuació:

“Jo més aviat diria, si de cas, que el meu teatre és una mica abstracte, en el sentit que, més que individualitzar els personatges, en fa representants d’algunes actituds generals o generalitzades i tendeix a convertir-los en símbols”  (Bartomeus, Antoni. “Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació”. Barcelona: Curial, 1976)

Tot i que Pedrolo tenia consciència que les seves obres de teatre no sempre eren enteses pel públic, en realitat la seva proximitat al teatre de l’absurd estava motivada per l’intent de burlar la censura que el va assetjar constantment. Tal com indiquen Sharon G. Feldman i Francesc Foguet al recentment llibre publicat “Els límits del silenci”, una obra que exposa els mecanismes de la censura franquista en el teatre català,  l’obra de Manuel De Pedrolo fou una de les més castigades per la censura franquista (…). Així doncs, si  les novel·les havien de romandre inèdites gairebé una mitjana de vint anys, les peces de teatre de Pedrolo es publicaren, segons  Manuel L. Abellán, al cap d’una mitjana de deu anys d’espera.

D’aquesta manera, l’ús del llenguatge simbòlic i l’articulació del teatre de l’absurd fou un mecanisme que va utilitzar Pedrolo en gran mesura per saltar-se el règim censor i garantir la llibertat d’expressió i representació de les seves obres sobre els escenaris en aquells temps tan foscos.

Finalment aprofitant que enguany se celebra l’Any Pedrolo, des del Prestatge virtual d’Arts escèniques us animem a llegir Pedrolo i a donar més visibilitat a la seva producció teatral, a més, de gaudir-lo pròximament en molts escenaris d’arreu.

"Per què us penseu que vaig escollir aquesta forma teatral tan abstracte, si no per poder passar les defenses amb que es protegeix el sistema? Si hagués concretat massa, i en una forma realista totalment entenedora a tothom, totes les meves obres s’haurien quedat al calaix. Se’m plantejava aquest dilema: o no dir res (i tenir les obres al calaix equival a no dir res) o emprar un llenguatge que, sense dir-ho tot, insinués prou coses, perquè l’espectador o el lector atent pogués capir què em proposava."

Manuel de Pedrolo

Més informació:

 

Data de creació: 29/03/2018

Data d'actualització: 19/07/2018

Mitjana (0 Vots)

Seccions de la guia

1. Teatre

 Aquesta nit tanquem
Aquesta nit tanquem
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Edicions 62, 1978
 Bones notícies de Sister
Bones notícies de Sister
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Millà, 1979
 Cruma
Cruma
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Millà, 1979
 D'ara a demà: comèdia en un acte
D'ara a demà: comèdia en un acte
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Millà, 1982
 Darrera versió per ara
Darrera versió per ara
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Edicions 62, 1980
 Els Hereus de la cadira
Els Hereus de la cadira
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Millà, 1980
 Homes i no: investigació en dos actes
Homes i no: investigació en dos actes
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : [Joaquim Horta], 1960
 L'Ús de la matèria
L'Ús de la matèria
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Edicions 62, [1977]
 La Nostra mort de cada dia
La Nostra mort de cada dia
Pedrolo, Manuel de,  
Palma de Mallorca : Moll, 1958
 Situació bis
Situació bis
Pedrolo, Manuel de,  
Barcelona : Millà, 1976
 Sóc el defecte; Pell vella al fons del pou; Algú a l'altre cap de peça
Sóc el defecte; Pell vella al fons del pou; Algú a l'altre cap de peça
Pedrolo, Manuel de, , Pedrolo, Manuel de, , Pedrolo, Manuel de,  
Palma de Mallorca : Moll, 1975
 Teatre
Teatre
Brossa, Joan, , Pedrolo, Manuel de, , Serra i Fontelles, Jaume.  
Barcelona : Edicions 62 [etc.], cop. 1984
Tornar