Libraries recommend

  • Traficantes de milagros y sus métodos

    Houdini, Harry,

    Madrid : Nórdica, 2014

    «La meva vida professional ha estat una cadena constant de desil·lusions, i moltes de les coses que causen sorpresa a la majoria dels homes no són més que el pa nostre de cada dia en el meu negoci. En aquest llibre he plasmat històries d'algunes de les estranyes persones i atípics artistes que he anat reunint al llarg de molts anys d'investigació. »

    Houdini sentia el major respecte pels mags i il·lusionistes que feien trucs per entretenir i confondre les multituds. Revelant-nos els seus mètodes i denunciant als impostors, pretén «commemorar certes formes d'entreteniment a què l'oblit amenaça de sumir en la foscor sota l'envergadura de les seves grans ales».

    Iban Barrenetxea ens porta a un teatre de principis del segle XX per assistir a una màgica vetllada amb el gran Houdini.

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
     

    02/11/2015
  • Somni d'una nit d'estiu

    Shakespeare, William

    Barcelona : Vicens-Vives, 2005

    Somni d'una nit d'estiu (A midsummer night's dream) o  Somni d'una nit de Sant Joan (en la traducció de Josep Maria de Sagarra)  és una comèdia romàntica escrita per William Shakespeare cap al 1595 i publicada per primer cop el 1600.

    Aquesta entretinguda comèdia és un gran joc d'equívocs, amb entrades i sortides de personatges, històries creuades, amors i desamors, gelosies i venjances...

    Hèrmia es nega a casar-se amb Demetri perquè està enamorada de Lisandre. El Duc d'Atenes, Teseu, que està preparant les seves noces amb Hipòlit, reina de les amazones, li demana que canviï d'idea i mantingui el seu compromís amb Demetri o caurà en desgràcia. Davant d'això Hèrmia i Lisandre decideixen fugir, però abans ella explica tot el seu pla a la seva amiga Helena que, per la seva part, li explicarà a Demetri de qui n'està enamorada. Així doncs, Hèrmia i Lisandre fugen junts; Demetri fuig perseguint Hèrmia i Helena fuig perseguint Demetri... Tots quatre passaran la nit a un bosc al afores d‘Atenes on hi viuen fades i follets liderats per Titània i Oberó, els seus reis.

    Titània i Oberó s'han enemistat per un patge que tots dos es disputen. Això provoca que Oberó maquini un pla per venjar-se de Titània i encarrega a un dels seus follets, Puck (o Robin), que cerqui un filtre d'amor que disposat sobre les parpelles tancades d'algú que dorm faci que s'enamori perdudament de la primera criatura que vegi en obrir els ulls.

    Aquest filtre d'amor provocarà un munt d'equívocs entre els personatges que passen la nit al bosc, entre els que també hi ha un grup d'artesans reconvertits en actors amateurs que es reuneixen per preparar una obra de teatre per al casament del Duc.

    Com en d'altres comèdies de Shakespeare després de l'equívoc i la confusió provocada, la història desembocarà en la recuperació de la situació inicial i el restabliment del que ha de ser natural fins a produir-se el final feliç.

    L'obra explota el tema del somni i la realitat i la ubicació de l'acció en un bosc màgic ple de personatges fantàstics evoca els contes de fades. D'entre tots els personatges que apareixen a l'obra el que més ha transcendit ha estat Puck ja que ha esdevingut arquetip del personatge entremaliat i espavilat que embolica la troca.

    Més informació:

     

    Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona

    02/11/2015
  • El Pequeño teatro de Rebecca

    Dautremer, Rébecca

    [Zaragoza] : Edelvives, 2012

    "Creí que cuando alguien está enamorado se pone triste, le da como vergüenza y se le pone la cara roja". Micaela del llibre "Enamorados" de Rébecca Dautremer

    Rébecca Dautremer és una il·lustradora i dissenyadora gràfica francesa nascuda a Gap l'any 1972. Diplomada a l'escola d'arts gràfiques de París. Ha realitzat il·lustracions per a la premsa, cartells, disseny de joguines, àlbums infantils d'altres autors i propis.

    Les seves il·lustracions es caracteritzen per tenir una pàtina de melancolia, fantasia i gran bellesa. El gouache és la tècnica escollida per Dautremer a l'hora d'elaborar les seves il·lustracions.

    "El pequeño teatro de Rebecca" publicat l'any 2012 i editat per Edelvives presenta escenografies amb il·lustracions encunyades on apareixen alguns dels personatges dels llibres il·lustrats per l'autora.

    Com si es tractés d'un joc de caixes màgic, cada escena conté les posteriors.

    Tots els personatges creats per Rébecca cobren vida en aquest compendi il·lustrat. Trobem a Beltrán del "Diario secreto de Pulgarcito", al sombrerer boig d'"Alícia al país de les meravelles", a les princeses Ding i Dong de "Princesas olvidadas o desconocidas", a Zazú de "Swing-Café" fins a 90 personatges que han sortit dels seus contes per formar part d'aquest petit teatre. Cada personatge s'acompanya d'una frase que el defineix.

    Cal destacar també els dos índexs que trobem al final del llibre, un primer de personatges per ordre d'aparació i un segon indicant a quina obra pertanyen aquests.

    Una joia de llibre amb el qual gaudiran persones de totes les edats. Pura màgia.

    Més informació:

     

    Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Bib. Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

     

    02/11/2015
  • El Arte de la danza y otros escritos

    Duncan, Isadora

    Tres Cantos : Akal, cop. 2003

    "[…] El cos ha de ser traslluït i res més l'intèrpret de l''ànima i de l'esperit".  Isadora Duncan

    Isadora Duncan (San Francisco, 1878 – Niça, 1927) va ser una cèlebre ballarina i coreògrafa nord-americana, coneguda per ser l'artífex de la dansa lliure. Fora dels codis de la dansa acadèmica, de l' excessiva rigidesa dels moviments i de la gestualitat, Duncan va apostar per un art on la llibertat estava per damunt de tot.

    Així, en contra dels formalismes, de les artificialitats i, inclús, de l'ús de les sabatilles del ballet clàssic, va preferir vestir-se amb túniques gregues de seda transparent, descalça i sense maquillar-se, buscant sempre l'expressió de l'esperit humà per mitjà del moviment natural del cos. Una forma d'expressió corporal, que avui coneixem com a dansa contemporània o moderna, la qual Isadora Duncan fou una de les pioneres en dur-la a la pràctica.

    De fet, és en aquest llibre "El arte de la danza y otros escritos" on la ballarina reflexiona sobre  l'art de la dansa, l'autenticitat i la llibertat que s'associen, així com la influència que tingué de Nietzsche, Schopenhauer, Plató o de la mateixa tragèdia grega. En definitiva, exemples culturals i filosòfics que reforcen el seu caràcter passional i la recerca continuada per alliberar-se: del moviment corporal, de les tècniques academicistes del ballet i, fins i tot, dels àmbits personals i socials  

    Finalment, l'obra estructurada en petits capítols i escrita per la mateixa ballarina, representa un testament vital  amb notes sobre la situació política que li va tocar viure, des de la revolució bolxevic a la Primera Guerra Mundial i, al mateix temps, un decàleg artístic d'una de les figures claus  i percussora de la dansa moderna actual.

    Més informació:

    Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

    29/04/2024
  • La Opéra de Pekín

    Xu, Xhengbei

    Madrid : Popular, cop. 2013

    La Ópera de Pekín és un assaig de la col·lecció Serie Cultura China que ens apropa al món d'aquest gènere relativament nou, que va néixer fa dos segles aproximadament.

    El seu autor Xu Chengbei és investigador de l'Acadèmia Xinesa d'Investigació d'Art, Membre de l'Associació Xinesa d'Escriptors i Membre del Comitè Xinès d'Art de Televisió.  Així mateix, és autor de l'obra Emperadriu Wu Zetian escrita pel conegut actor de l'Òpera de Pequín Li Shiji per la qual va guanyar el Premi Wen Hua.

    L'òpera de Pequín té els seus orígens en diverses obres locals antigues, en particular del Huiban, molt popular a la Xina del segle XVIII. En concret, debuta quan la companyia Anqing d'Òpera arriba a Pequín l'any 1790.

    A finals del segle XIX i començament del segle XX l'òpera de Pequín es va desenvolupar a partir del nombrat Huiban i va esdevenir el gènere més important de les òperes tradicionals.

    Aquest llibre pretén introduir-nos en el món de l'òpera de Pequín, que en principi ens pot semblar molt deslligada de les formes musicals i escenogràfiques a les quals estem acostumats.

    Per aquest motiu cal entendre els seus pilars, des de la gènesi, l'escenografia, l'utillatge, els elements orquestrals, els actors, les corrents i les obres clàssiques emblemàtiques.

    Algunes de les característiques bàsiques de l'Òpera de Pequín són:

    Les obres es poden classificar en peces civils, on predomina el cant i les peces marcials on predominen les acrobàcies.

    Els personatges són bàsicament quatre: el masculí, el femení, el bufó i el cara pintada. Aquests es subdivideixen en altres tipologies segons l'edat i la professió.

    L'expressió corporal és d'extrema importància i conforma la manifestació de diversos estats anímics, gestualitat que pot restar diversos minuts en escena.

    Coneixent els fonaments de l'òpera de Pequín, que de forma amena presenta aquest llibre,  serem capaços de poder experimentar des d'un altre angle de visió aquestes obres asiàtiques, adients per entendre la cultura xinesa, i trobar en elles components fascinants.

    Més informació:

    Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

    02/10/2019
  • Cien años de canción y music hall

    Vázquez Montalbán, Manuel

    Barcelona : Nortesur, 2014

    "Cien años de canción y music hall" és una història de la cançó centrada en els intèrprets i les pràctiques musicals. Comença amb la Restauració borbònica de 1875 i acaba el 1974, any de la publicació del llibre, explorant així mateix el paper dels mitjans de comunicació i la capacitat de resistència, negociació, participació i apropiació del consumidor davant dels productes de la indústria cultural.

    Basada en notes biogràfiques, en cròniques periodístiques d'època i en retalls dels millors assajos sobre el teatre musical, les intèrprets del cuplet o el Paral·lel barceloní, aquesta obra seduirà l'estudiós desitjós de submergir-se en la història cultural del país, el lector interessat en desxifrar les claus de la música popular i a qualsevol amant de la música i de les cançons de sempre.

    Recuperem un títol emblemàtic de Manuel Vázquez Montalbán.

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    02/11/2015
  • 101 juegos de dramatización para niños :

    Rooyackers, Paul

    Madrid : Neo Person, 2007

    Ja tenim aquí l'estiu i amb ell les vacances escolars: temps per al lleure dels petits de casa!

    Per això us proposem una lectura que pot ajudar a diversificar les activitats dels nens i nenes durant aquests dies, lectura adient per a persones o col·lectius que treballen amb grups de nens i nenes a les escoles, als esplais, agrupaments o altres entorns educatius i d'esbarjo, però també aprofitable en l'entorn familiar ja que els jocs que hi apareixen es poden adaptar fàcilment a diferents situacions.

    El joc de dramatització no és igual que una obra de teatre que es representa sobre un escenari, sinó que és una forma dinàmica de jugar en la que es dóna una expressió dramàtica a alguna cosa que imaginem. Són jocs no competitius, relaxants i divertits que no requereixen habilitats especials ni entrenament. Hi ha jocs de presentació, sensorials, de pantomima, d'història, amb sons, amb música, amb màscares, amb disfresses i altres accessoris.

    101 juegos de dramatización para niños, és un llibre de fàcil ús: indica quina és l'edat més aconsellable dels participants i el temps de joc estimat i fa altres suggeriments, com la mida del grup, si calen accessoris o quin tipus de música es pot usar, si és el cas. Aconsella també sobre com es poden triar els jocs, com preparar-los per després dur-los a la pràctica, com organitzar el grup i com desenvolupar l'activitat per arribar a concloure-la satisfactòriament.

    Fer petits exercicis de mímica, expressar la mateixa història amb estats d'ànim diferents (enfadat, content, trist, cantant...) o"fer de model" per a una foto en diferents contextos, són només alguns dels exemples de joc dramàtic que trobareu en aquest llibre.

    El joc dramàtic fomenta i desenvolupa la creativitat, la participació, l'expressivitat, la improvisació, la sociabilitat, la personalitat, la confiança, l'autoestima, la comunicació... elements indispensables, tots ells, en el procés de formació dels infants.

    L'autor, Paul Rooyackers, és professor de dansa i teatre i compta amb més de 20 anys d'experiència en educació infantil i teràpia creativa. És autor de diferents llibres d'activitats relacionades amb el teatre i la dansa per a nens i nenes publicats als Països Baixos, on viu.

    Juguem!

    Més informació:

    Recomanat per Núria Berenguer. Bib. Horta-Can Mariner de Barcelona

    02/11/2015
  • El Avaro [de] Molière

    [Madrid] : RTVE, 2007

    Programa emblemàtic produït per RTVE on s'emetien representacions teatrals adaptades al format televisiu des del mític Estudio 1 de Prado del Rey i s'oferien documentals biogràfics de les grans personalitats del teatre espanyol. Va estar en antena durant dos dècades, des de 1965 fins a 1984, i després de gairebé 15 anys es va tornar a emetre l'any 2000, tot i que amb una periodicitat diferent. En total es van representar més de 400 obres de teatre que anaven des del teatre grec clàssic fins a l'actual, aconseguint fer del teatre un gènere més familiar pels espectadors i contribuint a l'apropament a la lectura i al coneixement dels grans dramaturgs tan espanyols com estrangers.

    L'octubre de 1965 es van iniciar les emissions amb La rosa de los vientos de Charles Spaak. En els seus inicis s'emetien entre una i dues obres diàries, moltes vegades en rigorós directe. Destacava tant la selecció de les obres, com la interpretació i la realització. Al llarg d'aquests més de 400 programes han participat els principals actors i actrius de la dramatúrgia espanyola.

    Al llarg de la seva història Estudio 1 ha rebut diferents premis com el Premio Ondas, Antena de oro, Fotogramas de plata o TP de oro.

    L'any 2007 RTVE va rescatar dels seus arxius una antologia de les seves millors obres de la tradició teatral espanyola i va posar a l'abast del públic en format DVD una edició especial del millor teatre clàssic produït per Televisión Española en tota la seva història. Els DVD's inclouen el programa de cada obra amb la biografia de l'autor, l'aproximació general a l'obra, versions en televisió o cinema, la versió de Estudio 1 i les biografies del repartiment.

    Actualment, a les biblioteques de la Xarxa teniu a la vostra disposició fins a una vintena d'aquestes obres.

    Mes informació:

    Recomanat per Luis Julián. Bib. Central Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès

    02/11/2015
  • 152 volts de pista

    Jané, Jordi

    Tarragona : Arola, 2013

    Els dos volums d'aquest llibre contenen els 152 articles publicats per Jordi Jané al quadern de circ "Volt de pista" del diari Avui entre 1999 i 2012. "152 Volts de pista" és la cronologia raonada del renaixement del circ català, una art escènica que en pocs anys ha sortit de l'ostracisme per fundar una potent associació professional, engegar fires i festivals i dotar-se d'escoles i centres de creació tot emmarcant aquestes iniciatives en un Pla Integral de Circ consensuat amb el Govern del país. Aquests "152 Volts de pista" són un reflex i una interpretació de tretze anys de circ.
    S'hi contemplen totes les modalitats circenses nacionals i internacionals i s'hi obre una mirada a les pulsions i temptejos experimentals d'algunes arts escèniques de frontera.

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

    02/11/2015
  • Laperla29 :

    Barbany, Damià

    Tarragona : Arola, 2013

    Com anomena  Damià Barbanyautor del llibre, aquest més que ser un llibre fitxer  pretén ser un llibre biografia. És a dir, una successió narrativa i cronològica similar a una pel.lícula, on es mostren els processos i els resultats d'una de les grans companyies de teatre actuals del nostre país, La Perla 29.

    El monogràfic s'estructura des dels orígens, fa deu anys, de la companyia dirigida per l' Oriol Broggi,  passant per la seva consolidació, els anys 2010 i 2011, fins als nostres dies. Una radiografia teatral que ens mostra l'evolució de l'extensa i prolífica companyia catalana, la qual ha aconseguit els aplaudiments de la crítica i el que és més important, dels espectadors que omplen les seves actuacions.

    Així mateix, dins el document s'exposen les obres que han portat a escena, des d'obres clàssiques, com el Hamlet de Shakespeare, fins a l'adaptació de textos més contemporanis, com Incendis del dramaturg d'origen libanès, Wajdi Mouawad. En total, 34 espectacles, on no només s' enumeren els textos, els actors i els professionals que hi intervenen en cadascun, sinó que també s'hi despullen anècdotes, per exemple, els fragments del document fundacional de la companyia l'any 2002 o la correspondència epistolar per aconseguir els drets per representar l'obra d'Incendis a Barcelona. A la vegada, que també es manifesten les opinions teatrals o d'escenografia dels membres de la companyia, la seva filosofia de treball col.lectiu, el seu compromís de creació i la influència escenogràfica sota la mirada de teòrics de la talla de  Jacques Copeau i Peter Brook, a més, d' un ampli recull de crítiques teatrals associades al seu treball ressenyades en els diaris.

    Una magnífica oportunitat, la lectura d'aquest llibre, per conèixer de ben endins  tota una dècada de La Perla 29 i contextualitzar la seva pròxima estrena teatral. A partir del 18 de juny representaran de nou un text de Wajdi Mouawad a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Però abans, els dies 3 i 4 de juny, teniu la possibilitat de viure  in situ el procés de treball dels perles assistint als assajos oberts que han programat abans de l'estrena de l'obra Cels.

    Més informació:

    Assajos oberts de Cels, de Mouawad

    Canal YouTube de La Perla 29

    Companyies teatrals a les biblioteques

    Damià Barbany a les biblioteques

     

    Recomanat per Marta Aliberch. Bib. Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

    02/11/2015
  • Teatres de Barcelona :

    Ramon, Antoni

    Barcelona : Albertí, 2013

    Antoni Ramon és arquitecte,  forma part del Grup de Recerca en Arts Escèniques (GRAE) i dirigeix l'Observatori de Teatres en Risc, iniciativa nascuda l'any 2007 amb l'objectiu de donar a conèixer l'estat actual de molts teatres històrics que han estat abandonats o transformats i Raffaella Perrone també és arquitecte.

    Els autors pretenen amb aquest llibre mostrar un retrat del panorama teatral des del punt de vista físic a la ciutat de Barcelona. La petjada que diferents teatres van deixar a la ciutat són testimoni d'una època on la ciutat bullia d'ambient escènic.

    Afortunadament, alguns d'aquests edificis encara continuen ben vius i vitals.

    Una ruta per la Rambla, passeig de Gràcia, el Paral·lel, Gran Via, els ateneus dels barris... Des del Gran Teatre del Liceu passant pel Teatre Olimp al carrer dels Mercaders, el Teatre Circ Barcelonès al carrer de Montserrat, el teatre Panorama Waterloo, el teatre Còmic i l'Espanya fins els ateneus o teatres de barri com El Centre Moral i Instructiu o La Violeta de Gràcia.

    Sabíeu que el teatre Romea i l'Odeón eren classificats com a teatros de segunda categoria? Que el Molino inicià la seva inauguració el 1898 amb la Pajarera Catalana, "un cafè concert precàriament instal·lat en un barracó de fusta"? Que la Sociedad Dramàtica de Aficionados fou l'embrió del Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés creat per un grup d'oficials de la Milícia Nacional l'any 1837?  Aquestes són algunes de les anècdotes i fets històrics que trobareu en aquest recorregut urbà.

    La memòria patrimonial però, no resta aïllada d'un moment històric, social i econòmic de la vida barcelonina. Per tant, podem visualitzar una fotografia històrica a través de l'arquitectura escènica.

    Els tres eixos temàtics de l'obra són en paraules del propi autor:

    "L'urbà amb els vincles entre la història i l'estructura de la ciutat; l'arquitectònic, des del punt de vista estilístic i funcional; i l'artístic amb l'esment d'alguns episodis destacats que hi tingueren lloc."

    L'assaig reivindica la importància d'uns espais escènics sovint en perill per normatives urbanístiques i defensa l'existència de teatres realment vius, singulars i heterogenis al servei de la ciutadania.

    Un llibre imprescindible per conèixer el passat i present dels teatres de la ciutat de Barcelona, la vida escènica barcelonina i el més important, tenir consciència de l'importància de la preservació d'aquests espais i de mantenir ben viva la memòria històrica perquè aquesta es projecta en el futur.

    Més informació:

    Teatres de Barcelona a les biblioteques

    Història del Liceu

    Observatori d'espais escènics; International Observatory of Theatres at risk

     

    Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Bib. Josep Janés i Olivé de L'Hospitalet de Llobregat.

     

     

    02/11/2015
  • Pina

    Bausch, Pina

    Madrid : Avalon, cop. 2012

    Philippine "Pina" Bausch (1940-2009) ballarina, coreògrafa i directora del Tanztheater de Wuppertal, va ser una de les principals figures internacionals de la dansa contemporània: pionera de la dansa-teatre, es va convertir en la seva figura clau, influenciant a d'altres artistes coetanis i posteriors a ella.
     
    Va ser alumna de Kurt Jooss, ballarí i coreògraf alemany creador i desenvolupador del concepte de la dansa-teatre, amb qui va adquirir les tècniques per a l'expressió lliure i creativa. Després va anar a estudiar dansa a Nova York i allà va conèixer els millors coreògrafs i ballarins del moment, com Antony Tudor o Paul Taylor. 
     
    L'any 1973 es va fer càrrec del Ballet de Wuppertal, que aviat es va canviar el nom pel de Tanztheater Wuppertal (Tanztheater, significa teatre de dansa). Els espectacles que la van dur al capdamunt de la dansa contemporània amb la seva companyia van ser Le Sacre du printemps (1975) amb la música d'Igor Stravinsky, un ballet de gran força emocional i física i, posteriorment, Cafe Müller (1978), en el que les ballarines ballaven amb els ulls tancats. 
     
    Durant la seva vida Pina Bausch va rebre nombrosos premis i reconeixements pel seu treball.
     
    Wim Wenders (1945- ) guionista, productor, actor i director de cinema alemany, ha dirigit entre d'altres les pel·lícules Paris, Texas, El cielo sobre Berlín i Buena Vista Social Club
     
     

    Pina danzad, danzad o estaréis perdidos no és una pel·lícula biogràfica; tampoc no és un documental a l'ús. Es tracta, en realitat, d'una successió de coreografies executades per la seva companyia, la Tanztheater Wuppertal Pina Bausch, en què la implicació del director es fa evident en cada enquadrament i en cada emfasització que té l'objectiu de capturar unes imatges de gran bellesa estètica i carregades de força expressiva. 

    A través d'un viatge sensual, visualment impactant, Wenders acosta a l'espectador les seves coreografies més conegudes. Fragments de Le sacre du printemps, Cafe Müller, Kontakthof i Vollmond s'intercal·len amb algunes imatges i comentaris de Pina, però sobretot, amb petites intervencions dels seus ballarins que comenten i "ballen" la significació que Pina va tenir a les seves vides, fent així una picada d'ull al mètode de treball de la coreògrafa basat en preparar les coreografies preguntant contínuament als seus ballarins que havien de respondre amb moviments fins a trobar el més adient. 
     

    El projecte d'aquesta pel·lícula va nèixer de la col·laboració entre la coreògrafa i Wim Wenders (com explica el propi director a l'entrevista que s'inclou en els extres del dvd), però la precipitada mort de Pina va causar que "no fos una pel·lícula amb Pina sinó per a ella: un homenatge" del propi director i de la seva companyia. 
     
    Amants de la dansa: "Balleu, balleu o estareu perduts!"
     
     
    Mes informació:
     
     
    Recomanat per Núria Berenguer. Bib. Horta-Can Mariner de Barcelona
     
    07/03/2017
  • El Teatre de l'amant anglesa

    Duras, Marguerite

    Barcelona : Edicions de 1984, 1996

    Marguerite Duras va néixer a Saigon el 4 d'abril de 1914 i va morir a París l'any 1996. Novel·lista, dramaturga, guionista i directora de cinema. L'any 1983 l'Acadèmia Francesa li va atorgar el Gran Premi de Teatre. Va escriure 12 obres de teatre.

    A "El teatre de l'amant anglesa", obra de teatre estrenada el 1967, basada en un cas real, Duras ens presenta a Claire Lannes, una dona casada, que confessa haver matat i esquarterat a la seva cosina sordmuda. En realitat la dona havia matat al seu marit, però l'autora introdueix el personatge de la cosina.

    L'obra transcorre durant l'interrogatori al qual són sotmesos per separat Claire i el seu marit Pierre. La cosina que vivia amb el matrimoni com a criada, és el motiu que agreuja la incomunicació, el silenci que cau com una llosa a casa seva i el distanciament amb el seu home. Claire necessita ser escoltada, compresa, atesa, desitjada i veu en l'assassinat la manera de cridar l'atenció i fer-se visible.

    Estrenada en català l'any 1996 al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, dirigida per Alfons Flores i interpretada per Jordi Dauder, Carme Sansa i Camilo García. La traducció de l'obra també va ser a càrrec de Jordi Dauder i Carme Sansa.

    L'absurd, la soledat i la incomunicació dels humans són els eixos d'aquesta obra.

    Més informació:

    Recomanat per Ia Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

    04/04/2022
  • El Circo de los saltimbanquis

    Raluy Tomás, Luis

    Madrid : Sáinz, 2013

    Obra escrita pel pallasso Lluís Raluy Tomás. Sintetitza en les seves pàgines dades, records, curiositats, observacions tècniques i comentaris d'una vida nòmada dedicada amb màxima intensitat física i emocional al circ, i tot, perfumat d'humor intel·ligent. Lluís, prenent el relleu dels seus admirables pares Luis i Marina, i en unió dels seus germans, segueix elaborant art al "Circ Raluy" (que fa anys va debutar a Laredo), històric museu sobre rodes en el qual tan bons moments han passat. Per a qualsevol aficionat al circ és un llibre que ha de constar a la seva biblioteca domèstica. Per l'interès del que s'explica en ell i els documents gràfics que conté i, sobretot, per qui l'ha escrit: gran persona, gran pallasso.

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
     

    02/11/2015
  • Cómo montar un espectáculo teatral

    Casamayor, Miquel

    Barcelona : Ma Non Troppo, 2013

    'Cómo montar un espectáculo' és una eina útil de treball que descriu amb precisió, de manera desenfadada i amena, els elements necessaris per muntar un espectacle teatral. Qualsevol companyia de teatre, ja sigui amateur o professional, hauria de tenir aquest particular manual abans d'iniciar un nou projecte. S'hi poden trobar tots els elements necessaris- tant tècnics com artístics- per posar en marxa un espectacle .
    La tècnica evoluciona cada minut, els escenaris són polivalents i el planter d'actors pot ser molt diferent d'un grup a un altre, és per això que el llibre destaca les diferents possibilitats segons els mitjans de què es disposi.

    *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
     

    02/11/2015
  • La Ratonera

    Christie, Agatha

    Barcelona : Vicens Vives, 2009

    Agatha Mary Clarissa Miller, més coneguda com a Agatha Christie, va néixer a Torquay, Devon, Anglaterra el 15 de setembre de 1890.

    Reconeguda escriptora de novel·la detectivesca, Christie va publicar més de vuitanta novel·les i obres de teatre. La seva obra ha estat la més venuda de qualsevol gènere (a excepció de William Shakespeare) amb uns tres mil milions d'exemplars i ha estat traduïda a més de tres-centes llengües.

    De la seva obra destaquen entre d'altres: Assassinat a l'Orient Express, Maldat sota el sol, La ratera, I aleshores no en quedà cap, Mort en el Nil, ...

    La ratera va ser escrita l'any 1952 i el 6 d'octubre d'aquest mateix any es va estrenar al Theatre Royal de Nottingham. Posteriorment va passar a representar-se al New Ambassadors Theatre de Londres  fins l'any 1974 que es traslladen al St Martin's Theatre de la capital anglesa i on es continuen representant actualment.  Després de 62 anys en cartellera porta més de 25000 funcions amb 10 milions d'espectadors.

    L'obra es divideix en dos actes, el primer dividit en dues escenes. L'acció es situa al Hall de la casa d'hostes a Monkswell Manor, als afores de Londres, a la dècada dels anys 40 del passat segle. Després d'una forta nevada queden atrapats el matrimoni que el regenta i cinc clients. Al dia següent arriba el sergent  de Policia Trotter per advertir als hostes que una nota trobada per la policia fa pensar que un assassí de Londres ve cap a la mansió, disposat a cometre dos crims més.  A partir d'aquest moment es crea una trama de de misteri i de suspens entre els personatges que desconfien els uns dels altres. L'habilitat que demostra Agatha Christie per portar endavant tota la trama plena d'intriga, així com el desenllaç totalment inesperat han convertit aquesta obra en la més representada de la història del teatre.

    Actualment es pot veure al Teatre Apolo la versió dirigida per Victor Conde. Es troba en cartellera fins al 27 d'abril. 


    Més informació:

     

    Recomanat per Luis Julián. Bib. Central Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès

    02/11/2015
  • Dramaturgas españolas en la escena actual

    Barcelona, [etc.] : Castalia, cop. 2011

    Raquel García-Pascual, filòloga i especialista en arts escèniques, és la responsable de la selecció dels textos teatrals que formen part d'aquesta antologia. La compilació pretén difondre el panorama literari de les dones dramaturgues de l'Estat espanyol i, a la vegada, contrarestar la freqüent publicació d'obres dramàtiques escrites per homes.

    Concretament, Dramaturgas españolas en la escena actual, reuneix les produccions de cinc dramaturgues en actiu, amb trajectòries professionals reconegudes i premiades, tant a l'escena estatal com a l'àmbit internacional. I, amb la voluntat d'oferir una selecció àmpliament representativa, les escriptores pertanyen a zones geogràfiques diferents (Madrid, Barcelona, etc.), així com, a generacions literàries dels anys 70 fins a l'actualitat. 

    Per començar, el recull de García-Pascual, exposa les peces teatrals de  les escriptores més veteranes, El local de Bernardeta A de Lourdes Ortiz i A vueltas con los clásicos de Carmen Resino, per continuar amb la generació posterior, les anomenades dramaturgues "de la Democràcia", Paloma Pedrero amb Los ojos de la nocheLluïsa Cunillé amb el text Après moi, le déluge i, finalment, Los niños perdidos de Laila Ripoll.

    Totes elles amb un denominador comú, l'escenificació de temes actuals i corrents amb una forta crítica social, com ara, la violència de gènere, el tràfic de persones, el maltractament infantil, la violació dels drets humans o la memòria històrica, des de la mirada femenina, íntima i inquietant.

    Més informació:

    Recomanat per Marta Aliberch. Bib.Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

     

    02/11/2015
  • Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores

    García Lorca, Federico

    Madrid : Alianza, cop. 1998

    Federico García Lorca neix a Fuente Vaqueros (Granada) l'any 1898 i mor a Granada l'any 1936 afusellat durant la Guerra Civil Espanyola.

    Cal situar l'obra de García Lorca a l'anomenada generació del 1927, a la qual pertanyen entre d'altres autors  Pedro Salinas,  Jorge Guillén,  Dámaso Alonso i  Rafael Alberti.

    Els seus llibres de poemes i obres de teatre el situen com un dels autors més rellevants de la literatura espanyola. Els temes principals de la seva obra són l'amor, la passió, el desig i la mort.

    Entre les seves obres de teatre hi trobem farses com la  Zapatera prodigiosa (1930), els drames irrepresentables com El público (1930), Así que pasen cinco años (1930) i els drames rurals poètics com Bodas de sangre (1933), Yerma (1934), Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores (1935) i La casa de Bernarda Alba (1936).

    Com a poeta va escriure entre d'altres obres: Impresiones y paisajes (1918), Libro de poemas (1921),  Canciones (1927), Romancero gitano (1928), Poema del cante jondo (1931), Poeta en Nueva York (1940).

    La simbologia sempre hi és present, així els elements més referenciats són: la lluna, l'aigua, la sang, el cavall, les herbes i les armes blanques.

    Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores de Federico García Lorca és l'última obra estrenada en vida de l'autor.

    Doña Rosita és una noia orfe promesa. El seu futur marit parteix a Amèrica amb la promesa que esperaran a la seva tornada per casar-se. El temps va passant i l'arribada del seu promès no es produeix. Doña Rosita es va marcint... fins presentar-nos una dona  de gairebé cinquanta anys, quan tota possibilitat de refer la seva vida i de tenir descendència s'ha esvaït.

    El lenguaje de las flores del títol fa referència a la rosa mutabile que el seu oncle botànic ha cultivat. Aquesta rosa neix amb una vermellor intesa i es va transformant en una rosa blanca sense pètals, com Rosita. Aquesta obra posa de manifest la situació de les dones solteres de l'època i desplega altres elements que configuren la situació de doña Rosita, com el pes d'una promesa, l'ambient opressiu de la societat, la frustració de no ser mare, el pas d'un temps perdut i el despertar del seu propi engany.

    Segons García Lorca va ser concebuda com una comèdia, més tard el mateix autor va rectificar i la va qualificar com a drama, per definir-la finalment com "el gran drama poético de la cursilería espanyola".

    L'any 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i el 2014 va tornar a Barcelona, de la mà del TNC. 

    Més informació:

     

    Recomanat per Irene Gálvez. Bib. Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat

    29/06/2023
  • Barcelona

    Riera, Pere

    Tarragona : Arola, 2013

    Pere Riera, nascut a Canet de Mar l'any 1974, és llicenciat en Dramatúrgia i Direcció Teatral per l'Institut del Teatre, i en Història de l'Art per la UB. Màster oficial en Estudis Teatrals. Ha treballat com a professor a l'Institut del Teatre i a l'Obrador de la Sala Beckett, compaginant aquesta tasca docent amb l'escriptura dramàtica i de guions televisius. Abans de ser autor, va començar sent director i gairebé sempre ha dirigit les seves pròpies obres.

    És autor de les obres: Lluny de Nuuk(estrenada a la Sala Tallers, dins dels Projecte T6 la temporada 2009/2010 i premi Crítica Serra d'Or); Casa Calores, El factor Luxemburg i Desclassificats (Sala Villaroel), a més del manual d'arts escèniques Fem teatre. Durant el 2013 va estrenar Red Pontiac, El don de las sirenas i Barcelona que és, fins ara, el zenit la seva producció dramàtica que va estar reconeguda l'any 2014 amb el Premi Max al millor text teatral. Posteriorment ha escrit altres peces com Infàmia o Desclassificats. 

    De vegades continuador de la nostra tradició teatral, de vegades trencador, Pere Riera s'ha convertit en pocs anys en un dels autors referents de la dramatúrgia catalana. Recentment, ha participat en la segona edició del Temporada Alta a Buenos Aires, on va ser guanyador del·"II Torneig de Dramatúrgia" que s'hi va celebrar.

    Barcelona, és una obra que parla de l'amistat i de la família en el context de la Guerra Civil Espanyola, l'any 1938, durant els bombardejos a la ciutat. És el retrat d'una família burgesa i progressista que creu en la llibertat, però que, sense cap culpa, es troba enmig de la desfeta i ha vist com les forces anarquistes i el procés revolucionari l'ha desgavellada.

    La Núria, després de la mort del seu marit, ha assumit la responsabilitat de la casa i de la seva família. L'Elena, antiga amiga seva, apareix inesperadament després d'haver estat quatre anys fora. Aquest retrobament fa paleses ferides obertes d'un passat comú entre les dues dones i les enfronta en les diferents actituds que totes dues prenen davant dels fets que s'esdevenen. La seva relació posarà de manifest allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò de la guerra i les bombes com a teló de fons.

    La bona definició dels personatges, els diàlegs ràpids i àgils, l'argument i l'estructura dramàtica lineal i clara afavoreixen la lectura d'aquesta obra, recomanable per als que van tenir l'oportunitat de veure-la al TNC la temporada passada, però també per als que esperen tenir futures oportunitats de gaudir-la.

    Més informació a:

    Recomanat per Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona

    16/03/2021
  • Opinions d'un pallasso :

    Poltrona, Tortell

    Cànoves i Samalús : Proteus, 2012

    Jaume Mateu i Bullich, més conegut com a Tortell Poltrona, va néixer a Barcelona el 1955 i va debutar als escenaris com a cantant còmic de la Gran Orquestra Veracruz (1974), per després dedicar la seva vida professional a ser pallasso practicant i revalorant aquesta professió, cultivant i investigant els valors escènics i socials de la figura del pallasso.

    Miquel Osset, escriptor i editor, ens va submergint en el món del Tortell Poltrona. A mesura que avança la conversa descobrint petits o grans esdeveniments que han marcat la seva vida: la seva infantesa al barri de Sarrià, el servei militar, els seus fills, els seus inicis com a pallasso, la creació del Circ Cric o la fundació de pallassos sense fronteres. Al mateix temps que en desvetlla la seva visió del món: ferma, clara i compromesa.

    Com diu el mateix Miquel Osset "Pocs es podran sorprendre de les seves opinions: en Jaume és transparent i tot allò que diu està farcit de sentit comú; del sentit comú que sovint no semblen tenir aquells que, amb tota la seriositat del món, diuen saber el que ens cal fer."

    Recomanat per Roser Ginesta. Biblioteca Central de Cornellà

    29/06/2023
  • Aspectos de Wagner

    Magee, Bryan

    Barcelona : Acantilado, 2013

    El llibre "Aspectos de Wagner" ens aproxima a la figura complexa de Richard Wagner, compositor d'òpera i teòric musical, del que enguany es commemora el bicentenari del seu naixement. Descrit per W.H.Auden, com "tal vegada el geni més gran que ha existit mai", la seva música encara avui no deixa indiferent, ja sigui per la seva intensitat, la plenitud emocional i el predomini del drama sobre la música.

    Mitjançant la lectura del llibre de Bryan Magee, concís i breu, es presenten els orígens i els pilars d'aquesta revolució wagneriana, el drama musical. I, a la vegada, en el capítol quart, "La influència de Wagner", Magee, ens fa un recorregut per la transcendència que ha tingut el geni alemany en la cultura posterior. Des de la seva influència a músics, com Strauss o Bizet, a escriptors de la talla de Joyce o Proust, fins a pensadors, com Nietzche.

    Una obra, "Aspectos de Wagner", ampliada i revisada en aquesta nova edició, que enlluerna la grandesa de Wagner. Recomanada tant pels amants del seu art fins a aquells que no ho són tant.

    Més informació a:

    Recomanat per Marta Aliberch. Bib. Municipal de Barberà del Vallès.

    02/11/2015
  • El Análisis de los espectáculos :

    Pavis, Patrice

    Barcelona [etc.] : Paidós, DL 2011

    Es tracta d'un llibre que proposa un panorama de pràctiques espectaculars estretament relacionades entre el teatre, el mim, la dansa, el cinema i altres mitjans audiovisuals. A continuació d'una actualització de l'estat de la investigació i dels instruments descriptius corresponents, l'obra escènica o filmatogràfica queda sistemàticament radiografiada en totes les seves dimensions, segons tècniques que s'adapten a cadascun dels seus components : l'actor, la veu, la música, l'espai, el temps, el vestuari, la il·luminació... L'anàlisi es col·loca de la banda del receptor per reconstruir la seva lectura dramàtica i les seves reaccions conscients i inconscients. El lector es conduit d'aquesta manera d'una anàlisi purament formal a una semiologia i una antropologia de l'espectacle en la que l'objecte d'investigació no és només l'actor sinó també l'espectador.

    Recomanat per La Gerència de Serveis de Biblioteques

    02/11/2015
S'estan mostrant 201-222 de 222 resultats