Marguerite Duras

Marguerite Duras (Gia Dinh, Vietnam, 1914 - París, 1996) novel·lista, guionista i directora de cinema francès. Fins als 18 anys va viure amb la seva mare a Indoxina. L'any 1932 va anar a estudiar a França i allà va conèixer a Robert Antelm, amb qui es va casar just abans que comencés la Segona Guerra Mundial. Van tenir un fill que malauradament va néixer mort i el record del qual sempre va turmentar Duras. A través del seu marit va entrar als cercles intel·lectuals parisencs i, sota la França ocupada, van formar part de la Resistència, juntament amb Sartre, Beauvoir, Camus i Mitterrand. A causa d'una emboscada, Antelme va ser arrestat i deportat a Buchenwald. Per poder alliberar-lo, Duras es va fer amant d'un agent de la Gestapo, però no va servir de res. Va patir molta por, molta gana i molta angoixa. A El dolor, relata aquestes vivències dramàtiques i el retorn del camp de concentració del seu marit.

Les obres inicials tendeixen a l'existencialisme, les idees de Sartre i Simone de Beauvoir. En aquesta primera etapa va escriure "Les Impudents" (1943), "La vie tranquille" (1944), "Un Barrage contre le Pacifique" (1950), va ser la novel·la més coneguda de l’autora i es basa en una experiència real, com gairebé tota la seva producció. L’obra és un homenatge als homes que van morir tot construint una barrera contra la força de l'oceà que inundava any rere any els arrossars, en els quals la mare de Marguerite Duras havia invertit tots els estalvis. 

Posteriorment Duras formarà part del moviment literari la "Nouveau Roman". El precursor d'aquest moviment va ser Alain Robbe-Grillet, també hi trobem a Michel ButorNatahlie Sarraute i Claude Simon. Aquests escriptors qüestionen la novel·la tradicional, amb uns personatges, una trama, un principi, un desenvolupament i un desenllaç. Conscients del poder generador de l'escriptura i el llenguatge en la creació d'una novel·la, creen un món on la realitat agafa la forma d'una visió personal. És una literatura introspectiva, com la de Stendhal o Flaubert, tot i que també es veu la influència d'autors estrangers, com ara Virginia Woolf o Kafka.

Marguerite Duras participa de la Noveau Roman a partir de Des Journées entières dans les arbres (1953), Le Square (1955), però, sobretot, amb Moderato cantabile (1958), on el llenguatge descriu la força del desig, i els silencis condueixen a la incomunicació i al crit. Una escriptura similar a la de Samuel Beckett. El temes de la seva obra són: la destrucció, l'amor, el sexe, la mort, la soledat i l'alineació social.

Especialment quan tracta el tema de la separació de la parella, descriu la incompatibilitat del diàleg dels amants amb la seva vida quotidiana, això ho podem veure a Le vice-consul (1966), a Le ravissement de Lot V. Stein (1964) i a Détruire, dit-elle (1969) on el desig i la sensualitat apareixen junts amb diàlegs plens de malentesos i enfrontaments.

L' amour (1971), Aurélia Steiner (1979), Vera Baxter  (1980) o La maladie de la mort (1982) constitueix l'antecedent de la seva obra més coneguda L'amant (1884) que va obtenir el Premi Goncourt i es va dur al cinema amb Claude Berri el 1992. Es tracta d'una història d'amor fou i frustrat –l'amor que Duras visqué amb Gérard Jalot- narrada de forma que exigeix que el lector s'impliqui en el relat, en un joc de seducció que l'autora es nega a resoldre. Després de la mort del seu amant escriurà la continuació a L'amant de la China du Nord (1990).

 

El proper 8 de juny s’estrena la pel·lícula "Marguerite Duras. Paris, 1944" basada en la obra autobiogràfica de Marguerite Duras "El dolor".