Dario Fo

"La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els governants que es diuen democràtics, perquè el riure allibera a l'home de les seves pors"
Dario Fo

Darío Fo és una de les figures imprescindibles i més destacades del món del teatre del segle XX. Intèrpret, director, guionista, escriptor, compositor, dramaturg prolífic, novel·lista, entre d'altres activitats. Va ser guardonat, no sense certa polèmica, amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1997 " perquè emula els bufons de l'Edat Mitjana en la flagel·lació a l'autoritat i la defensa de la dignitat dels oprimits".

Va néixer un 24 de març de 1926 a Sant Giano, Varese (Itàlia), fill d'una camperola i d'un ferroviari socialista i actor amateur. L'any 1940 s'instal·la a Milà per estudiar arquitectura a l'Acadèmia de Belles Arts de Breva, però  l'esclat de la Segona Guerra Mundial ho va estroncar. Ell i el seu pare van participar activament amb la resistència antifeixista. Va ser al començament dels anys 50 quan va donar inici a la seva trajectòria com actor. Al 1951 coneix a Franca Rame, filla de còmics dedicats a la Commedia dell'arte, es van casar i van fundar al 1959 la companyia "Dario Fo-Franca Rame" , representant obres molt compromeses política i socialment. Moltes d'elles van ser censurades. L'any 1968 van dissoldre la companyia per formar el col·lectiu teatral "Nuova Scena", vinculat al Partit Comunista Italià, que van deixar per discrepàncies polítiques, i al 1970 van crear "Il Colletivo Teatrale La Comune", que va ser objecte d'un atemptat feixista al 1978. A més l'any 1973, Franca, va ser segrestada, torturada i violada per un grup de neofeixistes. Res d'això els va fer abandonar el seu compromís actiu amb els problemes socials i crític amb el poder, la màfia i el Vaticà, al seu país.

Dario Fo es conegut mundialment per la seva obra "Mort accidental d'un anarquista" (1970), basada en un fet real succeït l'any 1969, quan després de l'explosió d'una bomba en un banc de Milà es va detenir a un ferroviari anarquista que va morir, segons versió oficial, suïcidant-se, al llençar-se des de la finestra del quart pis de la comissaria de la policia de Milà.

Autor de més de 60 obres, només una petita quantitat d'elles han estat traduïdes al català i al castellà. L'any 2013 va escriure el missatge del Dia internacional del Teatre. El 13 d'octubre de 2016 va morir a Milà als 90 anys.