Centenaris de teatre: 1920-2020
Centenaris de teatre 1920 - 2020
El primer terç del segle XX suposà una profunda transformació i renovació en la concepció teatral. Grans teòrics com Stanislavski o André Antoine creen nous mètodes d'ensenyament interpretatius que senten les bases del teatre modern. Els autors dramàtics d’aquest període se centren en l'anàlisi dels problemes de l'individu i en les seves relacions amb la societat. Entre ells trobem l'irlandès George Bernard Shaw, l'Italià Luigi Pirandello i l'estatunidenc Eugene O'Neill.
En aquest període, l’escena espanyola recull dues tendències: un teatre tradicional i de consum i un teatre marginal influenciat pel panorama teatral internacional. Durant la dècada dels vint, la ciutat de Barcelona viurà una efervescència artística i els locals, cabarets i sales de festa de l'Avinguda Paral·lel, plens a vessar d’obrers i menestrals, seran els protagonistes en contraposició a l'eix teatral de les Rambles i el Passeig de Gràcies que seran l'aparador de les classes refinades i benestants que assistiran a l'òpera al Liceu i seran els espectadors privilegiats de les obres de Josep Maria de Sagarra i Carles Soldevila a la resta de teatres.
Aquest ambient més lúdic convivia amb el pistolerisme, la millora del transport públic a la ciutat, l’aparició dels primer taxis i les lluites sindicals. Els feliços anys vint acaben amb l’arribada de la Guerra Civil que allunya el teatre català dels escenaris durant un període llarg que es perllonga més enllà de la postguerra.
Enguany, un segle després, repassem les efemèrides de l'any 1920 en l’àmbit de les arts escèniques.
Benito Pérez Galdós (1843 - 1920) és un dels grans narradors realistes del segle XIX, comparable, pel seu significat i per la seva categoria, a Balzac, Flaubert, Dickens, Tolstoi i Dostoiewski. Encara que va destacar més com a novel·lista, com a dramaturg planteja grans qüestions morals, a la manera d'Ibsen i Strindberg.
Benito Pérez Galdós a les biblioteques
Mario Benedetti (1920 - 2009) va ser un escriptor, poeta, dramaturg i periodista uruguaià que formà part de la generació del 45. Va escriure més de vuitanta llibres entre ells "Pedro y el capitán" (1979), un peça teatral que denúncia la repressió militar i els mètodes de tortura a través de dos personatges: Pedro, un pres polític que és torturat, i el capità que el tortura.
Mario Benedetti a les biblioteques
Marta Fábregas i Berenguer (1920 – 1960) va ser una directora de doblatge, escriptora i dramaturga catalana. Inicià la seva carrera com a actriu, formant part de companyies la portaren de gira a Madrid, Barcelona i províncies. Als anys cinquanta es retirà del teatre i estrenà, com a autora, comèdies en català i castellà com "Lección de amor" (1954), "Un pas en fals" (1959) o "Sólo tú". Edità altres obres com "Fill meu" (1954). També havia treballat com a dobladora i directora de doblatge.
Marta Fábregas i Berenguer a les biblioteques
Boris Vian (1920 - 1959) fou un escriptor francès, enginyer, inventor, poeta, cantautor, dramaturg, crític i trompetista de jazz. Es va dedicar a moltes disciplines del coneixement i va escriure quatre obres de teatre: "La merienda de los generales" (Le Goûter des généraux); "Descuartizamiento para todos" (L'Équarrissage pour tous); "Los constructores del imperio" (Les Bâtisseurs d'empire) i "El último de los oficios" (Le Dernier des métiers).
Boris Vian a les biblioteques
Carlos Gorostiza Rodríguez (1920 - 2016) fou un novel·lista, dramaturg, director de teatre argentí. La seva obra “El Puente” escrita l’any 1947 però estrenada el 1949 durant el primer govern de Perón. Va publicar sis novel·les, guions cinematogràfics i algun llibre de poemes. Va obtenir nombrosos premis per a les seves obres. És germà de l’actriu Analía Gadé (1931 – 1919).
Antoni Cayrol, conegut amb el pseudònim Jordi-Pere Cerdà (1920 -2011), va ser un poeta, narrador, dramaturg i promotor cultural a la Catalunya del Nord. Va formar part de la generació d'escriptors nord-catalans exiliats en finalitzar la Guerra Civil composta, entre altres, per Pere Verdaguer o Joan Morer. va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l'any 1995.
Jordi-Pere Cerdà a les biblioteques
Pere Guisset (1920-2000) va ser el dramaturg de llengua catalana més prolífic de Ceret, capital del Vallespir. És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista. Va escriure diverses obres "Les calces d’en Joan", "Les estàtues", "L’amo del temps", 2En Ventura fa el “tiercé”, "El revell embruixat", "Quim l’americà" i "Hem de casar en Baptista".
Virginia Clara Jones, coneguda artísticament com Virginia Mayo (1920 - 2005), va ser una llegenda de Hollywood de la dècada dels quaranta i cinquanta del segle passat. Es va iniciar en el món artístic de la mà de la seva tieta en teatres locals i obres benèfiques que la portaren a fer diverses proves i a treballar amb Metro-Goldwyn-Mayer. Al llarg de la seva carrera va actuar a més de 40 pel·lícules gran part d’elles del gènere de la comèdia tot i que també va protagonitzar altre de caire dramàtic.
Victora Mayo a les biblioteques
Alicia Martínez del Hoyo, coneguda internacionalment com a Alicia Alonso (1920 - 2019), fou una reconeguda ballarina i coreògrafa cubana de dansa clàssica. Va ser durant molts anys Prima Ballerina Assoluta i directora del Ballet Nacional de Cuba.
Alicia Alonso a les biblioteques
Iwano Homei (1873-1920) va ser un escriptor i traductor japonès. Després d'escriure poemaris i drames kabuki sense èxit, va publicar drames poètics ("Shintaishi no Saho"; "Shintaishi shi") i textos d'anàlisi literaris ("Shimpiteki hanjū shugi"; "Shin shizen shugi"). A partir de 1909 va escriure novel·les autobiográfricas com "Tandeki" o "Hōmei gobusaku".
Iwano Homei a les biblioteques
You may also like:
Go to the shelf:
Ramón del Valle-Inclán (1866-1936) va ser un dramaturg, poeta i novel·lista espanyol del corrent literari del Modernisme. Considerat un dels autors clau de la literatura espanyola de segle XX, va escriure nombroses obres de teatre que s'agrupen en cinc períodes entre ells l'esperpèntic de què forma part entre d'altres "Luces de bohemia". Publicada per entregues al setmanari “Espanya” l’any 1920, narra les últimes hores de la vida d'el poeta cec Max Estrella que discorre per un Madrid fosc, tèrbol, marginal i sòrdid ple de personatges bohemis.
“La enamorada del rey” és una farsa italiana que passa en tres dies. El trobador Maese Lotario rep l'encàrrec de transmetre a el rei l'amor que sent per ell la humil Mari Justina. El monarca, ja ancià, sorprès per la revelació, es disfressa i acudeix a la venda que regenta l'àvia de la noia per comprovar la veracitat del relat mentre Maese Lotario és acusat de matar un home i ha de fugir d'Itàlia.
“Farsa y licencia de la Reina Castiza” ens situa a la Cort de la reina Isabel II on arriben uns murris amb la intenció de fer una fortuna fent xantatge amb dues cartes signades per la pròpia monarca amb un contingut pujat de to. El monarca està disposat també a obtenir el seu propi benefici, desencadenant-tota mena d'intrigues palatines entre les diferents camarilles cortesanes, que acabaran acceptant el xantatge.
Ramón María del Valle-Inclán a les biblioteques
Primera obra teatral del poeta Federico García Lorca (1898-1936) membre destacat de la Generació del 27. Escrita en vers l’any 1919, va ser estrenada el 22 de març de 1920 al Teatre Eslava de Madrid. La peça és un joc poètic modernista protagonitzada per escarabats i altres insectes que representen a través d’una al·legoria la frustració i la impotència del sentiment no correspost, les aspiracions troncades, les contradiccions i la recerca de valors.
Federico García Lorca a les biblioteques
El 7 d’octubre de 1920 s’estrena la versió del conte popular “La Ventafocs” de Josep M. Folch i Torres (1880-1950) al Teatre Romea. Es varen fer més de mil representacions d'aquesta obra infantil.
Josep M. Folch i Torres a les biblioteques
Eugene O'Neill (1888-1953) va ser un dramaturg nord-americà, Premi Nobel de Literatura l'any 1936 i quatre vegades (una d'elles de manera pòstuma) guanyador de el Premi Pulitzer. L'any 1920 escriu dues obres: "L'emperador Jones", un monòleg en vuit escenes que ens endinsa en la consciència humana i la superstició i "Més enllà de l'horitzó" on retrata una família centrant-se en els dos germans Andrew i Robert.
Eugene O’Neill a les biblioteques
Jacinto Benavente (1866-1954) és un dramaturg espanyol guanyador del Premi Nobel de Literatura l'any 1922. Amb l'obra "El nido ajeno" (1894) va començar la renovació del teatre clàssic. Les característiques de les seves obres destaquen per ser incisives, amb fina ironia, naturalitat, costumbristes, modernes i sense lliçons morals, trencant amb el teatre burgès de l'època. La seva obra té característiques de la corrent modernista i de la Generació del 98, però no pertany a cap dels dos corrents artístics. De la seva producció destaquen: "Los intereses creados" (1907) considerada la millor i més significatica, on mostra una sàtira sobre el món dels negocis; "Señora Ama" (1908) o "La mal querida" (1913). L'any 1912 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
Jacinto Benavente a les biblioteques
Carlos Arniches (1866-1943) va ser un autor de la Generació del 98 creador de sainets, comèdies i tragèdies grotesques. "Los caciques" és una obra de teatre en tres actes que es va estrenar al Teatro de la Comedia de Madrid el 13 de febrer de 1920. Aquesta peça teatral té un argument molt semblant i s'inspira en "L'inspector general" (1836) de l'escriptor rus Nikolai Gógol. La trama discorre a Villalgancio on l'alcalde i el major cacic local és exercit simultàniament pel corrupte Don Acisclo Arramba que intentarà guanyar la voluntat d'un nou inspector que ha d'analitzar els seus comptes.
"No te ofendas, Beatriz" és una obra de teatre en tres actes que ens presenta a Beatriz i Javier, una parella casada per conveniència que no s'estima i que es veuen en la necessitat de fingir el seu amor ja que les seves respectives famílies pertanyents a la alta burgesia madrilenya han decidit aquesta unió.
Carlos Arniches a les biblioteques
José Rincón Lazcano (1880-1964) va ser un escriptor, poeta i advocat espanyol autor de la comèdia de costums "La alcaldesa de Hontanares" (1917) i el drama "Espigas de un haz" (1920), un drama en tres actes amb un epíleg que transcorre a Valdesancha, una localitat fictícia de Castella la Vella. L'obra es va estrenar el 20 de març de 1920 al Teatre de la Princesa de Madrid.
Blas de Infante (1885-1936) fou un polític, ideòleg i escriptor màxim exponent del nacionalisme andalús. “Motamid, último rey de Sevilla”, publicada l’any 1920, és un drama teatral que narra els últims dies del rei poeta Abu-l-Qasim ibn Abbad "Motamid", últim rei de la Taifa de Sevilla de 1069-1090.
Blas Infante a les biblioteques
Luigi Pirandello (1867 - 1936) és un conegut i reconegut dramaturg italià del període d'entreguerres que l'any 1934 va rebre el Premio Nobel de literatura per la seva "renovació audaç i brillant del drama i l'escenari". "Sis personatges en cerca d’autor” és un drama que versa sobre els elements de la dramatúrgia moderna, l'autor, el director de la companyia, la construcció de el text escrit i la seva concordança amb el text escènic, l'actitud dels autors, la manera de portar els assajos, la representació, el muntatge escènic, en resum, els límits de teatre.
“Sea todo para bien”(Tutto per bene) gira al voltant de la figura de Martino Lori, un home que acaba d'enviudar de la dona de la qual estava cegament enamorat. Descobreix però que la seva dona, en vida, li va ser infidel i més que Palma, la filla que ell creia de tots dos, ho és en realitat d'un tercer. Martino s'enfonsa en la tristesa i la solitud davant el menyspreu de tots els que l'envolten, ignorants de la veritat que només ell coneix. La Compagnia di Ruggero Rugger va estrenar l’obra al Teatro Quirino de Roma el 2 de març de 1920
Luigi Pirandello a les biblioteques
Ángel Venancio Bartolomé, conegut com a Alberto Vaccarezza (1886 – 1959), va ser un dramaturg, poeta, guionista cinematogràfic, lletrista de tango argentí que conreà el gènere del sainet. La seva obra més popular és “El Conventillo de La Paloma”. Va ser amic i col·laborador del cantant de tango Carlos Gardel.
Alberto Vaccarezza a les biblioteques
L’any 1919 es fusionen la companyia teatral de Margarida Xirgu i la d'Enric Borràs. La nova Companyia Xirgu-Borràs l’any 1920 va sortir de gira. El 2 de gener van estrenar "Una señora" de Jacinto Benavente Teatro Centro de Madrid, dos dies després moria Benito Pérez Galdós. El 22 de maig a Barcelona presenten l’obra “La loca de la casa” de Benito Pérez Galdós i entre el 21 i el 30 de setembre fan estada al Teatro Bretón de Logroño i representen un ampli repertori amb obres d'Eduardo Marquina, germans Álvarez Quintero, Pierre Veber, Alexandre Dumas júnior, Victorien Sardou, Jacinto Benavente, Benito Pérez Galdós, i Àngel Guimerà entre d’altres.
De formació filòsof, Karel Čapek (1890-1938) va ser un destacat dramaturg i novel·lista txec. L’any 1920 va escriure R.U.R. (Robots Universales Rossum) una obra que alerta sobre els perills del maquinisme: els robots que acaben exterminant als seus creadors humans.
Karel Čapek a les biblioteques
