PV Espais Naturals monogràfic El guarà o ruc català
PV Espais Naturals monogràfic El guarà o ruc català
Espais naturals
El guarà o ruc català
Ets més tossut que un ruc!
- És veritat que els rucs són tan tossuts?
- Oi, i tant!, respon en Josep. Se’t quadren i no avancen ni una passa... ara, els ensenyes un tros de pa i venen de seguit!
El guarà o ruc català és una raça autòctona en perill d’extinció. Per tal de protegir-lo, des de fa ja uns anys, diferents persones han creat granges on en crien i en venen. Però d’aquestes, ja en parlarem més endavant...
D'on prové, el guarà?
La història d’aquest ase es remunta a l’època romana quan Plini el Vell ja fa constar que a la Plana de Vic s’hi venien rucs, aleshores anomenats ausetans, terme usat també per designar els habitants de la zona. D’ací ve el topònim Osona.
L’origen d’aquesta raça prové de la subespècie d’ase Equus asinus somaliensis i del qual provenen també els ases del pròxim Orient i els d’Europa. Té aspectes comuns amb l’ase mallorquí i l’ase zamorà-lleonès.
Les característiques específiques de la seva raça ha fet que es fes servir per millorar altres races d’altres parts del món.
El seu ús va ser el camp, però també com a creador de muls de tir de carros.
Què té aquest ase que el diferencia dels altres?
És la raça més alta, fa 1,65m des de la carena fins a les peülles, i de cos més gros.
Un adult pot fer mitja tona de pes.
Pel que fa al pelatge:
- Estiu: negre i curt, blanc voltant de la boca, dels ulls i a la panxa.
- Hivern: castany fosc que li cobreix tot el cos. És el seu abric de color marró.
Les orelles sempre apunten cap amunt. No cauen mai al costat.
Viuen als boscos on troben tot el que poden menjar: herba comestible de les pastures.
Per què la seva recuperació?
Encara que en el passat el guarà va ser molt estimat i se’n van arribar a comptar fins a 50.000 exemplars, ara està en perill d’extinció, ja que només se’n compten uns cinc-cents, dels quals un centenar es troben fora de Catalunya.
És per aquesta raó que hi ha particulars que han impulsat la creació de granges on crien, venen i apadrinen rucs.
I qui són aquests impulsors?
Fuives és la major reserva de rucs catalans de tot el món. Es troba a la comarca del Berguedà, dins el terme municipal d’Olvan. El nucli zoològic està qualificat com a zona paisatgística i reserva natural, en una típica casa pairal catalana anterior al segle X. Joan Gassó s’adonà del perill que sofria el ruc de raça autòctona, el guarà català. L’objectiu és difondre el coneixement d’una raça autòctona i d’aquesta manera evitar-ne la seva extinció, ja que forma part del patrimoni genètic català.
La Vinya és un espai de cria i venda de rucs catalans situat a la comarca del Bages, dins el terme municipal de Balsareny. Des de fa uns anys el seu interès amb el guarà català ha anat en augment en endinsar-se en l’extens món de la raça catalana i voler-la mantenir viva i constant. Josep Capellas és el criador dels guarans catalans de La Vinya, al qual acompanyen en aquesta aventura la seva família i fills.
Uns cinquanta rucs habiten la reserva de Rucs del Corredor. En una extensió de 10 hectàrees es poden veure rucs catalans, però també exemplars d'altres races de rucs de la Península. Els visitants gaudeixen dels rucs de ben a prop, al mateix temps que es passegen per l'indret natural on viuen.
TEXT: Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.
VIDEO: fotografies cedides per Josep Capellas, granger i propietari de La Vinya.
In libraries you will find:
Acabats d'arribar a les biblioteques:
Search the catalog:
Selection of websites:
- Ase - Dites populars
- El ruc català va ajudar a conquerir l'Oest americà | revista Sàpiens
- Burrotreck. Treckkings, senderisme i passejades amb rucs
- Tres rucs i tres ponis més se sumen als 60 cavalls que ja pasturen al Parc del Garraf