L’arbre des d’antic ha tingut una importància cabdal en l’imaginari col·lectiu i les creences de la gent. De llavors ençà tenim reminiscències del culte que se’ls retia en el passat, que sovint els perpetuem sense tenir-ne consciència, ja que es perden en l’origen dels temps i s’han cristianitzat després. A més han acabat passant a formar part del folklore popular.

En la tradició pagana l’arbre és molt present, però també en la tradició judeo-cristiana, de la qual tenim exemples ben coneguts a la Bíblia. En el cristianisme, sobretot el catòlic, cal apuntar vinya i l’olivera, sense oblidar moltes marededéus trobades o aparegudes als arbres.

Ens han pervingut, a més de molts remeis tradicionals relacionats amb els arbres, diferents festes al seu voltant: l’Arbre de Maig, les Falles del Pirineu, l’arbre i el Tió de Nadal, el Pi de Centelles, el Pi de les Tres Branques, etc. Cal sumar-hi  molts arbres monumentals (per ex. les oliveres mil·lenàries de les Terres de l’Ebre i el Maestrat), que han esdevingut símbols d’identitat col·lectius.