Les Campanes són un instrument que podem trobar per tot el món. La seva diversitat i funcionalitat és tan gran que a tots els països en trobem.

Hi ha campanars que tenen carillons, instruments que contenen diverses campanes amb diferents notes i que es poden tocar amb les mans o amb els peus, amb els pedals, com si fossin un piano...

Amb les campanes es fan concerts, moltes vegades amb motiu de la Festa Major, en les trobades de campaners...

La preocupació per la desaparició d’aquest patrimoni va motivar que el 24 d’octubre del 2017 la Generalitat de Catalunya declarés els tocs de campana Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i el 30 de novembre del 2022 la UNESCO ho fes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els tocs de campana tenen noms comuns, però canvien a cada lloc perquè el so que s’emet té molts condicionants com la manera de tocar, el metall, la forma, la mida i la nota de la campana. Una campana petita emet una nota més aguda; una campana gran emet un so més greu.

Com a exemple aquests serien alguns dels noms dels tocs de campana segons el que volen indicar:  

• Toc d'alarma o sotmetent que antigament cridava a la mobilització per lluitar contra l'enemic. Actualment, indicaria perill greu (incendi...)
• Difunts: infant, home, dona.
• Festa Major.
• Naixement.
• Casament.
• Vinguda del Bisbe.
• Elecció d’un nou Papa.

En un monestir o un convent tindrien alguns dels tocs de campana relacionats l'horari dels resos de la comunitat de frares: matines, laudes, missa, pregària del migdia, vespres, completes.

A partir de Dijous Sant no sonen les campanes fins al Diumenge de Glòria o de resurrecció, època de la Pasqua. Durant aquests dies sonen les Matraques: aparell de fusta que gira i amb martells ls que piquen sobre una fusta plana emetent un so sec, tenebrós, tètric.

Quan repica una campana? Les campanes repiquen quan emeten el seu so. La repicada es pot fer manualment o mecànicament. Actualment, moltes repicades són mecàniques atesa la falta de campaners.

Saps quin és el material de les campanes? Estan fetes de bronze. El jou i el contrapès solien fer-se de carrasca. Actualment, també s’utilitzen altres tipus de fusta, generalment extrets de boscos tropicals. La fusta de la carrasca se sotmet a un laboriós procés que demana deixar el tronc submergit en aigua durant dos anys per poder començar a elaborar el jou i el contrapès.

Generalment, totes les campanes tenen un nom: patró o patrona de la parròquia, alguna advocació de la Mare de Déu, Sants i Santes particulars de cada municipi... La Patrona dels campaners és Santa Bàrbara, festa que se celebra el 4 de desembre. Santa Bàrbara és l’advocada contra llamps i trons, i patrona dels miners i campaners. També era molt invocada per evitar morts sobtades.

Aquests darrers anys hi ha hagut una revifalla en l’estudi de les campanes i s’han creat diverses escoles de campaners com l'Escola de Campaners de la Vall d’en Bas "Llorenç Llongarriu".

Has de saber que al municipi d'Os de Balaguer de la comarca de la Noguera s’hi fa una trobada de campaners cada any.

Els campaners normalment eren homes. Actualment, però, podem trobar dones campaneres com per exemple el campanar de Santa Maria de Mataró, on les dones hi són presents des dels anys 80 del segle passat.