Commemora: 550 anys del naixement de Copèrnic
Copèrnic
La Terra gira al voltant del Sol, tot i que cada dia veiem com el nostre estel apareix i desapareix per l’horitzó. Deu ser per aquesta experiència quotidiana que va costar tant d’acceptar la teoria heliocèntrica de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic. Elaborar la teoria li va costar molts anys de feina i el seu llibre Sobre les revolucions de les esferes celestes no el va poder tenir a les mans fins poc abans de morir, el 1543.
Aprofitant els 550 anys del seu naixement, el 1473, volem fer unes quantes òrbites al voltant d’un tema tan atractiu com és l’astronomia. Observar el cel de nit sol ser un espectacle fascinant, però comprendre què passa en aquesta mena d’arc fosc que ens envolta i tenir una idea de les immenses distàncies que ens separen dels astres que veiem com puntets, ajuda no només a conèixer, sinó també a apreciar millor el que observem (i el que no podem observar directament).
La Xarxa de Biblioteques Municipals ha programat diverses activitats, tant per a adults com per a públic de qualsevol edat o famílies, que ens portaran tastets d’univers, perquè després, llegint, observant o simplement somiant, siguem capaços de viatjar pel nostre compte pel cosmos.
-
Una Odisea espacial : la saga completa
Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick van escriure plegats el guió de la pel·lícula 2001: una odisea del espacio. Paral·lelament, l'autor va desenvolupar aquest guió en una novel·la, sense haver vist la pel·lícula completament . Malgrat que l’autor no es plantejava escriure una seqüela, l’any 1979 la sonda Voyager viatja a Júpiter amb les primeres fotografies properes del planeta i les seves llunes. Fet que impulsa Clarke a continuar la saga, que comença amb el despertar de Bowman a l’habitació de l’hotel, l'any 2010. Clarke segueix amb interès les missions espacials. El desastre del Challenger impedeix tenir noves imatges de Júpiter i les seves llunes. Decideix no esperar una nova missió. La visita del cometa Halley l’any 1985 li proporciona la data i la trama de la tercera odissea, ja que el cometa tornarà al nostre sistema solar l’any 2061. A 3001: odisea final retrobem els personatges en un futur ple d’avenços tecnològics. Una visió utòpica de Clarke del futur de la humanitat. De Moon Watcher a la desaparició de les guerres. Un punt final a una odissea que comença a la terra quan encara no érem humans. Recomanat pel Prestatge de novel·la
-
Estels
Un llibre per descobrir mites i llegendes de les constel·lacions. Explorar les meravelles del cel nocturn i gaudir-ne. Aquest és l'objectiu d'Estels, a través del qual podreu comprovar la fascinació que exerceixen els altres sobre nosaltres, amb aquest joc de 20 cartes i un llibre ple de dades i curiositats. Cada postal representa una de les constel·lacions principals, que podreu identificar gràcies a uns foradets de diverses mides segons la brillantor dels estels que la conformen. Només cal que il·lumineu la carta amb una llanterna i projectareu la constel·lació a terra o a una paret per poder trobar-la a la volta del cel. El llibre d'acompanyament explica amb més detall les constel·lacions, alhora que comenta la seva importància en els mites i la filosofia, i com podem incorporar aquests coneixements a la nostra vida. * De cada constel·lació se n'examinen quatre aspectes: el pràctic, per identificar-les al cel; el cultural, per aprendre els mites i llegendes; el filosòfic, per conèixer la relació de les persones amb les constel·lacions, i el científic, per entendre algunes nocions bàsiques d'astronomia moderna. Més informació: Mark Westmoquette a les Biblioteques
-
Astronomía
Jordi Lopesino és astrònom amateur i escriptor. Redactor de la revista AstronomiAha publicat més de cent articles de divulgació científica i és coautor de dos llibres d'astronomia. Si sent curiositat per tot allò relacionat amb l'astronomia però no sap per on començar, aquest és el llibre. Astronomia, apreneu a utilitzar el vostre telescopi detalla pas a pas com observar el cel amb diferents instruments, assequibles a qualsevol pressupost (a simple vista, amb prismàtics o amb un sofisticat telescopi automàtic amb WIFI). A més, presenta exercicis pràctics, indicats per a tots els públics i per a tots els nivells, que ajuden a la comprensió dels conceptes teòrics. o Coneixerà els diferents tipus d'observacions i els materials adequats per fer-les. o Sabrà com ubicar-se al cel estrellat i que observar amb ajuda de diferents aplicacions per a telèfons mòbils. o Localitzarà a simple vista els planetes del sistema solar i observarà una galàxia, en tota la seva esplendor, amb uns simples prismàtics. o Farà les millors fotografies del firmament nocturn amb el telèfon mòbil i el telescopi. Fer astronomia mai no havia estat tan fàcil. La Lluna, els satèl·lits de Júpiter i molts altres astres, són a l'abast. Aconsegueixi aquest manual, aprengui els millors trucs i converteixi's en tot un astrònom. Més informació: Jordi Lopesino a les Biblioteques
-
Astronomia
Li agradaria aprendre sobre el cel nocturn però no sap per on començar? Aquest és el seu instructor ideal i pacient. Li mostra amb tot detall com orientar-se pel cel nocturn amb el que ràpidament guanyarà confiança i destresa. A continuació trobarà exercicis d'observació que l'ajudaran a aprendre més sobre l'espai, sense deixar res per fet.
-
The Origins of music
La música és a tot arreu: als escenaris, al carrer, al cinema, al super, al cotxe... però per què ens agrada fer música o escoltar-la? Per què taral·laregem cançons o seguim el ritme amb els peus? Quan va sorgir la música? Aquestes preguntes, entre d’altres, són les que intenta respondre el documental The Origins of music, fent un repàs de les diferents hipòtesis que s’han elaborat al llarg de la història al voltant del seu origen, a través de la veu d’especialistes en biologia cognitiva, neurociència, paleoantropologia i comunicació animal. Explica, per exemple, la teoria de Darwin segons la qual la música hauria nascut amb una funció comunicativa, com un protollenguatge dotat de significat. Posteriorment, un cop creat el llenguatge estructurat tal com ho coneixem en l’actualitat, hauria mantingut una funció d’esbarjo, conservant un poder emocional que el llenguatge no té. També analitza els components de la musicalitat i els aspectes biològics que fan que els éssers humans siguem una de les poques espècies musicals, junt amb alguns ocells i algunes espècies més. Tot i que no tothom és músic, tothom comparteix aspectes de la musicalitat i pot generar música. Fa referència a la importància de la música en els primers anys de vida, així com la sorprenent similitud de les cançons de bressol arreu del món, malgrat les enormes diferències culturals. Quan un nen aprèn a parlar, utilitza molta informació musical per descodificar com funciona el llenguatge. Investiga com la música genera activitat en el sistema límbic, exposant la relació amb l’oxitocina, les emocions i els records positius. També exposa el misteri entre els científics al voltant de la connexió entre música i memòria. En alguns casos, persones amb pèrdua de memòria que no reconeixen als familiars, sí recorden cançons, tot i no haver-les sentit en molts anys. Un interessant documental per entendre d’on sorgeix la música i per què ens agrada. Tot i que no i ha una evidència científica de quan va aparèixer, la hipòtesis més probable és que un ancestre dels humans ja creés percussions fa 8 o 10 milions d’anys... Més informació: The Origins of music a les biblioteques Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.
-
Los Planetas
Voleu escoltar el so de l’Univers? Voleu escoltar el so de l’ espai? El so dels planetes? Doncs us convido a gaudir de “Els Planetes”, op. 32 de de Gustav Holst (1874-1934), un compositor anglès amb una àmplia producció per orquestra, cambra, òperes, cor, peces per instruments solistes... etc. Holst posa música a l’espai, als planetes del nostre sistema solar. L’obra la va compondre entre entre 1914 i 1916, en plena 1a Guerra mundial, la va escriure doncs en un ambient bèl·lic, i això es nota. No s’estrenarà fins el 1918, dos mesos abans de la fi de la guerra, i va tenir un gran èxit. “Els Palnetes” de Holst és una suite simfònica, formada per set moviments corresponent als 7 planetes que es coneixien fins aleshores: Mart, Venus, Mercuri, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Falta la Terra, i Plutó tampoc hi és ja que no es va descobrir fins el 1930. A cada planeta, Holst els hi posa un petit subtítol, els hi atribueix una funció, un caràcter, uns estats d’ànim... que quedaran clarament expressats amb la música. El poema simfònic comença amb Mart, el deu de la guerra, el segueix Venus, la deessa de la Pau, Mercuri, el missatger alat, Júpiter, el deu de l’alegria, Saturn, el deu de la vellesa, Urà el mag i Neptú el místic. És una música descriptiva, i expressiva que ens relata i ens explica cadascun dels planetes. Una música rica en sonoritats, es creen ambients clarament espaials, immensos , extensos, llunyans. A vegades són espais tranquils, d’altres plens de conflicte, també místics i d’altres molt juganers. Els solos del violí, de l’oboè, la trompa, les flautes, l’arpa...i també tota l’orquestra, van mostrant un espai infinit, ple de vida i moviment. Una música que serà clarament un referent en el futur per a les músiques de pel·lícules. Amb Mart sentim la força d’una música potent, per anar a la guerra, a lluitar, enèrgica. Venus contrasta per la calma, la bellesa i tranquil·litat. Mercuri és juganer, ple de moviment, Júpiter és alegria, optimisme, Saturn expressa la tragèdia del final de la vida, Urà, el mag torna amb alegria i força i Neptú ens porta clarament fins el més enllà, l’infinit, els límits , amb un cor que apareix subtilment i ens canta l’espai, l’arpa sona i a poc a poc els instruments van desapareixent deixant les veus soles fent un diminuendo màgic que ens porta a la fi. Escolteu “Els Palnetes” de Hoslt, no us deixaran indiferents, podreu sentir com voleu per l’espai! Vigileu! Hi ha moments d’autèntic vertigen. Molts fragments us recordaran a pel·lícules que heu vist, segur. Més informació: Gustav Holst a les Biblioteques Gustav Holst a la Viquipèdia Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.
-
Genio obsesivo
El mite de Marie Curie -la pobra immigrant polonesa qui, gràcies al seu geni ia la seva obsessió per la feina, va suportar anys de vexacions i esforços per aconseguir obtenir ràdio, la lluminosa panacea per a tots els mals de la terra, inclòs el càncer- ha vetllat el que realment va ser la seva vida de descobridora. La idea brillant però controvertida de Curie va ser que la radioactivitat és una propietat de l'àtom que es podia fer servir per descobrir nous elements. Encara que les seves investigacions li van valer dos premis Nobel i van transformar el nostre món, no van aconseguir alliberar-la ni dels prejudicis de la comunitat cientifica, on les dones no eren ben rebudes, ni dels prejudicis de la societat francesa. Aquesta és la biografia duna dona que va intentar compatibilitzar la ciència, lamor i la família. A partir de documents mai utilitzats (cartes, diaris, entrevistes amb la família), Barbara Goldsmith, l'aclamada escriptora i historiadora, revela la dona darrere del mite, oferint un exuberant retrat de Curie, dels seus sorprenents descobriments i del preu que va haver de pagar per haver aconseguit la fama.
-
El juego
Dels països nòrdics arriba una saga d’aventures i ciència ficció amb una alta dosis d’adrenalina. En un futur on els recursos naturals han arribat al límit, un noi de 13 anys i el seu germà petit han de sobreviure a una crisis mundial que marca cada cop més una diferència insalvable entre rics i pobres i on un simple refresc de cola s’ha convertit en un producte de luxe. L’estat, cada cop més controlador, diu ser el protector de la infància i el seu defensor mentre la mare ha de marxar de casa i deixar els seus fills sols per anar a la recerca d’aliments. L’Ari i el Joni veuran com els arriba a les mans de forma insospitada el videojoc que està fent furor a totes les cases i sense pensar-s’ho dues vegades començaran a passar-se nivells cada cop més absorbits per un joc que no és exactament allò que sembla. Les il·lustracions són de Pasi Pitkänen, s’integren fantàsticament a la història i li donen al llibre color i intensitat com si de les imatges d’un videojoc es tractessin. Curiositat: si tens una ment curiosa investigaràs una mica més sobre el nom de Kepler-62 per descobrir que és real, és una estrella que es troba 1.200 anys llum de la Terra... Adequat d'11 a 12 anys. Recomanat per Conxita Plana del Grup de Treball les Àrees Infantils de les Biblioteques de Sabadell
-
Corporació d'alienígenes, SA
Premi Guillem Cifre de Colonya 2019 Què faríeu si el vostre pare us digués que la seva feina és caçar alienígenes? Us el creuríeu? Oi que no? Això és el que li passa al Nico Desclot. Però és clar, el seu pare el convenç i ell es deixa enganyar. D'aquesta manera el Nico descobreix un nou món emocionant i fabulós, però ben aviat s'adona que no tot és tan bonic ni extraordinari com sembla. I tot per una raó ben senzilla: una feina tan extravagant com aquesta no pot existir. Potser només és una cabòria absurda imaginada pel seu pobre pare, que no està bé del cap. O no... Vols llegir les primeres pàgines.
-
Armstrong. L'agosarat viatge d'un ratolí a la lluna
Ets dels que creu en els somnis...? doncs llegeix la història del ratolí més intrèpid i aventurer que mai hagis pogut imaginar. Armstrong, un ratolí petit, somiador i molt intrèpid i espavilat, constant i carregat d’il·lusió, seguint els passos de Lindbergh aprèn a volar. Té un somni: arribar a la lluna i demostrar a tots els de la seva espècie que aquesta no és una gran bola de formatge. I perseguit per aquesta gran dèria estudiarà, investigarà, anirà a la universitat, al museu Smithsonian, s’amagarà de la policia i ho farà tot, per aconseguir el seu somni. Se’n sortirà? Ja saps... “Un petit pas per l’home, però un gran pas per a la humanitat”. Una història sobre un viatge èpic, una faula sobre la cursa espacial i els primers viatges a la lluna. Un relat entranyable i divertit, amb unes il·lustracions ben realistes, plenes de detalls, molt ben ambientades i carregades de sensibilitat. No te’l perdis...! Adequat de 9 a 10 anys. Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès.
-
Una Odisea espacial : la saga completa
Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick van escriure plegats el guió de la pel·lícula 2001: una odisea del espacio. Paral·lelament, l'autor va desenvolupar aquest guió en una novel·la, sense haver vist la pel·lícula completament . Malgrat que l’autor no es plantejava escriure una seqüela, l’any 1979 la sonda Voyager viatja a Júpiter amb les primeres fotografies properes del planeta i les seves llunes. Fet que impulsa Clarke a continuar la saga, que comença amb el despertar de Bowman a l’habitació de l’hotel, l'any 2010. Clarke segueix amb interès les missions espacials. El desastre del Challenger impedeix tenir noves imatges de Júpiter i les seves llunes. Decideix no esperar una nova missió. La visita del cometa Halley l’any 1985 li proporciona la data i la trama de la tercera odissea, ja que el cometa tornarà al nostre sistema solar l’any 2061. A 3001: odisea final retrobem els personatges en un futur ple d’avenços tecnològics. Una visió utòpica de Clarke del futur de la humanitat. De Moon Watcher a la desaparició de les guerres. Un punt final a una odissea que comença a la terra quan encara no érem humans. Recomanat pel Prestatge de novel·la
-
Astronomía
Jordi Lopesino és astrònom amateur i escriptor. Redactor de la revista AstronomiAha publicat més de cent articles de divulgació científica i és coautor de dos llibres d'astronomia. Si sent curiositat per tot allò relacionat amb l'astronomia però no sap per on començar, aquest és el llibre. Astronomia, apreneu a utilitzar el vostre telescopi detalla pas a pas com observar el cel amb diferents instruments, assequibles a qualsevol pressupost (a simple vista, amb prismàtics o amb un sofisticat telescopi automàtic amb WIFI). A més, presenta exercicis pràctics, indicats per a tots els públics i per a tots els nivells, que ajuden a la comprensió dels conceptes teòrics. o Coneixerà els diferents tipus d'observacions i els materials adequats per fer-les. o Sabrà com ubicar-se al cel estrellat i que observar amb ajuda de diferents aplicacions per a telèfons mòbils. o Localitzarà a simple vista els planetes del sistema solar i observarà una galàxia, en tota la seva esplendor, amb uns simples prismàtics. o Farà les millors fotografies del firmament nocturn amb el telèfon mòbil i el telescopi. Fer astronomia mai no havia estat tan fàcil. La Lluna, els satèl·lits de Júpiter i molts altres astres, són a l'abast. Aconsegueixi aquest manual, aprengui els millors trucs i converteixi's en tot un astrònom. Més informació: Jordi Lopesino a les Biblioteques
-
The Origins of music
La música és a tot arreu: als escenaris, al carrer, al cinema, al super, al cotxe... però per què ens agrada fer música o escoltar-la? Per què taral·laregem cançons o seguim el ritme amb els peus? Quan va sorgir la música? Aquestes preguntes, entre d’altres, són les que intenta respondre el documental The Origins of music, fent un repàs de les diferents hipòtesis que s’han elaborat al llarg de la història al voltant del seu origen, a través de la veu d’especialistes en biologia cognitiva, neurociència, paleoantropologia i comunicació animal. Explica, per exemple, la teoria de Darwin segons la qual la música hauria nascut amb una funció comunicativa, com un protollenguatge dotat de significat. Posteriorment, un cop creat el llenguatge estructurat tal com ho coneixem en l’actualitat, hauria mantingut una funció d’esbarjo, conservant un poder emocional que el llenguatge no té. També analitza els components de la musicalitat i els aspectes biològics que fan que els éssers humans siguem una de les poques espècies musicals, junt amb alguns ocells i algunes espècies més. Tot i que no tothom és músic, tothom comparteix aspectes de la musicalitat i pot generar música. Fa referència a la importància de la música en els primers anys de vida, així com la sorprenent similitud de les cançons de bressol arreu del món, malgrat les enormes diferències culturals. Quan un nen aprèn a parlar, utilitza molta informació musical per descodificar com funciona el llenguatge. Investiga com la música genera activitat en el sistema límbic, exposant la relació amb l’oxitocina, les emocions i els records positius. També exposa el misteri entre els científics al voltant de la connexió entre música i memòria. En alguns casos, persones amb pèrdua de memòria que no reconeixen als familiars, sí recorden cançons, tot i no haver-les sentit en molts anys. Un interessant documental per entendre d’on sorgeix la música i per què ens agrada. Tot i que no i ha una evidència científica de quan va aparèixer, la hipòtesis més probable és que un ancestre dels humans ja creés percussions fa 8 o 10 milions d’anys... Més informació: The Origins of music a les biblioteques Recomanat per Adrià Fernàndez. Bib. Aigüestoses. Sant Andreu de la Barca.
-
Genio obsesivo
El mite de Marie Curie -la pobra immigrant polonesa qui, gràcies al seu geni ia la seva obsessió per la feina, va suportar anys de vexacions i esforços per aconseguir obtenir ràdio, la lluminosa panacea per a tots els mals de la terra, inclòs el càncer- ha vetllat el que realment va ser la seva vida de descobridora. La idea brillant però controvertida de Curie va ser que la radioactivitat és una propietat de l'àtom que es podia fer servir per descobrir nous elements. Encara que les seves investigacions li van valer dos premis Nobel i van transformar el nostre món, no van aconseguir alliberar-la ni dels prejudicis de la comunitat cientifica, on les dones no eren ben rebudes, ni dels prejudicis de la societat francesa. Aquesta és la biografia duna dona que va intentar compatibilitzar la ciència, lamor i la família. A partir de documents mai utilitzats (cartes, diaris, entrevistes amb la família), Barbara Goldsmith, l'aclamada escriptora i historiadora, revela la dona darrere del mite, oferint un exuberant retrat de Curie, dels seus sorprenents descobriments i del preu que va haver de pagar per haver aconseguit la fama.
-
Corporació d'alienígenes, SA
Premi Guillem Cifre de Colonya 2019 Què faríeu si el vostre pare us digués que la seva feina és caçar alienígenes? Us el creuríeu? Oi que no? Això és el que li passa al Nico Desclot. Però és clar, el seu pare el convenç i ell es deixa enganyar. D'aquesta manera el Nico descobreix un nou món emocionant i fabulós, però ben aviat s'adona que no tot és tan bonic ni extraordinari com sembla. I tot per una raó ben senzilla: una feina tan extravagant com aquesta no pot existir. Potser només és una cabòria absurda imaginada pel seu pobre pare, que no està bé del cap. O no... Vols llegir les primeres pàgines.
-
Estels
Un llibre per descobrir mites i llegendes de les constel·lacions. Explorar les meravelles del cel nocturn i gaudir-ne. Aquest és l'objectiu d'Estels, a través del qual podreu comprovar la fascinació que exerceixen els altres sobre nosaltres, amb aquest joc de 20 cartes i un llibre ple de dades i curiositats. Cada postal representa una de les constel·lacions principals, que podreu identificar gràcies a uns foradets de diverses mides segons la brillantor dels estels que la conformen. Només cal que il·lumineu la carta amb una llanterna i projectareu la constel·lació a terra o a una paret per poder trobar-la a la volta del cel. El llibre d'acompanyament explica amb més detall les constel·lacions, alhora que comenta la seva importància en els mites i la filosofia, i com podem incorporar aquests coneixements a la nostra vida. * De cada constel·lació se n'examinen quatre aspectes: el pràctic, per identificar-les al cel; el cultural, per aprendre els mites i llegendes; el filosòfic, per conèixer la relació de les persones amb les constel·lacions, i el científic, per entendre algunes nocions bàsiques d'astronomia moderna. Més informació: Mark Westmoquette a les Biblioteques
-
Astronomia
Li agradaria aprendre sobre el cel nocturn però no sap per on començar? Aquest és el seu instructor ideal i pacient. Li mostra amb tot detall com orientar-se pel cel nocturn amb el que ràpidament guanyarà confiança i destresa. A continuació trobarà exercicis d'observació que l'ajudaran a aprendre més sobre l'espai, sense deixar res per fet.
-
Los Planetas
Voleu escoltar el so de l’Univers? Voleu escoltar el so de l’ espai? El so dels planetes? Doncs us convido a gaudir de “Els Planetes”, op. 32 de de Gustav Holst (1874-1934), un compositor anglès amb una àmplia producció per orquestra, cambra, òperes, cor, peces per instruments solistes... etc. Holst posa música a l’espai, als planetes del nostre sistema solar. L’obra la va compondre entre entre 1914 i 1916, en plena 1a Guerra mundial, la va escriure doncs en un ambient bèl·lic, i això es nota. No s’estrenarà fins el 1918, dos mesos abans de la fi de la guerra, i va tenir un gran èxit. “Els Palnetes” de Holst és una suite simfònica, formada per set moviments corresponent als 7 planetes que es coneixien fins aleshores: Mart, Venus, Mercuri, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Falta la Terra, i Plutó tampoc hi és ja que no es va descobrir fins el 1930. A cada planeta, Holst els hi posa un petit subtítol, els hi atribueix una funció, un caràcter, uns estats d’ànim... que quedaran clarament expressats amb la música. El poema simfònic comença amb Mart, el deu de la guerra, el segueix Venus, la deessa de la Pau, Mercuri, el missatger alat, Júpiter, el deu de l’alegria, Saturn, el deu de la vellesa, Urà el mag i Neptú el místic. És una música descriptiva, i expressiva que ens relata i ens explica cadascun dels planetes. Una música rica en sonoritats, es creen ambients clarament espaials, immensos , extensos, llunyans. A vegades són espais tranquils, d’altres plens de conflicte, també místics i d’altres molt juganers. Els solos del violí, de l’oboè, la trompa, les flautes, l’arpa...i també tota l’orquestra, van mostrant un espai infinit, ple de vida i moviment. Una música que serà clarament un referent en el futur per a les músiques de pel·lícules. Amb Mart sentim la força d’una música potent, per anar a la guerra, a lluitar, enèrgica. Venus contrasta per la calma, la bellesa i tranquil·litat. Mercuri és juganer, ple de moviment, Júpiter és alegria, optimisme, Saturn expressa la tragèdia del final de la vida, Urà, el mag torna amb alegria i força i Neptú ens porta clarament fins el més enllà, l’infinit, els límits , amb un cor que apareix subtilment i ens canta l’espai, l’arpa sona i a poc a poc els instruments van desapareixent deixant les veus soles fent un diminuendo màgic que ens porta a la fi. Escolteu “Els Palnetes” de Hoslt, no us deixaran indiferents, podreu sentir com voleu per l’espai! Vigileu! Hi ha moments d’autèntic vertigen. Molts fragments us recordaran a pel·lícules que heu vist, segur. Més informació: Gustav Holst a les Biblioteques Gustav Holst a la Viquipèdia Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.
-
El juego
Dels països nòrdics arriba una saga d’aventures i ciència ficció amb una alta dosis d’adrenalina. En un futur on els recursos naturals han arribat al límit, un noi de 13 anys i el seu germà petit han de sobreviure a una crisis mundial que marca cada cop més una diferència insalvable entre rics i pobres i on un simple refresc de cola s’ha convertit en un producte de luxe. L’estat, cada cop més controlador, diu ser el protector de la infància i el seu defensor mentre la mare ha de marxar de casa i deixar els seus fills sols per anar a la recerca d’aliments. L’Ari i el Joni veuran com els arriba a les mans de forma insospitada el videojoc que està fent furor a totes les cases i sense pensar-s’ho dues vegades començaran a passar-se nivells cada cop més absorbits per un joc que no és exactament allò que sembla. Les il·lustracions són de Pasi Pitkänen, s’integren fantàsticament a la història i li donen al llibre color i intensitat com si de les imatges d’un videojoc es tractessin. Curiositat: si tens una ment curiosa investigaràs una mica més sobre el nom de Kepler-62 per descobrir que és real, és una estrella que es troba 1.200 anys llum de la Terra... Adequat d'11 a 12 anys. Recomanat per Conxita Plana del Grup de Treball les Àrees Infantils de les Biblioteques de Sabadell
-
Armstrong. L'agosarat viatge d'un ratolí a la lluna
Ets dels que creu en els somnis...? doncs llegeix la història del ratolí més intrèpid i aventurer que mai hagis pogut imaginar. Armstrong, un ratolí petit, somiador i molt intrèpid i espavilat, constant i carregat d’il·lusió, seguint els passos de Lindbergh aprèn a volar. Té un somni: arribar a la lluna i demostrar a tots els de la seva espècie que aquesta no és una gran bola de formatge. I perseguit per aquesta gran dèria estudiarà, investigarà, anirà a la universitat, al museu Smithsonian, s’amagarà de la policia i ho farà tot, per aconseguir el seu somni. Se’n sortirà? Ja saps... “Un petit pas per l’home, però un gran pas per a la humanitat”. Una història sobre un viatge èpic, una faula sobre la cursa espacial i els primers viatges a la lluna. Un relat entranyable i divertit, amb unes il·lustracions ben realistes, plenes de detalls, molt ben ambientades i carregades de sensibilitat. No te’l perdis...! Adequat de 9 a 10 anys. Recomanat per Marta Nuet Blanch. Bib. La Roca del Vallès.