Fruites, verdures i cinema

Any internacional de les fruites i les verdures: Be green, my friend

Impulsat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) per sensibilitzar sobre la importància d’aquests productes en la nutrició humana, la seguretat alimentària, la salut i la sostenibilitat, el 2021 serà l’any més verd i més acolorit des que tenim memòria.

Des del prestatge de cinema ens afegim a la iniciativa tot portant-vos unes quantes pel·lícules que inclouen saboroses hortalisses i dolços (o àcids) fruits en els títols; una altra cosa és que després a la pel·lícula apareguin realment aquests productes de l’hort. Cosa vostra serà descobrir-ho!

  A les biblioteques trobaràs:

No.1 Fruita àcida:Los Limoneros Eran Riklis

Eran Riklis s’endinsa al cor del conflicte israel-palestí a través d'una il·lustració metafòrica de la difícil convivència entre veïns. Un camp de llimoners en la línia fronterera entre Israel i Cisjordània és el lloc escollit com a epicentre de la discòrdia.

Els llimoners il·lustra com es veu afectada la vida de la gent corrent a banda i banda de la frontera; les penúries dels palestins i les pressions socials que pateixen de la seva pròpia comunitat, així com la d'aquells israelians que es veuen atrapats en l'enfrontament polític.

Premi del públic al Festival de Berlín 2008.

 

No.2 Salsa de tomàquet per sucar-hi pa: Tomates verdes fritos Jon Avnet

Basada en un relat de Fannie Flag, explica l’amistat de dues dones en el context rural d’Alabama, i la misteriosa desaparició del marit d’una d’elles.

Un dels grans èxits dels 90, Tomates verdes fritos va captivar el públic amb una història de complicitat, justícia, humor, i drama, i un missatge clarament feminista. Des de llavors tothom coneix d’aquesta recepta que com millor és degusta és acompanyada de carn. I no hem fet cap spòiler, què va.

 

No.3 Maduixes de postre: Fresas salvajes Ingmar Bergman

Una road-movie de la mà de Bergman que circula per carreteres amb revolts pronunciats farcits d'imatges oníriques de la vida del Professor Borg, on et qüestionaràs l'existència, la vida, l'èxit, les relacions socials, l'amor i la mort. Una pel·lícula que té tantes capes com varietats de maduixes produïdes a hivernacles de Huelva.

 

No.4 Slow cook: El Sol del membrillo Víctor EriceeBiblio

Mai una humil fruita com un codony ha servit millor per retratar el procés creatiu d’un pintor, amb els petits triomfs i grans fracassos de plasmar en tela la llum, l’atmosfera, i el sentiment. Documental de referència, només té el perill que la reiterada visió del fruit resulti en odi envers el codonyat (cosa que esperem no passi)

 

No.5 Alta cuina:Ratatouille Brad Bird

Pixar fa meravelles, és un axioma que mai falla. Qualsevol argument per foll que sigui té versemblança si passa pel seu sedàs, com a mostra l'argument de Raratouille, una rata que ajuda a un cuiner maldestre a ser un mestre dels fogons i arribar a crear el plat de verdures més emocionant, saborós i memorable de la història de la cuina. 

 

No.6 Estimar la fruita: Pastel de pera con lavanda Éric Besnard

Preciosa pel·lícula plena de sensibilitat i delicadesa, escrita amb intel·ligència, filmada amb molt de gust i interpretada amb enorme talent per un sòlid conjunt d'actors.

Els dos personatges principals són: Pierre (Benjamin Lavernhe), un home d’uns trenta anys i diagnosticat de síndrome d’Asperger, i Louise (Virginie Efira) una dona desbordada per la seva recent viduïtat i per la seva maternitat en solitari.

La concepció estètica de la pel·lícula és intencionadament preciosista, el director de fotografia recrea amb detall l'enorme bellesa dels camps de lavanda, les arbredes i el sol de la Provença francesa. El mateix pot dir-se de la partitura de Christophe Julien que fa explotar en els moments àlgids.

 

No.7 Fruita exòtica: El olor de la papaya verde Tran Anh Hung

Vietnam, anys 50. És una pel·lícula que apel·la a l’harmonia, entre homes i dones, i entre els éssers humans i la Natura. Exuberant i delicada, curiosament cap de les seves escenes es va rodar en exteriors.

Cinema poètic i ple de silencis, profundament visual, resulta d’un exotisme exquisit: com la papaia.

 

No.8 Préssec en almívar:James y el melocotón gigante Manuel Henry Selick

Adaptació del clàssic de Roald Dahl a càrrec del director de Pesadilla antes de Navidad (The Nightmare Before Christmas) que si bé no ens aporta cap avenç tècnic respecte al seu film anterior, aconsegueix transmetre el fantàstic sentit de l’aventura del llibre.

Després que els seus pares morin devorats per un rinoceront del zoo de Londres, en James Henry Trotter ha d’anar a viure amb les seves terribles tietes, que el tracten com un esclau. Un dia, un ancià li dona unes pedres màgiques i en James les vessa a terra sense voler. L’endemà, un arbre amb un préssec gegant ha aparegut al jardí!

Una nit, en James descobreix un túnel dins el préssec, i al entrar, hi descobreix insectes gegants dels quals aviat es fan amics. Tot junts parteixen a l'aventura dins el préssec, rodolant per la terra, navegant pel mar i volant entre els núvols a la recerca d’una nova vida.

La pel·lícula barreja escenes d’imatge real amb animació stop-motion i consta d’una magnífica banda sonora de Randy Newman.

 

No.9 Compte amb els pinyols de les cireres: El Sabor de las cerezas Abbas Kiarostami

Road movie de tints filosòfics i existencials, ritme lent i contemplatiu i una bellesa aclaparadora, aquesta història d’un suïcida que busca qui el vulgui ajudar a enterrar-lo dignament va merèixer la Palma d’Or al Festival de Cannes 1997.

Les cireres simbolitzen el cicle de la vida, l’element que ens hi arrela, a cada instant, un dels seus fruits saborosos particulars... per qui la vulgui viure. Una veritable meravella de pel·lícula.

 

No.10 Cuidem els arbres: Mandarinas Zaza Urushadze

El 1990 esclata una guerra en una província de Georgia. Margus i el seu amic estonià Ivo es preparen per la propera collita de mandarines sense saber que ben aviat el conflicte trucarà a la seva porta i els obligarà a actuar.

Seguint la màxima que el que és local esdevé global, Zaza Urushadze mostra de manera serena i continguda els estralls de la guerra en una molt petita comunitat per tal de fer un retrat de la condició humana.

 

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

  A les biblioteques trobaràs:

Suc de taronja sanguínia: La naranja mecánica Stanley Kubrick

És el que tenia la distribució cinematogràfica als anys 70: o canviaven els títols indiscriminadament, fent autèntiques destrosses, o els traduïen literalment i es quedaven tan amples. A hores d'ara ja podem dir que a la pel·lícula no surt una taronja ni en pintura, però tot i això és una obra mestra, no del vegetarianisme, però sí de la història del cinema.

 

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 17/05/2021 Última actualització: 20/05/2021