Aterratge és el retorn a la novel·la de l'Eva Piquer, periodista cultural i escriptora, després de vint anys dedicada a l'escriptura d'altres gèneres. També és la narració de la tornada a la vida havent superat la pandèmia i, sobretot, una tragèdia familiar que anomena "Tot allò".  A partir de l'anècdota d'un aterratge forçós que va esdevenir el 1973 en una platja d'Islàndia, trena un relat amb les històries d'un viatge en part personal i en part professional per visitar les restes de l'avió, la d'una entrevista al pilot que va salvar el passatge amb la seva perícia i algunes pinzellades pudoroses a "Tot allò" i les seves conseqüències. Malgrat que ha patit la malaltia i la mort d'algú molt estimat, tria seguir endavant i viure després d'estavellar-se sobtadament de manera simbòlica.

Més informació:

• Eva Piquer a les Biblioteques
• Eva Piquer a la Viquipèdia
• Fitxa

Recomanat per Bibliobús La Mola.

Kabus ens transporta als fiors noruecs de la mà d'una de les protagonistes de l'obra, Lisa, que va en busca del passat de la seva mare. La història personal de la Lisa està enllaçada amb la història de la Mari, una noia noruega que viu en una granja, i el Joachim, un veterinari de l'exèrcit alemany, durant l'ocupació alemanya de la segona guerra mundial. La novel·la ens apropa als diversos sentiments dels protagonistes : del rebuig inicial vers els ocupants nazis, al descobriment de l'amor, la incomprensió familiar de la relació i finalment el perdó. La novel·la també fa una descripció acurada de l'embriagador i salvatge paisatge escandinau, com a teló de fons de la història.

Més informació:

• Christine Kabus a les Biblioteques

Recomanat per Àngels Ventayol Bosch. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Constel·lacions és una novel·la construïda a través de les veus dels seus protagonistes, unides per l’afició a les estrelles de l’avi Cinto, que celebra el centenari del seu naixement, que havia intentat transmetre als seus fills, nets i finalment, al besnét, Nil, tot i que amb un èxit relatiu. Així, de la veu de l’avi Cinto descobrim els horrors que va viure durant de la Guerra del 36, però també el valor de l’amistat i el seu record, sempre present a través de la tendra mirada a l’univers i a les constel·lacions; del seu fill Quim, l’empresari català amenaçat per ETA, el coratge i la força per reconstruir una vida amb normalitat; dels nets, Ramon i Laura, les dificultats quotidianes per assolir els anhels desitjats, des de l’amor impossible a la reafirmació com a dona independent; del besnét, Nil, la innocència de la primera edat; i, finalment, d’Irma, casada amb Quim, l’empenta de la dona forta, sempre present en les novel·les de l’autora, qui des del silenci és capaç d’entendre tots els que l’envolten i lluitar com ningú pel seu benestar. Tot plegat, el resultat final és una novel·la plena de sensibilitat tant pel tractament dels personatges com pels temes que aborda, un graó més en la maduresa narrativa de Blanca Busquets.

Més informació:

• Blanca Busquets a les Biblioteques
• Blanca Busquets a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Una novel·la absorbent i angoixant, i no per les seves vuit-centes pàgines —és un llibre llarg i lent, on no sobra res—, sinó perquè els lectors ens veiem arrossegats cap al precipici amb la mateixa intensitat que s’hi aboquen els protagonistes.

Els Mulvaney són una família feliç i un pèl excèntrica que se sent segura del lloc que habita en el seu petit món. Un fet inesperat però transcendental farà saltar pels aires la plàcida harmonia en què viuen, fins al punt de desbordar-los pel complet. A ells i a nosaltres, els lectors, perquè una part fonamental de l’èxit de la novel·la rau en l’habilitat que té l’autora per convertir-nos en un membre més d’aquest peculiar i aparentment indestructible clan familiar.

Joyce Carol Oates és una escriptora feridora, arquitecta de trames profundes i personalitats tan ben definides com les de qualsevol de nosaltres. Diuen que és la mestra de la literatura de la violència i la narradora per excel·lència d’una Amèrica salvatge. I així deu ser perquè, per sobre de tot, aquesta novel·la va de la injustícia i de les múltiples formes de sentir-la (vergonya, culpa, covardia, autoexili), i de practicar-la (prejudicis, aïllament, venjança, desterrament). I no és la injustícia el veritable motor de totes les violències?

Vídeo: Joyce Carol Oates al programa Página 2, de RTVE

Més informació

• Joyce Carol Oates a les Biblioteques
• Joyce Carol Oates a Biblio Digital

Recomanat per Vanessa Rodríguez. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

"Un judici de pedra" bé podria anomenar-se també, una assassina de pedra perquè està clar que la personalitat gèlida, lliure de qualsevol empatia, allunyada de tota compassió, de la protagonista, és de totes totes, la peça clau, el tresor, la punta de l'iceberg, l'atracció total i (fatal) d'aquesta novel·la d'intriga psicològica. 
L'Eunice Parchman entra com a serventa a casa dels Coverdale i tot esdevé normal i previsible fins que el terrible secret que amaga l'Eunice comença a forjar en ella un sentiment de ràbia i animadversió cap a cadascun dels membres d'aquesta família feliç. I arriba el desastre o millor dit, la desgràcia feta sang. 
Les personalitats de l'Eunice i la seva còmplice estan tan ben dibuixades que no es pots evitar prendre partit dels fets menyspreables que surgeixen d'unes ments amb qui una voldria no haver-se de topar mai. 
L'escriptora britànica, Ruth Rendell escriu una història, que tot i que ja d'entrada saps com acabarà, esdevé addictiva de la primera a l'última pàgina i no pots deixar de llegir-la. Lectura per no aixecar els ulls del paper.

Més informació:

• Ruth Rendell a les Biblioteques
• Ruth Rendell a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès. 

Aquesta novel·la destaca per la seva combinació d'un observador perspicaç de la naturalesa humana, un humor intel·ligent i una bona dosi d'ironia. El protagonista, Rocco Schiavone, és un personatge memorable gràcies al seu caràcter sarcàstic i arrogant, la seva descarnada sinceritat i el seu absolut desvergonyiment.

El llibre ens presenta a Rocco Schiavone, viceqüestor de la policia de Roma, que ha estat enviat a la ciutat d'Aosta, als Alps italians, com a conseqüència d'un incident amb el fill d'un polític poderós. Aquest canvi de lloc no és precisament el millor per a Rocco, ja que haurà de fer front al fred, les botas de muntanya i el provincianisme dels autòctons, tot això alimentant la seva tendència natural a les males puces. No obstant això, tot canvia quan un cadàver apareix aixafat per una màquina trepitjaneu en una de les estacions d'esquí de la zona.

Aquest cas difícil es converteix en un repte per a Rocco, ja que ha de treballar amb poques proves i ha d'aprendre a conèixer la gent de l'indret i les seves costums locals. Tot i això, el protagonista no es deixa intimidar i s'endinsa en la investigació, recorrent pistes, interrogant monitors i operaris de l'estació d'esquí i coneixent algunes dones de la vall que el deixen sorprès.
A través d'aquesta intriga, Antonio Manzini ens ofereix una sèrie addictiva que combina el millor de la novel·la negra europea actual, amb un protagonista irresistible com Rocco Schiavone. Si t'agrada la novel·la negra i els personatges amb personalitats fortes i sarcàstiques, segurament gaudiràs d'aquesta sèrie.

Més informació:

• Antonio Manzini a les Biblioteques
• Antonio Manzini a la Viquipèdia

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Primer llibre de Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), llicenciat en licenciat i doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona, i format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 

Els contes que trobem a "Unes ganes salvatges de cridar" deixen anar ràbia continguda i aclaparen el lector des del primer minut. És irreverent i àcid perquè flirteja amb temes no sempre senzills, com ara la mort, el sexe, les drogues... i amb grans dosis d'humor negre . Ubicat en un món contemporani hostil i amb un vocabulari directe, punyent, provocador, sense filtre. La varietat de protagonistes, moments i situacions, ajuden a crear un concentrat de sensacions que no deixen indiferent.

Obra guardonada amb el el Premi Mercè Rodoreda 2022 i molt bon debut d'aquest autor de qui venen ganes de poder llegir ben aviat la seva primera novel·la. Molt recomanable.

Més informació:

• Marc Vintró Castells a les Biblioteques
• Marc Vintró Castells a la Viquipèdia
• Fitxa Grup 62 

Recomanat per Marc Vilallonga Grau. Bib. Districte 5. Terrassa. 

Xavier Aliaga (Xàtiva, 1970) és un escriptor valencià que aposta molt encertadament amb una novel·la de dol i amor, una trama complexa de lectura àgil però molt dura. Dura perquè el dolor d’una pèrdua és part de la nostra condició humana i en aquest relat el dol i les relacions personals estretament relacionats, hi són molt presents. Complexa perquè hi ha molt de joc literari amb la presència i absència dels personatges i la temporalitat. 
Estem davant un relat sorprenent perquè la narradora és l'Anaïs, que és morta. L'Anaïs es dirigeix a nosaltres per explicar-nos com va ser la vida de la seva mare, òrfena i adoptada per una tieta, la Berta. També parla sobre l'evolució del matrimoni entre els seus pares, la Minerva i en Tristany (també orfe), de la seva germana Chloé i de com tots ells han de fer front a la gestió emocional per intentar sobreviure davant la tristor i les tragèdies viscudes. 

Ja estem morts, amor, va ser finalista del Premi Llibreter 2022 de Literatura Catalana i Premi Finestres de Narrativa en Català el 2021. 

Una novel·la colpidora sobre la resistència humana davant els traumes i el dol des de l'esperança i amb un final imprevisible que no us deixarà indiferents.

Més informació:

• Xavier Aliaga a les Biblioteques
• Xavier Aliaga a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Districte 2. Terrassa. 

Un robot que va deixar de servir als humans per anar a viure a la natura salvatge i un monjo no binari que decideix abandonar la seva feina i anar a conèixer món. Aquests són els protagonistes d’aquesta novel·la juvenil de ciència-ficció de l'estil denominat "hopepunk". Una història vitalista i poètica que ens presenta el futur amb esperança i ens fa reflexionar sobre les nostres relacions interpersonals i amb la resta d’éssers que ens envolten.

Més informació:

• Becky Chambers a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Bib. Volpelleres - Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès. 

Jo sóc d'aquelles persones que interactua molt amb les seves mascotes, i aquest llibre va d'això justament, per aquest motiu intentaré no mostrar-me massa apassionada parlant d'aquest text que us vull recomanar, que més que una novel·la és una narració curta, i que m'ha agradat molt, moltíssim. I és que aquesta joieta escrita per l'escriptora madrilenya, Sara Mesa, amb il·lustracions de Pablo Amargo, m'ha enamorat o millor dit ha fet que m'acabés d'enamorar de la seva literatura perquè tot el que he llegit d'ella m'ha portat felicitat. 

Perrita Country ens situa a la vida d'una jove professora que decideix adoptar una gossa, de mirada trista i pèls esbullats i ampliar, d'aquesta manera, la seva peculiar família, composta fins aquell moment, per ella mateixa i per un gat amb sobrepès, mandrós i senyoret. 

L'evolució de la relació entre els tres membres d'aquesta peculiar família(amb permís del  millor amic de la jove mestra, gai i histriònic) els rols i les dinàmiques que s'estableixen, ella en relació a ells (els peluts) i viceversa, i també la relació entre gat i gossa, composa un univers tan preciós com reconeixible per als que vivim relacions semblants amb els nostres animals. Una va llegint i assentint perquè tot el que li passa a la noia, t'ha passat a tu i acabes per sentir que estimes amb bogeria i amb devoció, aquell gos i/o gat que tens allà al davant i que t'esguarda amb ulls de fidelitat ingent, d'amor incondicional. 
 
Un relat molt ben travat, que et fa somriure cada dos per tres i que a més té unes il·lustracions que són una meravella. Què més es pot demanar?

Més informació:

• Sara Mesa a les Biblioteques
• Sara Mesa a la Viquipèdia

Recomanat per Monica Mimo. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

“Voler matar a la mare no va ser una idea brillant” [...] Ara, si miro enrere, queda clar que no hi havia més opcions”. Si la primera frase de la novel·la t’avisa sobre el contingut del títol, t’esperes qualsevol cosa menys un final sorprenent. Aquesta història, impactant i plena de suspens, està esquitxada amb pinzellades d'humor negre que de ben segur agradaran a qualsevol lector. Explica la vida d’una farmacèutica que ha de cuidar la seva mare malalta després que aquesta tingui una caiguda aparatosa. Malgrat la intenció de posar cuidadores a la mare, la protagonista no se’n surt amb el seu propòsit. L’ha de cuidar ella sí o sí, perquè en aquesta societat masclista, no està ben vist que el fill cuidi a una mare i les cuidadores no suporten més d’una setmana seguida a una dona tan impertinent. Així que, aquesta tasta, recau sense remei a les espatlles de la Clara, que és filla i dona. Però tenir cura d’una mare com la seva és un sacrilegi que la protagonista no es pot permetre perquè no es tracta precisament d’una “bona persona”. És una situació que de tan real resulta estrambòtica i demolidora. Ningú pot imaginar un final que et fa posar la pell de gallina. És possible tanta maldat?. Si no et vols perdre tanta intensitat no deixis de llegir aquesta novel·la intel·ligent i brutal. Quedaràs congelada i amb el cor encongit!

La Laura Tejada és una escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1969. Viu entre Sabadell i la Garrotxa i es va iniciar a la narrativa de la mà de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès el 2012. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. “Un cop morta”, la seva primera novel·la, va resultar guanyadora del 17è Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea. El 2022 va publicar “L’ordre de les coses” amb l’editorial Comanegra.

Més informació:

• Laura Tejada a les Biblioteques
• Laura Tejada a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

“T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.”

En aquest llibre l’autora francesa Delphine de Vigan explica la història de Michka, una dona gran que pateix Alzheimer i afàsia, un trastorn que li impedeix parlar bé. La protagonista ja no pot viure sola i ha d’ingressar en un geriàtric. En aquesta etapa final l’acompanyen dues persones: la Marie, una veïna a qui ella va cuidar des de petita i el Jerôme, el seu logopeda que fa anys que no es parla amb el seu pare. La Michka encara té moltes coses a dir, a ensenyar i ,sobretot, un somni per complir.
 
Aquest llibre és breu, però ho té tot: un argument intens que enganxa, moments d’humor, és un reconeixement a les persones grans i a l’afecte, et fa reflexionar i evoca una tendresa sublim per les relacions humanes basades en el respecte i la gratitud.
Com a lletraferida, la meva gratitud a la seva autora, els seus llibres són fantàstics!

Més informació:

• Delphine de Vigan a les Biblioteques
• Delphine de Vigan a la Viquipèdia

Recomanat per Cristina Rios. Bib. Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

La plaça Caterina Albert del barri Can Manyer, es lleva amb la noticia que una noia, la Geannina, ha estat assassinada a la porta del bar i l’assassí, l’Albert, està en crida i recerca.

A partir d’aquest punt, veiem la reacció del barri davant d’aquest assassinat i coneixem als protagonistes a través de la normalitat del seu dia a dia a la plaça del barri i dels seus flashbacks: el Juan i la Mercedes que tenen el bar on ocorre l’assassinat, el James que té una sabateria, la Blanca que és fruitera, la Paula té una tenda de llaminadures, la Clara i la Ivet una botiga de mascotes, la Vinyet i l’Helena són les bibliotecàries de la biblioteca que està al costat de la plaça i la Roser, que és la típica veïna tafanera que parla més del compte.

També coneixem la història de la Geannina, una noia romanesa que arriba al barri de la mà de l’Albert, un noi de casa bona un punt problemàtic, que coneixem a través de la mirada de la resta de protagonistes, sobretot de les femenines.

La novel·la, escrita per Rosana Andreu, bibliotecària, narradora i escriptora, es llegeix molt ràpid, té molts capítols curts i tracta diferents temes, que per mala sort son força actuals, com el masclisme, les relacions tòxiques, la violència i el maltractament a les dones. No deixa indiferent i anima a reflexionar cap a on anem com a societat.

Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat

La realitat és imprevisible i acostuma a tirar per terra els futurs que imaginem. Vivim a les fosques. ¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions?  

Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l’enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d’aprendre a entendre’s i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l’humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La Renata rememora una i una altra vegada la seva vida a Otaberra. Ella hi va viure créixer i  va abandonar fa molts anys. El seu cap, però, hi continua vivint. El present per a ella no existeix. Recorda el que passar el 1989.

A través de records i viatges al passat, farem aquest retrat sentimental d’aquesta dona trencada  i amb secrets.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una parella, el Gabriel Aristu i l’Adriana Zuber van viure una apassionada història d’amor a la seva joventut. Cinquanta anys sense cap contacte, es retroben. La vida ha estat molt diferent per cadascun d’ells. El Gabriel ha tingut molt èxit professional als Estats Units, l’Adriana en canvi, ha viscut la monotonia del franquisme. 
Aquesta és una novel·la sobre la memòria, l’oblit, la lleialtat, de l’envelliment i la obstinació per estimar amb passió. Una història que retrata delicadament la vellesa i els desitjos de viure plenament.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

A la pàgina web de l'editorial Viena, col·leccions "Petits plaers" podem llegir: "La història d'un desconfinament tan bonic i tan fràgil com ho és la protagonista d'aquesta història".
No us podeu perdre aquesta joia de 56 pàgines, una lectura molt curta que mai més oblidareu perquè l'Adriana, la seva protagonista, passarà a formar part de la vostra vida. Un cant a la vida en majúscules, ple d'amor, erotisme i fins i tot mort.

Més informació:

• Luigi Pirandello a les Biblioteques
• El llarg viatge d’Adriana Braggi
• Una mort a Venècia de Pirandello: 'El viatge'

Recomanat per Bib. El Castell. Vacarisses. 

Benvinguts a QualityLand, un món trasbalsador, malgrat les aparences. Es troba dominat pels algoritmes de la intel·ligència artificial, els quals regulen la vida de la gent i el funcionament de la ciutat de la manera més òptima. 

En Peter, però, no s’hi troba a gust, es dedica a salvar robots defectuosos que no s’ha atrevit a destruir. Viu en un món ideal només en aparença, on tot li resulta inquietant. La imposició del rigor i l’afany de perfecció com a valors socials l’han convertit en un personatge desafecte i insatisfet amb un sistema que, a més, es dedica a emetre avaluacions constants sobre el comportament dels ciutadans i el funcionament de les coses. Un dia, misteriosament, rep un paquet, la prova evident que alguna cosa no acaba de rutllar...

L’obra, concebuda com una distòpia futurista amb força tints satírics, obliga els lectors a seguir, entre somriures, tres trames ben entrellaçades i amanides amb tot d’anuncis comercials i eslògans institucionals. Un mosaic que ajudarà a entendre als lectors com pot arribar a ser la vida, quan el lliure albir de les persones s’ha rendit a la domòtica, a la biometria i, en general, a la tecnologia. Val la pena dedicar-hi unes hores i prendre’n nota.

Més informació:

• Marc-Uwe Kling a les Biblioteques
• Marc-Uwe Kling a la Wikipedia 

Recomanat per Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

“Soy el número Cuatro” és la primera de la saga de set novel·les de Los legados de Lorien, de Pittacus Lore. El llibre ens explica que nou criatures extraterrestres, amb forma humana i que posseeixen superpoders, son enviats a la terra. L’objectiu no és altre que tornar-se més forts per eliminar als seus enemics, una altra raça extraterrestre que els vol exterminar. Jhon (un de tants noms que utilitza el protagonista al llarg de la novel·la), junt amb el seu protector Henri es veuen obligats a fugir, ja que els enemics els han trobat abans. Amagant-se per sobreviure poc a poc Jhon es va entrenant i va trobant solucions i respostes, mentre ens expliquen la història de Lorien de fons i de la seva caiguda en desgràcia.
Recomano la lectura, especialment als amants de la ciència ficció, ja que és un llibre amè, que des d’un inici desperta l’interès del lector i té un final amb un clímax de tensió que enllaça amb els llibres posteriors de la saga. El llibre va ser adaptat al cinema, però lamentablement es van quedar amb la primera entrega.

Més informació:

• Pittacus Lore a les Biblioteques
• "Soy el número cuatro" a la Viquipèdia

Recomanat per Xavier Imedio Pereira. Bib. Districte 4. Terrassa. 

David Foster Wallace va ser un escriptor i professor d’universitat estatunidenc considerat, per molts, com el novel·lista més important de la seva generació.

En aquesta curta obra ens narra, amb molt d’humor i cinisme, la seva experiència en un creuer de luxe pel Carib. Ens explica tot el que li va ocórrer en el creuer des del moment d’escollir-ho fins al moment en el que acaba, reflectint la pressió per a relaxar-se i gaudir de les activitats, el menjar, les excursions, el personal i el propi creuer.

Els capítols són curts i amb moltes notes al peu de pàgina que donen, encara més, un toc d’humor irònic.

Si mai has estat a un creuer o bé, estan pensant en fer-ne un, recomanem la lectura!

Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró. Corbera de Llobregat.

Effi Briest ens parla de les conseqüències nefastes de l’adulteri en l’aristocràcia de l’època. Una societat ingràvida, cegada per superficialitat de les coses mundanes i una moralitat simplista que medeix a les persones per aparences, estatus i fortunes.  

Comparada amb Madame Bovary o Ana Karenina, Effi Briest pot ser llegida en clau feminista, en clau de lluita tot i que la protagonista no sigui de natural rebel i accepti els codis de conducta de l’època. El lector, quan navega entre les seves pàginas, pot percebre el caràcter crític de la novel·la.

Thomas Mann, premi nobel de Literatura, va dir que si es veiés forçat a reduir la seva biblioteca a només sis llibres, Effi Briest en seria un. R. W. Fassbinder va fer una adaptació cinematogràfica al 1974 fidel i d’una bellesa captivadora i fràgil, com la nostra protagonista.

Una obra que transcendeix els arquetips per presentar-nos personatges plenament humans i creïbles atrapats per l’etern conflicte entre realitat i desig.

Més informació:

• Theodor Fontane a les Biblioteques
• Theodor Fontane a la Viquipèdia
• Fitxa Filmaffinity

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola del Vallès. 

“Totes les històries d’amor són històries de fantasmes”

David Foster Wallace

Era molt estrany, però sempre apareixia en vespres de pluja tranquils.

L’amant perillosa és la setena novel·la de l’escriptor japonès Haruki Murakami, publicada l’any 1992 amb el títol original de “Kokkyō no minami, taiyō no nishi”(国境の南、太陽の西), Al sud de la frontera, a l’oest del sol. La frase prové del títol de la cançó de Nat King Cole, South of the Border i més enllà del significat de la cançó, Murakami utilitza la poètica del vers “al sud de la frontera” per expressar la idea d’un territori llunyà i imaginari on poder evadir-se de la realitat ja que la trama juga constantment amb el balanceig entre el que és real i il·lusori.

Escrita en primera persona del singular, la novel·la ens narra la història de Hajime, un home de trenta-set anys, casat i amb dues filles, propietari de dos elegants locals de jazz al barri d’Aoyama a la ciutat de Tòquio. Tot i tenir gaudir d’una vida ideal, amb estabilitat emocional i econòmica, Hajime sent que alguna cosa li falta. El retrobament amb Shimamoto, la seva millor amiga de la infància i adolescència, el portarà a revisar el seu passat i els sentiments que semblaven enterrats reviuen de la manera més inesperada qüestionant l’existència que ha construït.

La novel·la s’estructura en dues parts repartides en quinze capítols. A la primera part coneixem l’evolució de la vida de Hajime des de la seva infància fins que arriba als trenta anys. A la segona part és quan l’acció es desenvolupa més plenament amb els conflictes emocionals que comporta el retrobament amb Shimamoto.

La novel·la explora els intents de Hajime per anar construint constantment la seva identitat al llarg de les etapes de la seva vida, explorant una personalitat que sempre resulta incompleta, ple de mancances constantment insatisfetes a causa de la seva incapacitat per relacionar-se amb els altres, fet que compensa amb un ric i complex món interior al que es refugia per evitar al màxim la realitat.

Recomanat per Cris Valls. Biblioteca Antoni Comas de Mataró

Una parella en crisi va a teràpia, abans fan una parada a un pub de Londres i parlen. Son converses plenes d’ironia i sinceritat. Repassen la seva vida en comú, els quinze anys de casats, els fills, les seves il·lusions i desenganys, les diferències i les complicitats. Un llibre ple d’enginy i sobretot molt realista.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Novel·la ambientada en un aïllat poblet de pescadors a la vora de diverses cales rocoses on les noies tenen prohibit acostar-se al mar per que hi ha monstres que se les emporten. La Janira té curiositat, i com els ha passat a les altres, l'aigua la crida. Ella s'ha atrevit a desafiar les normes, vol que el mar li expliqui la veritat. On són o qui són realment els monstres?
L'autora ens parla de l'opressió i del desig de llibertat, de la violència de la submissió, de la frustració de no poder estimar o estimar-se lliurement.
Una història de ficció i fantasia, una novel·la per gaudir i pensar ambientada en un món imaginari amb problemes reals.

Inés Macpherson és la nova conductora del club de lectura de la Biblioteca Marcel Ayats i començarem el curs vinent amb la lectura d'aquesta novel·la.

Més informació:

• Inés Macpherson a les Biblioteques
• Inés Macpherson a la Viquipèdia

Recomanat per Tere Casas. Bib. Marcel Ayats. Sant Quirze del Vallès.

Ha finalitzat la Primera Guerra Mundial. Anglaterra crea el Ministeri de Cervells sota la figura del seu ministre, Nicholas Chester. La seva missió és elevar el coeficient intel·lectual de la població perquè, des del seu punt de vista, amb persones intel·ligents totes les guerres desapareixeran. Per això el Ministeri pren diverses mesures que inclouen censura de llibres, manipulació de la premsa, cursos de reprogramació i deteriorament de la religió.

Però el seu programa més ambiciós es basa en un sistema de punts, on només les parelles que compleixin certs estàndards genètics, obtindran un certificat per casar-se i procrear. La funcionària Kitty Grammont defensa el projecte del Ministeri, però quan ella i Chester s'enamoren cauran al parany dels seus ideals, ja que el coeficient familiar del mateix ministre no permet la seva relació.

Es comenta que aquesta novel·la de Rose Macaulay és una distopia prèvia a les de Huxley, Orwell o Bradbury. I ho podria ser. Sembla evident que Huxley, qui era amic de l'autora, s'hi va inspirar molt per escriure "Un món feliç". Però l'enfocament de l'autora s'encamina més a la sàtira, tal com assenyala el subtítol. El llibre té tota mena de situacions que podrien ser terribles, com l'augment descontrolat de nadons abandonats per part dels seus progenitors il·legals. Però l'autora enfoca aquestes situacions amb un humor anglès, agut i amb perspectiva feminista. 

Sigui casualitat o no, el món tornaria a entrar en guerra no molts anys després d'aquesta obra.

Més informació:

• Rose Macaulay a les Biblioteques
• Rose Macaulay a la Viquipèdia
• Fitxa 

Recomanat per Joel Panadero Alcaide. Bib. Vapor Badia. Sabadell.

Ana Cancion, de quinze anys, no havia somiat mai en anar a viure als Estats Units, com ho havien fet altres noies dominicanes. Però quan en Juan Ruiz li demana per casar-se i promet portar-la a Nova York, es veu obligada a acceptar: el matrimoni és una oportunitat per a tota la família d’emigrar als Estats Units.
Així, el dia d'Any Nou de 1965, l'Ana deixa enrere tot el que coneix i es converteix en l’Ana Ruiz, una dona confinada en un fred apartament de Washington Heights. Sola i miserable, l'Ana pensa en escapar, però en César, el germà petit d’en Juan, que la convenç de quedar-se.
A mesura que la República Dominicana entra en conflictes polítics, en Juan hi torna per protegir els béns de la seva família, deixant en César a càrrec de l'Ana. Sota aquesta nova tutela, l'Ana és lliure de prendre classes d'anglès a una església local, estirar-se a la platja de Coney Island, veure una pel·lícula al Radio City Music Hall, anar a ballar amb en Cèsar i imaginar la possibilitat d'un tipus de vida diferent a Amèrica. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Sergi Pàmies, després d’una llarga producció de contes de ficció, presenta uns contes autobiogràfics, estil que ja va encetar a "L'art de portar gavardina". En aquest present llibre, descriu amb més perícia els sentiments i emocions. 
Segons Joan Burdeus “en el Pàmies autobiogràfic l’artificialitat de la literatura no és un joc desconnectat de la realitat, sinó un cert poder, una tècnica que degudament treballada resulta útil per a la vida. En acabar sents que escriure aquests contes ha d’haver ajudat Pàmies a entendre millor les coses que volia entendre, i el miracle artesanal de la narrativa breu es produeix quan t’adones que llegir-los també t’ha ajudat a tu.”
Joan Burdeus "Confiar en els recursos de la narrativa breu" a Núvol: el digital de cultura

Delphine de Vigan és una escriptora, guionista i directora francesa nascuda el 1966. La seva passió per la literatura la va portar a fer Estudis avançats en Ciències de la Informació i la Comunicació a la Universitat de la Sorbona, i després de treballar durant un temps en un institut va decidir seguir el seu somni i començar a escriure.

La seva primera novel·la, Els dies sense fam, es publica el 2001 sota pseudònim. L’escriptora tracta el tema de l’anorèxia des de la seva pròpia experiència. El 2007 publica el seu primer èxit, No i jo, que posteriorment serà portat al cinema per Zabout Breitman, així com Basada en hechos reales (2015), en aquest cas per Roman Polanski. Des de llavors, els seus llibres tracten sovint temes com els abusos i els maltractaments a què són sotmesos els infants i els joves. 

Aquest és el cas d’Els nens són reis. La Mélanie Diore, obsessionada amb la fama, addicta als realities, exigent i manipuladora, decideix crear un canal a You Tube, Happy Esbarjo, on exhibeix la vida dels seus fills, Kimmy i Sammy, de 2 i 6 anys respectivament. Ràpidament té milions de subscriptors i multituds de contractes amb marques comercials de tot tipus per promocionar els seus productes. Els beneficis econòmics del canal són també milionaris.

El novembre de 2019 la Kimmy desapareix. La investigació dels fets ens va desvelant les circumstàncies familiars que envolten la vida de la nena: el temps que destinen a les gravacions, les exigències de la Mélanie, les agressions que pateixen per part d’altres nens, i les repercussions de l’ús d’unes tecnologies no regulades legalment.

La nena reapareix 8 dies després i les investigacions, encapçalades per la Clara Roussel de la Brigada Criminal, finalitzen. Les vides de la Kimmy i del Sammy i de l’investigadora es tornen a trobar dotze anys després, al 2031. Perquè malgrat que “cal superar els obstacles i no mirar enrere”, com diu la Mélanie, la Kimmy i el Sammy no aconsegueixen desempallegar-se de ser objecte de la mirada aliena, ni del sofriment indescriptible patit durant la infantesa.
L’explotació comercial del nens a les xarxes, el consum com a motor de la felicitat, l’ús i abús de les xarxes socials o la necessitat d’aprovació i reconeixement dels altres són alguns dels temes que giren al voltant d’aquest interessant thriller policíac.
 

Més informació:

• Delphine de Vigan a les Biblioteques
• Delphine de Vigan a la Viquipèdia
• Enllaç al programa Página 2: entrevista amb l'escriptora al respecte del seu llibre Basado en hechos reales

Recomanat per Bib. Can Puiggener. Sabadell. 

Des que l’any 2019 Ana Lena Rivera (Oviedo,1972) va saltar al panorama editorial amb “Lo que callan los muertos” -guardonada amb el XXIX Premi Torrente Ballester de Novel·la- l’autora canvia el món detectivesc i de les finances per un relat de dones en primera persona. “Las Herederas de la Singer” (2022) conté un llenguatge clar i una trama captivadora que manté al lector enganxat a les pàgines del llibre. Es tracta d’un llibre amb personatges amb els quals és fàcil empatitzar i ple de moments emocionants.

És la història de quatre generacions de dones i un secret que persegueix a la família. Dones en majúscula, dones amb caràcter, dones amb unes complicades circumstàncies vitals. Unes vides que no deixaran a ningú indiferent.

Si us interessa la història del segle XX, aquesta novel·la us agradarà. Si valoreu els relats quotidians en femení, aquesta novel·la us atraparà. Si la solidaritat i el respecte toquen la vostra sensibilitat, de ben segur que en gaudireu.

Més informació:

• Ana Lena Rivera a les Biblioteques
• Ana Lena Rivera a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. de Ponent. Sabadell. 

La jove Merricat Blackwood, la seva germana gran Constance i el seu tiet gran Julian viuen a una mansió senyorial atrotinada  aïllats del poble i dels seus veïns. Quan vivien els pares eren els bons temps. Ara però, el tiet està malalt, la casa es cau a trossos i quan la Merricat surt a comprar els carrers del poble s’omplen de xafarderies. La casa és el seu refugi, on poden ser elles mateixes i, alhora, la seva presó.

Un relat de terror íntim on la protagonista, la Merricat, ens parla en primera persona d'allò tan terrible que va passar fa uns anys, quan els pares van patir un greu accident, quan tota la seva vida es va desmuntar. Encara que, si llegim entre línies, potser les coses no són el que semblen.
Escrit al 1965 per la Shirley Jackson, una escriptora americana, només  tres anys abans de morir d'un infart per la seva mala salut. Se la considera en l'actualitat precursora del gènere de terror domèstic, sense monstres ni ensurts. Grans referents del terror i del gènere fantàstic, com Neil Gaiman i Stephen King l'estan reivindicant com a figura precursora i destacada d'aquest gènere que té tants adeptes.

Més informació:

• Shirley Jackson a les Biblioteques
• Shirley Jackson a la Viquipèdia
• Trailer de la pel·lícula
• Ressenya

Recomanat per Eva M. Jiménez Romero. Bib. La Serra. Sabadell. 

Alberto Prunetti (Piombino, 1973) és un escriptor i traductor italià, autor d'una trilogia sobre la classe obrera. Amb el primer lliurament, Amianto: una història obrera (2012), va ser finalista dels premis Pozzale Luigi Russo i Chianti Narrativa, va aconseguir el Premi Especial del Jurat Grotte della Gurfa i el Premi a l'Escriptor Toscà de l'Any (2013). Amb la segona, 108 metres: a new working class hero (2018), va obtenir el Premi Ultima Frontiera i va ser finalista del Biella Letteratura i Indústria.
Des del 2018 dirigeix la col·lecció Working Class d'Edizioni Alegre.
La seva obra ha estat traduïda al francès, espanyol, català, grec i anglès.

Aquesta comèdia obrera parodia la Divina Comèdia. En Renato, el protagonista, en vida va ser soldador de les grans siderúrgies del nord d’Itàlia, ara que és mort, és l’encarregat del manteniment de les calderes a l’infern, feina que comparada amb la de la fàbrica on va treballar tota la vida li sembla un joc de nens. I allà el tenim, amb molts altres condemnats -entre ells Dante-, reajustant els cercles de l’infern: hi ha el cercle pels fluixos que mai han treballat, un cercle pels de Pisa, un pels blasfems com ell... Per sort, ha negociat un bon conveni: bicicleta, vi, pasta en quantitats ingents i un bar on poder seguir els partits de futbol. 
Dante li té una mica de por al Renato (sense Virgili que el porti no és fàcil anar per l'infern), té por que l’obligui a deixar la ploma i el posi a treballar, és un inútil amb les vàlvules i els compressors i les radials. Però supera la por i l’empaita constantment buscant inspiració per la seva poesia: “Oh, gran metalista del mundo inferior, cómo pintar en mis versos tus sumas virtudes y tu mal humor?”
Afortunadament el Renato té un altre amic, un tan dur i aspre com ell, que no és altre que l’actor Steve McQueen. El Renato i l’Steve tenen un mateix sentit de la justícia: Déu perdona, ells no. Homes d’acció com són, tenen un pla...

El comentari:
El llibre és molt emotiu, l’autor explica aquesta història a la seva filla perquè la memòria obrera no es perdi ni s’idealitzi. El Renato era el pare de Prunetti, va morir a causa de l’exposició a l’amiant. Al llibre hi ha un cercle que Virgili no va ensenyar a Dante: el cercle invisible, el cercle dels obrers morts en accident laboral. Invisibles en vida i després. Però la novel·la no és cap drama, i les històries, malgrat la seva rudesa, estan tractades amb tendresa. Els proletaris no estan descrits com a víctimes penoses, ben al contrari, les seves anècdotes són alegres, les seves maneres de relacionar-se i d’estar al món tenen una èpica molt particular, amb molt d’enginy i humor. Reinterpretant el vell lema, si no hi ha sentit de l'humor, no és la meva revolució.

Més informació:

• Alberto Prunetti a les Biblioteques
• Alberto Prunetti a la Viquipèdia
• Blog

Recomanat per Montse Cots. Bib. dels Safareigs. Sabadell. 

Novel·la basada en la seva pròpia experiència, l’autora aborda la sordesa en i a través de la literatura.  Un mirall de la nostra indiferència davant d’una discapacitat invisible. 
Ens descriu la Lucy, una noia jove amb una sordesa parcial, que ha sabut gestionar força bé els obstacles de manca d’oïda. Ara, però, se li planteja un desafiament: ha de triar entre quedar-se totalment sorda o bé, implantar-se un aparell que li provocarà un so metàl·lic. Com voldrà recordar la veu dels éssers estimats? 

*Recomanat per  la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Inspirada en una recerca real, la novel·la ens submergeix en les apassionants biografies d’Eduard Toda, primer egiptòleg de l’Estat, i de l’arquitecte Antoni Gaudí, i ens mostra, en un relat trepidant, les connexions fascinants de la Pedrera, la Casa Batlló i el Park Güell amb un paratge molt concret del Baix Camp identificat com el possible lloc d’inspiració del genial arquitecte.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Travis John Klune (Oregon, EE.UU., 1982) escriptor reconegut de novel·la juvenil fantàstica i romàntica. La casa a la mar més blava ha obtingut diversos premis de literatura fantàstica i s’ha convertit en èxit de vendes als Estats Units.

En aquesta novel·la ens submergim a la vida de Linus Baker, un home rutinari i força solitari, que és escollit per la missió d’investigar un orfenat on viuen sis infants màgics considerats d’allò més perillosos. Acompanyat de la seva gata, emprendrà el viatge fins a l’enigmàtica residència, ubicada en una illa paradisíaca, al poble de Marsyas. Les vivències a l’orfenat ajudaran a Linus a veure el món d’una altra manera i prendre una decisió molt important. 

Us trobareu amb una entranyable i divertida història de fantasia, que aborda temes com la inclusió i la tolerància envers els altres. Tot i ser de ritme pausat, aconsegueix atrapar al lector amb els seus personatges.

Més informació:

• T.J. Klune a les Biblioteques
• Primer capítol
• T.J. Klune a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat Bib. Teresa Pàmies. Cornellà de Llobregat.

Aquesta breu novel·la comença amb una broma, amb una premissa absurda: un home decideix afaitar-se el frondós bigoti que porta des de fa anys per veure la reacció de la seva dona i coneguts. Insospitadament, ningú sembla notar el canvi, inclús la seva parella li assegura que mai no n'ha portat. A partir d'aquí s'encadenen una sèrie de reaccions, accions i pensaments del tot kafkians per part del protagonista que intenta d'entendre què està passant i qui té la raó. Gràcies a una escriptura en primera persona molt directa entrem en la seva ment que va divagant com un pèndol entre el dubte entre possibles conspiracions i la seva pròpia bogeria.

El bigoti és una magnífica novel·la sobre els límits entre el seny i la bogeria, la realitat i la no realitat. Totalment addictiva, a priori senzilla però exquisida, amb un to narratiu d’humor negre, es converteix en una lectura molt inquietant amb un final impactant.
Va ser portada al cinema pel mateix escriptor l’any 2005 interpretada per Vicent Lindon.

Emmanuele Carrère (París 1957) és un escriptor i dramaturg mediàtic, polèmic i brillant, amb un estil sempre molt original. Es una de les figures més reconegudes de la literatura europea. A les seves novel·les més conegudes (Limónov, L'adversari, Una novel·la russa, etc.) explora els límits de la no-ficció fusionant en un sol relat el reportatge, la crònica, les memòries i la novel·la per tal de presentar-nos personatges reals, que si fossin ficticis ens farien dubtar de la seva veracitat. El Bigoti és una de les seves primeres obres, publicada a posteriori el 2014.

Més informació:

• Emmanuel Carrère a les Biblioteques
• Emmanuel Carrère a la Wikipedia
• Pàgina Web Premi Fundación Princesa de Asturias
• Obres a l'EBiblio

Recomanat per Bib. Viladecans. 

Per a triomfar en l’esport d’elit cal sacrifici, exigència i competitivitat. L’Ulisses és un noi de tretze anys de Manresa que, a banda de tenir un talent natural per al bàsquet, reuneix aquestes tres aptituds i algunes més com, per exemple, ser ben conscient de quin és el seu món. Un cop de sort li permet fitxar pel Barça i entrar a La Masia, el somni de qualsevol jove amb les seves habilitats. 
Però a finals dels anys 80 el planter blaugrana no és el lloc idíl·lic que ens podíem imaginar. Allà, l’Ulisses s’enfrontarà a un ambient opressivament hostil per part d’alguns companys, així com a una negligència total del club vers els joves que tutela.

Tot i que en aquesta novel·la Joan Jordi Miralles (1977) ficciona la seva pròpia experiència a la residència blaugrana, l’esport, el Barça i La Masia només són l’escenari on transcorren els fets. El vertader pinyol de la novel·la, penso, són les pertorbadores relacions d’abús que es poden establir entre els adolescents, especialment quan se’ls deixa desemparats. La crueltat d’uns davant l’instint de supervivència d’altres. La voluntat de sotmetre enfront de la determinació de no cedir. El pànic a no ser acceptat i el pànic a no triomfar. La masculinitat tòxica. 

Triomfador té un estil directe i un ritme de lectura absorbent. A estones insuportablement violenta, a estones tendra i fins i tot un punt divertida, és, sens dubte, la novel·la de Miralles amb què més he connectat, i la que m’ha permès superar les meves reticències a tornar a llegir-lo. La incomoditat que m’havien provocat obres seves anteriors com Una dona meravellosa o Marginàlia, on no acabava d’entendre el perquè de tanta sordidesa, s’ha convertit ara en gaudi. Aquesta vegada sí que m’atreveixo a recomanar a qui crec que s’ha convertit en un excel·lent escriptor.

Més informació:

• Joan Jordi Miralles a les Biblioteques
• Entrevista CatRadio (17')

Recomanat per Vanessa Rodríguez. Bib. Josep Soler i Vidal. Gavà. 

Sèrie Kraken, continuació de la trilogia de “El Silencio de la Ciudad blanca”. Kraken torna a aparèixer. Rep una trucada anònima que canviarà el que creu saber del seu passat. Té una setmana per a trobar el llegendari “Libro Negro de las Horas”, una joia bibliogràfica, si no la seva mare (a la que ell creu morta) morirà.
Una carrera a Vitòria i Madrid dels bibliòfils per a traçar el perfil criminal.
 
Eva García Sáenz de Urturi, nascuda a Vitòria, va publicar el 2012 la seva primera novel·la: “La Saga de los Longevos” i el 2014 la segona part, “Los Hijos de Adan”, juntament amb la novel·la històrica “Pasaje a Tahití”. La col·lecció “La Ciudad blanca” i aquest primer llibre de la sèrie "Kraken" són 4 thrillers que apassionen i que gaudeixen d'un gran èxit, traduïts a més de vint idiomes. Comença amb “El Silencio de la Ciudad Blanca” (adaptada al cinema el 2019), seguida de “Los Ritos del Agua”, de “Los Señores del Tiempo”, de “El Libro negro de las Horas” i el desenllaç ve el 2023 amb “El Ángel de la Ciudad”. L'autora és guanyadora de prestigiosos premis, com “El Libro de Ficción del Año” el 2018 i “The Golden Bullet” a la millor novel·la estrangera del 2019.
També va guanyar el premi Planeta el 2020 amb “Aquitania” i “El Libro negro de las Horas” va ser la novel·la més venuda el 2022.

És una novel·la que ens manté en suspens des de la primera pàgina. Coneixerem un món desconegut: la bibliofília. M’agrada el retorn d’Unai. Falsificació de llibres, exemplars incunables i descatalogats, caçadors de joies bibliogràfiques. Viatjarem des de Vitòria-Gasteiz a Madrid per a saber el seu veritable origen. Sang, assassinat i investigació policial. Que més es pot demanar.

Més informació:

• Eva García Sáenz de Urturi a les Biblioteques
• Eva García Sáenz de Urturi a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Albert Bosch Farré. Bib. Plaça d'Europa. L'Hospitalet de Llobregat.

Les pedres del títol van apareixent al llarg de la novel·la com una metàfora d’allò que no deixa avançar. I és que la protagonista, una jove algeriana que viu i treballa a París, arrossega un doble desarrelament, el que pateix a la seva terra natal per haver emigrat a França i el que sent allà com a estrangera.  Quan sap que ha de tornar a Alger amb motiu del casament de la seva germana petita comença a angoixar-se. Ella, la germana gran que encara està soltera i per tant malvista socialment, no sap com afrontar aquest retorn. Sort en té de la seva amistat amb demoiselle Clothilde, “una dona de carrer... que és la llum dels meus matins”, que li dona bons consells i afecte sincer.
 
Mostra algunes similituds amb l’experiència de l’autora, Kaouther Adimi (Alger, 1986), que ja coneixíem per “Les nostres riqueses: una llibreria a Argel”. La traducció del francès d’Anna Casassas és excel·lent. Molt encertat el disseny de la coberta i la contracoberta, amb tot de mans amb anell al dit anul·lar.
 
Alterna temps passat i present, rememora amb enyor la infantesa i l’adolescència a Alger i explica fets del seu dia a dia a París. Escriu frases contundents que fan pensar i utilitza metàfores diverses, poètiques. No hi falta l’humor, ni tampoc les referències històriques (colonialisme, terrorisme), musicals (rai), culturals (tradicions i costums) i literàries (Camus, Miller, Salinger, Desnos, Kateb, Mammeri, Mahfuz).  
 
Com a temes aborda la soledat, la crisi d’identitat, el determinisme social per a les dones algerianes que tenen el casament com a únic horitzó de futur i el xoc cultural entre dos mons.

Un relat amè i commovedor que ens fa posar a la pell d’una dona sense nom que sent que és una barra travessera, sempre entremig.

Més informació:

• Kaouther Adimi a les Biblioteques
• Kaouther Adimi a la Viquipèdia
• Xavier Grasset conversa amb Kaouther Adimi sobre l’obra

Recomanat per Maria Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat. 

Aquest llibre es va publicar a Alemanya durant el confinament, i va assolir un gran èxit.
Miriam Georg és el pseudònim que utilitza l’escriptora alemanya Miriam Kraehe quan escriu novel·la històrica. 

A través de la història d’amor entre Lily Karsten, una jove d’una família de constructors de vaixells plena de somnis que sap que no podrà complir ja que el seu destí és ser esposa i mare, i Jo Bolten, un treballador del port que lluita per sobreviure diàriament, ens fa un retrat de la societat alemanya de finals del segle XIX, en concret de la ciutat d’Hamburg i més concretament del seu port, un dels més importants d’Europa. Una història emocionant, captivadora i commovedora.
En aquest període les diferències socials són extremes, i l’autora ens les mostra en tota la seva cruesa. Els ambients dels dos són oposats, ambdós són presoners de les seves circumstàncies. Però l’autora aconsegueix que aquests dos mons es trobin d’una manera creïble a través de l’evolució personal dels protagonistes. A través d’ells l’autora dona un gran protagonisme al moviment sufragista i a la lluita obrera.

L’eix central del llibre és l’evolució de la història d’amor entre Lily i Jo, però hi ha un munt de trames i subtrames paral·leles dels personatges secundaris que ens permeten aprofundir en com funcionava aquesta societat.

Acaba de publicar la segona part: Los amantes de Hamburgo on s’acaben de tancar algunes històries que havien quedat obertes.

Un llibre per adonar-nos de la immensa lluita de les dones que han fet possible que nosaltres gaudim de la societat actual.

Més informació:

• Miriam Georg a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Bib. La Florida. L'Hospitalet de Llobregat. 

Ara que el gust lector es decanta més pel gènere novel·lístic, sempre és una grata notícia tota aposta literària pel relat curt. I quina millor manera de fer-ho que amb "Restes de carnaval", primera antologia de contes publicada en català d’una de les escriptores més importants de la literatura en llengua portuguesa: la Clarice Lispector (1920-1977).
Amb una prosa suggeridora, alhora poètica i directa, cadascuna d'aquestes històries narra una experiència transformadora. Gairebé totes comencen amb una calma aparent. De sobte, un fet atzarós i, fins i tot, natural, provoca una inusual agitació dels ànims, com si un full innocent de la tardor hagués provocat una turbulència d'ones a l'estany. Cap al final, quan les coses tornen a la seva normalitat il·lusòria, els personatges han canviat, i nosaltres amb ells.
A l’última entrevista que va concedir a la televisió, la Clarice Lispector va comentar que els seus llibres solen guanyar molt amb la relectura. Per això, i fent-nos ressò de les seves paraules, podem dir que aquesta antologia no només és una excel·lent oportunitat per rellegir contes, sinó que és també una inigualable ocasió per retrobar-nos amb la literatura d’aquesta excepcional escriptora.

Més informació:

• Clarice Lispector a les Biblioteques
• Clarice Lispector a la Viquipèdia
• Clarice Lispector, la escritora incalificable en estilo y en forma

Recomanat per Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat.  

1969 és una novel·la documental sense cap més protagonista que l’any que dona títol al llibre. Márquez rememora 12 mesos de vida grisa d’una Barcelona que lluita i s’enfronta amb el franquisme alhora que també el defensa. Un llibre coral i polièdric on totes les veus, des del Rei Juan Carlos, passant pel governador Civil fins als veïns de les Roquetes, l’obrera de la fàbrica, l’estudiant trotskista o l’espieta del règim tenen cabuda. Una novel·la salvatge, magníficament documentada i construïda de pedaços de vida grisa, de persones que busquen un lloc a la dictadura franquista, sigui per destruir-la o per aferrar-s’hi. Un any construït a base de llum i foscor, esperança i abatiment, ànsies de llibertat i capacitat opressora. L’autor ho fa sense fil narratiu i sense personatges. Márquez explora els límits de la novel·la tradicional amb un domini absolut, no d’un escriptor, sinó d’un home que escriu.

Recomanat per Ivana Ares. Prestatge de novel·la. 

Claire Keegan (County Wicklow, Irlanda, 1968) és una escriptora reconeguda pels seus relats breus. L’any 1999 publicà un recull de contes sota el títol d’Antártida del qual l’editorial argentina Eterna cadencia n’acaba de publicar una reedició. L’any 2007 publicà un segon llibre de contes titulat Recorre los campos azules i ja al 2010 veié la llum la seva primera novel·la curta, Tres llums.
La novel·la Coses petites com aquestes es publicà l’any 2021 i està basada en fets reals. Ambientada en un poblet irlandès dels anys ’80, narra la història de Bill Furlong, un pare de família d’origen humil, tot ell bondat, que no ha tingut una infantesa fàcil ja que ha crescut únicament gràcies als esforços de la seva mare.

En un moment determinat, Furlong esdevé testimoni d’uns fets que no pot ignorar. Malgrat l’oposició i la por de la seva dona ell decideix destapar els abusos sistemàtics que una institució religiosa comet contra les dones que té acollides.
Una novel·la tan intensa com breu que apel·la al lector a no ignorar allò que succeeix a prop, a superar qüestions morals i pactes de silenci i, finalment, a explicar-ho on calgui, tal i com fa el propi protagonista.

Més informació:

• Claire Keegan a les Biblioteques
• Claire Keegan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Sant Ildefons. Cornellà de Llobregat.  

Fascinant novel·la de ciència-ficció de la mà d'un dels grans escriptors (d'aquest gènere i més enllà), el polonès Stanislaw Lem (1921-2006) on s'explica l'arribada del psicòleg Kris Kelvin a l'estació espacial que està investigant el planeta Solaris, cobert per un gran oceà de qui es sospita que té cert nivell d'inteligència. Però ell no té la missió d'ajudar en aquesta investigació sinó de esbrinar què ha passat amb la tripulació de la nau, amb qui els contactes són cada vegada més erràtics. A l'estació es trobarà un ambient de bogeria del que Kelvin acabarà formant part al patir les mateixes "visites" que la resta de la tripulació. En el fons de la novel·la apareixen temes com el significat de la humanitat, els sentiments de pèrdua i culpa i la força o la manca d'aquesta per superar els sotracs emocionals.

La novel·la ha estat adaptada pel cinema un parell de cops de la mà de prestigiosos directors com Andrej Tarkovski o Steven Soderbergh.

Stanisław Lem (12 de setembre de 1921 - 27 de març de 2006). Escriptor polonès de ciència-ficció. Traduït a 37 llengües i amb més de 10.000.000 d'exemplars venuts.
Fou premiat com a membre d'honor de l'associació Science Fiction and Fantasy Writers of America (SFWA) l'any 1973, però l'any 1976 en fou expulsat a causa d'unes declaracions molt crítiques: afirmava que la ciència-ficció nord-americana era de baixa qualitat literària i estava més preocupada per les aventures que per desenvolupar noves idees i formes literàries.

Més informació:

• Stanisław Lem a les Biblioteques
• Stanisław Lem a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Hector Calvet. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

En el seu debut com a escriptor, el palentí Pablo del Rio ens captiva amb una història neo-noir molt intrigant des del principi. Un cadàver que desapareix i reapareix en un altre lloc, dos atípics investigadors, la inexperiència dels quals fa que el procés resolutiu sigui molt natural, tot això ambientat en els paisatges idíl·lics d'Astúries i amanit amb una encertada dosi d'humor irònic i sarcàstic. Els narradors s'alternen en capítols curts que fan molt fàcil la lectura, i et submergeixen a la trama amb girs inesperats aconseguint que sospitis de tots fins al final.
Una bona lectura que pot fer gaudir qualsevol.

Més informació:

• Pablo del Río a les Biblioteques

Recomanat per María José Salmerón. Bibliobús Montau. 

Maria Barbal (Tremp, 1949) és una destacada i guardonada escriptora en llengua catalana amb èxit internacional. 

L’any 2021 va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i també va guanyar el Premi Josep Pla amb “Tàndem”. 

Amb aquesta novel·la l’autora ens trasllada al barri de Sants de Barcelona, i ens explica la història de l’Armand i l’Elena que, ja jubilats, es coneixen a classe de ioga. Ell és vidu i viu sol, ella tot just acaba de jubilar-se de la seva feina de mestra. Tots dos arrosseguen esculls del passat i són conscients de que viuen un estancament vital des de fa anys. Des que es troben l’Elena i l’Armand, intentaran desfer-se de tot allò que els te atrapats i voldran recuperar l’espontaneïtat i l’alegria, per concedir-se la llibertat de viure plenament. 
A “Tàndem” trobareu una deliciosa història urbana, una novel·la vitalista, que ens parla de segones oportunitats, de com retrobar-se amb la felicitat, i que reivindica la llibertat de la gent gran per enamorar-se i deixar-se portar per la vida.

Més informació:

• Maria Barbal a les Biblioteques
• Maria Barbal a la Institució de les Lletres Catalanes
• Maria Barbal a Biblio Digital
• Maria Barbal a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Josep Roig i Raventós. Sitges.

Mark Watney es desperta ferit i sol al planeta Mart. Després d’una gran tempesta, els seus companys el donen per mort i abandonen el planeta. Es troba totalment sol a més de 200 milions de kilòmetres de la terra, amb provisions per un mes, en un planeta sense oxigen. Tothom pensa que és mort i, a més a més, si volguessin rescatar-lo trigarien anys. Davant d’aquesta perspectiva Watney decideix posar els seus coneixements científics al servei de la seva supervivència. A través del seu diari personal, Watney ens fa partícips dels seus èxits i fracassos en una narració que combina l’aïllament marcià del protagonista amb el ressò de la seva tragèdia a la NASA.

L’autor fusiona d’una manera magistral el suspens, les explicacions tècniques i l’humor. Dota al protagonista d’uns trets especials que el fan seguir endavant malgrat totes les dificultats que es troba: perseverança, sentit de l’humor, esperança i enginy.  

Un llibre per als amants de la ciència que gaudiran amb les aventures i desventures d’aquest Robison Crusoe marcià.

Recomanat pel Prestatge de Novel·la

La novel·la comença amb un dels inicis més bèsties que es pot haver escrit al llarg del temps, narrant l’atracament a una joieria de París i com Anne Forestier queda atrapada al mig d’aquest. Després de sobreviure a una pallissa que la porta a estar ingressada a l’hospital, queda condemnada per haver vist la cara dels assaltants.

Camille, el comandant Verhoeven, es converteix en protagonista absolut i actuarà al marge de la llei per protegir-la, saber qui és l’enemic i perquè està obsessionat en matar a l’Anne.

Com la resta de novel·les del comandant Verhoeven, atrapa des del principi, es llegeix de manera ràpida, amb capítols curts, girs inesperats, amb tocs irònics, potser hi ha menys tensió i angoixa i és més descriptiva que les anteriors, però una forma molt correcta de tancar la saga.

Recomanat per Sílvia Serrano. Biblioteca Can Baró Corbera de Llobregat.

Jason Reynolds és un dels autors més destacats i reconeguts actualment de la literatura juvenil als Estats Units. Reynolds inspirat en el rap i les seves arrels d’infantesa, ens presenta una novel·la carregada d’empatia, humanitat i realisme. La història comença d’una forma fantàstica: un autobús escolar cau del cel. Un esdeveniment que uneix deu narracions breus que il·lustren la vida d’un barri popular de Nova York quan s’acaben les classes. La seva prosa en petits relats fa que sigui un llibre fàcil d’arribar a un ampli ventall de lectors. Una oportunitat de compartir lectura entre joves i adults, establir vincles i raonar sobre les pors i les inseguretats que fan girar el món i les nostres vides. Tot per l’aire és la seva primera novel·la traduïda al català i ha estat finalista del National Book Award, Premi d’Honor del Coretta Scott King Award i Medalla d’Or del Parent’s Choice Award.

Més informació:

• Jason Reynolds a les Biblioteques 
• Jason Reynolds a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per David Márquez. Bib. Mn. Joan Avinyó. Cubelles.

Ens trobem en el Mississipí de l'any 1900, just en la zona pantanosa que es troba en la desembocadura del riu. Quatre amics troben unes monedes i decideixen fer una compra al famosíssim catàleg de Walker i Dawn, on es poden adquirir tot tipus d'objectes. Quan els hi arriba el paquet, però,  tenen una sorpresa i és que allò que havien demanat no hi és; en el seu lloc troben un rellotge de ferroviari, vell i espatllat. Després de deslliurar-se’n d’un estafador que els hi volia prendre el rellotge, tots quatre decideixen emprendre un llarg viatge fins a Chicago, on es troba la seu de l’empresa, per tal de fer-ne el canvi. Un viatge que no estarà exempt d'aventures, misteris i perills.

En "El famosíssim catàleg de Walker i Dawn" tots els detalls compten; començant amb la il·lustració de la coberta i continuant amb les guardes, les quals ens endinsem en el catàleg de l'època, i ens mostren alguns objectes que anirem trobant en el transcurs de la història; i continuant amb les il·lustracions de l'interior i en el títol dels capítols.  

La veu narrativa és en primera persona, però és cadascun dels quatre amics qui explica una part de la història. Les veus i la història és lineal, és com quan una colla d’amics explica una història i ara comença un, i ara l’altre.

És una novel·la que ens fa rememorar les clàssiques novel·les d'aventures i en especial les d'en Tom Sawyer. I mentre vas llegint no pots evitar sentir al cap, en forma de bucle,  la melodia de la sèrie. Algú s’enrecorda? 

Nascut a Camposampiero l'any 1980, Davide Morosinotto, és traductor, periodista i autor de diversos llibres infantils i juvenils. Amb "El famosíssim catàleg de Walker i Dawn" va rebre diversos premis entre ells: Premi Andersen 2017 a Itàlia, el XXVI Premi de llibreters italians al millor llibre per a joves, i el XXI Premi Frignano de narrativa per a joves, i també va ser obra finalista i, finalment, guanyadora del 26è Premi Protagonista Jove 2021-2022, en la categoria d’11 anys.  

Posteriorment també ha publicat dues obres més d’aventures: “La Deslumbrante luz de dos estrellas rojas : el caso de los cuadernos de Viktor y Nadia” i  “La Flor perduda del xaman de K : un viatge increïble dels Andes a l'Amazònia”. Les edicions d’aquests dos llibres també estan molt cuidades de forma visual, i en ells hi trobem diversos narradors, un format de tipus diari personal, colors de lletra diferent, fotografies, mapes, anotacions al marge, dibuixos, tipografies de mides i formes diferents, cal·ligrames... 

Uns llibres súper recomanables tant per a joves com també per a adults.

Més informació:

• Davide Morosinotto a les Biblioteques
• Llegir-ne un fragment

Recomanat per Bib. Santiago Rusiñol. Sitges.