Descobreix com les lectures, les pel·lícules i la música es connecten màgicament al nostre imaginari amb propostes que t'inspiraran a fer la teva pròpia alquímia creativa.
A l'estiu dediquem molt temps a viatjar, però si en lloc de fer kilòmetres fem anys i viatgem en el temps? Et proposem un viatge molt especial pel cinema (i la televisió)
Què tindran les llistes i els rànquings que tant ens agraden? Ja tenim aquí els còmics més prestats de la XBM. Poder has llegit algun d'ells? Descobreix-ho aquí.
El mestre ha tornat a dirigir una pel·lícula ! El proper 22 de setembre l'estrenarà a Europa coincidint amb el 71è Festival de Cinema de San Sebastián.
Una joia literària que et toca l'ànima: "Quan la meva germana va decidir volar" d'Alejandro Palomas.
De tant en tant, arriba a les nostres mans un llibre que transcendeix la simple lectura per convertir-se en una experiència, una abraçada i una invitació a reflexionar sobre la vida, la família i les emocions més profundes. "Quan la meva germana va decidir volar" d'Alejandro Palomas és, sens dubte, un d'aquests tresors. És una novel·la que et captiva des de la primera pàgina i et deixa una empremta bonica.
Palomas, amb la seva prosa delicada, sensible i sorprenentment poètica, teixeix una història que és alhora commovedora i plena de llum. A través dels ulls d'una família peculiar i entranyable, l'autor ens submergeix en un món on el dolor i la pèrdua es barregen amb l'humor, la tendresa i una esperança inquebrantable. Cada personatge està dibuixat amb una profunditat i una autenticitat que els fa immediatament propers, gairebé com si formessin part de la nostra pròpia vida. És impossible no empatitzar amb ells, riure amb ells i, sí, també plorar amb el seu dolor.
Recomano aquest llibre amb il·lusió per diverses raons. En primer lloc, per la seva capacitat de tractar temes complexos com el dol, la identitat i la recerca de la felicitat amb una subtilesa i una sensibilitat magistrals. Palomas aconsegueix que entenguem que, fins i tot en els moments més foscos, hi ha espai per a la bellesa i per al creixement. En segon lloc, la seva prosa és un autèntic regal. Cada frase està cuidada amb un detall exquisit, creant imatges vives i evocadores que et transporten directament al cor de la història. Finalment, és un llibre que parla de l'amor en totes les seves formes: l'amor filial, fraternal, de parella i, potser el més important, l'amor propi.
"Quan la meva germana va decidir volar" és una declaració d'amor a la vida, una invitació a acceptar les nostres vulnerabilitats i a trobar la força en els llaços que ens uneixen. És un llibre que et fa reflexionar sobre la importància d'escoltar el nostre propi cor, de trobar la nostra pròpia manera de ser feliços, fins i tot quan el món sembla caure a trossos.
Si et ve de gust llegir una història que et toqui l'ànima i et recordi la bellesa de ser humà, no ho dubtis: "Quan la meva germana va decidir volar" és la novel·la que t'està esperant.
El que més agrada a Ollie i Flip és gaudir i passar-ho bé. I a qui no? L'avorriment és un rotllo, ja ho sabem, però de vegades cal avorrir-se perquè passin coses increïbles.
Un còmic que ens ensenya la importància de l'avorriment per ajudar a desenvolupar la creativitat, la imaginació i l'autonomia a la infància. A més fa referència a moviments de skate, ja ens dóna una pista de per on anirà estigui divertidíssim còmic sobre l'amistat i molt carregat d'humor. Un llibre sense text (com molts còmics des de 3 anys que us recomanem) on s'incideix que la imaginació ens proporciona històries increïbles per acabar amb l'avorriment.
Escrit i il·lustrat per Katia Klein, guardonada amb el millor guió de còmic infantil al Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2022.
Katia Klein (Santander, 1986) és una actriu que ha treballat en sèries de televisió com Cuéntame cómo pasó, El cor de la ciutat o Amar es para siempre, a més de teatre i cinema. Però els seus dots artístics no es limiten a l'actuació, sinó que també és una brillant il·lustradora. Els seus treballs es caracteritzen per la frescor, la vitalitat i la creativitat, així com per un ús del color molt personal.
El club de las marginadas és una novel·la gràfica publicada per Astronave (Norma Editorial) al 2024, que reuneix en un sol volum integral els cinc capítols originals apareguts a França. L’obra ofereix una mirada empàtica sobre la complexitat de l’adolescència, sobretot si hi ha un rerefons de marginació.
Amb un guió escrit pel tàndem BeKa, format per Caroline Roque i Bertrand Escaich, i il·lustrada per Camille Méhu, aquesta història destaca per presentar temes complicats, de manera sensible i sense paternalisme, dins una narrativa coral, amb una estètica delicada i expressiva que contribueix a fer més entenedor el dolor dels altres.
Les cinc protagonistes comparteixen institut i un profund sentiment de soledat i de desarrelament. Tot comença a canviar quan Chelonia les reuneix per provar d’unir forces i així encarar els problemes mitjançant el suport mutu. Cada capítol ens apropa a la vida d’una d’elles: les seves històries familiars, les seves inseguretats o el buit emocional que senten. Dins de cada trama, els autors tracten temes com l’assetjament escolar, la identitat LGTBIQ+, els trastorns alimentaris i les diverses violències que es poden patir, fins i tot dins de la família.
Les il·lustracions de Camille Méhu són un complement ideal a aquesta història: una paleta de color diferent per a cada protagonista, que va guanyant en tonalitats a mida que avança la història, i un dibuix molt net que contrasta amb la complexitat de les emocions adolescents, molt ben expressades gràficament.
Els guinistes BéKa ja havien tractat l’adolescència a anteriors còmics, tot i que d’una manera més festiva. Aquí s'arrisquen a donar veu a unes joves complexes i creïbles, tot i que a vegades, els personatges adults poden resultar un pèl didàctics.
A estones dur, sempre sensible, El Club de las Marginadas és un còmic que ens recorda el valor de l’amistat. Apte per joves i pels adults que es vulguin apropar a la seva manera de pensar i de sentir.
El club de las marginades a Astronabe: https://www.editorialastronave.com/libro/el-club-de-las-marginadas
BeKa a l’eBiblio: https://biblioteca.ebiblio.cat/info/00759006?locale=ca
Wikipedia Caroline Roque en francès: https://fr.wikipedia.org/wiki/Caroline_Roque
Wikipedia Bertrand Escaich en francès: https://fr.wikipedia.org/wiki/Bertrand_Escaich
"Dos monedas", de Núria Tamarit, és una novel·la gràfica que explica l'experiència de la Mar, una adolescent que viatja al Senegal amb la seva mare, involucrada en un projecte de construcció d'una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble rural. Durant la seva estada, la Mar descobreix la cultura i el paisatge africà, mentre reflexiona sobre els seus propis prejudicis i maneres de veure el món. Aquesta obra va guanyar el prestigiós Premi València de Novel·la Gràfica.
Aquest còmic destaca pel seu dibuix tan original i per l'ús vibrant del color i pel retrat d'una realitat africana plena de contrastos: una societat amb reptes socials i polítics, però que també ofereix una perspectiva vital diferent, més senzilla i lliure del ritme frenètic occidental.
Si us ve de gust una lectura que combini un viatge personal amb un relat cultural enriquidor, "Dos monedas" és una opció excel·lent per endinsar-vos en un món diferent i reflexionar sobre temes universals en els quals no pensem gaire sovint.
Paco Roca és sense dubte un dels màxims exponents de la novel·la gràfica actual, amb una multitud de premis a l'esquena i amb un reconeixement internacionalment prou sòlid. En la present obra ens trasllada a la Barcelona de finals dels anys cinquanta, exhibint tot un retrat social de l’època molt acurat i documentat, a la vegada que també ret un clar homenatge als creadors d’historietes més emblemàtics de l’escola Bruguera. Uns autors que van aconseguir posar una mica de color i d’humor en els temps grisos del franquisme. Uns autors que intentaven viure del seu art i que lluitaven per dignificar la seva professió.
No en va aquesta història se centra en un moment concret prou significatiu, just quan els màxims exponents de l’editorial s’arrisquen a sortir del seu paraigua per autoeditar de forma independent la revista “Tío vivo”. Una publicació amb la qual buscaven controlar els drets de la seva obra, sistemàticament trepitjats fins aleshores, sense oblidar tampoc la pretensió artística d’explorar camins vers un públic més adult.
Lamentablement, aquesta aventura no va prosperar, en gran part pel boicot de la mateixa Bruguera. Però el buit momentani que van deixar a l’editorial va donar l’oportunitat d’entrar-hi a una nova generació d’autors, com ara Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó. “El invierno del dibujante” no deixa de ser un còmic que parla sobre el mateix mitjà i els seus creadors, des d’un gran respecte i una sentida admiració.
"Teen Titans: Raven" ens introdueix un dels integrants de l'equip Teen Titans i obre el camí a la resta. Ha estat escrita i il·lustrada per Kami Garcia i Gabriel Picolo. Kami Garcia és una escriptora nord-americana coneguda per ser una de les autores de la sèrie "Hermosas Criaturas" i Gabriel Picolo és un il·lustrador brasiler que ha treballat a "Celestials Archers" i a la col·lecció dels Teen Titans que s’engloba dins de les DC Graphic Novels for Young Adults.
Un tràgic accident ha deixat a la Raven Roth, de disset anys, sense memòria. Ara ha de continuar amb la seva vida a Nova Orleans, on viurà amb la família de la seva mare d'acollida, qui mor en l'accident. Com serà començar de nou a un lloc que no coneix sense saber tampoc com era la seva vida abans de l'accident? Què passarà quan el seu passat comenci a despertar-se?
El dibuix de Gabriel Picolo sembla embruixat per l'essència de la Raven, que ho impregna tot i deixa marca amb les tonalitats morades que predominen en tota l'obra. Es tracta d'un dibuix molt atractiu i actual que ens mostra els personatges tal com són, sense hipersexualitzar-los.
Mala olor és la història d’un incident laboral mal resolt en unes oficines. L’autora, a través d’una història tan minimalista com els traços dels seus dibuixos, reflecteix la hipocresia i la ineptitud en el treball. Una empresa modèlica, que compleix tots els objectius marcats, no paga a les treballadores i, a més a més, dissenya uns nous uniformes que han d’anar a càrrec de les pròpies treballadores. Res pot ser més anodí en aquella empresa i Nadia Hafid ho expressa molt bé amb els seus dibuixos, que transmeten la rutina i la uniformitat d’unes oficines tan anodines com fredes. Els diàlegs son breus i directes. Els silencis abunden. Sobretot quan es comença a notar una mala olor. Una flaire invisible que inunda tot el món perfectament calculat de l’empresa.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Aquest és un còmic en el que no passa res però tot el que succeeix es podria clonar a qualsevol de les nostres vides. La diferència? Que l’autor, el quebequès Michel Rablagliati, sap transmetre amb humor i crítica constructiva els petits detalls d’una vida plena de dolor (dental, amorós, familiar,...) i fer-nos partícips de la seva crisi de maduresa. El còmic més personal de la seva sèrie, premiada a Angoulême l’any 2021, on Paul ja ha arribat a la cinquantena divorciat i vivint sol amb el seu gos. Una etapa on la salut juga un paper important, també en el còmic: les visites mèdiques, el bricolatge dental o les instruccions de muntatge dels aparells respiratoris. Un altre element primordial en aquesta etapa de maduresa és la cerca de parella: des de donar-se d’alta al Tinder fins anar a un cibercafè amb la clara intenció de lligar. Com a metàfora d’aquesta maduresa està l’arbre del pati de casa que a cada capítol es va morint. Sort del veí italià, jubilat i amant de l’horticultura. En Paul està ben distret.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La Mireille, l’Astrid i la Hakima guanyen el concurs de “botifarrons” de l’institut. Un premi ben singular i popular destinat a les noies menys agraciades físicament. A iniciativa de la Mireille es troben i tot seguit descobreixen que tenen més coses en comú que la “lletjor” i que no es poden amagar a casa per haver estat escollides les més lletges. Tot el contrari. Decideixen anar en bicicleta des de el seu poble, Bourgs en Bresse, fins a París ... en bicicleta. Volen arribar a la capital el 14 de juliol i colar-se a la recepció que fa la presidenta de la república a l’Elisi.
La Magali Le Huche ha fet una adaptació de la novel·la juvenil Les tres reines i ha guanyat el Premi al Millor còmic juvenil del Festivañl International de la Bande dessinée d’Angoulême 2024.
Acompanya-les en aquest viatge singular, ple d’aventures, bon humor i molts botifarrons!
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La història d’Emili és la realitat d’una Espanya rural buida. A través del calendari del guaret assistim a les memòries de l’Emili i a una lúcida i entranyable història del nostre passat més recent. Els records, narrats en blanc i negre, contrasten amb la intensitat i bellesa dels colors del paisatge de Pancrudo, magistralment dibuixats per David Sancho. La vida al poble, el final de la guerra civil, l’arribada dels nacionals, el comiat de les quintes, l’èxode a les ciutats, les primeres eleccions democràtiques, l’arribada del progrés. L’autor ha sabut combinar un relat íntim i personal, carregat de silencis, amb la nostra història més actual. El llenguatge fresc i local dels personatges, els seus neguits i esperances... tot tractat amb una gran sensibilitat, sense judicis.
No és d’estranyar que hagi rebut el XVII Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic 2024.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Michele Rech o més conegut com a Zerocalcare (Arezzo, 1983) és un autor de còmics italià. A part de la seva obra en còmic, ha col·laborat amb diaris i revistes com a il·lustrador, així com en la creació de cartells per a concerts i manifestacions, portades de discos i fanzines de punk rock, hardcore i Oi! És molt actiu dins els moviments d’esquerres italians. La seva obra ha rebut nombrosos premis i és molt popular a Itàlia. El 2021 va estrenar-se a Netflix la seva sèrie d’animació Cortar por la línea de puntos, amb una gran acollida per part del públic i la crítica.
A Esqueletos Zerocalcare barreja ficció amb l’autobiografia. La història comença quan el mateix autor va trobar un dit tallat les portes de casa seva, a un barri de l’extraradi romà, fa gairebé vint anys. Això desencadena una sèrie de preguntes que mou al protagonista des del passat fins al present. En el passat, el protagonista, un alter ego de l’autor, es passa el matí viatjant pel metro per evitar de dir a la seva mare que s’està saltant les classes de la universitat. Allà coincideix amb un misteriós noi més jove que ell que es dedica a etiquetar a les xarxes socials amb el nom d’Arloc. Ens presenta als seus amics, l’ambient i la ciutat on viu i relata amb un toc de novel·la negra el misteri del dit.
Dibuixat en blanc i negre, l’autor deforma els personatges en el grafisme típic de la historieta humorística. Expressions exagerades, perspectives impossibles, caricaturització d’alguns amics i familiar transformats en animals… Tot serveix per a explicar d’una manera burlesca una realitat difícil. Sobretot parla de violència, una violència moltes vegades provocada per les injustícies socials i com aquesta adquireix diverses formes: la drogoaddicció, la delinqüència, el masclisme, la salut mental, etc., però també parla de l’amistat, el pas de temps, d’expectatives i de com podem canviar per continuar sent nosaltres mateixos. Finalment, també parla d’ell mateix i de la relació amb la seva pròpia feina.
A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.
Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.
En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.
El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!
Premi Finestres 2024 de còmic en català. Mala olor és la història d’un incident laboral mal resolt en unes oficines. L’autora, a través d’una història tan minimalista com els traços dels seus dibuixos, reflecteix la hipocresia i la ineptitud en el treball. Una empresa modèlica, que compleix tots els objectius marcats, no paga a les treballadores i, a més a més, dissenya uns nous uniformes que han d’anar a càrrec de les pròpies treballadores. Res pot ser més anodí en aquella empresa i Nadia Hafid ho expressa molt bé amb els seus dibuixos, que transmeten la rutina i la uniformitat d’unes oficines tan anodines com fredes. Els diàlegs son breus i directes. Els silencis abunden. Sobretot quan es comença a notar una mala olor. Una flaire invisible que inunda tot el món perfectament calculat de l’empresa.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
L'Erwin és un gat quàntic que viu aventures al costat del seu amic Marvin (que és un robot). Però és que a més a més, tenen la capacitat de saltar en el temps i per tant poden fer salts enrere en el temps fins a resoldre els misteris que troben en el seu present.
Però tant anar endavant i endarrere en el temps, de vegades pot causar alguns problemes... i és que hi ha tres regles per viatjar en el temps: no es pot canviar res, no es pot parlar amb cap versió teva d'un altre temps i sobretot està prohibit no divertir-se! I no sempre es compleixen...
Aquest és un còmic en el que no passa res però tot el que succeeix es podria clonar a qualsevol de les nostres vides. La diferència? Que l’autor, el quebequès Michel Rablagliati, sap transmetre amb humor i crítica constructiva els petits detalls d’una vida plena de dolor (dental, amorós, familiar,...) i fer-nos partícips de la seva crisi de maduresa. El còmic més personal de la seva sèrie, premiada a Angoulême l’any 2021, on Paul ja ha arribat a la cinquantena divorciat i vivint sol amb el seu gos. Una etapa on la salut juga un paper important, també en el còmic: les visites mèdiques, el bricolatge dental o les instruccions de muntatge dels aparells respiratoris. Un altre element primordial en aquesta etapa de maduresa és la cerca de parella: des de donar-se d’alta al Tinder fins anar a un cibercafè amb la clara intenció de lligar. Com a metàfora d’aquesta maduresa està l’arbre del pati de casa que a cada capítol es va morint. Sort del veí italià, jubilat i amant de l’horticultura. En Paul està ben distret.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La història d’Emili és la realitat d’una Espanya rural buida. A través del calendari del guaret assistim a les memòries de l’Emili i a una lúcida i entranyable història del nostre passat més recent. Els records, narrats en blanc i negre, contrasten amb la intensitat i bellesa dels colors del paisatge de Pancrudo, magistralment dibuixats per David Sancho. La vida al poble, el final de la guerra civil, l’arribada dels nacionals, el comiat de les quintes, l’èxode a les ciutats, les primeres eleccions democràtiques, l’arribada del progrés. L’autor ha sabut combinar un relat íntim i personal, carregat de silencis, amb la nostra història més actual. El llenguatge fresc i local dels personatges, els seus neguits i esperances... tot tractat amb una gran sensibilitat, sense judicis.
No és d’estranyar que hagi rebut el XVII Premio Internacional de Novela Gráfica Fnac-Salamandra Graphic 2024.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Kate Beaton és una dibuixant de còmics originària de l’Illa de Cap Bretó a la costa est del Canadà, guanyadora de diversos premis i coneguda per la tira còmica de Hark! A vagrant.
Patos és un còmic autobiogràfic que narra les seves vivències a les explotacions petrolieres del centre del Canadà on va anar a la recerca de feina per poder tornar el préstec universitari.
El còmic és la història d’un xoc: el d’una dona jove en un món d’homes, on es mostra un catàleg de masculinitats (en general, no gaire variat). Un ambient hostil que li recorda constantment que no és on toca.
Malgrat el gruix, és un còmic amb una lectura dinàmica i fresca. Una història d’interiors que no es fa angoixant per l’actitud irònica de Kate, però que tampoc amaga l’agressivitat i l’obstinació del patriarcat per mantenir les dones en el seu lloc.
Aquests Jocs Olímpics de Paris no seran recordats per les medalles dels atletes més llorejats en les seves respectives disciplines, ni per l’èxit de públic, ni tampoc per la fantàstica organització, seran recordats per tractar-se de la darrera aventura dels agents més famosos de la T.I.A., Mortadel·lo i Filemó.
aris 2024 és molt especial i alhora diferent a qualsevol altra historieta de Francisco Ibáñez, sigui olímpica o no. Es tracta d’una història inacabada, malauradament l’autor ens va deixar tot just quan hi estava treballant, i això li dóna un component emocional important.
En aquest àlbum pòstum els agents es desplacen a la capital francesa per evitar un nou sabotatge olímpic. El Superintendent Vicent, “el Súper”, els encomana protegir als atletes que participen en l’esdeveniment esportiu més important del món d’una sèrie de possibles atemptats amb drons. Tot i que, la història en si, és a dir el guió, que Ibáñez considerava l’element més rellevant d’una historieta, no té tan de pes en aquesta darrera entrega, sobretot, per la manca d’un final.
El llibre conté 20 de les 44 pàgines que acostumen a tenir les historietes de Mortadel·lo i Filemó. A la dreta podem gaudir dels dibuixos i a l’esquerra dels diàlegs que haurien d’aparèixer en les bafarades de cada vinyeta. Diàlegs, que com es pot observar, el propi Ibáñez teclejava en una màquina d’escriure Olivetti. Una bona oportunitat per apropar-nos a la intimitat del procés creatiu de Francisco Ibáñez, el “mètode Ibáñez”, sobre el qual l’autor era tan hermètic. Dels primers esbossos fins el treball minuciós, gairebé artesà, del dibuix a llapis acabat, però sense entintar, intuint-se de fons el dibuix primitiu. Això vol dir que no hi ha cap il·lustració terminada, com tampoc existeix la típica portada, una de les especialitats de la casa, un festí gràfic ple de gags secundaris per a no parar riure, rellegir-la molts cops i tornar a riure.
Una dona jove fuig d’una gran ciutat camí d’Alaska per unir-se als anomenats “rebels”. La societat en la qual viu ha caigut per la ineficàcia d’un president corrupte i, sense escrúpols, que els ha portat a una guerra civil on el racisme, la intolerància i el feixisme són els nous valors. Al Yukon, al nord del Canadà, pot encara trobar una manera de viure més sana i més lliure, però per arribar-hi haurà de travessar territoris salvatges i perillosos, i intentar sobreviure. Ho farà tota sola... o potser no.
L’autor Tom Tirabosco, nascut a Roma però establert a Ginebra, ens presenta un còmic amb ideals ecologistes on la protagonista llegeix “Walden” de Henry David Thoreau, caça i conrea els seus propis aliments i és autosuficient. Igualment, l’obra pot qualificar-se de visionària, ja que va ser escrita l'any 2019, abans de la pandèmia de la Covid, i parla de temes com la gran sequera, l’addicció a les pantalles, Silicon Valley i els ultrarics, entre d’altres, que avui en dia són de plena actualitat.
Gràficament, és tradicional però original a la vegada, ja que fa servir materials de sempre com el carbó, el guix, la tinta i els colors, blanc i negre, per aconseguir un efecte cru i realista.
La Chiri i el seu millor amic, en Dai, troben un portal màgic que els condueix a un territori ple d’éssers estranys i objectes màgics. Aquest està dominat pel Rei Ombra, que vol expandir el terror i el caos a Vall Petita i més enllà.Es tracta del primer volum d'una sèrie de còmics. És per això que en aquest primer llibre hi trobem una mica d'introducció del món, com el llenguatge de les runes, els habitants, etc. Els dos protagonistes es complementen i en aquest primer volum ja deixen entre veure quins seran els punts forts que els serviran més endavant. La Chiri fa servir llenguatge de signes i l’autor, Carlos Sánchez, ens l’apropa fent ús d’unes bafarades especials. A més, aquest és el llenguatge dels mags d’aquest territori tan especial! Gràcies a la gamma de colors emprada, que varia entre els tons blaus, liles i roses, en llegir Runes ens submergim en un territori que, visualment, impacta i ens envolta. Si us agrada llegir còmics d’aventures amb elements fantàstics, aquest és el vostre llibre, ja que hi trobareu una història plena de personatges màgics com dracs, druides, ogres, etc. I el final, us deixarà amb ganes de més, què passarà amb el Rei Ombra?
The nice house on the lake ha sigut un gran èxit de vendes i ha guanyat importants premis internacionals d'ençà que es va començar a publicar l’any 2021 a Black Label, el segell de DC Comics orientat a un públic més adult.
Un grup de persones rep la invitació de Walter, un amic de joventut que fa anys que no veuen, per passar uns dies a una casa al costat d’un llac. En arribar a la casa, una elegant mansió amb tots els luxes i comoditats, descobreixen amb sorpresa que a l’exterior es desferma la fi del món i que estan atrapats allà. Aquest només és l’impactant punt de partida de The nice house on the lake, un relat apocalíptic estrany que ens parla de l’amistat i de l'aïllament i que per moments ens recorda a la cèlebre sèrie de televisió Lost.
El guionista James Tynion IV aconsegueix atrapar-nos en la lectura i mantenir l’enigma que envolta la història gràcies a l’omissió d’informació i a l’estructura del còmic. A la introducció de cada capítol un dels convidats ens parlarà des del futur d’un moment de la seva relació anterior amb Walter per tornar després al present i mostrar breument aspectes de la seva pròpia personalitat i com contribueixen al desenvolupament de la trama.
Un altre element narratiu destacable i que dota de gran dinamisme a la història és la combinació del llenguatge del còmic amb informació procedent d'altres mitjans com les xarxes socials, el correu electrònic o les notícies.
En l’aspecte gràfic, el dibuixant espanyol Álvaro Martínez Bueno s’allunya del seu estil habitual a DC Comics per acostar-se amb solvència al gènere del terror. El dibuixant dota de caràcter propi a uns personatges que no coneixem i la composició de pàgina s’adapta encertadament als canvis de ritme i de registre del relat. A l’encisador apartat visual del còmic contribueix molt la feina de la colorista Jordie Bellaire que amb un predomini de les ombres i de colors no naturals aconsegueix una fosca ambientació molt personal.
The nice house on the lake es gaudeix des del principi fins al final. La bona notícia és que el còmic té un final obert i que aquest univers misteriós continua actualment amb The nice house by the sea. Llegim-lo abans que acabi el món!
Soroll i desordre, desobediència i combat, dignitat i lluita social. Música Punk al nostre país des de finals del 70 fins ben bé els nostres dies. Aquesta és la crònica sentimental i popular que el dibuixant Carlos Azagra ens fa a partir de la seva pròpia experiència a primera fila i personificada en els seus entranyables personatges Pedro Pico & Pico Vena. Un repàs a multitud de grups, cantants, concerts, festivals, i moviments que amb les seves pròpies iconografies conformen un mapa musical al marge dels canals establerts pels mitjans. Totes aquestes bandes han exercit amb la seva actitud un panorama que forma part de la nostra memòria històrica underground o alternativa, i com ells mateixos diuen: Algú ho haurà de mantenir!
Malauradament, res del que trobeu en aquest còmic entrarà mai als museus d’història malgrat ser un testimoni de primera mà i la banda sonora de molts bars durant dècades. Fer bandera del políticament incorrecte no és precisament fàcil, però com ells diuen: Algú ho haurà de fer!
Els colors vius de l’Encarna Revuelta fan lluir encara més els dibuixos de l’Azagra que durant gran part de pàgines conformen un autèntic catàleg de músics i música més que una narració gràfica a l’ordre, no obstant tothom que acudeixi a aquest còmic trobarà el que busca, no enganya a ningú.
Els companys de Grafito editorial aposten fort per aquest còmic, i com ells mateixos diuen: Si no ho fan ells, no ho farà ningú altre!
És un còmic? És un fanzine? És un àlbum il·lustrat? Aiguagim de Marina Sáez (Barcelona, 1988) és tot això i unes quantes coses més.
Publicat primer com a fanzine, aquest còmic va rebre una menció especial al Premi Finestres de Còmic en Català 2022, és el resultat dels dos anys que l’autora va compartir amb les protagonistes reals al gimnàs del Carrer Perill al barri de Gràcia. Mentre la Marina neda a la piscina, les iaies practiquen aiguagim, però és al vestidor on s’escolten les coses més interessants.
Marina Sáez, arquitecta reconvertida en artista visual, dona veu a unes dones que han viscut uns altres temps menys amables i que, tot i l’avançada edat, encara tenen càrregues familiars. L’autora entrellaça aquestes històries plenes de colors llampants, tocs d’autoficció i d’àlbum il·lustrat, amb els seus raonaments personals i, a més, les farceix d’humor i tendresa, per parlar de temes com la soledat, la decrepitud i la mort, amb naturalitat i sense manies, ben bé com les iaies protagonistes quan són dins la intimitat del vestidor. De rerefons, la ciutat de Barcelona, retratada amb precisió i ull crític i que serveix com a metàfora dels canvis estructurals que provoca el pas del temps, en les persones i les grans ciutats.
En el funeral de la seva àvia, l’autora pregunta al seu pare pels detalls de la seva vida. La II Guerra Mundial, la postguerra i el seu origen alemany van marcar el seu temps. Una herència que la família va viure amb culpabilitat i cert rebuig per una cultura que havia practicat l’extermini.
Es una història de records, explicada en blanc i negre, amb tocs de color groc suau en algunes vinyetes, com si fossin fotografies emmarcades. L’autora combina la narració amb dibuixos del passat mentre que el seu pare treballa en la construcció d’una petita peça metàl·lica. Passat i present. Història i família. Culpa i redempció. Fins a quin punt som responsables de les actuacions dels pobles a qui pertanyem?
Un còmic íntim i directe.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
'L’infinit dins d’un jonc' d’Irene Vallejo, és un cant extraordinari a l’amor pels llibres que ha seduït milions de persones a tot el món. Aquest llibre sobre llibres pren un nou vol en forma d’adaptació gràfica a càrrec del dibuixant Tyto Alba, les il·lustracions excepcionals del qual ens traslladen als camps de batalla d’Alexandre el Gran, als palaus de Cleòpatra, a les primeres llibreries i als tallers de còpia manuscrita, però també a les fogueres on van cremar còdexs prohibits, a la biblioteca bombardejada de Sarajevo i al laberint subterrani d’Oxford l’any 2000. Aquests dibuixos i aquarel·les, que expliquen la història d’un artefacte incomparable nascut fa cinc mil·lennis, quan els egipcis van descobrir el potencial d’un jonc al qual van anomenar papir, ens fan partícips de l’aventura col·lectiva dels qui han salvaguardat els llibres des d’aleshores.
Hi havia una vegada una petita gènia ... que es deia Ayumi. Un dia, des d’un país molt molt llunyà, va aparèixer un ésser molt estrany demanant ajuda al Sultà. Cada vint anys un monstre apareixia i destrossava la vall i tot el que trobava al seu pas. La llegenda deia que només l’hereva d’una nissaga de fades, amb ajuda de l’espasa ancestral, poden vèncer al monstre. L’Ayumi s’embarca en aquesta nova aventura on descobrirà part del seu passat, s’instruirà en la noble art de la meditació i en el maneig de l’espassa. Però tot sembla insuficient quan el monstre sorgeix del mar per destruir la vall dels seus avantpassats. Es enorme! Podrà la petita gènia vèncer-lo i salvar als habitants de la vall?
Si et va agradar La petita gènia i la partida de Shatranj no et pots perdre la nova aventura de l’Ayumi.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Si ets lector de còmics per a adults (bé, diguem-ne també novel·la gràfica, que fa més interessant!), segur que conèixes aquest títol. Si no ets lector de còmics (nooo!!???, què esperes per provar-ho?), ara és el moment: ja s’ha publicat el darrer volum de la sèrie, el sisè. En castellà, perquè -i és una llàstima- la publicació en català es va aturar al tercer volum.
L’àrab del futur és una premiada sèrie autobiogràfica de Riad Sattouf, dibuixant de còmics molt popular a França (la gran potència europea del còmic). Sattouf ha estat col·laborador de revistes com Fluide Glacial i Charlie Hebdo, a més de director d’un parell de pel·lícules. També és conegut per la sèrie Los cuadernos de Esther, que segueix les anècdotes reals d’una noia francesa, en 8 volums, dels 10 als 18 anys. Molt bona també. L’àrab del futur explica la infantesa i adolescència de Sattouf, amb la particularitat que l’autor, nascut a França, és fill de mare francesa i pare sirià. El pare, professor d’història i gran defensor de les causes àrabs, vol assentar la seva família en un país àrab, on hi veu un gran futur, i viuran a cavall de la Bretanya francesa, Líbia i Síria, dos països regits aleshores per l’anomenat socialisme àrab. La història transcorre de 1978 a 2011, amb diferents esdeveniments històrics de fons, però es tracta sobretot d’una història personal, de l’autor i la seva família. Al llarg dels diferents volums assistim amb estupefacció i rialles al contrast entre dos mons que semblen irreconciliables, al creixement dels nens en un entorn que vist a través dels ulls del protagonista ens sembla grotesc, i al distanciament entre els dos pares.
Riad Sattaouf és un mestre de l’observació i de l’humor. Amb un dibuix senzill a dos colors, la seva narrativa és tremendament eficaç i divertida. Les aventures de la família, que a vegades poden ser terribles, es llegeixen amb un somriure constant. La veu del protagonista, amb el seu punt de vista infantil i adolescent, és una gran troballa. Llegireu el darrer volum amb recança, com qui s’acomiada d’un amic molt proper i la seva família, que us han acompanyat i que recordareu.
(Però tenim una bona notícia: a França Sattouf ja ha publicat el primer volum d’una seqüela, Moi, Fadi, le frère volé, prevista en tres volums, que explica els fets des del punt de vista del germà petit).
Aquest còmic detalla, amb sensibilitat i molta cura, la malaltia mental de la mare de la protagonista, la Vera. Des de que és una nena, veu com la seva mare deixa de relacionar-se amb l’entorn, assisteix a sessions amb meigas i té dimonis que la ronden, que la deixen dies postrada al llit. Al cap dels anys arriba el diagnòstic, i amb ell, la millora la salut de la mare i la relació amb el nucli familiar, però tot i així, la Vera en continua molt pendent. A part de la història que s’hi explica, autobiogràfica, els dibuixos són originals, i acompanyen molt bé el text. Per exemple, quan es fa referència a la desgraciada infància de la mare, el dibuixos són com puntades d’agulla només amb fil negre.
No en va, aquest llibre ha rebut una colla de premis com: el premi del públic al Festival Internacional Angoulême de Còmic o el Premi Nacional del Còmic el 2024.
Mítica trobada entre Roco Vargas i el seu creador, Daniel Torres. L’explorador i viatger encarrega a l’autor una sèrie de dibuixos que il·lustrin la seva vida. Una maleta plena de fotografies, records i aventures que Torres ha de posar imatge. El còmic és inclassificable però aquesta característica no li treu valor. Tot el contrari. L’encontre imaginari entre Torres i Vargas és una explosió de mons passats, moments captats pel pinzell de l’autor i imaginació desbordant. Un còmic per gaudir dels magnífics dibuixos de Torres d’aquells mons que han sorgit de la seva imaginació i que han estat possibles gràcies al seu personatge Roco Vargas.
*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals
08/04/2025
Una mujer de espaldas
Murasaki, Yamada
Barcelona : Salamandra Graphic, septiembre de 2024
Recopilatori dels còmics publicats per la prestigiosa revista Garo a principis dels anys vuitanta.
La vida de Chiharu, una mestressa de casa japonesa, viu amb el seu marit i les seves filles a les afores de Tòquio. El còmic és un reflex del dia a dia de Chiharu, dels seus pensaments i de la quotidianitat domèstica. El món de Chirahu es redueix al el seu petit pis i al seu paper de mare i d’esposa. L’autora presenta un relat íntim d’una dona atrapada en un rol establert i inamovible. A través de breus capítols veiem els anhels de la protagonista: trobar una feina, recuperar la relació amb el seu marit, tenir temps per ella mateixa...
Petits episodis de la vida domèstica d’una mestressa de casa japonesa dibuixats amb traços simples, en blanc i negre.
Al final del còmic hi ha un ampli estudi sobre la vida de Yamada Murasaki, qui traspassa als seus còmics molt aspectes de la seva vida personal. Murasaki ha esdevingut una de les autores més reconegudes del manga alternatiu de Japó.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
Un simpàtic retrat d’una família japonesa de finals dels anys seixanta.
En Makoto Abe és un nen tímid, insegur, pocatraça i delicat tant de cos com de caràcter, agafant refredat rere refredat. El seu pare és un home d’allò més peculiar, vestit amb els seus pantalons bombatxos o a casa tirat en calçotets, però també un home senzill, bromista i bonàs que sempre procura pel seu fill i la seva família. Acompanya en Makoto en la seva matussera infantesa, endinsa’t en el dia a dia familiar i descobreix la relació tan especial que construeix amb el seu pare.
La història se centra en els personatges, amb un dibuix senzill, naturalista i molt expressiu. Històries curtes i entranyables, seqüències de la vida quotidiana plenes d’anècdotes divertides, tendres i enginyoses, on l’autor recrea la seva pròpia infància. Records personals que s’alternen amb les peripècies còmiques d’amics i familiars.
Us convidem a llegir Torpe de nacimiento, obra publicada recentment per l’editorial Astiberri de l’autor Yaro Abe, conegut pel famós manga La cantina de medianoche. Un viatge a la infància del mangaka, un homenatge a la figura del seu pare i un reconeixement del fet que sempre serà una mica maldestre, és cosa de família! I si heu llegit La cantina de medianoche, descobrireu diverses picades d’ullet.
De tant en tant no està de més recordar perquè els grans autors han arribat a ser el que són, i aprofitar per reivindicar la seva obra. En aquest cas parlem del belga Hermann Huppen que continua en actiu fins i tot als seus 87 anys, sens dubte un dels capitans generals del còmic d’aventures, un gènere que sovint queda soterrat per altres modes o tendències més contemporànies, però que sempre convé recuperar.
Aquesta és la setena entrega de l’excel·lent reedició que està fent Planeta Ediciones, un xic més petita que l'originaria en format àlbum de Grijalbo (1980). Dins ens trobem el volum 20 (que restava inèdit al nostre país) i els 21, i 22 (antigament reeditats per Dolmen Ediciones el 2007 i 2008 respectivament). Aquests títols pertanyen al període 1996-98, i Hemann fa temps que és un autor amb una consideració i un reconeixement generalitzats per part de crítica i una gran acceptació per part públic. És un moment que ja ha deixat enrere l’entintat de la pàgina per dibuixar directament amb aquarel·les, una decisió que l’acabarà definit i que portarà fins als nostres dies. L’autor es troba còmode amb els guions afegint pinzellades de ciència-ficció i furgant en les diferents relacions sentimentals dels dos protagonistes: Jeremiah i Kurdy. No oblidem que es tracta d’un western disfressat de distopia futurista, fet que dona molt joc per articular autèntiques seqüències d’acció i recrear-se amb paisatges de tota mena. Insisteixo a celebrar a la dignitat de les narratives de gènere, i en aquest cas, en la seva barreja.
La llegenda artúrica com mai te l’han explicat. Fa trenta anys, al reialme de Pendragon es va obrir un portal malèfic d’on van aparèixer dimonis disposats a aniquilar el món dels homes. El rei Artur, amb ajuda de Merlí i l’espassa màgica, s’alça victoriós. Ara el rei viu constantment borratxo al seu palau. La seva filla petita Ysabel es rebel·la quan coneix el destí que el seu pare li ha planejat: casar-se amb el vell i fastigós Baró de Cumbre. La princesa, amb ajuda de l’espassa, fuig per retrobar-se amb la seva germana gran. La vida real no està feta per a una princesa ... encara que tingui una espassa màgica.
Matthieu Burniat il·lustra aquesta història èpica amb un estil més a prop d’Hora de aventuras i La mazmorra que als clàssics del gènere fantàstic. Uns dibuixos que acompanyen a un guió molt original amb tombs inesperats que atrapen al lector des de la primera pàgina. Ysabel es troba amb situacions que pertanyen més al regne de les vida quotidiana que del gènere fantàstic. Un guió ple d’humor i de girs argumentals. Les coses no són el que semblen al regne de Pendragon.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
La llegenda diu que, durant l’equinocci de tardor, els fanalets que tot el poble deixa anar al riu es converteixen en estels quan el riu arriba a l’horitzó. En Ben i la seva colla saben que són llegendes per nens petits així que s’escapen amb les bicicletes riu avall per descobrir què passa amb els fanalets. Serà un camí llarg i ple de personatges màgics.
Reedició del clàssic de Joe Kelly i Ken Niimurapremiat amb un Eisner al millor còmic juvenil l’any 2010, entre d’altres guardons.
Barbara Thorson és una noia de 10 anys que es dedica a matar gegants. Amant dels llibres i dels jocs de rol, té la difícil missió d’exterminar els gegants que volen destruir la nostra civilització. Ho fa acompanyada del seu inseparable martell de guerra: Coveleski.
La família i els companys de l’escola no son conscients del perill que corren i sovint la tracten boja i li fan el buit. Però els gegants són més a prop del que ens pensem i estan disposats a destruir-nos a qualsevol preu. Podrà una nena de 10 anys amb el martell Coveleski fer front a un enemic tan poderós?
Realitat i ficció s’entrecreuen en una història on sembla que els gegants pertanyen al regne de la fantasia. Aviat descobrirem que habiten més a prop nostre del que ens pensem.
A l’originalitat i complexitat del guió s’uneix el dibuix de Ken Niiumura que dona vida a aquesta peculiar guerrera. Joe Kelly va fer una projecció del que podria ser la seva filla petita quan tingués 10 anys per crear un dels personatges més valents i entranyables de la història del còmic.
L’any 2017 Anders Walter la va portar al cinema.
*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals
Un homenatge i revisió del còmic original de 1940 escrit per Bill Finger, Jerry Robinson i Bob Kane a Batman 1# que narra la primera trobada entre Batman i el Joker. Els autors, Tom King i Mich Gerads, construeixen un joker més fosc i actual que l’original, un assassí sense escrúpols que anuncia el dia i hora de la mort de les seves víctimes amb una carta.
Els diàlegs i acudits escrits per Tom King en el còmic són superbs. La inclusió d’intertítols de cinema mut quan parla en Joker és un dels encerts d’una obra que confirma la qualitat creativa dels seus autors. Si ets fan de Batman i el Joker no et pots perdre aquesta nova versió de la mítica primera trobada entre l’heroi i el seu antagonista. Un odi a primera vista que ha perdurat fins l’actualitat. Una petita joia de DC.
*Recomanat per al Xarxa de Biblioteques Municipals
El consumisme ens afecta a tots. Grans i petits ens veiem engolits per ofertes, rebaixes i anuncis que rebem cada dia, i més en aquesta época de l’any. Discernir si realment aquell objecte és el que els hi cal o si de veritat aquella oferta val la pena no és una tasca fácil.
Amb l’objectiu doncs, que els més petits aprenguin les estratègies utilitzades per a fer-nos consumir, la periodista francesa Guillemmette Faure ha ideat aquest còmic, il·lustrat per Adrienne Barman i publicat per Cruïlla.
La història comença amb en Sammy, la Simona, en Cèsar i l’Anna, quatre amics que han anat a un mercat de segona mà i han comprat una pila de coses que no els hi fan falta. El senyor Economies, l’amo del basar del poble, els ajuda explicant-los com neix el marquèting, com la publicitat es cola pertot arreu, què és l’ecoblanqueig, perquè els preus sovint acaben en “99” i d’altres estratègies que s’utilitzen per tal que els clients no deixin de comprar, encara que siguin productes que no necessiten.
Un còmic necessari amb una vintena de consells per aprendre a fer-nos les preguntes adequades, a ser més conscients a l’hora de comprar, i sobretot a consumir menys i millor.
Quatre amigues a punt de fer quaranta anys, en quatre situacions vitals molt diferents són les protagonistes d’Agua chirri, el primer còmic de Cati Baur que trobareu a les nostres biblioteques.
Aquestes quatre dones tenen en comú la necessitat de fer un gir a la seva vida, i aquest moment els arriba quan es fan la pregunta: “Què faríem si ens toqués la loteria?”. I a partir d’aquí comença a perfilar-se el seu nou futur conjunt. Doncs muntar un bar. On servir té i licors lleugers. I també fer tallers de manualitats i classes de ioga. I vendre llibres.
Aquesta divertida història ens presenta la crisi dels quaranta d’una manera simpàtica, amb uns personatges entranyables dels quals t’enamores a primera vista. L’autora fa un retrat de la seva quotidianitat, en què, com a la vida, es barregen els temes i situacions més banals, amb els moments més delicats i transcendents. I tot això acompanyat d’un dibuix acolorit amb aquarel·la que farà les delícies de les seguidores i seguidors de la Camille Jourdy, autora entre d’altres de la sèrie Rosalie Blum.
Si li hem de posar una pega a aquesta història és que no puguem anar a la cafeteria de veritat a compartir un moment amb aquestes amigues i gaudir de les seves peripècies, ja que el còmic ens deixa amb ganes de saber-ne més.
No descobrirem aquí la màgia de les tires de premsa dels Peanuts de Charles Schulz però sempre és un bon moment per tornar-nos a apropar a aquesta lectura genial i intemporal.
Aquest llibre ens convida a explorar el món de Snoopy, l’adorable, i a vegades egocèntric, gos beagle que ha captivat als lectors de totes les edats durant dècades. Gaudirem, una vegada més, de les aventures compartides amb l’inseparable amic, l'ocell Woodstock, i que són tant absurdes com entranyables.
Tot i estar catalogat com a lectura infantil, l’Snoopy i la seva colla captiven també als adults amb les relacions entre els personatges i el fi humor que s’hi transmet. Ens fa valorar també com de lluny es pot arribar parlant, amb imaginació, d’amistat i de la senzillesa de la vida. Una imaginació que l’Snoopy desborda, amb les àmplies capacitats que el fan ser un aviador intrèpid, un escriptor talentós o un esportista excepcional i ens recorda que tots podem ser qui vulguem ser.
Amb aquesta edició, en català i a color, podem redescobrir una joia del còmic ideal per a tota la família. Una lectura que sempre ens deixarà amb un somriure.
L’Aiden Navarro té 14 anys i està en un campament d’estiu. No és precisament el noi més popular de l’institut. Per això els seus pares li donen l’oportunitat de canviar de centre. No s’ho pensa dues vegades. Vol deixar enrere els companys que li han fet la vida impossible pel seu aspecte i la seva forma de ser. L’Aiden sent que no és un noi popular: té sobrepès, no porta marques ni va a la moda, encara no ha fet el canvi i no li agrada l’esport. El que no sap és que aquell estiu serà incendiari i que es descobrirà a ell mateix.
Ambientat l’any 1995 que narra l’angoixa d’un noi que no es acceptat per la resta de companys. Un còmic autobiogràfic on l’autor combina la il·lustració en blanc i negre amb el color del vermell i del taronja de les flames. Colors que apareixen quan la història es fa més dramàtica. Mike Curato es despulla per ensenyar-nos les seves ferides de l’adolescència i com les va curar. Una mirada d’adult a un món adolescent. Les fantasies, els somnis, les esperances, les pors, els desitjos i les manies de l’Aiden aflueixen en el dia a dia del campament. Malgrat la cruesa de la història, Curato ens ofereix un relat ple d’humor i compassió, on s’estableix un vincle entre l’Aiden i el foc. Sovint l’infern és a la terra.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
En el marc del cicle Més nits!, organitzat per CCVIC Centres cívics i Festival Nits de cinema oriental, us proposem un club de lectura dedicat al còmic: El almanaque de mi padre de Jiro Taniguchi
La sessió estarà conduïda per Robert Jové. un cop finalitzada la tertúlia es projectarà la pel·lícula del mateix nom i tindrà lloc una taula rodona.
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia: al 93.883.33.25 o en aquest enllaç.
«Al morir su padre, al que hacía años que no veía, Youichi asiste a su funeral con cierta sensación de alejamiento emocional. Su padre es para él un virtual desconocido, por el que nunca ha sentido demasiado afecto y al que ha llegado a considerar como un ser mediocre y oscuro. A través de recuerdos borrosos, de comentarios de allegados de su padre y de fotografías, el protagonista irá recomponiendo una imagen más compleja de su padre a la vez que arrojando nueva luz sobre su relación con él y con su madre.»
(Sinopsi del còmic)
07 de juliol
-
28 de juliol
Setmanal
Sant Climent de Llobregat. Biblioteca Ca L Altisent
Dilluns 7, 14, 21 i 28 de juliol, a les 18:30 hores.
T’agraden les bones històries? Aquest estiu t’esperen lectures plenes d’aventures! Compartirem llibres sorprenents i personatges inoblidables.
Un espai per descobrir, imaginar i comentar allò que llegim. Gaudeix de la lectura en companyia i descobreix nous mons. Vine i deixa’t atrapar per la màgia dels llibres!
Presentació de la primera novel·la de la jove autora roquerola Míriam Perales Vilà, apassionada de les sèries d'anime. Aquesta obra és la primera part d'una saga plena de poders, amistat i amor.
Molts afirmen que és impossible que hi hagi una terra oculta en el nostre planeta, oi? Doncs estan equivocats.
Sis joves són escollides per les estrelles per salvar el món i convertir-se en les guerreres de la constel·lació.
‘T’agraden els còmics? Si tens entre 9 i 14 anys, apunta’t a ‘Còmic debat’, un club de lectura de 6 sessions, on llegirem, discutirem, esbudellarem i recomanarem còmics, incloent-hi el teu còmic preferit. Sí, has llegit bé… EL TEU CÒMIC PREFERIT! Si en tens molts hauràs de decidir-te per un!
Conducció a càrrec de Alejo García Valdearena.
Sessions del club: Dimecres 5 de febrer (17:30-18:30 h) Dimecres 5 de març (17:30-18.:30 h) Dimecres 2 d’abril (17:30-18:30 h) Dimecres 8 d’octubre (17:30-18:30 h) Dimecres 5 de novembre (17:30-18:30 h) Dimecres 3 de desembre (17:30-18:30 h)
El Tomás Céspedes té una passió, el còmic. Qui el coneix sap que sempre troba temps per poder fer les seves pròpies historietes. En aquesta mostra, podreu conèixer el seu projecte "Michael i Stella". El Michael, el protagonista, és un noi que assisteix a una escola de lluita on coneixerà una gran varietat de persones amb qui haurà de competir per ser reconegut i triomfar a les lligues més importants.
Activitat emmarcada dins la Mostra de còmic: 40 aniversari Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà"
Dies: del 04 al 30/11/2024
Hora: Horari d’obertura de la biblioteca
Lloc: Biblioteca Sant Ildefons (Espai d’exposició)
A càrrec: de Còmics a Cornellà
Organitza: Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cornellà
Aquest portal web únicament utilitza galetes pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement. No obstant això, conté enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a la de la Diputació de Barcelona que vostè podrà decidir si accepta o no quan accedeixi a ells. Consulteu la nostra política de privacitat
