Va ser una periodista i escriptora que des de ben jove va col·laborar en revistes i diaris, i va destacar per un estil directe, modern i sovint irònic. Com a dramaturga, va escriure comèdies amb un rerefons crític i feminista. Entre les obres més conegudes hi ha "L’amor i el dimoni", "Es rifa un home!", "Les dones sàvies", "Maria la Roja" i "L’inconvenient de dir-se Martines". Compromesa amb el feminisme i l’esquerra, va defensar el vot femení i va participar en la vida política republicana. Després de la Guerra Civil es va exiliar i, en tornar a Barcelona, la dictadura va tallar la seva projecció literària, tot i que als anys setanta encara va reprendre la publicació.

Filla de l'escriptor Joaquim Gras Queralt, es va llicenciar i doctorar en Filologia Catalana per la UAB. Va ser pionera en la normalització del català a la televisió pública, dirigint el primer programa de català a televisió el 1977: Català amb nosaltres. Va ser professora de dicció a l'Institut del Teatre durant 30 anys, formant generacions d'actors i deixant publicacions com L'actor i la dicció. Com a creadora, va escriure 15 obres teatrals moltes d’elles premiades: "El crit dins una capsa de cotó" (Premi Lisístrata 1981), "La vigília" (Premi Cassandra 1988), "La nit de les dues llunes" (Premi Recull-Teatre) i "Dues Medees" (1991), explorant temes feministes, socials i històrics. També va traduir autors com Botho Strauss, Caryl Churchill i Franz Xaver Kroetz.

Periodista teatral, dramaturga i poeta. Va realitzar estudis d’Història de l’Art, i de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials i un postgrau en Gestió Documental per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en articles de difusió teatral a la revista Entreacte de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Entre les seves obres teatrals destaquen "Vainilla", "Senyoreta Ella", "No es preocupi", "Tendències", "Paumanok", "La carmanyola del dilluns" i "L’etrusca (El poder d’una dona)". També destaquen "Lleons", "El petit arbre" i "Pa(r)ís", sovint explorant temes com la identitat, el gènere i la política, amb un estil alternatiu i compromès.

Actriu, directora escènica i escenògrafa amb una trajectòria de més de 40 anys. Llicenciada en Filologia Hispànica per la UAB i formada a l'Institut del Teatre, va debutar professionalment el 1974 interpretant Hècuba a Les Troianes d'Eurípides. Germana del periodista Queco Novell i parella de l'escriptor Eduardo Mendoza, va créixer al barri de Gràcia immersa en l’afició teatral familiar i ràpidament es va convertir en una intèrpret versàtil i reconeguda per la crítica. La seva carrera va abastar teatre clàssic i contemporani, amb papers memorables com "La senyora Florentina i el seu amor Homer"de Mercè Rodoreda (Premi de la Crítica 1995), "Plaça dels herois" (Premi Butaca 2000) o "La nit de Molly Bloom". Com a directora, va destacar amb muntatges com "Maria Rosa" d’Angel Guimerà (1997), "Olga sola" de Joan Brossa (Premi de Direcció 1998), "Fi de partida" de Beckett i obres de Mendoza com "Sin noticias de Gurb". També va brillar a televisió ("El cor de la ciutat", "Nissaga de poder") i cinema ("Rastres de sàndal", nominada al Gaudí). Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2007. Malgrat un càncer que la va deixar cega el 2013, va tornar als escenaris amb valentia fins al final, deixant un llegat de força i talent.

Va començar la seva formació a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts a Sabadell. Posteriorment es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre. Durant la seva carrera ha treballat amb directors com Joan Ollé ("Romeu i Julieta", "De poble en poble", "La plaça del Diamant"), Mario Gas ("La ronda", "La senyora Florentina i el seu amor Homer", "La mort d’un viatjant"), Rosa Novell ("Maria Rosa", "Les dones sàvies"), Àlex Rigola ("Rock’n Roll"), David Selvas ("La gavina"), Ramon Simó ("Copenhaguen"), Sergi Belbel ("Agost") i Sílvia Munt ("El preu"). També ha participat en televisió, cinema i ràdio amb sèries com La Riera, Delta, Poblenou, Les veus del Pamano i Hospital Central. En cinema, destaca Azaña. Ha rebut nombrosos guardons com el Premi Butaca per Rock’n Roll (2009) i "La majordoma" (2025), el Premi Margarida Xirgu (2010) i el Premi de la Crítica per "El President" (2015).

Va ser una de les actrius catalanes més versàtils i icòniques, coneguda com "La Sardà" per la seva personalitat imparable i el seu talent en teatre, cinema i televisió. Autodidacta, va debutar als 21 anys en teatre amateur al seu barri natal d’Horta i ràpidament va passar al món professional amb companyies com la de Dora Santacreu i Carlos Lucena. La seva carrera va abastar comèdia i drama, brillant en teatre amb Wit de Margaret Edson (Premi Max 2004), La casa de Bernarda Alba (2009, amb Núria Espert), i Esperando a Godot. Va debutar com a directora amb Ai carai! de Benet i Jornet (1989). Al cinema va guanyar dos Goya de repartiment per "¿Por qué lo llaman amor...?" (1999) i "Sin vergüenza" (2001), treballant amb Almodóvar ("Todo sobre mi madre"), Trueba i Oristrell. També va ser presentadora de "Festa per tu" (1986–1995), tres Gales dels Goya i figura televisiva amb "Abuela de verano". Guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de l'Acadèmia i el Premi Max d'Honor (2015), va deixar un llegat immens fins al final.