Sant Jordi, teatre i biblioteques
Sant Jordi, teatre i biblioteques
Des del projecte inicial de les biblioteques populars que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya l’any 1915 per part d’Eugeni d’Ors fins als nostres dies, les biblioteques públiques han tingut una clara vocació de difusió més enllà de la lectura i la literatura. A través dels diferents espais de l’equipament bibliotecari, i sobretot, en l’ús de les seves sales d’actes, espais que ja contemplava Ors per remarcar la funció de les biblioteques com a motors de democratització cultural i socialització segons el Projecte d'instal·lació a Catalunya d'un sistema de biblioteques populars, al llarg de la seva existència han programat un conjunt d’activitats que han significat, en algunes èpoques, la llavor de la normalització cultural del país i la recuperació del català a l’esfera pública, sobretot en el període del segon franquisme (1959-1975).
En aquest sentit, el teatre ha estat una de les disciplines artístiques que des dels orígens, i passant per la consolidació del Projecte a la segona meitat del s. XX, ha tingut un paper rellevant en l’agenda bibliotecària, sigui a través de conferències, on destaquen oradors de la talla de Josep M. Castellet, M. Aurèlia Capmany, Ricard Salvat o Feliu Formosa, a muntatges teatrals, sota companyies amateurs o professionals, com Els Joglars.
Però, sens dubte, és la celebració de la Festa Nacional del Llibre, tal com s’anomena la Diada de Sant Jordi en els Dietaris de les biblioteques populars, disponible en línia al dipòsit digital Trencadís, on trobem el testimoni de com se celebrava la festivitat amb intensitat i il·lusió en les 10 biblioteques que integren el recurs durant el període 1920-1964. D’aquesta manera, entre el conjunt d’esdeveniments recopilats, localitzem dues efemèrides cabdals per la història del teatre català i la professionalització del sector escènic celebrades en dues de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
Biblioteca d'Esparreguera (Festa del Llibre, 1957)
La Biblioteca del Baix Llobregat va presenciar les primeres passes sobre els escenaris d’una de les grans figures que ha donat l’escena catalana, la gran Anna Lizaran (1944 - 2013) que va néixer a la mateixa localitat.
L'any 1957 amb motiu de la Festa del Llibre, va pujar sobre l’escenari (bibliotecari) per representar un dels contes de Jacob Grimm, "Ton i Guida".
[Imatge: Representació de "Ton i Guida", dels germans Grimm, a la Biblioteca Beat Domènec Castellet d'Esparreguerra (1957). A la dreta de la imatge, Anna Lizaran. Font de la imatge: Fons personal de Teresa Rovira]
Més informació:
- Anna Lizaran a les biblioteques
- Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera
Biblioteca de Sallent (Festa del Llibre, 1961)
També el 1961, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) fundada l’any 1960 i dirigida per Ricard Salvat i M. Aurèlia Capmany, llavor de l’actual Institut del Teatre, va representar a la Biblioteca Popular Sant Antoni Maria Claret de Sallent (Bages), una de les 4 primeres biblioteques populars creades per la Mancomunitat, un programa teatral triple per la Diada del Llibre del 1961.
Amb Maria Isabel Giner i Antoni Canal com intèrprets, i amb els següents muntatges, un recital de poesies de Rainer Maria Rilke, una pantomima creada pel mateix Ricard Salvat, sota el nom de "Demà m’aixecaré", i la representació "El bell joc" de Joan Brossa, l’EADAG, va difondre les primeres bases del seu teatre més experimental i europeu al públic lector de les biblioteques malgrat la censura franquista del moment.
Més informació:
- Ciurans, Enric. Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) dins Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes (Institut del Teatre)
- L'Escola Catalana d’Art Dramàtic a les biblioteques
- Brossa, poesia sobre els escenaris!
- Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent
Llegir el teatre, un projecte singular
El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) l’any 2013 impulsaren el projecte "Llegir el teatre", un cicle de clubs de lectura sobre textos teatrals.
Actualment més de 100 biblioteques públiques de Catalunya programen les trobades periòdiques. La dinàmica de les sessions és la següent: els lectors, que prèviament han llegit el text, es troben a les biblioteques per comentar-lo en companyia d’una persona vinculada al teatre, que actua de conductora i dinamitzadora de l’activitat, en un diàleg que permet aprofundir alguns dels seus aspectes més rellevants.
Si vols apuntar-te en qualsevol club de lectura de les biblioteques utilitza el cercador de clubs de lectura.
Més cerques al catàleg Aladí:
Selecció de webs:
- Estivill, Assumpció (2013). Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975 a BiD, textos universitaris de biblioteconomia i documentació
- Testimonis bibliotecaris de la Memòria Digital de Catalunya
- Mayol, M. Carme; Núria Ventura. La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2005, juny, núm. 14
- Rovira, Teresa. La Xarxa catalana de biblioteques populars: dels orígens a la desfeta del 1939. Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 14 (1994), pàgines 5-20.
També et pot interessar:
Els dietaris de les biblioteques populars de la demarcació de Barcelona
El dipòsi
t digital de la Xarxa de Biblioteques Municipals, Trencadís, posa a la vostra disposició els dietaris de nou biblioteques històriques: Esparreguera, Vilafranca del Penedès, Calella, Vic, Manresa, Granollers, Pineda, Canet de Mar i Sallent.
La redacció dels dietaris de les biblioteques populars de la Mancomunitat es va iniciar a partir de 1920, any en què Jordi Rubió i Balaguer va accedir al càrrec de director de la Xarxa. Varen néixer com un document de gestió interna, per deixar per escrit la rutina diària de la feina a la Biblioteca: entrades i sortides de documents, les diferents tasques realitzades, visites d'inspecció, etc. A vegades, però, les bibliotecàries, amb el seu estil personal, també deixaven constància dels fets ocorreguts en el dia a dia, convertint aquests documents en un testimoni de la vida de l'època, des de la Dictadura de Primo de Rivera, l'adveniment de la II República, la Guerra Civil, la desfeta republicana i l'entrada de les tropes franquistes amb la consegüent Dictadura.
En total, 54 volums manuscrits dels dietaris de 9 biblioteques de la província de Barcelona entre els anys 1920 i 1959.
