Molière
Molière
Considerat el pare de la comèdia moderna francesa, Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou dramaturg, actor i un dels més grans comediògrafs de tots els temps. Nascut a París, va iniciar-se al món escènic a través de la comèdia llatina de Terenci i Plaute, i, tanmateix, dels teatrets italians ambulants que recorrien el territori francès a principis del segle XVII, els quals van inspirar a un jove Molière a iniciar-se al món teatral renunciant al títol de tapisser reial de Lluís XIII per herència familiar.
Entre 1646-1658 va recórrer França amb la seva companyia, l’Il·lustre Teatre, i a partir de l’any 1658 gràcies als èxits de les seves comèdies, va entrar amb nòmina a la cort del rei Lluís XIV, on l’any 1664 va ser nomenat responsable de les diversions de la cort. Una protecció reial que va canviar l’ordre de preferència teatral de l'època, de la tragèdia clàssica de Corneille i Racine, a la comèdia o farsa de Molière, aspecte que va propiciar la creació el 1680 de la Comédie-Française, el teatre nacional de França també anomenat la Maison de Molière.
Amb un estil a cavall entre la denúncia i la sàtira, la ridiculització i la correcció de les convencions socials de la França del segle XVII, Molière continua sent plenament vigent avui en dia gràcies a fer de la comèdia una eina punyent de crítica social mitjançant una sèrie de personatges cèlebres que són estereotips de la mateixa naturalesa humana.
És d’allò més coneguda la superstició o creença que porta mala sort vestir de groc a l'hora d'actuar sobre l'escenari. Una convicció que es creia que tenia el seu origen en la figura de Molière quan interpretant la seva darrera obra, "El malalt imaginari", va patir un atac de tos a causa de la greu tuberculosi que patia i va morir al mateix teatre. Però altres fonts indiquen que no és del tot cert que el gran dramaturg francès morís sobre l’escenari ni tampoc que vestís de groc. La vestimenta de Molière era de color granat i el traspàs va tenir lloc a casa seva el 17 de febrer del 1673.
A les biblioteques trobaràs:
Repassem les temàtiques que tracten algunes de les seves obres:
1. El misantrop
Antipatia - f. [LC] Sentiment de repugnància envers alguna persona o cosa.
Una de les peces més brillants del dramaturg escrita 1666 porta com a títol un comportament humà com és la misantropia o l’aversió al tracte amb les persones. A través del protagonista, Arnau (nom original, Alceste), enamorat d’Adelais, manifesta el seu malestar per la societat i el gènere humà, en un moment on Molière, malalt, hipocondríac i abandonat per la seva dona, pateix el mateix descontentament segons els diferents estudis.
2. Las preciosas ridículas
Aparença - f. [LC] Allò que no és sinó aparent, que sembla i no és.
Una de les peces més brillants del dramaturg escrita 1666 porta com a títol un comportament humà com és la misantropia o l’aversió al tracte amb les persones. A través del protagonista, Arnau (nom original, Alceste), enamorat d’Adelais, manifesta el seu malestar per la societat i el gènere humà, en un moment on Molière, malalt, hipocondríac i abandonat per la seva dona, pateix el mateix descontentament segons els diferents estudis.
3. L'avar
Avarícia - f. [LC] Desig excessiu i desordenat d'adquirir riqueses per guardar-les.
Harpagon, un pare i ric home de negocis ha d'enfrontar un dilema interior quan s'enamora de la Mariana: diners o amor? Mantenir la seva fortuna o gastar-la per amor? La trama s'enreda quan l'home competirà amb el seu fill per l'amor de la Mariana. La peça en prosa de cinc actes està ambientada al s. XVII a París i els principals temes que tracta són la cobdícia, la gelosia, una crítica al materialisme i al comportament humà i una falta d'empatia que destrueix la moral de tots.
4. El metge a garrotades
Ignorància - f. [LC] Estat de qui és ignorant.
Farsa al pur estil italià fou representada per primera vegada al Teatre del Palau Reial el 1666. En aquesta peça, Molière presenta a Sganarelle, un personatge que apareix en altres obres del dramaturg, i que aquí mostra un llenyataire que fa de metge sense ser-ho per aprofitar-se d’aquesta nova condició. Falsedat, ignorància, aparença són alguns elements que ridiculitza en la figura d’aquest heroi disfressat de vulgaritat.
5. Don Joan
Infidelitat - f. [LC] Qualitat d’infidel.
Escrita el 1665 sota la clara influència d'El burlador de Sevilla de Tirso de Molina, l’autor francès reescriu de nou el mite de Don Joan, un home valent, desmesurat, astut, cínic, escèptic respecte al més enllà, infidel i llibertí. Una obra plena de polèmica i censurada per les manifestacions contràries de les classes dirigents i la mateixa església, fins al 1884, any que es va poder interpretar la seva versió original sense prohibicions.
6. El burgès gentilhome
Ingenuïtat - f. [LC] Qualitat d'ingenu.
L'obra retrata la ignorància social del senyor Jourdain, un burgès que anhela el seu ascens amb la finalitat d'emparentar-se amb l'aristocràcia. Amb una dosi d'humor crític, l'obra aborda el món de l'engany, les aparences i la integració en la societat dels anomenats nou-rics. Monsieur Jourdain tracta en va de copiar i estudiar totes les formes per a aconseguir l'acceptació en la cort esforçant-se per semblar-se als poderosos i grans cavallers de la noblesa del seu temps. La seva obsessió ho portarà al ridícul i en els seus intents serà objecte de burla per la seva ingenuïtat i algidesa.
7. El malalt imaginari
Hipocondria - f. [PS] [LC] [MD] Neurosi caracteritzada per una preocupació excessiva per la salut pròpia, acompanyada sovint de malenconia.
Una tragicomèdia que critica als metges del segle XVII. El personatge principal de l'obra, Argan, és un aristòcrata francès ric i hipòcrita que intenta casar a conveniència a la seva filla Angélique amb el fill d'un metge per a aconseguir atenció mèdica i medicaments gratuïts perquè està convençut que la mort és a prop. Aquesta obra mostra com Argània usa la seva malaltia fictícia com a escut contra els seus familiars i amics.
8. Tartuf
Hipocresia - f. [LC] Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té.
Estrenada el 1664 al Palau de Versalles, el Tartuf és un dels títols més cèlebres del dramaturg francès. En aquesta peça se'ns presenta el personatge del Tartuf, un sacerdot hipòcrita que fa servir la falsa devoció per guanyar-se la confiança i governar el seu entorn segons els seus propis interessos. En definitiva, escàndols, excessos i hipocresia d’un membre de l’església on es proclama tot el contrari d’allò que es practica.
9. Les dones sàvies
Pedanteria -f. [LC] Acte propi d’un pedant.
Comèdia en cinc actes escrita en vers representada per primera vegada l’any 1672 per La Troupe du Roy en el Palais-Royal de París. L’acció del text passa en el saló d’una casa burgesa amb uns personatges plens de contradiccions personals i de classes. En aquesta obra Molière ridiculitza els falsos intel·lectuals els quals amb la seva pedanteria, arrogància i verbositat s’aprofiten de la vanitat d’un grup de dones que tenen ànsia de saber que cauen preses d'una falsa erudició.
10. El señor de Pourceaugnac
Picardia - f. [LC] Acció enganyosa, dolenta.
Léonard de Pourceaugnac, el personatge principal d'aquesta comèdia de tres actes és un noble advocat de Limoges. Orontes, el pare de la Julie vol casar la seva filla amb el Sr. Pourceaugnac, però ella està secretament enamorada d'un altre home, Éraste. Per a aconseguir l'objectiu de no contraure matrimoni, la dona trama un pla per a canviar els plans de noces i acusar el futur marit de bogeria i d'estar endeutat.
