Llicenciat en Belles Arts, dramaturg, director i productor teatral. Va ser fundador de la companyia Flyhard i impulsor de la productora Hause & Richman. Ha estat professor a l'Institut del Teatre, al Teatre Eòlia i a l'ESCAC. Entre els anys 2006 i 2007 escriví la trilogia "Wolfenstein, Tetris y City/Simcity" i és l'autor d'obres que s'inscriuen en l'anomenat teatre documental, la comèdia negra o els drames èpics. La seva trajectòria s'ha vist recompensada amb premis de renom com el Premi Crítica Serra d'Or (2007), el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre (2012), el Premi Max (2020) o el Premi Nacional de Cultura (2022), entre d'altres. De la seva extensa producció, en destaquem "La ruïna" (2008), "La revolució" (2009), "Un home amb ulleres de pasta" (2010), "Una història catalana" (2011), "Pàtria" (2012), "Ruz/Bárcenas" (2014), "Idiota" (2015), "Vilafranca, un dinar de festa major" (2015), "Port Arthur" (2016), "Mala broma" (2018), "Jauría" (2019), "La dansa de la venjança" (2019), "Valenciana: la realitat no és suficient" (2019) o "Immunitat" (2022).

La seva obra és bàsicament narrativa, tot i que també ha escrit teatre i poesia. La seva producció teatral és clarament política, una relectura i reinterpretació dels personatges del teatre clàssic i grec com a paràbola del present o que, directament, ens situa en la contemporaneïtat, en què es critica el poder i els comportaments socials. Ha escrit peces com "Platja negra", "Antígona", "Interior anglès" i "Ifigènia". Ha fet adaptacions teatrals de Joan Maragall i Ibsen i ha dirigit obres de Beckett, Handke Palau i Fabre o Artaud. L'any 2022 publica "El teatre de Shakespeare en el seu context", un llibre que ens proposa indagar el sentit primer de les obres més canòniques de l'autor acostant-nos al que sabien els espectadors del seu temps.

Escriptor, dramaturg i director teatral. Format en Interpretació i Direcció escènica i Dramatúrgia a l'Institut de Teatre de Barcelona i a la Université Sorbonne Nouvelle Paris III. Ha dirigit una desena d'espectacles i ha escrit una quinzena d'obres entre elles “La sala d'espera”, “La fàbrica de la felicitat”, “Hikikomori (L'era del buit)”, “Groenlàndia”, “Alba eterna” “Natura morta” i “Ser un altre”. Entre d’altres, ha rebut el III Premi de Teatre Ciutat d’Alzira, el XXII Premi de Ciutat de València, el V Premi Ramon Vinyes, el VI Premi Bartrina, el Premi al Millor Espectacle i Millor Director de la X Mostra de Teatre de Barcelona, ha estat nominat als Premis Butaca al Millor Text i ha quedat finalista al XXXII Premi Born.

Llicenciat en Filologia Catalana per a la Universitat de Barcelona, és un guionista i traductor català. Ha realitzat traduccions i adaptacions de més d'una vintena d'obres. Se'l considera un referent per al teatre català. De les seves obres destaquen: "El mètode Gronholm" representada a més de seixanta països diferents, "Paraules encadenades", "Dakota", "El crèdit", "Carnaval", "Polònia el musical", "Surf" o "Gaudí el musical". Ha rebut diversos premis teatrals, entre ells el Premi Max l'any 2005, el Ceres, el Premi a la Crítica de Serra d'Or, el Teatro de Rojas i diversos premis a l'estranger. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de TV3 com "Nissaga de poder", "El cor de la ciutat", "Laura" o "La memòria dels Cargols" i ha escrit quatre pel·lícules per a televisió: "Dues dones", "Cabell d'àngel", "Gossos" i "Càmping". També és responsable del guió de la pel·lícula de terror "Fragile", dirigida per Jaume Balagueró i produïda per Filmax. Ha escrit diverses narracions breus amb els germans Miranda.

Format com a actor, músic, dramaturg i director d'escena. A banda de la seva obra teatral, ha fet de dramaturg de peces de dansa (amb Lali Ayguadé), de circ (amb Circ Cric) o de música (amb la Cobla Sant Jordi, la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquestra Simfònica del Vallès, o amb grups com Seward). També ha portat la poesia a escena amb Carles Santos, Enric Casasses, Josep Pedrals o Martí Sales. Com a actor, ha treballat sota la direcció d'Àlex Rigola, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ciro Zorzoli, Alfredo Sanzol, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Pau Carrió, Roger Bernat o Alex Serrano. També ha tastat l'audiovisual en diverses sèries de televisió. Exerceix de professor d'interpretació, escriptura dramàtica, dicció i oratòria en diferents centres com l'Institut del Teatre, l'Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett, l'ERAM o el CaixaForum de Barcelona. Ha estat membre fundador de les associacions Heliogàbal (1999), AreaTangent (2003) i Indi Gest (2007), el col·lectiu artístic amb què crea actualment els seus projectes.

Llicenciat en Comunicació audiovisual per la UPF i en Direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona. Director, dramaturg i traductor, combina la dedicació al teatre amb la pedagogia. Com a dramaturg destaca per textos com "Obra vista", "De quan somiava", "M'hauríeu de pagar" o "Fàtima". Arola Editors ha publicar el recull de la seva obra a Teatre reunit (1999-2022). Com a traductor, trobem obres traduïdes d'autors contemporanis importants com ara Caryl Churchill, Debbie Tucker Green, Copi o Sarah Kane. Com a director ha dirigit tant muntatges clàssics com contemporanis. Entre els premis que ha rebut cal destacar "Els Jocs Florals de Canprosa" de Santiago Rusiñol (TNC, 2018), pel qual també va guanyar el Premi de la Crítica i el Ciutat de Barcelona el MAX a millor adaptació teatral, i "Fàtima" (Grec 2022 i Teatre Lliure) que va obtenir el Premi de la crítica 2022 a la millor actriu i millor vestuari.

Doctor en Filologia catalana i professor de Teoria de la Literatura i de Teoria i Història del Teatre a la Universitat de Girona. Compagina la docència amb l'escriptura dramàtica i la direcció teatral. Amb la seva primera obra "Quan arriba el migdia" (1994), va guanyar el Premi Ignasi Iglésias de l'Institut del Teatre. Posteriorment, ha escrit fins a nou obres, moltes d'elles també guardonades. El 2004 funda Didascàlia Companyia de Teatre, amb la voluntat de crear, produir i exhibir muntatges teatrals en llengua catalana. Jordi Sala també ha dut a terme una important tasca com a traductor teatral amb traduccions d'"Els monòlegs de la vagina" (1999), "La mare sempre em deia: no" (2000) o "Un marit ideal" (1997) que després va dirigir el 2001 amb Joel Joal, Abel Folk, Sílvia Bel i Mercè Pons com a protagonistes.

Actor, dramaturg, guionista i director teatral. Es va llicenciar a l'Institut del Teatre i amb Joel Joan, Elisenda Alonso i Mònica Glaenzel va fundar les companyies teatrals "Kràmpack" i "L'avern”. El debut com a dramaturg va ser amb l'obra Kràmpack amb la qual va guanyar el premi de la Crítica de 1994 i el premi Max en 2003. L'any 2000 Cesc Gay va dirigir l'adaptació cinematogràfica. Com a actor és molt popular gràcies a la seva aparició en la sèrie “Plats bruts” al costat de Joel Joan, “L’un per l’altre” i “La que se avecina”. Com a dramaturg, és autor de textos com: “Soc lletja”, “Excuses!”, “Avui no sopem”, “Fum, fum, fum”, “Mareig o “El Eunuco”. Ha publicat també els llibres de relats autobiogràfics “Humans que m'he trobat” i "Nadie es normal".

Rep classes d'interpretació a El Timbal i al Col·legi de Teatre i un curs de Guió de Cinema i telecomèdia amb Miguel Sanz. Durant un temps va treballar de cambrer del Teatreneu de Gràcia. Amb la seva primera obra com a dramaturg, "Íntimes loquacitats" obté el II Premi Fundació Romea de textos teatrals l'any 2004. L'obra, rebatejada amb el títol "Ja en tinc 30!" estrenada en el Teatre Comtal sota la direcció d'Àngel Llacer, ha fet gira per tot Catalunya, i també a Madrid. L'any 2005 l'Editorial Empúries publica la versió en novel·lada d'aquest text. La seva segona obra, "La millor nit de la teva vida", estrenada a la Sala Versus en el marc del Projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, va ser tot un èxit de crítica i de públic, i va guanyar el Premi Butaca 2007 al millor text teatral, i les nominacions a millor muntatge de petit format i millor actriu. L'obra es va reestrenar al teatre Gaudí l'any 2021. També ha treballat de guionista i dialogista a la sèrie de TV3 "El cor de la ciutat".

Autor de teatre, escriptor, guionista, narrador, assagista i traductor. Creador de més d'una trentena d'obres, moltes d'elles sense estrenar, va formar part de l'anomenada «Generació Sagarra» i del moviment al voltant del teatre independent alternatiu dels setanta. L'any 1963 juntament amb el seu germà Ramon Teixidor i altres autors com Paco Candel funda la companyia de teatre independent El Camaleó en la qual es va iniciar la seva activitat com a actor, director i autor. Amb "El retaule del flautista" (1970), segurament la peça teatral més cèlebre dels últim anys del règim franquista i un dels majors èxits de la dramatúrgia catalana moderna, va consagrar la seva carrera. Va guanyar el premi Sagarra del 1968 i l'obra va superar les mil representacions consecutives, i el text va arribar a tenir més de quaranta reimpressions amb Edicions 62. Va treballar com a director, actor i escriptor a l'Institut del Teatre. Les seves obres s'han representat a diversos teatres de Barcelona com ara la Sala Beckett, Sala Artenbrut, Teatre Romea, Teatre Poliorama o la Villarroel.